NETANYAHU AMB L'ALTO EL FOC A GAZA JA MIRA CAP A CISJORDÀNIA I EL GOLAN. El Triangle

 

 

Xavier Rius Sant, El Triangle, dissabte 18 de gener de 2025

Em costa entendre els crits de victòria que es fan des de Gaza per la consecució de l’alto el foc que entra en vigor demà diumenge després de 470 dies de guerra i la mort de prop de cinquanta mil palestins, perquè més enllà que Netanyahu i el seu govern supremacista no hagi aconseguit expulsar cap a Egipte, com pretenia, a bona part els habitants de la franja, la correlació de forces ha canviat dràsticament des del 7 d’octubre de 2023. Certament Netanyahu ha fracassat en la seva pretensió de buidar la franja i fer desaparèixer Hamàs -alliberar el ostatges era el de menys-, però el moviment islamista palestí ha quedat totalment escapçat i sobretot sense aliats exteriors. La pretensió inicial d’aprofitar l’operació militar de resposta a l’atac sorpresa palestí del 7 d’octubre de 2023 per restablir una ocupació militar permanent a l’interior de la mateixa i de reimplantar-hi de nou assentaments jueus ja no és necessària en tenir altres dos territoris on podrà amb plena impunitat crear més assentaments i fer realitat, poc a poc, el desig del Gran Israel: el Golan i Cisjordània, inclòs Jerusalem Oriental. I per fer-ho necessita l’exèrcit que ara esgotat, estava lluitant a Gaza.

No només ha escapçat Hamàs, sinó que com a conseqüència de la caiguda del règim de Baixar Al Assad, la milícia libanesa xiïta d’Hizbul·là ha quedat desemparada perdent bona part del seu poder al Líban. Caigut com un castell de cartes el poder d’Al Assad, el Líban per fi ha superat el bloqueig institucional entre el bloc de l’Aliança del 8 de Març que liderava Hizbul·là, i el de l’anomenada Aliança del 14 de Març partidària de la pau amb Israel i contrària a la ingerència de Síria i l’Iran. En pocs dies el parlament libanès ha nomenat al militar cristià, Joseph Aoun, nou president del país, i al jurista sunnita, Nawaf Salam, primer ministre. I tots dos estan d’acord en desplegar l’exercit libanès al sud del Líban, territori que hauran d’abandonar els milicians d’Hizbul·là des del que atacaven Israel. Si l’armament s’entregarà a l’exèrcit libanès o la milícia el mantindrà en nous amagatalls més al nord, és una incògnita.

Certament la victòria de Trump ha tingut molt a veure en que Netanyahu accepti ara un acord d’alto el foc amb Hamàs proposat fa mesos per Qatar, Egipte, l’esquerra israeliana i les famílies del ostatges, amb el suport de Joe Biden, i que llavors el primer ministre israelià va rebutjar. A diferencia de Biden que no tenia un pla clar per Israel i Palestina, cosa que per cert li va fer perdre molts vots progressistes, Trump sí que el té. Aquest pla es bassa en establir unes bones relacions amb l’Aràbia Saudita que demana que s’implementin els acords d’Abraham que normalitzaven les relacions entre la monarquia saudita i Israel per anar plegats front l’enemic iranià. I per que es doni aquesta aliança entre Israel i Riad cal reintentar aplicar aquests acords que proposen crear una palestina desmilitaritzada autogovernada, formada per Gaza i Cisjordània, envoltats per més assentament palestins. Uns acords i un pla que amb Israel continuant bombardejant i ocupant la franja de Gaza, no es podien aplicar. Una altra qüestió és qui governarà la franja i qui serà el rellleu de la corrupte i desprestigiada Autoritat Palestina del president Mahmud Abbas que està apunt de complir noranta anys. Podria ser el carismàtic Marwan Barghouti, que després de molts anys a la presó serà alliberat els propers dies tal com estableix l’acord dels ostatges, però no està clar que ell vulgui ser el nou titella d’un Israel que dia a dia fa més petit el territori del futur semiestat palestí.

