El ple ha aprovat avui per 104 vots a favor (CiU, ERC, PSC, CUP i Geli) i 28
en contra (PPC i C's) la conclusió del grup de treball de revisió del
model dels CIE que insta al govern a exigir al govern espanyol que
iniciï, en el termini més breu possible, "un procés que condueixi al
tancament progressiu dels centres d'internament per a estrangers", i que
apliqui "mesures cautelars alternatives a l'internament" per als
estrangers en situació irregular. El gruix del dictamen de la comissió
de justícia amb les conclusions s'ha aprovat amb els vots a favor de
tots els grups excepte el PPC, que hi ha votat en contra i només ha
donat suport a part del text introductori i a dos apartats sobre les
garanties jurídiques als CIE i els processos de regularització i asil.
La part del text introductori, que considera els CIE com una "anomalia en l'ordenament democràtic del país" i en què es demana una revisió del model amb una reflexió profunda "sobre la política migratòria" i "els drets de les persones que la pateixen", s'ha aprovat per 86 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i Geli), 19 en contra (PPC) i 27 abstencions (PSC i C's). En aquesta línia, a les vint-i-quatre conclusions aprovades es demana la derogació de les "devolucions en calent", la prohibició "a Catalunya de manera explícita i amb caràcter immediat" de les identificacions basades en el perfil ètnic de les persones, càmeres de videovigilància al CIE de Barcelona, que les polítiques d'asil siguin prioritàries, o que no acabin als CIE les persones provinents dels centres d'estada temporal d'immigrants de Ceuta i Melilla i es creïn sistemes independents de supervisió de com es fan les expulsions.
Al debat, que ha estat seguit des de la tribuna de públic per representants d'associacions de suport al tancament dels CIE, han intervingut els diputats Cristina Bosch (CiU), Gemma Calvet (ERC), Ferran Pedret (PSC), Sergio Santamaria (PPC), Sara Vilà (ICV-EUiA), Carmen de Rivera (C's), Quim Arrufat (CUP) i Marina Geli (diputada no adscrita).
La part del text introductori, que considera els CIE com una "anomalia en l'ordenament democràtic del país" i en què es demana una revisió del model amb una reflexió profunda "sobre la política migratòria" i "els drets de les persones que la pateixen", s'ha aprovat per 86 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i Geli), 19 en contra (PPC) i 27 abstencions (PSC i C's). En aquesta línia, a les vint-i-quatre conclusions aprovades es demana la derogació de les "devolucions en calent", la prohibició "a Catalunya de manera explícita i amb caràcter immediat" de les identificacions basades en el perfil ètnic de les persones, càmeres de videovigilància al CIE de Barcelona, que les polítiques d'asil siguin prioritàries, o que no acabin als CIE les persones provinents dels centres d'estada temporal d'immigrants de Ceuta i Melilla i es creïn sistemes independents de supervisió de com es fan les expulsions.
Al debat, que ha estat seguit des de la tribuna de públic per representants d'associacions de suport al tancament dels CIE, han intervingut els diputats Cristina Bosch (CiU), Gemma Calvet (ERC), Ferran Pedret (PSC), Sergio Santamaria (PPC), Sara Vilà (ICV-EUiA), Carmen de Rivera (C's), Quim Arrufat (CUP) i Marina Geli (diputada no adscrita).
TEXT CONCLUSIONS APROVADES:
La Comissió de Justícia i Drets Humans, en la sessió del 2 de juliol de 2015, ha aprovat les conclusions següents amb relació a la revisió del model dels centres d’internament d’estrangers:
I
Autoregulació del procés migratori El procés migratori es troba en un moment d’autoregulació. Espanya, d’ésser un estat receptor, ha passat a ésser un estat del qual se’n va més gent que no pas n’hi arriba: al 2013, 396.000 estrangers van abandonar l’Estat espanyol de manera voluntària (un descens d’un 7’82% de població estrangera), i 23.889 el van abandonar de manera forçosa (en nombres rodons, 8.700 denegacions, 5.000 devolucions i 9.000 expulsions), de manera que les 14.000 devolucions i expulsions forçoses són una quantitat irrisòria amb relació a les persones que han abandonat l’Estat de manera voluntària.
El nombre de persones internades en un CIE fou de 9.002, i, d’aquestes, 4.726 foren expulsades: només el 52% de les persones internades en un CIE, doncs, foren expulsades, un nombre d’expulsions que representa un 1% amb relació als retorns Es garanteixi l’assistència lletrada en tots els supòsits de detenció per a expulsió i, en aquest sentit, el Consell General del Poder Judicial, el Ministeri de l’Interior i el Consell General de l’Advocacia abordin, en col·laboració amb les entitats relacionades amb els CIE, la creació d’un sistema que garanteixi el dret de defensa i l’assistència lletrada a les persones amb ordre d’expulsió a qui es vulgui sotmetre a deportació forçosa sense internament en un CIE, i que garanteixi especíŠcament a les perso-
nes processades per un delicte el dret de defensa i el dret preceptiu de comprensió de la informació sobre el procediment, per tal que les circumstàncies especiŠques de cada cas es puguin integrar en l’enjudiciament, especialment pel que fa als delictes lleus, atenent circumstàncies d’arrelament familiar, social i laboral. no forçosos que es produeixen a l’actualitat. Per tant, la utilitat de les expulsions per a mantenir la regulació de la immigració és nul·la.
Pel que fa al cost de mantenir aquest nombre de deportacions forçoses, cal remarcar que al 2013 Espanya es va gastar només en vols 11 milions d’euros, i cal sumar a aquesta xifra el cost del manteniment dels CIE.
Els CIE com a anomalia jurídica
Els CIE són una anomalia en l’ordenament democràtic del nostre país. Són establiments amb condicions inferiors a les dels centres penitenciaris, no tenen la consideració de centre penitenciari i bona part de les persones que hi són recloses hi ingressen sense cap decisió judicial prèvia. I cal tenir present que tots els objectius plantejats per les normatives europees es podrien aconseguir sense haver de dotar-se d’aquest tipus d’establiment.
