ACTES DE COMMEMORACIÓ DEL 70 ANIVERSARI DEL GENOCIDI DE GITANOS A MANS DELS NAZIS. La nit del 2 d'agost foren assassinats els últims gitanos d'Auschwitz els quals posaren resistència

Des de dijous fins demà diumenge se celebra al camp de concentració d'Auschwitz  (Polònia) i a altres llocs d'Europa els actes commemoratius de l'extermini dels gitanos realitzat pel règim nazi, en complir-se setanta anys de la liquidació del camp gitano d'Auschwitz, la nit del 2 i matí del 3 d'agost de 1944, quan foren enviats a les càmeres de gas, els últims 2.897 gitanos que quedaven en el "camp gitano" o "Zigeunerlager” d'Auschwitz-Birkenau. Quan mig any després els aliats alliberaren el camp no hi havia cap gitano entre els set mil supervivents.

El camp per gitanos o "Zigeunerlager" va ser creat a finals de 1942 per Himler, si bé llavors ja havien mort d'un tret, tifus o les càmeres de gas molts milers a diferents llocs d'Europa.  

Els nazis, a l'empara de les lleis de Nüremberg consideraven als "rom", "sinti" o gitanos inferiors racialment i eren considerats com a "enemics del Tercer Reich", i per tant condemnats a l'aïllament i extermini. A Auschwitz van patir els experiments criminals-científics de  l'Institut per a l'Estudi de la Higiene Racial, sota la direcció del doctor Josef Mengele. 

Com els jueus, inicialment van ser registrats i identificats, portant el braçal amb la "Z" de zingani o zingar, després tancats a guetos -com el de  Lodz a Polònia al costat del dels jueus- i més tard començaren a ser assassinats, empleats com a ma d'obra als camps i fàbriques per ser gassejats quan ja no redien prou.

 Els "Einsatzgruppen" o equips mòbils d'execució van matar-ne a dotzenes de milers als territoris de l'Europa Oriental. Altres acabaren Auschwitz-Birkenau, Chelmno, Belzec, Sobibor, Treblinka,  Bergen-Belsen, Sachsenhausen, Buchenwald, Dachau, Mauthausen, i Ravensbrueck. Els de Iugoslàvia que caigueren en mans del règim ustaxa croata o foren executats directament o traslladats al cap d'extermini croata de Jasenovac on moriren mig milió de serbis, gitanos i croates comunistes o antifeixistes. 

Al Camp Gitano vivien les famílies senceres, i fins i tot tenien una orquestra de música que ha donat lloc diferents pel·lícules. El maig de 1944, quan ja havien mort de fam, malalties o gasejats vint mil gitanos, el comandant d'Auschwitz va rebre l'ordre d'exterminar als tres mil que hi quedaven i liquidar el camp. Quan les SS van rodejar el camp per conduir-los, la notícia va motivar la resistència de les famílies que s'armaren amb pals i barres de ferro, negant-se a col·laborar en el seu "trasllat" o "reassentament" que sabien que no era cap altra lloc que les càmares de gas, cosa que va sorprendre als SS donada la docilitat amb la que els jueus s'encaminaven a les càmeres, fins i tot els presoners que sabien perfectament que eren aquells pavellons.  Però el 2 d'agost de 1944 les SS i les autoritats del camp, més preparats van executar l'ordre, havent de fer front a la resistència de les famílies senceres que s'enfrontaren violentament als guàrdies.

El genocidi de gitanos a mans del III Reich no va ser conegut fins dècades després de la fi de la Segona Guerra Mundial, donat que en entrar els aliats als camps ja no en quedaven vius i els col·lectius gitanos potser no es van moure prou per difondre els fets. No va ser fins 1982 que la República Federal Alemanya va reconèixer el dany causat als roma, sinti, gipsi, zingars o gitanos.    

Els prop de tres mil gitanos, homes, dones i nens que ja van impedir el maig de 1944 el "tancament" del camp gitano, es resistiren amb la força la nit del 2 d'agost de 1944 al seu "trasllat" a les càmeres de gas, a diferència de la docilitat amb la que hi anaven altres 

(llegir a la pàgina de l'ONU de memòria de Holocaust) 

 DES DE DIJOUS FINS DEMÀ SE CELEBREN ACTES DE COMEMORACIÓ A AUSCHWITZ. HI PARTICIPA UNA DELEGACIÓ CATALANA
  Clica per veure imatges dels actes d'avui dia 2 d'agost
 Anar al Facebook dels actes d'aquest dies a Auschwitz 

