Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gabriel Le Senne. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gabriel Le Senne. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 de febrer del 2024

Entrevista que em fa Pau Saiz García a Diari de Barcelona sobre la última crisi a Vox

 

Entrevista que em fa @pausaizgarcia al Diari de Barcelona sobre la última crisi a Vox amb la ruptura i reconcicliació del partit a les Illes Balears

Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959) és un periodista, mestre i escriptor català. Està especialitzat en l’extrema dreta, però també tracta temàtiques com els drets humans, conflictes internacionals, el món àrab o la migració, entre d’altres. Rius és dels màxims experts en l’extrema dreta fent un seguiment constant a cada pas que dona el moviment i els grups neonazis a Espanya. Malgrat les amenaces i les coaccions ha continuat la seva investigació.

De fet, la publicació del seu llibre Xenofòbia a Catalunya, centrat en l’auge electoral del partit xenòfob Plataforma per Catalunya a les eleccions municipals del 2011 va causar que patís reiterades amenaces a les xarxes socials. Més tard, l’any 2012 el president del partit, Josep Anglada, va interposar contra ell diverses querelles i denúncies, que van ser desestimades per l’Audiència Provincial de Barcelona

En el seu web, el periodista aporta la seva mirada d’especialista i opinió on traça cada moviment de Vox. Precisament, Rius, va publicar el 2022 el llibre Els ultres són aquí i el 2023 Vox, el retorno de los ultras que nunca se fueron on tracta al detall cada aspecte del partit d’ultradreta. En aquesta entrevista, el periodista aprofundeix en les arrels de Vox, el passat de Santiago Abascal, els motius de les constants crisis i l'espectre ideològic del partit. 


Per què Vox va entrar en crisi a les Balears?
A les Balears cinc diputats autonòmics trenquen amb la direcció nacional perquè les subvencions rebudes per l’Assemblea les enviaven a un compte d’Ortega Smith. Recordem que Vox no reconeix les autonomies i tots els diners s’envien a Madrid. Això provoca que, encara que simpatitzis ideològicament, si et sents humiliat, acabis explotant.

De quina manera?
Per exemple, un líder del partit no pot seure a fer un cafè amb el líder regional del PP sense el permís del comissari polític de Madrid. Abascal no permet que els diputats a les illes entrin al govern perquè no se’n fia. Els rebels són encara més anticatalanistes, llavors quan Abascal ordena aprovar els pressupostos i el sostre de despesa deixant al costat que s’eduqui plenament en castellà, tot esclata. 

Qui ha guanyat la guerra civil dins de Vox? 
Va marxar el sector liberal-econòmic liderat per Espinosa de los Monteros i diuen que va guanyar el sector falangista, però no és veritat, perquè van fer costat a Milei i de falangista no en té res. Els falangistes tenen un component social que a Espanya es tradueix durant la dictadura de Franco amb la seguretat social, les vacances, el ministeri d’habitatge o la paga del 18 de juliol. En canvi, Milei suprimeix les ajudes, subvencions i l’estructura de l’estat. Qui ha guanyat la guerra civil és Abascal. 

Quin és el funcionament del partit? 
Vox té un funcionament peculiar. Va començar que els militants elegien els candidats, i que els militants treien les executives provincials, i ara això ho han eliminat. Actualment, la composició de les llistes electorals i les comitives provincials les nomena el Comitè Executiu Nacional (CEP). Ara bé, l’òrgan que realment mana és el Comitè d’Acció Política (CAP). Fins fa un mes el portaveu era Buxadé, i està compost per Kiko Méndez-Monasterio, Abascal i Garriga. Tant és el poder del CAP que les executives provincials no poden decidir res sense el seu permís. 


"Un líder de Vox no pot fer un cafè amb un del PP o canviar una impressora sense el permís de Madrid"


Per què Abascal va convocar l’assemblea dos mesos abans del que li tocava? 
De fet, no és una assemblea, sinó una autoproclamació. Per presentar-s’hi s’ha de recollir el 10% dels avals de manera telemàtica. Si ningú els té es prova amb el 5%, i com a límit amb el 3%. Per tant, si no obté la xifra establerta un candidat no es pot presentar. Si només una candidatura els aconsegueix, aquesta queda proclamada. En canvi, quan a Casado el van fer fora del PP, el Comitè Executiu Nacional va proposar a la militància a Núñez Feijóo com a nou líder a una assemblea de 300 persones. El 98,5% van votar per Feijóo i l’altre 1,5% va votar que no o blanc. En el cas d'Abascal és obtenir els avals i quedar proclamat davant la manca de candidats. 

