Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cap de llista. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cap de llista. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 de juliol del 2015

RECUPEREM EL DISTRICTE-11 PER LES VÍCTIMES DE SÍRIA?


Dues fotos mitjans de després de la guerra, que van ser símbol de la reconstrucció

El passat dissabte 11 de juliol, amb motiu de complir-se el vintè aniversari de la massacre de Srebrenica, en la que van ser assassinats en tres dies, 8.373 bosnians que eren a l’enclavament teòricament protegit pels cascos blaus holandesos, es va fer un emotiu acte a Barcelona al Born, de lectura dels noms dels qui allà varen morir.

El primer que va pujar a l’escenari per llegir el nom d’algunes de les víctimes va ser Pasqual Maragall que, com alcalde de la ciutat olímpica de Barcelona, va liderar diverses iniciatives de solidaritat durant la guerra amb la també ciutat Olímpica de Sarajevo, que el 1984 havia acollit el jocs d’hivern. I el 1996, acabada la guerra, Maragall va declarar Sarajevo, Districte 11 de Barcelona –que en té deu-, iniciant-se una sèrie de projectes de col·laboració en els que van implicar-se molts altres ajuntaments catalans, ONG, i entitats de tota mena. I per tal de dur-ho a terme, Barcelona va obrir una oficina o ambaixada, sota l’empara del Consell d’Europa, que durant molt temps va ser l’únic representat de l’Estat espanyol a la capital de Bòsnia. Oficina que donava cobertura i oferia suport tècnic i logístic a molts dels projectes solidaris de tot l’Estat.

El primer any aquest oficina o ambaixada va està dirigida pel llavors periodista de TV3, Carles Bosch, i més tard pel de l’AVUI, Eric Hauck. Dos periodistes que es van implicar per explicar el món què passava, molt coneixedors de la complexa situació d’aquell país  i, per un temps van voler canviar de rol, implicant-se amb la reconstrucció. Hauck va perdre allà el 1992 al seu company, el fotògraf Jordi Pujol Puente, que va ser el primer dels molts periodistes que moririen en aquella conflicte.  

Des de Districte 11, en coordinació amb el Comitè Olímpic Internacional, que presidia Joan Antoni Samaranch i més tard amb Javier Solana, que seria el màxim responsable de la diplomàcia europea, es va teixir una xarxa de contactes i fonts de finançament de les institucions internacionals, que va permetre desenvolupar una sèrie de projectes de tota mena, dels que destaquen la reconstrucció integral del barri olímpic de Mojmilo, ubicat al que va ser línia de front durant el setge, o del Palau Olímpic dels Jocs d’Hivern de 1984. Però el més important de tot va ser la xarxa de complicitats humanes que es va generar. Uns arquitectes de Lleida, amb el suport del seu ajuntament, van implicar-se en la reconstrucció del centre mèdic del barri de Mojmilo. La facultat d’optometria de Terrassa, amb l’ajut també del seu consistori i ONG locals, van desenvolupar un projecte tan senzill i necessari, com el proveïment d’ulleres, un producte que no és cap luxe que no acostuma a estar a l’abast de les víctimes i desplaçats en una guerra. Ajuntaments i entitats de Sabadell i Cornellà van impulsar projectes al barri veí de Dobrinja, i l’Hospitalet a la ciutat de Tuzla. No segueixo la llista perquè no cabria en aquest article i seria parcial i incomplerta.  I ONGs que ja existien o que es van crear amb motiu d’aquest conflicte, des de Mestres X Bòsnia a Pallassos sense Fronteres van assumir projectes de tot tipus, tenint sempre l’oficina de Barcelona a Sarajevo, com a punt logístic des d’on operar o que els facilitava intèrprets o domicilis particulars on allotjar-se, creant unes relacions d’amistat entre persones i famílies d’aquí i d’allà, que encara perduren.

I el rol que va jugar Barcelona ha estat recongut per la ciutat de Sarajevo que va atorgar la distinció de ciutadans d’honor de la mateixa a Pasqual Maragall i a Manel Vila, que va ser el gerent d’aquest Districte11 de Barcelona. Tot i que posteriorment la cooperació de Districte 11 es va fer present a la guerra de Kosovo i es va iniciar un projecte d’agermanament amb Gaza, l’alcalde Joan Clos, més preocupat en els focs artificials i efímers del Fòrum de les Cultures, va menystenir aquest tarannà i aquestes sinèrgies, sense donar-li la continuïtat que s’esperava.

