Hi ha un acudit que s'explica al Líban que diu: “Estan esperant
embarcar en un avió que demora la sortida, un sirià, un palestí, un
libanès i un israelià, els quals comenten que perdran l'enllaç cap el
seu país. Un periodista que és a prop els pregunta: «Disculpin, em
podrien donar la seva opinió sobre l'acord de pau?» El sirià respon:
«Opinió? Què és opinió?» El palestí: «Pau? Què és pau?» El libanès:
«Acord? Què és un acord?» I l'israelià: «Disculpin? Què vol dir disculpin?»”
Els
sirians vivien amb Baixar al-Assad en un règim que, tot i respectar les
minories, no deixava escletxes per a la dissidència i la possibilitat
de manifestar opinions. Els palestins veien una i altra vegada com
l'escenari d'una pau justa s'esvaïa. Els libanesos fa dècades que viuen
sota l'amenaça de guerres civils, cotxes bomba i acords de govern que es
trenquen. I Israel, amb l'arrogància de bombardejar i preguntar
després.
El Líban, que ha patit guerres a causa del xoc de
comunitats i de les ingerències dels països veïns, sobretot de Síria i
d'Israel, es mantenia relativament estable gràcies a uns fràgils acords.
Uns acords que es trencaven i es renegociaven després d'atemptats
–l'assassinat del primer ministre Hariri– o de conats d'una nova guerra
civil –com ara el del 2008–, que feien córrer tothom dins i fora del
Líban per evitar una nova guerra que desestabilitzés la regió. La guerra
de Síria, la implicació de la milícia xiïta d'Hezbol·là i el desacord
sobre la reforma electoral i la convocatòria de les eleccions
legislatives d'aquest any van tensar els acords del parlament libanès i
van provocar la dimissió del primer ministre Najib Mikati, proper al
bloc d'Hezbol·là, i tot el govern.
Després de moltes negociacions,
es va nomenar primer ministre Tammam Salam, del bloc prosaudita de
Hariri, cosa que significava una pèrdua d'influència de Damasc i
Teheran.
Simultàniament, el Líban ha patit enfrontaments al nord entre
sunnites favorables als rebels sirians i xiïtes alauites, pro Al-Assad. I
Hezbol·là ha enviat combatents a Síria que han permès a Damasc algunes
victòries, mentre Al-Assad ha traslladat part del seu arsenal a les
zones del Líban controlades per Hezbol·là. L'atac dels opositors sirians
a territori libanès, que ha causat la mort de soltats regulars, ha
significat un pas més d'aquesta escalada que afecta el Líban. I Israel,
on sectors del govern voldrien una excusa per atacar Teheran, veuen amb
nerviosisme aquest rearmament a la seva frontera de la milícia
proiraniana d'Hezbol·là.
El fet que els diputats libanesos decidissin dijous ajornar fins al 2014 les eleccions parlamentàries després de la impossibilitat de formar un nou govern i la implicació d'Hezbol·là a Síria, és un escenari que podria portar el Líban a una guerra civil en què s'impliqués Israel per destruir els arsenals sirians i iranians. I aquí estarien d'acord Qatar, l'Aràbia Saudita i Israel, tot i que faria difícil enfilar la via d'un nou pacte mentre duri la guerra de Síria, a la vegada que avortaria l'intent d'Obama de fer seure a negociar palestins i israelians.
Xavier Rius, periodistaEl fet que els diputats libanesos decidissin dijous ajornar fins al 2014 les eleccions parlamentàries després de la impossibilitat de formar un nou govern i la implicació d'Hezbol·là a Síria, és un escenari que podria portar el Líban a una guerra civil en què s'impliqués Israel per destruir els arsenals sirians i iranians. I aquí estarien d'acord Qatar, l'Aràbia Saudita i Israel, tot i que faria difícil enfilar la via d'un nou pacte mentre duri la guerra de Síria, a la vegada que avortaria l'intent d'Obama de fer seure a negociar palestins i israelians.
Llegir al Punt Avui, clica
Poso aquí fotos del Líban del 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada