Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pisos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pisos. Mostrar tots els missatges

diumenge, 31 de març del 2013

LA REVOLTA CIUTADANA, article d'avui al Punt Avui sobre la PAH

Xavier Rius, periodista
31/03/2013
     

 Foto: Lluís Serrat
Els ciutadans de Catalunya i l'Estat viuen com els d'altres països d'Europa una crisi sense precedents que, amb diferències, recorda la que van patir certs estats europeus als anys trenta quan les classes treballadores es van veure abocades a la misèria, amb una classe política desacreditada, cosa que va afavorir el naixement d'un feixisme que abocaria Europa a la guerra. D'aquella guerra sorgiria la llavor de la Unió Europea, que havia de permetre una Europa de ciutadans que veiessin garantits els drets socials i econòmics.
La greu crisi financera ha fet créixer unes idees feixistes que, en la mateixa línia del que passava a Alemanya als anys trenta, culpen els poders econòmics externs d'arruïnar el país, mentre la classe política, allunyada del poble, es mostra incapaç d'evitar la precarietat en què cau la població. El cas més clar és Grècia, amb la irrupció del partit Aurora Daurada, que culpa les institucions financeres, la Unió Europea i els immigrants de tots els mals.
Afortunadament a Catalunya i l'Estat espanyol cap força xenòfoba ha entrat a les institucions. I en canvi, l'any 2009, quan ja començava a visualitzar-se la sagnia dels desnonaments, es constituïa a Catalunya la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que s'estendria arreu de l'Estat amb la intenció d'aturar els desnonaments, regular segones oportunitats amb un lloguer social i, sobretot, legislar la dació en pagament. Cal recordar que la major part del deute hipotecari espanyol no és de les famílies, sinó de les promotores, les quals sí que obtenen la dació en pagament sense que es persegueixi els promotors.
Però de la mateixa manera que la crisi econòmica ha motivat una desafecció vers aquesta Europa unida dirigida per uns líders que estan destruint els objectius amb què es va crear, a Catalunya i l'Estat espanyol ha nascut un moviment de solidaritat i revolta al marge dels partits. Un moviment transversal d'acció directa que ha obtingut ja una victòria jurídica amb la sentència del Tribunal d'Estrasburg. Si el moviment dels “indignats” del 15-M, format majoritàriament per joves, va ser un avís, ara les Plataformes d'Afectats per la Hipoteca han creat unes xarxes d'ajuda i acció directa inimaginables fins fa poc. Així, el fet d'una subhasta d'un pis a Manlleu amb una hipoteca a Banesto va motivar acte seguit manifestacions i l'ocupació de seus bancàries arreu de Catalunya que setmanes després encara continuen, amb els desnonats de Manlleu acampats amb la PAH davant de la seu del Banesto. L'acció pacífica d'escraches o seguiment de diputats del PP perquè donin suport a la iniciativa legislativa que la PAH ha aconseguit portar al Congrés sacseja l'autisme de molts dirigents polítics.
El cas de l'ocupació d'un bloc de pisos a Salt, propietat del Banc Mare Nostrum, duta a terme el divendres 22 de març, i el conreu dels terrenys del voltant, és un exemple dels murs que han caigut i de la pèrdua de la por. Davant la desesperació individual del desnonat, aquest ara rep el suport per recuperar habitatges amb l'objectiu d'aconseguir un lloguer social. A moltes ciutats s'ocupen solars on els veïns conreen la terra. Són la nova revolta de la ciutadania que no es creua de braços i que combina l'acció política al Congrés dels Diputats amb l'acció directa als terrenys i pisos propietat dels bancs.
Xavier Rius, periodista
LLegir al Punt Avui, clica 