Al règim saudita no l’incomoda que Israel hagi aprofitat la caiguda d’Al Assad per expandir l’ocupació dels Alts del Golan més enllà del que era la zona desmilitaritzada, on hi vol crear més assentaments. Ocupant aquesta nova part del Golan permet a Israel tenir tancs i llançadores de míssils i artilleria a només 50 quilòmetres de Damasc. Però caldrà veure què dirà Aràbia Saudita quan Israel amb l’exèrcit desplaçat a Cisjordània incrementi les expulsions salvatges de palestins, no tant de les seves cases, sinó de les seves terres. El que vol fer ara Netanyahu es treure per la força els conreus, les pastures i les oliveres que són propietat dels palestins per instal·lar-hi allà nous assentaments. Per això, més enllà que militarment ara es pot dir que destruint la franja, Netanyahu ha guanyat, si incrementa la violència i la humiliació del palestins sense donar-los esperança, res impedirà que més tard o més d’hora es produeixen noves respostes violentes com la que van fer Hamàs i la Yihad Islàmica a l’exterior de Gaza el 7 d’octubre de 2023.

Llegir al Triangle en català

Xavier Rius Sant, El Triangle, sábado 18 de enero de 2025

Me cuesta entender los gritos de victoria que se hacen desde Gaza por la consecución del alto el fuego que entra en vigor mañana domingo después de 470 días de guerra y la muerte de cerca de cincuenta mil palestinos, porque más allá de que Netanyahu y su gobierno supremacista no haya conseguido expulsar hacia Egipto, como pretendía, a buena parte de los habitantes de la franja, la correlación de fuerzas ha cambiado drásticamente desde el 7 de octubre de 2023.

Ciertamente Netanyahu ha fracasado en su pretensión de vaciar la franja y hacer desaparecer a Hamás -liberar los rehenes era lo de menos-, pero el movimiento islamista palestino ha quedado totalmente descabezado y sobre todo sin aliados exteriores. La pretensión inicial de aprovechar la operación militar de respuesta al ataque sorpresa palestino del 7 de octubre de 2023 para restablecer una ocupación militar permanente en el interior de la misma y de reimplantar de nuevo asentamientos judíos ya no es necesaria al tener otros dos territorios donde podrá con plena impunidad crear más asentamientos y hacer realidad, poco a poco, el deseo del Gran Israel: el Golán y Cisjordania, incluido Jerusalén Oriental. Y para hacerlo necesita el ejército que ahora agotado, estaba luchando en Gaza.

No sólo ha descabezado a Hamás, sino que como consecuencia de la caída del régimen de Bashar Al Assad, la milicia libanesa chií de Hizbulá ha quedado desamparada perdiendo buena parte de su poder en el Líbano. Caído como un castillo de cartas el poder de Al Assad, el Líbano por fin ha superado el bloqueo institucional entre el bloque de la Alianza del 8 de Marzo que lideraba Hizbulá, y el de la llamada Alianza del 14 de Marzo partidaria de la paz con Israel y contraria a la injerencia de Siria e Irán. En pocos días el parlamento libanés ha nombrado al militar cristiano, Joseph Aoun, nuevo presidente del país, y al jurista sunnita, Nawaf Salam, primer ministro. Y ambos están de acuerdo en desplegar el ejercito libanés en el sur del Líbano, territorio que deberán abandonar los milicianos de Hizbulá desde el que atacaban Israel. Si el armamento se entregará al ejército libanés o la milicia lo mantendrá en nuevos escondites más al norte, es una incógnita.

Ciertamente la victoria de Trump ha tenido mucho que ver con que Netanyahu acepte ahora un acuerdo de alto el fuego con Hamás propuesto hace meses por Qatar, Egipto, la izquierda israelí y las familias de los rehenes, con el apoyo de Joe Biden, y que entonces el primer ministro israelí rechazó. A diferencia de Biden que no tenía un plan claro para Israel y Palestina, lo que por cierto le hizo perder muchos votos progresistas, Trump sí lo tiene. Este plan se basa en establecer unas buenas relaciones con Arabia Saudita que pide que se implementen los acuerdos de Abraham que normalizaban las relaciones entre la monarquía saudita e Israel para ir juntos frente al enemigo iraní. Y para que se dé esta alianza entre Israel y Riad hay que reintentar estos acuerdos que proponen crear una palestina desmilitarizada autogobernada, formada por Gaza y Cisjordania, rodeados por más asentamiento palestinos. Unos acuerdos y un plan que con Israel continuando bombardeando y ocupando la franja de Gaza, no se podían aplicar.