Què significa relegar Ortega Smith i Buxadé del partit?
Primerament, a Ortega Smith l’han salvat perquè estava mort. Quan Vox a les generals passa de 52 a 33 diputats tots els líders donen la cara, però ell no apareix perquè algú va filtrar que es volia presentar a liderar Vox. El van rescatar i va passar a vocal. Darrere de Smith hi ha una sèrie de persones que són els fontaners, persones amb més d’una tasca a la formació. Per contra, Buxadé ha passat de vicepresident a vocal i s’ha de veure quin paper tindrà al CAP.

I ascendir Ignacio Garriga? 
Abascal ha ascendit a Ignacio Garriga a vicepresident, cosa inaudita. L’article 14 dels estatuts de Vox diuen que la formació tindrà vicepresidents, en plural, cosa que ara mateix hi ha un incompliment. Garriga és molt obedient, i per això els seus rivals a Vox comenten que és un escolanet. Quan era petit ja ho era a algunes esglésies de Sant Cugat del Vallès. No obstant, si és diputat al Parlament de Catalunya ha de passar la meitat de la setmana a Barcelona. El vicepresident i secretari general es perd mitja setmana l’ambient del Congrés, per tant, tot queda en mans del líder suprem: Santiago Abascal. 

Quines diferències hi ha entre Buxadé i Espinosa de los Monteros? 
Buxadé és falangista i autoritari, mentre Espinosa és ultraliberal. Buxadé critica en el seu llibre Soberanía el sistema autonòmic que ha produït que l’home espanyol estigui desarrelat amb Espanya. Espinosa s’assimila a Thatcher en el sentit de no qüestionar el sistema i la independència judicial, i buscar que es paguin pocs impostos i la fi de subvencions de l’estat. Espinosa surt perquè l’humilien, però es queda com a militant de base perquè no decapitin la seva dona, Rocío Monasterio. 

Quin paper té ara Rocío Monasterio?
Rocío Monasterio ho té fatal a l’Assemblea de Madrid: Ayuso té majoria absoluta i no té protagonisme. És seca i distant i demanava anar al Congrés, però no està a l’executiu. Si la mantenen al partit és perquè a l’Abascal no li interessa que marxin tots els pioners de Vox. 


"La designació de Garriga com a vicepresident i secretari general produeix que tot quedi en mans del líder suprem: Santiago Abascal" 


Vox entrarà al Parlament de Galícia? Pot fer que el PP perdi la majoria absoluta? 
Té pinta que no. És l’única autonomia on no han entrat, a més té un candidat que té un discurs que no se’l creu ni ell. Els votants a Galícia són conservadors, però gallecs. Quan un partit vol suprimir l’estat autonòmic i la llengua a una regió plurinacional no tindrà èxit. Vox neix com Ciutadans, denunciant la discriminació basada en el fet que si un ciutadà de Móstoles vol treballar a les administracions de Catalunya o Galícia no pot per l’idioma. 

A què es deu la sortida de Macarena Olona? 
Olona era una persona preparada i en el Congrés dels Diputats despunta massa. Com tenia un prestigi massa bo, l’envien a Andalusia, que pensaven que el PP necessitaria a Vox i seria vicepresidentaDurant la campanya, un candidat de la formació no pot anar amb un foli i quatre apunts, sinó portar escrit el que dirà, i ella no accedeix, fet que provoca enrenous. Juanma Moreno i el PP treuen majoria absoluta, el partit és irrellevant al Parlament i tampoc és presidenta de Vox Andalusia perquè no existeix. Està sola i decideix plegar per formar una candidatura que es diu Caminando juntos, després escriu el seu llibre Soy Macarena i ara ha tornat a l’Audiència Nacional. 

Quines informacions destapa Olona sobre el finançament de Vox? 
Olona denuncia el desviament de fons d'11 milions que ha rebut Vox de les quotes, de les aportacions dels Parlaments autonòmics i ajuntaments. Els diners van a parar a la fundació Disenso i Tizona Comunicación. Kiko Méndez-Monasterio juntament amb Gabriel Ariza, fill de Julio Ariza, encapçalen Tizona Comunicación i reben quatre milions mentre que la fundació del partit, Disenso, en rep set. Un fet curiós és que qualsevol fundació d'una formació diu que el president honorari serà el president del partit, que és normal, però els estatuts de Disenso diuen que el president vitalici és Santiago Abascal Conde.