 A aquest actes, celebrats a Polònia sota el lema "Dink he na bister" (mira i no oblidis)  hi han participat una seixantena de catalans han viatjat a Auschitz, pertanyents a la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), l'associació de joves de Barcelona Nakeramos i el col∙lectiu de dones Veus Gitanes, que s'han sumat a la commemoració organitzada per la Xarxa Internacional de Joves Gitanos TernYpe.
Durant aquests dies la Universitat Pedagògica de Cracòvia ha acollit conferències d'experts internacionals, tallers de formació, memòria històrica, amb trobades amb supervivents gitanos dels camps d'extermini i les persecucions.
 Informació sobre els actes a la web de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya

  Acte principal d'avui del #RomaGenocide #2August

 Imatges dels actes de dijous, divendres  i avui dissabte

VÍDEO DELS ACTES:

L'AVIÓ DE SAINT EXUPÉRY A TARFAYA ON ES VA INSPITAR PEL PETIT PRÍNCEP JA NO ESTÀ RODEJAT DE LA SORRA DE CABO JUBY, QUAN ES COMPLEIXEN ELS 70 ANY DE LA SEVA MORT. Diu Exupéry: "La guerra no és una aventura, és una malatia, com el tifus"

Demà 31 de juliol es compleixen 70 anys de la desaparició en missió de reconeixement de Antonie de Saint Exupéry, autor del Petit Príncep i d'altres llibres com Vol nocturn, Correu del Sud, l'Aviador o Pilot de guerra. Com a pilot de guerra lluitava amb els aliats, i el seu  P-38 Lightning va despegar de Còrsega en missió d'observació a la vall del Roine i Grenoble, però va desapareixer prop de Marsella, en ser abatut per un caça alemany. 

Tots els seus biògrafs coincideixen en que va ser el període entre 1926 i 1929, quan pilotava i treballava a l'Aeropostal París Dakar, de la que més a més de pilot, va ser durant un temps cap de l'estació de cabo Juby -la Trafaya del llavors Sàhara espanyol- on els vols feien escala. Allà, on va passar llargues temporades en una humil casa o cabanya va escriure "Correu del Sud" i es va inspirar per fer fer després El Petit Príncep. 

El desembre de 1935, mentre intentava batre el record París-Saigon, acompanyat del seu mecànic, Prevot, l'avió es va avariar i va haver d'aterrar al desert del Sàhara a Líbia. No tenien ni idea on eren, van patir desidratació i al·lucinacions fins que el quart dia aparegué un beduí sol que els salvà la vida. Aquesta experiència també el marcà a l'hora de fer el Petit Príncep i les reflexions sobre la vida humana, la mort,  l'amor que expressa en els seus llibres.

A Pilot de guerra, on recull, farcit de reflexions i monòlegs interiors, la seva experiència com a pilot de guerra quan França està sent derrotada per Alemanya el 1940 en parla de la mort l'acompanya cada dia amb pilots que no tornen, diu que quan mort algú "Encara no hi perspectiva, ni espai, el dia que l'enterrem.Per sentir la mort ens cal imaginar les hores que ens feia falta el mort. Aleshores ells ens manca. Ens hem d'imaginar les hores que li feiem falta nosaltres. Hem d'imaginar l'hora de la visita de l'amic; i descobrir-la buida.  El mort només se'ns morirà l'endemà en silenci. (...) No m'agraden els tòpics de guerra. (...) Aquesta setmana ha tornat una missió de cada tres. En altres temps he viscut bones aventures: La creació de les línies postals, les rebel·lions del Sàhara, l'Amèrica del Sud. La guerra però no és una veritable aventura. L'aventura descansa sobre la riquesa dels lligams que estableix, de les creacions que provoca. La guerra no és pas una aventura. La guerra és una malaltia. Com el tifus."   

  

El passat mes de maig vaig ser per l'antic Sàhara espanyol amb el meu fill i vam anar a Cabo Juby, Tarfaya on hi ha un petit museu sobre Saint Exupéry i en aquell lloc on les dunes de la platja i el desert s'uneixen un monument commemoratiu a Exupéry d'un avió de l'Aeropostal com els que pilotava i que aterraven allà quan ell era el cap de l'estació i que en les llargues esperes allà el desert creava en la seva ment llibres com el Petit Príncep o Correu del Sud.     

I em ens vam trobar amb la decepció que les obres d'ampliació del port de Trafaya estaven deixant envoltat de ciment, noves construccions i canonades del que serà una zona comercial, la sorra i les dunes que  envoltaven el moment i ens permetien evocar i  imaginar a Exupéry navegant pel mar de sorra o esperant l'arribada del proper correu.

Imatges de el monument rodejat ara per les obres de la futura zona comercial del port que trenquen la màgia de l'emplaçament

Amb el meu fill el passat mes de maig

A sota imatge de com apareix el lloc a les guies i llibres.

Diu Exupéry: La guerra no és una aventura, és una malatia, com el tifus"

avión, avió,