Hi ha opacitat sobre les condicions reals del funcionament dels CIE. Fins i tot hi ha problemes en l’aplicació de les disposicions legals vigents per al control dels CIE, i el poder judicial pateix una superposició inad
missible que en limita l’actuació, amb l’agreujant que la població reclusa no pot recórrer al poder judicial i, si ho fes, no obtindria cap resolcuió Šns mesos o anys després d’haver-se fet efectiva l’expulsió.
El nou reglament sobre els CIE autoritza la possibilitat d’ingressos temporals provisionals, que resulta inadmissible; no regula espais de llocs de contenció com les sales dels aeroports; no concreta l’assistència sanitària, ni el temps ni la durada de les visites, ni les trucades, ni els terminis per a portar a terme la repatriació; no recull les exigències del Síndic de Greuges amb relació a l’ús de la força, i admet que hi hagi espais de contenció o cel·les d’aïllament (en contravenció del protocol d’Istanbul i de la normativa reguladora pròpia); no estableix l’obligació d’utilitzar càmeres d’enregistrament d’imatges; regula la possibilitat d’utilitzar armes de foc a l’interior dels centres, cosa del tot forassenyada, i autoritza els registres personals amb nus integrals, per bé que el Síndic de Greuges ha aconseguit canvis en la praxi quotidiana i el Tribunal Suprem ha anul·lat i modiŠcat preceptes amb relació a les armes, les famílies d’interns pendents d’expulsió, els internaments successius que esquiven la limitació dels seixanta dies, la intimitat personal i la seguretat.
Al CIE de Barcelona s’ofereix des de principis del 2015 el Servei d’Orientació Jurídica, que prové d’un acord entre el Col·legi d’Advocats de Barcelona i el Ministeri de l’Interior i que es presta dilluns, dimecres i divendres, de nou a dues, a càrrec de dos lletrats, que assessoren els interns que ho sol·liciten sobre qüestions relacionades amb el l’internament, a més de facilitar-los la relació amb els advocats respectius.
Així mateix, hi ha un control judicial que porten a terme dos jutjats d’instrucció de Barcelona (el núm. 1 i el núm. 30), que auditen el CIE d’una manera alterna, per mitjà de visites i entrevistes amb els interns, i hi ha a més un Šscal delegat en estrangeria que exerceix les funcions encomanades al Ministeri Públic dins la seva especialitat.
Tots ells poden fer les visites sense necessitat de comunicació prèvia a la direcció del Centre.
Necessitat de revisió del model
Es tracta d’encetar una re]exió en profunditat sobre la política migratòria i sobre les implicacions que té per als drets de les persones que la pateixen. Pràctiques com les deportacions forçoses en macrovols –en què s’arriben a utilitzar com la sedació forçosa– o les deportacions exprés –que s’executen sense ni tan sols garantir el dret a l’assistència lletrada– obliguen a revisar les implicacions d’una política migratòria basada en l’internament i l’expulsió, que atempta contra la dignitat de les persones, el dret a viure en família i, en algunes ocasions, Šns i tot, el dret a la vida.
1
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a
exigir al Govern de l’Estat que:
a) Iniciï en el termini més breu possible un procés que condueixi al tancament progressiu dels centres d’internament d’estrangers (CIE), atès que la Directiva europea (Directiva 2008/115/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de desembre, relativa a normes i procediments comuns als estats membres per al retorn dels nacionals de països tercers en situació irregular) no en prescriu l’existència obligatòria, i pel fet que és possible d’aplicar mesures cautelars alternatives a l’internament, com ara la presentació periòdica davant l’autoritat, el dipòsit de documentació, l’obligació de residir en un indret determinat o el règim de llibertat vigilada.
b) Potenciï, amb caràcter transversal i en coordinació amb el sistema judicial, el desplegament de les mesures cautelars alternatives a l’internament de les persones en situació administrativa irregular que regula l’article 61 de la Llei orgànica 4/2000, de l’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, en tot cas Šns a una resolució ferma de l’expedient administratiu.
c) Garantir el caràcter autènticament excepcional de la mesura cautelar d’internament, aplicable només després d’haver-se dictat, i després d’haver fracassat en l’assegurament de l’expulsió dictada les mesures cautelars diferents a l’internament que regula l’esmentada Llei orgànica 4/2000.
2
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a exigir al Govern de l’Estat que adeqüi les normes d’actuació en les repatriacions i en el trasllat de detinguts per via aèria o marítima, dictades l’any 2007 per la Direcció General de la Policia, amb la fiŠnalitat que no es vulnerin els drets humans, que es prohibeixi tota forma de sedació forçosa de les persones sotmeses a deportació, que es prohibeixi lligar-les amb corretges o immobilitzar-les amb camisa de força i que s’asseguri la transparència total dels trasllats i les repatriacions.
3
El Parlament de Catalunya manifesta que les identiŠcacions de persones efectuades per membres dels cossos i forces de seguretat no poden ésser arbitràries ni poden basar-se en el perŠl ètnic de les persones que en siguin objecte, i que els responsables dels cossos i forces de seguretat de l’Estat han de vetllar d’una manera més intensa perquè en la formació i en els protocols de procediments de requeriments per a les identiŠcacions no prengui en consideració aquesta variable i s’eviti el que tant el Síndic de Greuges com el Defensor del Poble (per mitjà de la Resolució 17/2009) han anomenat «controls ètnics».
En aquest sentit, el Parlament de Catalunya expressa que els supòsits de detenció per a expulsió s’han de regir per criteris absolutament restrictius i que en tot cas s’han d’haver exhaurit els terminis de sortida voluntària concedits en un procediment previ d’expulsió ordinari, per damunt del preferent, amb totes les garanties
de defensa jurídica gratuïta, si s’escau, per a la persona de qui s’insta l’expulsió.
Amb aquesta objectiu, el Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
a) Fer les gestions pertinents davant el Govern de l’Estat perquè prohibeixi a Catalunya de manera explícita i amb caràcter immediat els controls policials basats en el perŠl ètnic de les persones.
b) Fer les gestions pertinents per a garantir que ni els ajuntaments, ni el Departament d’Interior ni el Ministeri de l’Interior no permetin controls policials de documentació basats en el perŠl ètnic de les persones.
”4
El Parlament de Catalunya, amb relació a les persones estrangeres en situació de compliment penitenciari:
a) Manifesta que s’han d’adequar i intensiŠcar els procediments de tractament penitenciari i classiŠcació, i tam bé els de col·laboració consular, a Š de garantir l’atenció individualitzada, l’arrelament familiar i la reinserció social amb criteris d’igualtat i no-discriminació.
b) Manifesta que s’ha de promoure que a l’interior dels centres penitenciaris de Catalunya hi hagi un servei especíŠc d’atenció jurídica a persones estrangeres per tal d’afavorir processos de regularització o asil polític.
c) Manifesta que en els casos de llicenciament deŠnitiu de la condemna d’interns estrangers sense regularització de residència s’ha de prioritzar la posada enllibertat judicial.
d) Insta el Govern de la Generalitat a complir l’apartat 3.f de la Moció 156/X del Parlament de Catalunya, sobre les garanties jurídiques i la tutela dels drets fonamentals de la població immigrant a Catalunya, i abandonar la pràctica consistent en el lliurament directe als cossos de policia de l’Estat de les persones en situació administrativa irregular que són posades en llibertaten haver complert la condemna en un centre penitenciari perquè siguin internades al CIE.
•5
El Parlament de Catalunya insta el Govern a promoure:
a) La creació d’un comitè d’experts que elabori una proposta sobre el marc de polítiques d’estrangeria i migratòries, amb la participació activa de les organitzacions de defensa dels drets humans.
b) La creació d’una comissió mixta de seguiment permanent del Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca de Barcelona.–
La Comissió de Justícia i Drets Humans, en la sessió del 2 de juliol de 2015, ha aprovat les conclusions següents amb relació a la revisió del model dels centres d’internament d’estrangers:
I
Autoregulació del procés migratori El procés migratori es troba en un moment d’autoregulació. Espanya, d’ésser un estat receptor, ha passat a ésser un estat del qual se’n va més gent que no pas n’hi arriba: al 2013, 396.000 estrangers van abandonar l’Estat espanyol de manera voluntària (un descens d’un 7’82% de població estrangera), i 23.889 el van abandonar de manera forçosa (en nombres rodons, 8.700 denegacions, 5.000 devolucions i 9.000 expulsions), de manera que les 14.000 devolucions i expulsions forçoses són una quantitat irrisòria amb relació a les persones que han abandonat l’Estat de manera voluntària.
El nombre de persones internades en un CIE fou de 9.002, i, d’aquestes, 4.726 foren expulsades: només el 52% de les persones internades en un CIE, doncs, foren expulsades, un nombre d’expulsions que representa un 1% amb relació als retorns Es garanteixi l’assistència lletrada en tots els supòsits de detenció per a expulsió i, en aquest sentit, el Consell General del Poder Judicial, el Ministeri de l’Interior i el Consell General de l’Advocacia abordin, en col·laboració amb les entitats relacionades amb els CIE, la creació d’un sistema que garanteixi el dret de defensa i l’assistència lletrada a les persones amb ordre d’expulsió a qui es vulgui sotmetre a deportació forçosa sense internament en un CIE, i que garanteixi especíŠcament a les perso-
nes processades per un delicte el dret de defensa i el dret preceptiu de comprensió de la informació sobre el procediment, per tal que les circumstàncies especiŠques de cada cas es puguin integrar en l’enjudiciament, especialment pel que fa als delictes lleus, atenent circumstàncies d’arrelament familiar, social i laboral. no forçosos que es produeixen a l’actualitat. Per tant, la utilitat de les expulsions per a mantenir la regulació de la immigració és nul·la.
Pel que fa al cost de mantenir aquest nombre de deportacions forçoses, cal remarcar que al 2013 Espanya es va gastar només en vols 11 milions d’euros, i cal sumar a aquesta xifra el cost del manteniment dels CIE.
Els CIE com a anomalia jurídica
Els CIE són una anomalia en l’ordenament democràtic del nostre país. Són establiments amb condicions inferiors a les dels centres penitenciaris, no tenen la consideració de centre penitenciari i bona part de les persones que hi són recloses hi ingressen sense cap decisió judicial prèvia. I cal tenir present que tots els objectius plantejats per les normatives europees es podrien aconseguir sense haver de dotar-se d’aquest tipus d’establiment.
Hi ha opacitat sobre les condicions reals del funcionament dels CIE. Fins i tot hi ha problemes en l’aplicació de les disposicions legals vigents per al control dels CIE, i el poder judicial pateix una superposició inad
missible que en limita l’actuació, amb l’agreujant que la població reclusa no pot recórrer al poder judicial i, si ho fes, no obtindria cap resolcuió Šns mesos o anys després d’haver-se fet efectiva l’expulsió.
El nou reglament sobre els CIE autoritza la possibilitat d’ingressos temporals provisionals, que resulta inadmissible; no regula espais de llocs de contenció com les sales dels aeroports; no concreta l’assistència sanitària, ni el temps ni la durada de les visites, ni les trucades, ni els terminis per a portar a terme la repatriació; no recull les exigències del Síndic de Greuges amb relació a l’ús de la força, i admet que hi hagi espais de contenció o cel·les d’aïllament (en contravenció del protocol d’Istanbul i de la normativa reguladora pròpia); no estableix l’obligació d’utilitzar càmeres d’enregistrament d’imatges; regula la possibilitat d’utilitzar armes de foc a l’interior dels centres, cosa del tot forassenyada, i autoritza els registres personals amb nus integrals, per bé que el Síndic de Greuges ha aconseguit canvis en la praxi quotidiana i el Tribunal Suprem ha anul·lat i modiŠcat preceptes amb relació a les armes, les famílies d’interns pendents d’expulsió, els internaments successius que esquiven la limitació dels seixanta dies, la intimitat personal i la seguretat.