"Mentre que a qualsevol altra fundació el president honorari és el del partit, Santiago Abascal és el president vitalici de Disenso, vinculada a Vox" 


Què impulsa a Abascal a arribar fins on és ara?
Sí, a l’Abascal del 2009 li passen quatre coses: és diputat al Parlament d’Euskadi pel PP i a les eleccions perd l’escó, tenia un bar musical amb la seva dona i abaixa la persiana, cosa que provoca l’embargament de la casa família, i es divorcia. En aquest punt, es jura a si mateix que mai més passarà fam i el rescata l’Esperanza Aguirre amb un sou de 80.000 euros anuals a l’Agència Madrilenya de Protecció de Dades. Arriba la crisi i suprimeixen aquest càrrec, però va a parar a una fundació fantasma del Mecenazgo y Patrocinio Social amb el mateix sou. Més tard, comença el seu pas per Vox i es carrega a Vidal Quadras per ser ell president.

És lògic que totes les branques de la ultradreta hagin conviscut tant de temps a la mateixa formació sense escissions? 
Han conviscut perquè és un partit obedient. El que ha fet esclatar la situació ha estat l’excessiva intervenció de Madrid i la manca democràcia interna. Fins i tot per canviar una impressora s’ha de demanar permís al comissari polític i la gent plega per la humiliació constant. Hi ha persones que saben xerrar en públic i no les deixen. La legislatura passada va marxar la meitat dels regidors municipals i es van presentar set escissions i cap ha tingut èxit. Cap pot fer ombra a Abascal. 


"Vox no desapareixerà, sigui amb 10 o 15 escons, perquè les seves reivindacions encara existiran" 


La fusió amb el PP és el futur de Vox?
Vox no pot tornar al PP perquè hi ha massa diferències. La ultradreta vol derogar l’estat autonòmic, acapara els agricultors i critica la UE per no complir la normativa de les granges. També cal tenir en compte el sector ultracatòlic, que defensa la unitat d’Espanya i arraconar el català perquè es parli només a la intimitat. Pot ser que tingui menys escons, però aquestes reivindicacions encara existiran. No importa si Vox té més o menys diputats, 15 o 10, perquè Abascal continuarà sent president vitalici de la fundació Disenso 



Segon article de Pau Saiz. Les crisis internes que eclipsen Vox. 15 de febrer de 2024


        

Clica per llegir

dilluns, 29 de gener del 2024

La ruptura de Vox a les Illes Balears: ultres contra ultres. La manca de democràcia interna fa que les discrepàncies es canalitzin amb expulsions, tot es redueix a la pugna entre uns ultres obedients al que ordena Abascal, que de vegades utilitzen el català-mallorquí, amb altres ultres totalment contraris a la llengua pròpia, o la pugna entre els seguidors de Fulgencio Coll, derrotats transitòriament a les Illes pels de Jorge Campos. Abascal va preferir que no entressin al Govern amb el PP perquè no se'n fiava

La crisi de Vox a les Illes que ha explosionat avui amb l'expulsió del grup parlamentari al Parlament balear de dos diputats, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, i de la diputada i presidenta del Comité Executiu Provincial (CEP) Patricia de las Heras, és una conseqüència palpable de la despòtica manera de funcionar que ha imposat al partit Santiago Abascal i el seu nucli més proper, cosa que no significa que uns siguin menys ultres que els altres. Le Senne y De las Heras han rebut el suport immediat de Vicepresident del partit i Secretari General, Ignacio Garriga, qui anunciat que els cinc diputats díscols seran expulsats de Vox. Una crisi que és  la demostració clara del caràcter autoritari amb que funciona Vox. Partit que tot i ser una formació ultra, no pot ser governat amb una estructura totalitària, infantil i xucladora dels recursos econòmics dels grups municipals i parlamentaris, ni tractar als diputats i regidors com a simples àlfils sense donar-los un lloc, és a dir uns organismes, on puguin debatre amb els seus companys de partit el dia a dia de les seves propostes, accions, negociacions i iniciatives. I demostra que Abascal mentia dissabte quan va carregar contra els mitjans de comunicació i els perodistes per dir falsetats com que Vox pateix una greu crisi i que molts militants i dirigents deixen el partit en sentir-se maltractats per la direcció.   