L’acte de dissabte de lectura dels noms dels morts a Srebrenica, més enllà de l’emotivitat de veure llegint a Pasqual Maragall o d’escoltar el testimoni de reconciliació la jove bosniana, Amina Pasic, de 21 anys, nascuda a Srebrenica, que va sobreviure la matança  en la que van morir bona part de la seva família, va ser motiu de trobada no només de molts de que vam participar en les campanyes de solidaritat amb Bòsnia, sinó també de polítics de CiU, PSC, ERC, ICV i la CUP, i de l’alcaldessa Ada Colau, que van pujar a l’escenari a llegir el nom d’algunes víctimes. I en les converses molts dels que van participar aquells projectes de fa quinze o vint anys als Balcans sortia la necessitat de recuperar aquell esperit i aquella manera de treballar en el complex món actual que continua patint conflictes, el més proper del qual és el de Síria, que ha generat quatre milions de refugiat i desplaçats.

Als ajuntaments i les ONG no els pertoca ni la diplomàcia ni l’exercici de la força militar contra monstres com és ara l’Estat Islàmic, i les barbaritats del règim d’Al Assad. Però hi ha camps de refugiats a Turquia, Jordània o el Líban que esperen l’ajuda i l’apadrinament real d’algú. Potser seria una manera concreta de recuperar aquell esperit, aquella confluència de sinergies de la que Barcelona i Catalunya va donar exemple a Bòsnia. Si Barcelona, Sabadell, Cornellà, L’Hospitalet van ser capaços de declarar simbòlicament districte seu un barri o uns carrers de Bòsnia, ara seria hora de ser solidari amb víctimes del Pròxim Orient. Hi ha milions de refugiats que esperen.


Xavier Rius, periodista   
 Manel Vila, Raül Romeva i Amia Pasic, dissabte a l'acte del Born. A sota Pasqual Maragall   



dijous, 5 de març del 2015

SI FA 8 ANYS S'HAGUÉS DONAT L'ACORD D'AVUI, ENTRE CDC I UDC A VIC, -QUE S'HA TRIAT ANNA ERRA COM A CAP DE LLISTA-, PxC NO HAGUÉS ARRIBAT ALS 4 I 5 REGIDORS. Salt, amb el controvertit i reimputat Torramadé, serà la ciutat més important de Catalunya que encapçalarà un militant d'UDC

Ara fa vuit anys, l'alcalde de Vic d'UDC, Jacint Codina, disconforme amb els membres de CDC que l'havien de seguir a la llista, va renunciar a presentar-se de nou, quedant-se CiU sense cap de llista. Pels pactes entre CDC i UDC, el cap de llista de CiU a Vic havia de ser d'Unió Democràtica de Catalunya. Sembla que es va tantejar a Ramon Espadaler, natural de Sant Quirze de Besora. I fos perquè aquest fet no agradava a certs vigatans de "muralles endins", fos perquè ell no veiés clar encapçalar una candidatura pocs dies abans de tancar-se el termini per presentar la llista, va rebutjar-ho. I UDC va optar per Josep Maria Vila d'Abadal, nascut i resident a Barcelona, i hereu de la masia El Cavaller de Vidrà, on el seu avi va fundar UDC. 
I, desencertadament, "per tal de frenar a Josep Anglada" que llavors era l'únic regidor de PxC a Vic, Vila d'Abadal, va presentar la seva candidatura acompanyat de Duran i Lleida on va dir coses com "Vic ha sigut generós donant els mínims vitals a aquesta gent (els immigrants). Ara hem de fer que compleixin els deures". I des del meu punt de vista dient això donava la raó als arguments o mentides d´Anglada sobre la immigració: "No paguen impostos, reben totes les ajudes, se'ls hi donen pisos gratis i tiquets de supermercat..."
El fet és que la candidatura de Vila d'Abadal no va agradar a molta gent convergent de Vic, CiU va baixar de 10 a 8 regidors i PxC va pujar d'1 a 4, sent la segona força política de Vic.  Tres anys més tard, sense pactar-ho amb la resta de forces del govern de coalició de Vic (CIU,ERC i PSC), Vila d'Abadal va anunciar que negaria el padró i denunciaria a la policia als immigrants sense papers, cosa que va encara donar més publicitat i força a Anglada que un any després, repetint a desgrat de molta gent convergent Vila d'Abadal, PxC pujaria de 4 a 5 regidors. Cal recordar que durant la campanya electoral de 2011, Vila d'Abadal va dir que si Anglada no baixava dels 4 regidors que tenia, ell hauria fracassat i, encara que CiU guanyés, no prendria possessió de l'acta de regidor i renunciaria a l'alcaldia. Però després de pensar-s'ho i estar uns dies desaparegut, Vila d'Abadal va repetir d'alcalde. Hi ha qui diu que aquesta promesa, no complerta, de plegar si Anglada no baixava, va fer que més convergents votessin PxC. 