Al CIE de Barcelona s’ofereix des de principis del 2015 el Servei d’Orientació Jurídica, que prové d’un acord entre el Col·legi d’Advocats de Barcelona i el Ministeri de l’Interior i que es presta dilluns, dimecres i divendres, de nou a dues, a càrrec de dos lletrats, que assessoren els interns que ho sol·liciten sobre qüestions relacionades amb el l’internament, a més de facilitar-los la relació amb els advocats respectius.
Així mateix, hi ha un control judicial que porten a terme dos jutjats d’instrucció de Barcelona (el núm. 1 i el núm. 30), que auditen el CIE d’una manera alterna, per mitjà de visites i entrevistes amb els interns, i hi ha a més un Šscal delegat en estrangeria que exerceix les funcions encomanades al Ministeri Públic dins la seva especialitat.
Tots ells poden fer les visites sense necessitat de comunicació prèvia a la direcció del Centre.
Necessitat de revisió del model
Es tracta d’encetar una re]exió en profunditat sobre la política migratòria i sobre les implicacions que té per als drets de les persones que la pateixen. Pràctiques com les deportacions forçoses en macrovols –en què s’arriben a utilitzar com la sedació forçosa– o les deportacions exprés –que s’executen sense ni tan sols garantir el dret a l’assistència lletrada– obliguen a revisar les implicacions d’una política migratòria basada en l’internament i l’expulsió, que atempta contra la dignitat de les persones, el dret a viure en família i, en algunes ocasions, Šns i tot, el dret a la vida.
1
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a
exigir al Govern de l’Estat que:
a) Iniciï en el termini més breu possible un procés que condueixi al tancament progressiu dels centres d’internament d’estrangers (CIE), atès que la Directiva europea (Directiva 2008/115/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de desembre, relativa a normes i procediments comuns als estats membres per al retorn dels nacionals de països tercers en situació irregular) no en prescriu l’existència obligatòria, i pel fet que és possible d’aplicar mesures cautelars alternatives a l’internament, com ara la presentació periòdica davant l’autoritat, el dipòsit de documentació, l’obligació de residir en un indret determinat o el règim de llibertat vigilada.
b) Potenciï, amb caràcter transversal i en coordinació amb el sistema judicial, el desplegament de les mesures cautelars alternatives a l’internament de les persones en situació administrativa irregular que regula l’article 61 de la Llei orgànica 4/2000, de l’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, en tot cas Šns a una resolució ferma de l’expedient administratiu.
c) Garantir el caràcter autènticament excepcional de la mesura cautelar d’internament, aplicable només després d’haver-se dictat, i després d’haver fracassat en l’assegurament de l’expulsió dictada les mesures cautelars diferents a l’internament que regula l’esmentada Llei orgànica 4/2000.
2
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a exigir al Govern de l’Estat que adeqüi les normes d’actuació en les repatriacions i en el trasllat de detinguts per via aèria o marítima, dictades l’any 2007 per la Direcció General de la Policia, amb la fiŠnalitat que no es vulnerin els drets humans, que es prohibeixi tota forma de sedació forçosa de les persones sotmeses a deportació, que es prohibeixi lligar-les amb corretges o immobilitzar-les amb camisa de força i que s’asseguri la transparència total dels trasllats i les repatriacions.
3
El Parlament de Catalunya manifesta que les identiŠcacions de persones efectuades per membres dels cossos i forces de seguretat no poden ésser arbitràries ni poden basar-se en el perŠl ètnic de les persones que en siguin objecte, i que els responsables dels cossos i forces de seguretat de l’Estat han de vetllar d’una manera més intensa perquè en la formació i en els protocols de procediments de requeriments per a les identiŠcacions no prengui en consideració aquesta variable i s’eviti el que tant el Síndic de Greuges com el Defensor del Poble (per mitjà de la Resolució 17/2009) han anomenat «controls ètnics».
En aquest sentit, el Parlament de Catalunya expressa que els supòsits de detenció per a expulsió s’han de regir per criteris absolutament restrictius i que en tot cas s’han d’haver exhaurit els terminis de sortida voluntària concedits en un procediment previ d’expulsió ordinari, per damunt del preferent, amb totes les garanties
de defensa jurídica gratuïta, si s’escau, per a la persona de qui s’insta l’expulsió.
Amb aquesta objectiu, el Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a:
a) Fer les gestions pertinents davant el Govern de l’Estat perquè prohibeixi a Catalunya de manera explícita i amb caràcter immediat els controls policials basats en el perŠl ètnic de les persones.
b) Fer les gestions pertinents per a garantir que ni els ajuntaments, ni el Departament d’Interior ni el Ministeri de l’Interior no permetin controls policials de documentació basats en el perŠl ètnic de les persones.
”4
El Parlament de Catalunya, amb relació a les persones estrangeres en situació de compliment penitenciari:
a) Manifesta que s’han d’adequar i intensiŠcar els procediments de tractament penitenciari i classiŠcació, i tam bé els de col·laboració consular, a Š de garantir l’atenció individualitzada, l’arrelament familiar i la reinserció social amb criteris d’igualtat i no-discriminació.
b) Manifesta que s’ha de promoure que a l’interior dels centres penitenciaris de Catalunya hi hagi un servei especíŠc d’atenció jurídica a persones estrangeres per tal d’afavorir processos de regularització o asil polític.
c) Manifesta que en els casos de llicenciament deŠnitiu de la condemna d’interns estrangers sense regularització de residència s’ha de prioritzar la posada enllibertat judicial.
d) Insta el Govern de la Generalitat a complir l’apartat 3.f de la Moció 156/X del Parlament de Catalunya, sobre les garanties jurídiques i la tutela dels drets fonamentals de la població immigrant a Catalunya, i abandonar la pràctica consistent en el lliurament directe als cossos de policia de l’Estat de les persones en situació administrativa irregular que són posades en llibertaten haver complert la condemna en un centre penitenciari perquè siguin internades al CIE.