divendres, 22 de març del 2013

LA PAH OCUPA UN BLOC DE PISOS BUITS DEL BANC MARE NOSTRUM A SALT

 Avui a les sis de la tarda hi havia convocada assemblea de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca l'Espai Marfà de Santa Eugènia, a Girona, prop de Salt. Des de feia dies s'anunciava que no seria una assemblea més, en la que es valora la situació dels desnonaments o subhastes judicials o notarials previstes o passades i les accions a fer. No havia de ser una assemblea més donat que s'havia de valorar els moviments del Govern espanyol i català, dels ajuntaments i dels estaments judicials després de la sentència del Tribunal de Justícia d'Estrasburg sobre la indefensió i clàusules abusives del sistema hipotecari espanyol, i com aconseguir el compliment de la sentència per aturar desnonaments. Però també s'havia demanat una participació especial donat que semblava que s'anava a fer una acció directa pacífica a Salt.
     A l'assemblea Marta Afuera ha explicat les converses d'aquesta setmana amb diferents diputats catalans, entre la que destaca la trobada amb la popular gironina, Concepció Veray. Afuera va repetir a Veray que les PAH estaven sent un mur de contenció de gent molt emprenyada que ho havia perdut tot, però per les respostes que a la reunió i fora de la reunió donava Veray a la demanada de la dació en pagament, a ella mateixa li generaven ganes de donar-li una bufetada, cosa que no faria, però digué Afuera que la gent estava molt empipada i desesperada pel que està passant i la manca de respostes del govern del PP, per la qual cosa les PAH, potser, ja no podrien seguir contenint ni canalitzant la desesperació dels desnonats. Afuera explicà que Veray abandonà la reunió i anà a parlar amb l'alcalde convergent de Girona, el periodista Carles Puigdemont, el qual acusaria a Afuera d'amenaçar de mort a Veray.
     Afuera, després de lamentar la poca reacció dels Govern espanyol i català per aturar els desnonaments, explicà davant dels assistents, entre els qui havia presència dels mitjans de comunicació i regidors del PSC, ICV i la CUP de Girona, i del PSC i Independents per Salt-CUP de Salt, que les PAH eren un grup d'autoajuda, on es creaven vincles entre els afectats i els que els  hi donen suport per tal que els desnonaments no siguin només xifres (100.000 l'any 2012), que l'objectiu era canviar el sistema econòmic i bancari que ho estava destruint tot, que les PAH exigien dedicació i compromís i, sobretot, recuperar el poder de cada persona, enlloc de delegar-lo a unes institucions que no defensen els ciutadans. Digué que calia aprendre a caminar en l'activisme amb formació i informació. 
       Un cop es preguntà quins desnonaments o subhastes hi havia previstes i anuncià dues accions a Girona dilluns i dimarts vinent, explicà que aquella tarda s'anava a fer una acció pacífica prop d'allà que marcaria una nova fita. Es pregà que tothom que volgués els seguís i anirien a fer una acció on cadascú podria involucrar-s'hi con cregués, bé participant-hi, bé donant suport.


Així, més de dues-centes persones sortiren al carrer en direcció a Salt, sense saber realment on anaven, arribant a un bloc desocupat del carrer Doctor Castany, 91, al costat de l'Hospital de Santa Caterina. 










Un cop allà, s'apartaren les tanques d'una de les entrades, mentre per l'altra banda minuts abans ja havien entrat un grup de membres de la PAH.
Acte seguit més gent entrà a dins, mentre unes dues-centes persones, es congregaven al carrer i s'han penjat pancartes als balcons amb els lemes "Lloguer social", "Obra social de  la PAH de Girona" i "Dret a l'habitatge, dació en pagament"







Marta Afuera i Joel Ferrer

Llavors Marta Afuera digué que l'acció seria indefinida, que inicialment membres de la PAH (llegeix comunicat de la PAH al seu blog) ocuparien els pisos, que serien cedits a famílies desnonades. Explicaren que el bloc era propietat del Banc Mare Nostrum, fusió de quatre entitats, (Caixa Penedès, Caja Murcia, Caja Granada i Sa Nostra), entitat de la qual va ser vocal el ministre d'Economia, Luis de Guindos, banc que, tot i haver rebut 1.647 milions del FROP, continuava desnonat famílies. En Joel Ferrer, de l'Ateneu Naturalista de Girona, explicà que els terrenys dels voltants, ara tancats, serien ocupats a partir de demà dissabte per fer horts urbans i ajudar a l'emergència alimentària de moltes famílies de Salt i Girona. Així es demanà gent, tant per donar suport als que es quedarien als pisos, com per participar en els tallers d'horticultura que començarien dissabte.
       Tot i la presència, primer de la policia municipal i després dels mossos d'esquadra que no han intervingut, està clar que per desallotjar-los caldria una ordre judicial o un procés judicial similar al que s'utilitza quan ja hi viu gent a les cases okupes.   







Prop de tres centes persones s'han congregat a baix al carrer.






Als balcons
L'interior dels pisos i balcons