Otra cuestión es quién gobernará la franja y quién será el relevo de la corrupta y desprestigiada Autoridad Palestina del presidente Mahmud Abbas que está apunto de cumplir noventa años. Podría ser el carismático Marwan Barghouti, que después de muchos años en prisión será liberado en los próximos días tal y como establece el acuerdo de los rehenes, pero no está claro que él quiera ser el nuevo títere de un Israel que día a día hace más pequeño el territorio del futuro semiestado palestino.

Al régimen saudita no le incomoda que Israel haya aprovechado la caída de Al Assad para expandir la ocupación de los Altos del Golán más allá de lo que era la zona desmilitarizada, donde quiere crear más asentamientos. Ocupando esta nueva parte del Golán permite a Israel tener tanques y lanzaderas de misiles y artillería a solo 50 kilómetros de Damasco. Pero habrá que ver qué dirá Arabia Saudita cuando Israel con el ejército desplazado a Cisjordania incremente las expulsiones salvajes de palestinos, no tanto de sus casas, sino de sus tierras.

Lo que quiere hacer ahora Netanyahu es sacar por la fuerza los cultivos, los pastos y los olivos que son propiedad de los palestinos para instalar allí nuevos asentamientos. Por eso, más allá de que militarmente ahora se puede decir que destruyendo la franja, Netanyahu ha ganado, si incrementa la violencia y la humillación de los palestinos sin darles esperanza, nada impedirá que más tarde o más temprano se produzcan nuevas respuestas violentas como la que hicieron Hamás y la Yihad Islámica en el exterior de Gaza el 7 de octubre de 2023.

Leer en castellano en El Triangle

"SE ACABÓ LA FIESTA" DEL COMUNICADOR POPULISTA ALVISE PÉREZ, ÚNICA CANDIDATURA ULTRA AL MARGEN DE VOX CON POSIBILIDADES DE CONSEGUIR ESCAÑO EL 9 DE MAYO AL ESTILO RUIZ MATEEOS O JESÚS GIL. El declive de los partidos ultras tradicionales tras la irrupción de Vox, hace de la Falange Española de las JONS la única candidatura de la ultraderecha tradiconal que se se presenta.

                                       

A la convocatoria electoral de las Elecciones Europeas del próximo 9 de junio en la que  Vox según todas las encuestas mejorará los resultados de 2019, que obtuvo 3 eurodiputados que fueron 4 tras el Bréxit, la candidatuta de Falange Española de las JONS es la única lista de la ultraderecha tradicional que se presenta. Ello confirma de nuevo que Vox ha dejado sin espacio y ha mermado el número de militantes a los grupos ultras tracionales que durante décadas vivieron sus cíclicos enfrentamientos cainitas. Hoy destacados ex militantes de Democracia Nacional, de los distintos grupos Falangistas, del Movimiento Social Republicano o de Plataforma per Catalunya son concejales o diputados de Vox. 

Pese a que Democracia Nacional continua activa, por primera vez en muchos años no concurre ni en solitario ni en coalición a las elecciones europeas. Sólo lo hace Falange Española de las JONS, en un candidatura en la que también se integran militantes y dirigentes de La Falange-FE. La candidatura Falangista está encabezada por el Jefe Nacional de Falange Española de als JONS. Norberto Pico, seguido del independiente Martín Sáenz de Ynestrillas que hace cinco años encabezó la candidatura de la coalición ADÑ.        

No obstante sí que concurre una candidatura populista independiente de ideario ultra denominada "Se acabó la fiesta", encabezada por el comunicador ultra y conspiranoico y antivacunas  Alvise Pérez.  Candidatura que poone la corrupción real o imaginaria en el centro de su diana, ocupando un espacio similar al de José María Ruiz Mateos y Jesús Gil. Ruiz Mateos consiguió dos escaños en Estrasburgo y GIL diversas alcaldías. Luis Alvise Pérez Fernández, que fue portavoz de Ciudadanos en al Comunidad Valenciana y jefe de gabinete de Toni Cantó, adquirió una gran notoriedad durante la pandemia sumándose a otros comunicadores ultras intoxicadores, antivacunas y propagadores de bulos. Colaboró en el medio Estado de Alarma, si bien Javier Negre presidente del grupo el de Estado de Alarma TV, Javier Negre, no ha dado su apoyo a esta candidatura ya parece que apuesta en estos momentos por Vox y por Isabel Díaz Ayuso. Alvise Pérez en noviembre intentó capitalizar junto a Daniel Esteve de Desolkupa las protestas que se realizaban en la calle Ferraz de Madrid ante la sede del PSOE contra la aministía.