•5
El Parlament de Catalunya insta el Govern a promoure:
a) La creació d’un comitè d’experts que elabori una proposta sobre el marc de polítiques d’estrangeria i migratòries, amb la participació activa de les organitzacions de defensa dels drets humans.
b) La creació d’una comissió mixta de seguiment permanent del Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca de Barcelona.–
6
El Parlament de Catalunya manifesta que els centres d’internament d’estrangers, com a expressió de l’actual política migratòria i d’expulsions impulsada pel Govern espanyol, i accentuada per la recent aprovació de la reforma de la Llei de seguretat ciutadana, que aprova les «devolucions en calent», constitueix un clar atemptat al contingut essencial del dret a la dignitat que, com a base de la resta de drets fonamentals, ha d’inspirar les polítiques públiques pròpies d’un estat democràtic i de dret.
7
El Parlament de Catalunya manifesta que l’internament preventiu i sistemàtic de persones estrangeres en situació administrativa irregular que no hagin comès cap delicte és contrari al dret a la llibertat i a la seguretat personals proclamat per l’article 3 de la Declaració universal dels drets humans i per l’article 9 del Pacte internacional dels drets civils i polítics, pel fet de tractar-se d’una mesura legislativa desproporcionada amb relació a l’objectiu de l’Estat de regular les migracions, i recorda que el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals obliga els estats membres a vetllar pel compliment i el respecte dels drets humans de totes les persones i a promoure actuacions especíŠques de reforç adreçades als col·lectius més vulnerables.
˜8
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer les gestions pertinents perquè el Ministeri de l’Interior escometi les millores següents en la garantia dels drets de les persones internades en els centres d’internament d’estrangers:
a) Instal·lar d’una manera immediata banys dins les celles, tal com ha demanat el Jutjat de Control del CIE deBarcelona.
b) Establir un conveni entre la sanitat pública i el centre d’internament d’estrangers, perquè l’assistència sanitària sigui proporcionada pel sistema públic, dins el mateix centre, perquè es garanteixi la prestació del servei sanitari durant les vint-i-quatre hores del dia, atenent les peculiaritats de malalties diagnosticades, malalties mentals o discapacitats, i perquè es faciliti i millori l’accés dels interns a proves radiològiques, amb especial vigilància, control i prevenció de malalties contagioses i amb control de plagues d’insectes.
El Parlament de Catalunya manifesta que els centres d’internament d’estrangers, com a expressió de l’actual política migratòria i d’expulsions impulsada pel Govern espanyol, i accentuada per la recent aprovació de la reforma de la Llei de seguretat ciutadana, que aprova les «devolucions en calent», constitueix un clar atemptat al contingut essencial del dret a la dignitat que, com a base de la resta de drets fonamentals, ha d’inspirar les polítiques públiques pròpies d’un estat democràtic i de dret.
7
El Parlament de Catalunya manifesta que l’internament preventiu i sistemàtic de persones estrangeres en situació administrativa irregular que no hagin comès cap delicte és contrari al dret a la llibertat i a la seguretat personals proclamat per l’article 3 de la Declaració universal dels drets humans i per l’article 9 del Pacte internacional dels drets civils i polítics, pel fet de tractar-se d’una mesura legislativa desproporcionada amb relació a l’objectiu de l’Estat de regular les migracions, i recorda que el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals obliga els estats membres a vetllar pel compliment i el respecte dels drets humans de totes les persones i a promoure actuacions especíŠques de reforç adreçades als col·lectius més vulnerables.
˜8
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer les gestions pertinents perquè el Ministeri de l’Interior escometi les millores següents en la garantia dels drets de les persones internades en els centres d’internament d’estrangers:
a) Instal·lar d’una manera immediata banys dins les celles, tal com ha demanat el Jutjat de Control del CIE deBarcelona.
b) Establir un conveni entre la sanitat pública i el centre d’internament d’estrangers, perquè l’assistència sanitària sigui proporcionada pel sistema públic, dins el mateix centre, perquè es garanteixi la prestació del servei sanitari durant les vint-i-quatre hores del dia, atenent les peculiaritats de malalties diagnosticades, malalties mentals o discapacitats, i perquè es faciliti i millori l’accés dels interns a proves radiològiques, amb especial vigilància, control i prevenció de malalties contagioses i amb control de plagues d’insectes.
c) Garantir al CIE de Barcelona, en virtut de la Directiva 2008/115/CE, el dret a l’assistència sanitària permanent, el dret a cel·les individuals i el dret a la intimitat i a l’honor, i garantir també amb caràcter permanent la visita i el treball dels professionals públics i les entitats de l’àmbit sociosanitari de Catalunya.
d) Adequar sales per garantir les visites vis-a-vis familiars i íntims al CIE de Barcelona, de la mateixa manera que es garanteixen a les persones privades de llibertat en centres penitenciaris, ampliar el nombre d’aquestes sales i garantir que les visites tinguin lloc en condicions de privacitat, especialment pel que fa als drets dels menors, amb un espai adequat perquè els infants puguin relacionar-se amb llurs progenitors, i també un espai d’intimitat real per als vis-a-vis íntims.
e)Instal·lar camères de videovigilància al CIE de Barcelona, a Š d’incrementar la seguretat dels interns enfront de possibles agressions per part d’altres reclusos o de maltractaments.
f) Millorar la connexió existent en autobús de transport públic entre el CIE de la Zona Franca de Barcelona i el centre de la ciutat i també la connexió amb la resta de mitjans de transport que connecten l’àrea metropolitana.
