El general y ex diputado de Vox, Agustín Rosety, se da de baja del partido rechazando el alineamiento de Abascal con Trump y Putin, cuatro días després que cien cargos públicos de Vox hicieran público el manifiesto de Barajas denunciando la autocracia con la que lo gobierna Abascal, el abandono del grupo de Meloni, y el desvio de fondos hacia empresas y la fundación Disenso. Las críticas se producen días después que Abascal nombre los nuevos 12 portavoces nacionales, algunos muy jóvenes.

                                 

Agustín Rosety, militar retirado y ex diputado de Vox ha hecho pública hoy su baja en el partido por discrepancias con el alineamiento de Santiago Abascal con Putin y Trump, cuatro días después que un centenar de cargos electos y orgánicos de Vox de 31 provincias se reunieran en Barajas presentando un manifiestio exigiendo la refundación del partido y el fin de la autocrácia con la que lo dirige Santiago Abascal, acompañado de Gabriel Ariza y Kiko Méndez Monasterio y del desvio de millones de euros de parido hacia la Fundación Disenso y fondos hacia empresas controladas por Méndez Monasterio y Ariza.  Agustín Rosety ha calificado a Santiago Abascal de ser un "limpiabotas de Trump" y "aplaudir acríticamente todo lo que dice y hace".  

De izquierda a derecha presentando el manifiesto de Barajas, el general Antonio Budiño; Idoia Ribas, diputada balear; Sonia Lalanda, concejal de Palencia; Ana Rosa Hernando, procuradora de Burgos; Javier Teira, procurador de Salamanca; Mª Ángeles Guardiola, edil de Rivas Vaciamadrid, y Alejandro Pérez de la Sota, concejal de Salamanca, con la Declaración de Barajas.

En la reunión del pasado sábado en un hotel de Barajas, participaron 95 afiliados y exmilitantes de 31 provincias, la mayoría de ellos cargos o ex cargos públicos o orgánicos del patido, entre los que había oncejales de Sevilla, Jaén,  Málaga, Alicante, Zaragoza, Cantabria, Palencia, Salamanca, Toledo, Albacete, Guadalajara, Tarragona y Madrid; además de dos procuradores o diputados autonómicos de Castilla y León y dos de Baleares. En la reunión tomaron la palabra el general retirado Antonio Budiño,  candidato al Congreso por Pontevedra en 2019; los concejales Alejandro Pérez de la Sota (Salamanca) y Mari Ángeles Guardiola (Rivas Vaciamadrid), la exdiputada madrileña Alicia Alonso y los diputados autonómicos Idoia Ribas y Javier Teira.

En la declaración firmada, leída por la concejal de Palencia Sonia Lalanda, se afirma que, en el documento fundacional, Vox se comprometió a mantener un “funcionamiento democrático” y una “financiación transparente”; así como a “no coartar nunca la libertad de expresión” de los miembros del partido. Frente a ello, denuncian que “la democracia interna es inexistente”; “la libertad de opinión es perseguida”; la “cúpula se ha bunkerizado”; “la dirección estratégica se ha subcontratado” y “existen dudas públicas sobre el origen y destino de los fondos del partido”. 

El manifiesto también critica la ruptura sin debate previo de los cinco gobiernos autonómicos con el PP, “destrozando la esperanza de millones de españoles” y el abandono en el Parlamento Europeo del grupo presidido por la primera ministra italiana Giorgia Meloni “para abrazar al grupo de extrema derecha Patriotas por Europa” de Viktor Orban favorable a Rusia. 