Dit això cal deixar clar que el que ha passat avui, l'expulsió del grup parlamentari de la presidenta provincial i del president del Parlament per part dels diputats que tenen majoria al Grup Paramentari, no és un acte defensiu dels militants de Vox bons i menys ultres, front els qui pretenen controlar als militants i diputats que són més ultres. És el desbordament de les discrepàncies entre dos sectors en que el sector parlamentàriament majoritari, però més ultra, s'ha rebel·lat contra els potser no tant ultres que obeixen les ordres d'Abascal, Buxadé i Garriga.  És la resposta del sector més ultra liderat pel diputat a Madrid Jorge Campos que mai s'expressa en català o mallorquí, idioma que anomeni, com s'anomeni considera propi de paletos i catalanistes, front el sector també ultra i espanyolista que encapçala el regidor i general retirat, Fulgencio Coll, que de vegades utilitza aquesta llengua que ell anomena mallorquí i més a més, com a militar disciplinat, obeix el que decideixen els superiors jeràrquics, és a dir el Comité d'Acció Política de Vox que presideix Abascal on també hi son Ignacio Garriga y Jorge Buxadé.   

                          

Els 5 diputats díscols, amb Idoia Ribas al mig

Les discrepàncies van començar a l'octubre quan el Comité d'Acció Política de Vox des de Madrid va ordenar als 8 diputats de Vox que donessin suport als pressupostos i al sostre de despesa del Govern balear. Govern del PP, presidit per Marga Prohens, que va ser investida amb els vots dels vuit diputats de Vox, i a  diferència d'altres governs en que el PP necessitava Vox per ser investit exigint Vox la vicepresidència, Vox no va entrar al govern autonòmic, obtenint però la presidència del Parlament i la vicepresidència del Consell de Mallorca. Gabriel Le Senne, el nou president de Parlament s'havia destacat durant la pandèmia per difondre fake news antivacunes i conspiranòiques. Sembla que Abascal, Garriga i Buxadé van prefereir que no entressin a Govern balear perquè ja no es fiava d'alguns dels diputats que no volien ser manats per Madrid.  Després la majoria de diputats autonòmics, amb el suport tàcit del diputat a Madrid, Jorge Campos, van anunciar el seu vot contrari a la tramitació dels presupostos i al sostre de despesa si el PP balear i el Govern de les Illes no es comprometia a derogar el model lingüístic educatiu que estableix un mínim del 50% en català. És a dir, Vox exigia imposar un model educatiu amb escoles les que, si els pares ho demanaven, es pogués fer tot en castellà, excepte les hores de llengua catalana. Cosa que obligaria a segregar als alumnes segons la llengua i impediria que es continués fent majoritàriament en català a pobles o barris on només hi ha una escola d'una línia. Finalment el PP balear ho va acceptar de cara el curs vinent, i els vuit diputats de Vox van votar a favor del sostre de despesa i la tramitació del presupostos. Tot i això un diputat Francisco José Cardona que va sentir-se desautoritzat, va abandonar Vox i va passara ser diputat "no adscrit". 

La tensió va continuar entre la presidenta provincial, Patricia de la Heras i el president de la cambra, Gabriel Le Senne, d'una banda, que havien estat partidaris de votar d'entrada el sostre de despesa sense tensar la corda amb el PP obedients amb les directrius de Madrid, i els altres cinc diputats, Agustín Nicolás Buades, Manuela Cañadas, Sergio Rodriguez, María José Verdú i Idoia Ribas, portaveu del grup parlamentari. Per contradictori que sembli alguns dels diputas díscols, que van aconseguir el compromís de garantir l'opció d'escolaritzar en castellà pel curs vinent, no van considerar priori com volia Abascal que es creés l'Oficina de Defensa de l'Espanyol que hauria de vetllar per tal que tots els ajuntaments fessin tota la documentació i rotulació també en castellà. Fa dues setmanes, Ignacio Garriga va viatjar a Mallorca i es va reunir amb Le Senne i de las Heras, amb el regidor Fulgencio Coll i també amb el vicepresident del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, però no va reunir-se amb els diputats autonòmics que avui han fet el cop de força, ni amb el diputat al Congrès, Jorge Campos.

Així estan les coses, i més enllà que Garriga ha anunciat l'expulsió del partit dels cinc diputats díscols, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, serà cesat com a president de la cambra tal com es va fer amb altres casos similars. I evidentment la majoria parlamentària de Marga Prohens i el PP ara estarà constantment en perill.     

                

Gabriel Le Senne, haurà de deixar la Presidència del Parlament

El general i regidor de Palma, Fulgencio Coll està amb Le Senne i De las Heras, obedient com sempre és lleial a Abascal. De vegades parla, ratlla, en mallorquí 

El diputat a Madrid, Jorge Campos, és proper als 5 díscol i absolutament hostil al català o mallorquí