Un cop Vila d'Abadal va deixar UDC per discrepàncies amb Duran Lleida, i anunciés que no repetiria, UDC va continuar amb la voluntat de que fos un dirigent d'UDC el cap de llista de CiU, concretant-ho en el doctor Josep Maria Arimany. CDC, en canvi, creia que la candidatura l'havia d'encapçalar la regidora i mestra, Anna Erra de CDC. Fa una setmana CDC i UDC van dir que pactarien el candidat consultant la militància i sense enfrontaments públics. Fa una estona s'ha anunciat que la candidata serà Anna Erra de CDC en una compareixença on ha estat present Arimany que ha dit que serà a la llista d'Anna Erra i li dóna el seu suport.
Personalment estic convençut que si aquest acord pactat i sense tensions, s'hagués pres fa 4 o 8 anys, Anglada i PxC no hagués arribat a ser la segona llista més votada de Vic amb 4 regidors els 2007, i 5 el 2011.  
Amb una candidatura potent i unida de CiU a Vic, penso que molta de la gent de "muralles endins" que va votar PxC com a vot de protesta, tornarà a votar a CiU, al marge que la candidura d'ERC, encapçalada per l'ex-socialista Joan Ballana arreplegui o no votants convergents. Aquest fet i la divisió en tres llistes dels qui formaven part de PxC: Plataforma Vigatana (J Anglada), PxC (J C Fuentes) i SOM Catalans (E Gallego) pot fer desaparèixer els pes xenòfob al ple municipal de Vic, on la meva predicció és que dels 5 regidors antiimigració que hi ha ara, quedaran en cap, en un, o com a molt en dos.
Tot i no ser jo votant de CiU, desitjo molta sort a Anna Erra, confiant que no repetirà els errors de Vila d'Abadal que van fer créixer a Anglada que ha estès un discurs xenòfob que no ressol els problemes i trenca la cohesió social. 
L'altra ciutat que pels pactes CDC-UDC hauria d'encapçalar la llista UDC, és Salt, on és alcalde Jaume Torramadé, que va haver de dimitir de president de la Diputació pels suposats tocaments o agressió sexual a la seva assessora, i ara està imputat per aquest fet i el cas Manga.Tot i no tenir el suport de bona part de la direcció de CiU, Torramadé tornarà a encapçalar la candidatura de CiU a Salt. Torramadé, ara fa quatre anys, des de l'oposició, va fer gestos donant veracitat a les mentides que difonia PxC, que va obtenir els tres regidors que va perdre el PSC.
 L'alcaldable de CiU, Anna Erra, al costat de l'alcalde J M Vila d'Abadal, en un ple municipal
El regidor d'UDC, Josep Arimany, que finalment no encapçalarà la llista

 Josep Anglada que com a candidat de PxC va obtenir 5 regidors, ara expulsat del seu partit, es presentarà per Plataforma Vigatana
Joan Carles Fuentes, ara imputat per l'intent o conspiració de provocar un accident de trànsit a Anglada (atemptat contre càrrec públic), encapçalarà la llista de PxC
 Ester Gallego, amb el suport de l'ex Secretari de Relacions Internacionals de PxC, Enric Ravello, es presentarà a Vic per la llista islamòfoba i independentista SOM Catalans