El abandono de Rosety y el manifiesto de Barajas, se produce días después del abandono del partido del que fuera vicepresidente de la Junta de Castilla y León, Juan García Gallardo, y de que Santigo Abascal nombra doce nuevos portavoces nacionales, algunos de ellos muy jóvenes  o con poca experiencia. No es el caso de José Antonio Fúster, portavoz nacional, de Jorge Buxadé (Europa), ni de Pepa Millán como portavoz parlamentaria, ni de Rodrigo Alonso (Trabajo y campo) -todavía secretariogeneral de Solidaridad-, ni de Rocío de Meer (Emergencia Demográfica), pero sí del resto: Son Samuel Vázquez (Interior, Inmigración y Seguridad), Isabel Pérez Moñino (Agenda España),  Carlos H. Quero (Vivienda), José María Figaredo (Economía y Energía), Alberto Rodríguez Almeida (Industria), Júlia Calvet (juventud) y Ainhoa García (Familia). 

Estas deserciones de dirigentes locales de Vox pueden ser irrelevantes electoralmente. Ya vimos hace dos años como pese a legalizarse siete partidos por parte de disidentes de Vox, unos con la voluntad de concurrir a las elecciones en unos pocos muncipios, otros con más pretensiones, como Libres de la ex diputada andaluza Belinda Rodríguez o Caminado Juntos de Macarena Olona, el éxito electoral de los mismos, salvando alguna candidatura a nivel muncipal, fue nulo. 

       

Presentación de los nuevos portavoces, algunos de ellos muy jóvenes

La ruptura de Vox a les Illes Balears: ultres contra ultres. La manca de democràcia interna fa que les discrepàncies es canalitzin amb expulsions, tot es redueix a la pugna entre uns ultres obedients al que ordena Abascal, que de vegades utilitzen el català-mallorquí, amb altres ultres totalment contraris a la llengua pròpia, o la pugna entre els seguidors de Fulgencio Coll, derrotats transitòriament a les Illes pels de Jorge Campos. Abascal va preferir que no entressin al Govern amb el PP perquè no se'n fiava

La crisi de Vox a les Illes que ha explosionat avui amb l'expulsió del grup parlamentari al Parlament balear de dos diputats, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, i de la diputada i presidenta del Comité Executiu Provincial (CEP) Patricia de las Heras, és una conseqüència palpable de la despòtica manera de funcionar que ha imposat al partit Santiago Abascal i el seu nucli més proper, cosa que no significa que uns siguin menys ultres que els altres. Le Senne y De las Heras han rebut el suport immediat de Vicepresident del partit i Secretari General, Ignacio Garriga, qui anunciat que els cinc diputats díscols seran expulsats de Vox. Una crisi que és  la demostració clara del caràcter autoritari amb que funciona Vox. Partit que tot i ser una formació ultra, no pot ser governat amb una estructura totalitària, infantil i xucladora dels recursos econòmics dels grups municipals i parlamentaris, ni tractar als diputats i regidors com a simples àlfils sense donar-los un lloc, és a dir uns organismes, on puguin debatre amb els seus companys de partit el dia a dia de les seves propostes, accions, negociacions i iniciatives. I demostra que Abascal mentia dissabte quan va carregar contra els mitjans de comunicació i els perodistes per dir falsetats com que Vox pateix una greu crisi i que molts militants i dirigents deixen el partit en sentir-se maltractats per la direcció.   

Dit això cal deixar clar que el que ha passat avui, l'expulsió del grup parlamentari de la presidenta provincial i del president del Parlament per part dels diputats que tenen majoria al Grup Paramentari, no és un acte defensiu dels militants de Vox bons i menys ultres, front els qui pretenen controlar als militants i diputats que són més ultres. És el desbordament de les discrepàncies entre dos sectors en que el sector parlamentàriament majoritari, però més ultra, s'ha rebel·lat contra els potser no tant ultres que obeixen les ordres d'Abascal, Buxadé i Garriga.  És la resposta del sector més ultra liderat pel diputat a Madrid Jorge Campos que mai s'expressa en català o mallorquí, idioma que anomeni, com s'anomeni considera propi de paletos i catalanistes, front el sector també ultra i espanyolista que encapçala el regidor i general retirat, Fulgencio Coll, que de vegades utilitza aquesta llengua que ell anomena mallorquí i més a més, com a militar disciplinat, obeix el que decideixen els superiors jeràrquics, és a dir el Comité d'Acció Política de Vox que presideix Abascal on també hi son Ignacio Garriga y Jorge Buxadé.   