9
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer les gestions pertinents davant el Govern de l’Estat perquè:
a) S’avisi les persones internes al CIE, amb antelació suŠcient, de les dades relatives al vol de deportació (dia, hora i lloc de sortida del vol), a l’efecte de garantir que puguin encarar psicològicament la deportació i que es puguin acomiadar adequadament dels familiars i altres persones pròximes.
b) Es garanteixi el dret de les persones privades de llibertat internades al CIE a mantenir comunicacions amb familiars, amics, advocats i entitats socials; s’ampliï el nombre de cabines telefòniques al CIE; es garanteixi que les persones sense recursos es puguin comunicar amb llurs familiars i advocats, i es garanteixi de manera permanent el sistema de comunicació telefònica per mitjà de la autorització de mòbils a tots els interns perquè puguin mantenir el contacte amb llurs familiars i advocats.
c) Es garanteixi un servei de traducció per a les persones internades al CIE, en el moment en què es produeixi l’internament, de manera que es puguin entrevistar amb la representació lletrada i amb les entitats socials amb qui contacti la representació lletrada.
d) Es garanteixi que els interns al CIE es puguin relacionar amb el jutge de control corresponent i puguin tenir còpies de llurs peticions i queixes.
e) Es reforci la Šgura del jutge de control del CIE amb més mitjans personals i materials.
f) Es respectin les creences religioses i culturals dels interns al CIE.
d) Adequar sales per garantir les visites vis-a-vis familiars i íntims al CIE de Barcelona, de la mateixa manera que es garanteixen a les persones privades de llibertat en centres penitenciaris, ampliar el nombre d’aquestes sales i garantir que les visites tinguin lloc en condicions de privacitat, especialment pel que fa als drets dels menors, amb un espai adequat perquè els infants puguin relacionar-se amb llurs progenitors, i també un espai d’intimitat real per als vis-a-vis íntims.
e)Instal·lar camères de videovigilància al CIE de Barcelona, a Š d’incrementar la seguretat dels interns enfront de possibles agressions per part d’altres reclusos o de maltractaments.
f) Millorar la connexió existent en autobús de transport públic entre el CIE de la Zona Franca de Barcelona i el centre de la ciutat i també la connexió amb la resta de mitjans de transport que connecten l’àrea metropolitana.
9
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer les gestions pertinents davant el Govern de l’Estat perquè:
a) S’avisi les persones internes al CIE, amb antelació suŠcient, de les dades relatives al vol de deportació (dia, hora i lloc de sortida del vol), a l’efecte de garantir que puguin encarar psicològicament la deportació i que es puguin acomiadar adequadament dels familiars i altres persones pròximes.
b) Es garanteixi el dret de les persones privades de llibertat internades al CIE a mantenir comunicacions amb familiars, amics, advocats i entitats socials; s’ampliï el nombre de cabines telefòniques al CIE; es garanteixi que les persones sense recursos es puguin comunicar amb llurs familiars i advocats, i es garanteixi de manera permanent el sistema de comunicació telefònica per mitjà de la autorització de mòbils a tots els interns perquè puguin mantenir el contacte amb llurs familiars i advocats.
c) Es garanteixi un servei de traducció per a les persones internades al CIE, en el moment en què es produeixi l’internament, de manera que es puguin entrevistar amb la representació lletrada i amb les entitats socials amb qui contacti la representació lletrada.
d) Es garanteixi que els interns al CIE es puguin relacionar amb el jutge de control corresponent i puguin tenir còpies de llurs peticions i queixes.
e) Es reforci la Šgura del jutge de control del CIE amb més mitjans personals i materials.
f) Es respectin les creences religioses i culturals dels interns al CIE.
1š0
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer les gestions pertinents davant el Govern de l’Estat perquè, en virtut del que estableix la Sentència 807/2015 del Tribunal Suprem, del 10 de febrer de 2015, s’asseguri el compliment de la Directiva2008/115/CE, que obliga que els interns que constitueixin una família puguin gaudir d’un allotjament separat que els asseguri la unitat i la intimitat, es garanteixi que les armes de foc no seran la mesura ordinària per a mantenir la seguretat en els centres d’internament d’estrangers, s’asseguri que en cap cas una persona estrangera no serà internada més d’una vegada per les mateixes causes en un mateix expedient i s’asseguri que no es farà cap registre personal dels interns que no respecti els principis de necessitat i proporcionalitat en la ponderació de l’equilibri entre la seguretat del centre i els drets de l’intern a la seva dignitat i intimitat.
11
El Parlament de Catalunya constata que l’actual política de protecció internacional i de garantia del dret d’asil és molt deŠcitària a l’Estat espanyol i manifesta que, per tal de revertir de manera urgent aquesta situació, denunciada per les autoritats europees i les entitats de drets humans internacionals, cal que la detecció i la protecció internacional de les persones susceptibles de trobar-se en una situació d’ésser reconeguda com a asil polític constitueixi una clara prioritat en les polítiques públiques. Amb aquest objectiu, el Parlament de Catalunya considera que:
a) S’han de promoure i reforçar els recursos materials, la formació especialitzada i els dispositius de tramitació per tal de garantir puguin acreditar efectivament llurs circumstàncies, i cal fer la reforma legislativa pertinent perquè l’acreditació es pugui sol·licitar a l’àmbit consular i diplomàtic a l’exterior.
b) S’ha de vetllar, en tots els casos de tramitació d’expulsió administrativa, perquè els dispositius d’atenció social, policial, judicial i sanitària incloguin de manera sistemàtica i protocol·litzada el sistema de veriŠcació d’exclusió del supòsit de la situació de dret d’asil, atès que la protecció internacional és una obligació de les administracions.
c) S’ha de garantir que totes les persones susceptibles de sol·licitar protecció internacional siguin informades d’aquest dret en el moment d’ésser internades en un CIE, i en aquest sentit cal assegurar l’efectivitat del procediment de sol·licitud, amb una dotació extraordinària de personal i de mitjans materials, i, especial ment, cal millorar els mecanismes pels quals es garanteix l’efectivitat del dret d’asil o refugi de les persones que migren forçades per circumstàncies que els podrien donar accés a aquest estatus de protecció internacional.
