Tot i que després dels atemptats de París del
novembre del 2015 s'havien reforçat les estrictes mesures de control als
aeroports francesos, tant sobre passatgers i l'equipatge, com sobre
treballadors, tot fa pensar, si es confirma la hipòtesi de l'atemptat,
que els terroristes que haurien provocat la caiguda de l'avió que
dimecres volava cap al Caire, haurien pujat o col·locat la bomba a
l'aeroport Charles de Gaulle. També hi ha la possibilitat que la bomba
fos ja a l'avió quan va arribar a París procedent de Tunísia, i que algú
l'hagués activat a l'aeroport o dins de l'avió. Sigui com sigui, la
seguretat a París hauria fallat.
Des de l'11 de setembre del 2001
han anat augmentant els controls de seguretat als aeroports amb
normatives cada cop més restrictives pel que fa a l'equipatge i més
invasives per a la intimitat dels viatgers, fent més lent i costós
l'accés als avions. Tot i que en certs moments les mesures es van
relaxar, la desgràcia de Germanwings amb un copilot trastornat que va
fer caure l'avió, els últims atemptats d'Estat Islàmic a París i
Brussel·les i les amenaces d'aquest grup, la normativa s'ha anat fent
més estricta i restrictiva, estant ara pendents d'aplicar l'anomenat
registre de passatgers. En el nou escenari es justifica el control dels
qui pugen a l'avió, no només per evitar possibles atemptats, sinó també
per detectar els possibles gihadistes que viatgen o tornen de Síria. I
aquest enduriment de les condicions s'ha produït a la vegada que s'han
restablert els controls policials i fronterers dins d'Europa per terra,
sigui en cotxe o tren, qüestionant el principi de llibertat de
circulació de Schengen que consideràvem ja irreversible, i que és o era
un dels trets distintius del procés d'unitat europea.
Tot i que ho
haurà de determinar la investigació policial i el registre de les
caixes negres, el fet que l'avió fes la ruta de París al Caire dóna més
credibilitat al mòbil terrorista. Els dos països havien patit reiterades
amenaces d'Estats Islàmic i altres grups gihadistes. No oblidem que
Al-Qaida necessita marcar perfil propi per subsistir.
Egipte ha
patit els últims anys diversos atacs a zones turístiques, com el del
juny del 2015 al temple de Karnak i el de l'autobús de turistes prop de
les piràmides el gener d'enguany. I un avió rus va ser abatut al Sinaí.
El mot terrorisme
ve de la voluntat dels anomenats terroristes que el que pretenen, més
enllà de les conseqüències letals de cada atemptat, és crear terror
entre la població que sigui on sigui, faci el que faci, tingui por, se
senti vulnerable i canviï la seva manera de viure. I aquesta és la gran
victòria dels terroristes.
A causa del terrorisme islamista o
gihadista, Europa està canviant, imposant fortes restriccions a la
llibertat de viatjar que teníem. I aquí tots ens haurem de plantejar si
ens deixem agafar per la por o, reconeixent la possibilitat de patir un
atemptat, intentem viure com abans malgrat les molèsties de les noves
mesures de seguretat. Tot i que l'índex de sinistralitat viatjant en
cotxe és molt més alt que fer-ho en avió, tots continuem viatjant sobre
rodes malgrat el que diuen les estadístiques. Les bombes als trens de
l'11-M a Madrid van ser el pitjor atemptat a Europa i tothom ha
continuat agafant cada dia el tren. Serem capaços de continuar volant
com abans, malgrat que hi hagi nous factors de risc a l'hora de pujar a
un avió?