                          

Els 5 diputats díscols, amb Idoia Ribas al mig

Les discrepàncies van començar a l'octubre quan el Comité d'Acció Política de Vox des de Madrid va ordenar als 8 diputats de Vox que donessin suport als pressupostos i al sostre de despesa del Govern balear. Govern del PP, presidit per Marga Prohens, que va ser investida amb els vots dels vuit diputats de Vox, i a  diferència d'altres governs en que el PP necessitava Vox per ser investit exigint Vox la vicepresidència, Vox no va entrar al govern autonòmic, obtenint però la presidència del Parlament i la vicepresidència del Consell de Mallorca. Gabriel Le Senne, el nou president de Parlament s'havia destacat durant la pandèmia per difondre fake news antivacunes i conspiranòiques. Sembla que Abascal, Garriga i Buxadé van prefereir que no entressin a Govern balear perquè ja no es fiava d'alguns dels diputats que no volien ser manats per Madrid.  Després la majoria de diputats autonòmics, amb el suport tàcit del diputat a Madrid, Jorge Campos, van anunciar el seu vot contrari a la tramitació dels presupostos i al sostre de despesa si el PP balear i el Govern de les Illes no es comprometia a derogar el model lingüístic educatiu que estableix un mínim del 50% en català. És a dir, Vox exigia imposar un model educatiu amb escoles les que, si els pares ho demanaven, es pogués fer tot en castellà, excepte les hores de llengua catalana. Cosa que obligaria a segregar als alumnes segons la llengua i impediria que es continués fent majoritàriament en català a pobles o barris on només hi ha una escola d'una línia. Finalment el PP balear ho va acceptar de cara el curs vinent, i els vuit diputats de Vox van votar a favor del sostre de despesa i la tramitació del presupostos. Tot i això un diputat Francisco José Cardona que va sentir-se desautoritzat, va abandonar Vox i va passara ser diputat "no adscrit". 

La tensió va continuar entre la presidenta provincial, Patricia de la Heras i el president de la cambra, Gabriel Le Senne, d'una banda, que havien estat partidaris de votar d'entrada el sostre de despesa sense tensar la corda amb el PP obedients amb les directrius de Madrid, i els altres cinc diputats, Agustín Nicolás Buades, Manuela Cañadas, Sergio Rodriguez, María José Verdú i Idoia Ribas, portaveu del grup parlamentari. Per contradictori que sembli alguns dels diputas díscols, que van aconseguir el compromís de garantir l'opció d'escolaritzar en castellà pel curs vinent, no van considerar priori com volia Abascal que es creés l'Oficina de Defensa de l'Espanyol que hauria de vetllar per tal que tots els ajuntaments fessin tota la documentació i rotulació també en castellà. Fa dues setmanes, Ignacio Garriga va viatjar a Mallorca i es va reunir amb Le Senne i de las Heras, amb el regidor Fulgencio Coll i també amb el vicepresident del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, però no va reunir-se amb els diputats autonòmics que avui han fet el cop de força, ni amb el diputat al Congrès, Jorge Campos.

Així estan les coses, i més enllà que Garriga ha anunciat l'expulsió del partit dels cinc diputats díscols, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, serà cesat com a president de la cambra tal com es va fer amb altres casos similars. I evidentment la majoria parlamentària de Marga Prohens i el PP ara estarà constantment en perill.     

                

Gabriel Le Senne, haurà de deixar la Presidència del Parlament

El general i regidor de Palma, Fulgencio Coll està amb Le Senne i De las Heras, obedient com sempre és lleial a Abascal. De vegades parla, ratlla, en mallorquí 

El diputat a Madrid, Jorge Campos, és proper als 5 díscol i absolutament hostil al català o mallorquí