  

Sus acciones le han costado diversas condenas judiciales que de momento no son firmes al haberlas recurrido, siendo obligado a indemnizar con 5.000 euros a Manuela Carmena, y a la periodista Ana Pastor con 10.000 euros por publicar fotos privadas de una cena. Los jueces también tienen pendiente repetir una sentencia que le condenó a indemnizar con 60.000 euros a José Luis Ábalos, y le han exonerado de otra condena civil por otra demanda de Ana Pastor. Alvise Pérez ha confeccionado la lista con personas desconocidas a excepción del comunicador también ultra Vito (Zoppellari) Quiles, que ocupa el puesto 57 de la lista. 

                                  

EL FIN DE LA ULTRADERECHA TRADICIONAL

Hace cinco años la candidatura de la coalición Adelante España ADÑ, formada por Falange Española de las JONS, La Falange-FE, Democracia Nacional, y Alternativa Española (AES) consiguió sólo 11.798 votos. Cifra muy inferior a los 55.000 que obtuvieron estos grupos por separado en 2014. Y es que la reconciliación de las dos Falanges y la decisón de presentarse unidas junto a Democracia Nacional y Alternativa Española (AES) se tomó el verano de 2018, cuando nadie imaginaba que Vox iba a dar la sorpresa en la elecciones andaluzas de 2018 y en las elecciones generales de abril de 2019  

El espacio de agitación que están abandonando estos grupos en declive lo está ocupando el nuevo grupo Núcleo Nacional surgido de las protestas Noviembre Nacional.

Estos fueron los resultados de 2009 y 2014 cuando se presentaron por separadio diversa candidaturas a las elecciones europeas:

FE JONS:  21.577  votos en 2014. Y 10.031 votos en 2009.
Impulso Social (AES+Familia y Vida + Com Trad Carlista) 17.774 votos  en 2014

Alternativa Española AES 19.583 en 2009 y Familia yVida 10.456 en 2009

La España en Marcha     (AN+MCE+NPE+FE):  16.879 votos
Democracia Nacional (DN): 12.904 votos en 2014. 9.950 en 2009
Movimiento Social Republicano (MSR): 8.875 votos.  6.009 en 2009

OKDiario, OK Diario

Entrevista a VilaWeb i a ElDiario.es sobre l'entrada d'Aliança Catalana al Parlament

 

Llegeix entrevista a VilaWeb, dimecres 15 de maig de 2014 

Andreu Barnils

—Com neix Aliança Catalana?
—Per entendre’ls, s’ha d’entendre l’impacte emocional que van tenir a Ripoll els atemptats del 17-A. No hem de frivolitzar-ho. Gent de Ripoll que porta aquells nois a jugar bàsquet amb els fills, que hi sopen, que els consideren bons nois, i aquests nois cometen un atemptat. Crec que la primera reacció va ser equivocada, a Ripoll, quan surt la germana d’un dels morts, i d’un empresonat, i la gent quasi li demana perdó. “Els vostres fills han fet això perquè som islamòfobs.” És amb aquest impacte que Sílvia Orriols, que ve d’Estat Català, d’Esquerra Republicana i del grup dels intransigents, vol fer una llista, amb Fina Guix, provinent de CiU, però no confien en aconseguir les 500 signatures necessàries. I llavors van al Front Nacional de Catalunya, que és un partit que està congelat, de Jordi Casacuberta (l’home té més partits congelats, com Comunitat Nacional Catalana). Orriols i Guix li  demanen la sigla, i es presenten pel FNC. I Orriols entra a l’ajuntament com a regidora del Front Nacional. Després ve un segon fet molt important.

—Quin?
—Amb el judici dels atemptats del 17-A, hi ha les imatges dels nois fent les bombes a Alcanar, dient, en català, “fill de puta”, “ara us matarem”, “Al·là ens ha triat”. Aquestes imatges em van dir que van ser demolidores, a Ripoll. Demolidores. Finalment, poc abans de començar la pandèmia, apareixen tres persones, Jordi Aragonès (cosí del president Aragonès), Oriol Gès i més tard Lluís Arenys, que l’animen a trencar amb el Front Nacional, un partit que veuen encarcarat. I fan Aliança Catalana.