12
El Parlament de Catalunya manifesta la necessitat que:
a) Els CIE operin amb criteris racionals de gestió i d’organització i amb una distinció clara de les funcions del personal, de manera que els membres dels cossos de policia de l’Estat duguin a terme exclusivament les funcions de seguretat que els corresponguin per raó del càrrec i que la gestió del centre i l’atenció als interns siguin dutes a terme per personal especialitzat, amb uns requisits i una formació equiparats als dels funcionaris de vigilància dels centres penitenciaris, i basats en les recomanacions del Defensor del Poble.
b) El personal que treballa als CIE, tant els membres del cossos de policia com el personal especialitzat, rebi la formació contínua que es consideri necessària en matèria de drets humans, d’estrangeria, de protecció de persones, de demandes d’asil o de víctimes de determinats delictes, entre d’altres matèries, i també formació relacionada amb la psicologia i el tracte de les diferents casuístiques de convivència dins els CIE.
13
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer les gestions pertinents davant el Govern de l’Estat perquè:
a) Permeti l’entrada del Síndic de Greuges al CIE de Barcelona, perquè hi pugui complir la missió de monitoratge i defensa dels drets de les persones internes que té encomanada per aquest Parlament.
b) Garanteixi les visites al CIE de Barcelona, sense restriccions, als diputats del Parlament de Catalunya, als regidors de l’Ajuntament de Barcelona i als representants de les entitats socials de defensa dels drets humans.
14”
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer les gestions pertinents davant el Govern de l’Estat perquè:
a) Es garanteixi que tota persona a qui s’identiŠqui que es trobi en situació administrativa irregular, i especialment si s’ordena d’ingressar-la en un CIE, sigui convenientment informada, segons el que estableixen els articles 59.2 i 59 bis.2 de la Llei orgànica 4/2000, a Š que es puguin acollir, si escau, al que estableixen aquests
articles.
b) El Ministeri de l’Interior revisi el protocol de deportació que regula les normes d’actuació en les repatriacions i en el trasllat de detinguts per via aèria o marítima, dictat l’any 2007, i s’atingui més estrictament, a l’hora de dictar qualsevol protocol futur sobre la matèria, al Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, del 4 de novembre de 1950, i a la resta d’instruments internacionals que garanteixen l’exercici de drets individuals als no nacionals i el ple respecte a la dignitat inherent i als drets individuals dels repatriats.
c) Es garanteixi l’assistència lletrada en tots els supòsits de detenció per a expulsió i, en aquest sentit, el Consell General del Poder Judicial, el Ministeri de l’Interior i el Consell General de l’Advocacia abordin, en col·laboració amb les entitats relacionades amb els CIE, la creació d’un sistema que garanteixi el dret de defensa i l’assistència lletrada a les persones amb ordre d’expulsió a qui es vulgui sotmetre a deportació forçosa sense internament en un CIE, i que garanteixi especíŠcament a les persones processades per un delicte el dret de defensa i el dret preceptiu de comprensió de la informació sobre el procediment, per tal que les circumstàncies especiŠques de cada cas es puguin integrar en l’enjudiciament, especialment pel que fa als delictes lleus, atenent circumstàncies d’arrelament familiar, social i laboral.
d) Cessi la pràctica coneguda com a «deportació exprés», mitjançant la qual la policia deporta persones
sobre les quals pesava una ordre d’expulsió (que és de caràcter administratiu), abans d’haver transcorregut el termini màxim de la detenció, de setanta-dues hores, sense avís previ, sense garanties d’un control jurisdiccional eŠcaç i sense que es pugui garantir l’assistència lletrada.
e) Garanteixi en la pràctica el caràcter excepcional del procediment preferent d’expulsió, i prioritzi, tal com disposa la Llei orgànica 4/2000, el procediment ordinari d’expulsió per damunt del preferent.
1•5
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer les gestions pertinents davant el Govern
de l’Estat perquè:
a) Segueixi les recomanacions emeses al setembre del 2001 pel comissari per als Drets Humans del Consell d’Europa, adreçades a tots els estats membres, pel que fa a la realització d’informes mèdics previs i posteriors a l’expulsió, per garantir que l’estat de salut física de la persona traslladada es manté després de la deportació, i també amb relació a la necessitat d’una major transparència d’aquests operatius i l’impuls d’un sistema de control independent dels vols de repatriació europeus.
b) S’estableixin, d’acord amb el Conveni del Consell d’Europa sobre la lluita contra el tràŠc d’éssers humans, del 16 de maig de 2005, mesures d’identiŠcació de víctimes del tràŠc de persones per tal d’evitar-ne l’internament, de conformitat amb el que estableix l’article 59bis de la Llei orgànica 4/2000.
1–6
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer les gestions pertinents davant el Govern de l’Estat perquè modiŠqui el Reial decret 162/2014, del 14 de març, pel qual s’aprova el reglament de uncionament i règim interior dels centres d’internament d’estrangers, per establir-hi criteris de funcionament i règim interior més clars que evitin que els jutges de control hagin d’intervenir en aspectes més propis de la gestió que no pas del control d’aquests centres, i perquè, mentre no s’aprovi aquesta modiŠcació, asseguri el compliment estricte, íntegre i garantista del Reglament.
1—7
El Parlament de Catalunya insta el Govern a vetllar perquè el Cos de Mossos d’Esquadra sigui proactiu a l’hora d’investigar eventuals denúncies de maltractaments o de tortura en el CIE de Barcelona o en el moment de la deportació.