—Quins són els objectius d’Aliança?
—És un partit amb tres eixos: la immigració vista amb una mirada passada de voltes (per cada immigrant que ve, n’hi ha deu que viuen de jeure i del subsidi, diuen). El segon eix és la frustració pel procés, l’independentista emprenyat que diu “no heu fet el procés que ens havíeu promès”. I el tercer element, peculiar. La ultradreta tradicional té la teoria del gran reemplaçament, i diuen que George Soros, els lobbies de Brussel·les i Hollywood, aquest poder malèfic, envia a Occident la immigració africana per devaluar-nos genèticament. Orriols té aquesta teoria, però diferent: Espanya ens envia la pitjor immigració a Catalunya, d’una manera planificada i deliberada, per destruir-nos com a nació. La teoria que Espanya ens vol destruir així. A aquest tercer eix, conspiranoic, s’ha de dir que hi ajuda, i molt, Villarejo, o l’imam de Ripoll, si era confident. Després, també s’ha de tenir en compte el que explica Najat el Hachmi.

—Què és?
—Najat el Hachmi, a El País, venia a dir: “Vaig veure néixer Aliança Catalana quan la gent abraçava la germana dels assassins i demanava perdó després dels atemptats. Mira si som islamòfobs que el vostre germà ha fet això.” La Najat sempre critica molt la potenciació del vel per part d’ERC. Creu que aquesta política ha potenciat l’Orriols i el seu discurs del contracomunitarisme. El contracomunitarisme diu que tots podem ser transsexuals, però no hi ha punts liles per a les filles de musulmans. Per a totes menys per a elles? Noies que no poden anar al cinema amb un amic no musulmà. L’Orriols critica que hi ha lleis civils per a tots excepte per a les dones musulmanes. Com saps, una musulmana no es pot casar amb un infidel als seus països. I aquí sí que ho fan, a vegades, però aleshores l’infidel s’ha de convertir. Si no, la dona queda assenyalada. Com els pares que adopten marroquins.

—Què els passa?
—Que a Europa és requisit legal obligatori convertir-se a l’islam si vols adoptar nen. El Marroc, si no, no facilitarà adopció. I s’han de convertir a l’ambaixada. Si adoptes un nen marroquí, converteix-te. En conec casos. La Najat és molt crítica amb el fet que Podem o ERC posin el vel com a exemple d’apoderament. Tu mires les fotos de la diputada Najat Driouech d’un any abans de ser diputada, i anava d’occidental, sense vel. Penso, com la Najat, que en aquest punt ho fem malament, sí. I que Orriols s’aprofita d’això.

—Com descriuríeu Aliança?
—És un partit xenòfob, per mi això queda clar. És ultradreta? Fa un discurs com la ultradreta. Fa un discurs molt xenòfob i demagògic contra l’islam i els immigrants en general. I Jordi Aragonès es defineix com el Bannon català, i és una mica l’ideòleg, fa tweets constantment a favor de Meloni, d’Orban. Si el teu referent europeu és la ultradreta, doncs ets ultradreta, això és molt clar. Però fixa’t que, a la vegada, els seus referents són els Germans Badia, Daniel Cardona, Carrasco Formiguera. El nacionalisme conservador d’abans de la guerra. Els seus referents no són les forces totalitàries dels anys trenta. Daniel Cardona va lluitar amb la república. I Carrasco Formiguera va ser afusellat per Franco. I part de la seva gent no vénen pas de la ultradreta, vénen d’ERC, de Junts i de Solidaritat, sobretot. I això és inèdit a la Unió Europea.

—Ajudeu-me a fer una mica el perfil dels personatges clau. Sílvia Orriols.
—És una persona poc viatjada. La seva cosmovisió és molt reduïda. Un mes després de ser regidora, Ripoll s’agermana amb Capranica, un poble al costat de Roma. Ella, que mai ha pujat a un avió, hi va. I a l’aeroport del Prat diu, què és això tan gran? El segon viatge que fa és amb autocar a Estrasburg per veure Puigdemont. No té carnet de conduir. Cosmovisió molt tancada. Al grup dels intransigents es ficava amb els castellans. I ara ho fa amb els immigrants. És mare de cinc fills i viu ancorada en el passat. Parla de la FAI, per exemple. El problema que té ara és que, com que no han entrat Lluís Arenys, ni Jordi Aragonès ni Ges, ella no té el coneixement, per exemple, per a parlar de l’ampliació del Prat.

—Jordi Aragonès.
—Era a Unió Democràtica. Professor d’història. Cosí del president. I un dels néts de l’imperi Aragonès d’hotels. El seu avi va crear un imperi hoteler a tot el Maresme i a molts més llocs*. Abans, era proper a la família Pujol i a UDC, es defineix com l’Steve Bannon català. I és pro-Trump. Ideòleg del partit. Secretari de formació i programes. No el van voler posar de número u a Barcelona perquè no semblés una guerra entre cosins.

—Lluís Areny.
—Empresari alimentari. Molt desconegut per la gent.

—Oriol Gès.
—Ex-militant de Solidaritat. Treballador de banca. Oriol Gès és secretari d’organització. I essent secretari d’organització, fa un any va fer una cosa inaudita. Es va presentar de número sis d’un altre partit, Impulsem Manresa, que anava amb els drets electorals del PDECat. Si tu ets secretari d’organització d’un partit, no et presentis com a número sis per un altre, no?

—Qui sí que ha entrat és Ramon Abad, diputat per Lleida.
—Un jubilat del sector financer. I d’aquest sí que no en sé res.

—D’on treu el vot, Aliança?
—A Berga té el 10,6%. I A Berga ha governat la CUP. A Girona té el 6,4%. En aquests llocs han tret vot de juntaires emprenyats i de votants de la CUP. No de militants, però votants de la CUP. I després, d’ERC i de Vox. Penso en Salt o Manresa, on a les municipals es votava Vox, i ara han trobat un partit que uneix l’independentisme i el “no a la immigració”. Vox no baixa perquè ha tingut molt vot de gent jove. “És boja, l’Orriols, però igualment la voto perquè estic fart dels moros”, em deia gent de Moià. Són gent emprenyada per dues coses emocionals: la immigració, sobretot la musulmana (que és la que hi ha més a la Catalunya interior) i, després, atrau independentistes emprenyats.

—Quin futur veieu a Aliança?
—Si anem a una repetició electoral, tindran diners per a la campanya. Ara no en tenien. És el primer partit que entra al parlament sense haver enviat butlletes a casa. No tenia diners. I no ha sortit als debats. Si repeteixen eleccions, Orriols anirà al debat de TV3. I tindrà subvencions i diners.

—Però ella deia que era finançada per empresaris.
—Són gent que li deixava 2.000 euros. Empresaris, que diu ella, són gent que té un comerç, o advocats. El partit no tenia infrastructura. Però si el secretari d’organització fa pocs mesos es presentava per un altre partit! Feien la campanya amb una furgoneta i dos regidors.

—Voleu afegir res més?
—A l’estat espanyol i a Catalunya hi ha un sentiment racista molt menor que en altres punts d’Europa. Érem una excepció. No teníem partit d’ultradreta ni al parlament ni al congrés. Vox no arrelava reivindicant franquisme i avortament zero. Fins que va agafar la quota de pantalla amb Ortega Smith fent d’acusació particular al judici del procés. Aleshores, va fer el salt. Necessitava l’“Espanya es trenca”. I ara Aliança ha atret els emprenyats amb Puigdemont i Junqueras. Amb el “no a la immigració” no hauria passat de ser una llista municipal, com l’Anglada. Allò que li ha fet fer el salt és l’element identitari. Si Vox va necessitar “Espanya es trenca”, Aliança ha necessitat “ens han enganyat, hem de marxar, Espanya ens vol destruir enviant la immigració marroquina”. Ho deia així, jo: Vox i Aliança són els fills bastards del procés.

• En una primera versió es deia que el pare de Jordi Aragonès gestiona ara el holding hoteler. Aragonès ha parlat amb Xavier Rius per dir que només ho fan els seus tiets, i que ells n’estan desvinculats

¿De dónde sale Aliança Catalana? 12 de mayo 2024, El Diario.es Pol Pareja

sí, no, diaro, El Diario, Diari.es. Okdiario, sí Diario, Driari de,  Ok, vale,