1˜8
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer les gestions pertinents davant el Govern de l’Estat perquè:
a) Faci difusió pública dels programes de retorn voluntari i augmenti els recursos disponibles per a aquests programes, a Š de garantir que s’ofereixen a totes les persones en situació administrativa irregular, i que permeti d’acollir-s’hi en qualsevol moment previ a l’execució forçosa d’una expulsió.
b) Sol·liciti a les Corts Generals la derogació de la disposició addicional desena de la Llei orgànica 4/2000, de l’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social (disposició que hi fou afegida per la Llei orgànica 4/2015, del 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana), que prova de donar cobertura legal a la pràctica del «rebuig en frontera», també conegut com a «devolució en calent».
c) Enfoqui el conjunt de l’ordenament jurídic en matèria d’estrangeria basant-se en criteris humanitaris i centrant-se en els drets reconeguts a la persona migrant, a la dignitat que li és inherent com a persona i a les garanties que cal oferir-li, reforçant el criteri del favor libertatis pel que fa a l’aplicació de mesures cautelars en cas de situació administrativa irregular de la persona migrant.
d) RectiŠqui la gasiva política d’asil i refugi i desisteixi d’una interpretació excessivament restrictiva dels supòsits per a la concessió d’aquestes formes de protecció internacional; ampliï la seva contribució a l’acollida per part de diversos estats europeus de migrants rescatats a la Mediterrània o de persones traslladades des de camps de refugiats o desplaçades per confictes violents a la riba sud de la Mediterrània o a l’Orient Mitjà, i apliqui amb observança absolutament estricta i garantista el principi de no-devolució.
e) Efectuï un desplegament normatiu de les mesures cautelars diferents a l’internament, regulades per l’article 61 de l’esmentada Llei orgànica 4/2000, a Š de facilitar-ne l’aplicació en la pràctica com a autèntica alternativa a l’internament de persones en situació administrativa irregular que no es trobin subjectes a cap causa penal o condemna.
f) ModiŠqui l’article 57.5 de la Llei orgànica 4/2000, a Š d’incloure-hi un nou apartat que reguli la no-imposició de la sanció d’expulsió (exceptuant-ne els casos a què fa referència l’enunciat de l’esmentat apartat 5 de l’article 57) a les persones que, havent disposat a Espanya d’autorització de residència, o de residència i treball, hagin passat de manera sobrevinguda a una situació administrativa irregular.
g) Introdueixi els canvis necessaris perquè les expulsions que siguin resultat de la substitució de condemna regulada per l’article 57 de la Llei orgànica 4/2000 i per l’article 89 del Codi penal es puguin dur a terme directament des de mòduls habilitats a aquest efecte en els centres penitenciaris, sense necessitat de passar per un centre d’internament.
h) Tramiti les modiŠcacions necessàries de la Llei orgànica 4/2000, i del reglament que la desplega, per a restringir en la mesura possible els supòsits d’aplicació del procediment preferent i complir les recomanacions contingudes en l’Informe del relator especial de les Nacions Unides sobre els drets humans dels migrants (A/HRC/20/24), del 2012, en particular pel que fa a l’exhortació als estats a considerar la possibilitat d’abolir progressivament la detenció administrativa dels migrants.
1™9
El Parlament de Catalunya insta el Govern a:
a) Procurar que es revisi la Directiva 2008/115/CE, del Parlament Europeu i del Consell, del 16 de desembre de 2008, relativa a normes i procediments comuns als estats membres per al retorn dels nacionals de països tercers en situació irregular, a Š de donar-li una orientació més centrada en els drets i la dignitat inherent a les persones migrants, d’elevar-ne els estàndards de garanties i de replantejar el recurs a l’internament d’estrangers irregulars per causes purament administratives.
b) Procurar que es revisi la política de fronteres de la Unió Europea i que s’obri una re]exió sobre el paper dels estats amb fronteres exteriors de la Unió Europea, especialment la frontera sud, a Š de donar-hi un enfocament humanitari i centrat en els drets, la dignitat i el dret a la vida de les persones migrants.
20
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer les gestions pertinents davant el Govern de l’Estat perquè incrementi el suport econòmic als ajuntaments per reforçar els convenis amb entitats que presten un servei d’assessorament jurídic a les persones internades al CIE de Barcelona, atès que aquest servei, que ha representat un avenç per a assegurar els drets i el benestar dels interns, no és suŠcient i cal completar l’assessorament jurídic amb un servei integral que els doni també suport psicosocial i que tingui incidència en l’acompanyament a les famílies dels interns.
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer les gestions pertinents davant el Govern de l’Estat perquè incrementi el suport econòmic als ajuntaments per reforçar els convenis amb entitats que presten un servei d’assessorament jurídic a les persones internades al CIE de Barcelona, atès que aquest servei, que ha representat un avenç per a assegurar els drets i el benestar dels interns, no és suŠcient i cal completar l’assessorament jurídic amb un servei integral que els doni també suport psicosocial i que tingui incidència en l’acompanyament a les famílies dels interns.
21
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer les gestions pertinents davant el Govern de l’Estat perquè es creïn els centres oberts d’acolliment transitori, com a centres que permetin de garantir l’efectiva expulsió de persones en situació administrativa irregular sense privar-les de llibertat, uns centres en condicions humanament dignes destinats a les persones en espera de repatriació que només hagin comès faltes administratives.
22
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer les gestions pertinents davant el Govern de l’Estat perquè:
a) No ordeni ingressos als CIE de persones provinents dels centres d’estada temporal d’immigrants (CETI) de Ceuta i Melilla i, a aquest objecte, els faciliti documentació que n’eviti l’internament mentre esperen rebre els documents emesos pels consolats respectius.
b) Apliqui estrictament la circular de la Direcció General de la Policia 6/2014, que estableix els criteris que han de tenir en compte els membres dels cossos de policia de l’Estat que instrueixin expedients d’expulsió abans de proposar un internament en un CIE.
c) Creï sistemes independents de supervisió dels procediments d’expulsió d’estrangers en situació administrativa irregular.
23
El Parlament de Catalunya manifesta l’exigència que els centres d’internament d’estrangers sigui transparent, que se’n publiquin totes les dades, que hi hagi opacitat zero en la gestió i que siguin visibles als ulls de la ciutadania, per tal de fer més fàcil la tasca dels operadors que treballen amb els centres o que s’hi relacionen, des dels jutges i els advocats Šns a les organitzacions no governamentals.
24
1. La Comissió de Justícia i Drets Humans del Parlament de Catalunya reconeix i agraeix la tasca i la col·laboració permanent de les entitats que integren la campanya pel tancament dels centres d’internament d’estrangers (l’associació SOS Racisme, la fundació Migra Studium i la plataforma Tanquem Els CIE), i també la de tots els compareixents i institucions que al llarg d’aquests mesos han participat de manera desinteressada en el Grup de Treball de Revisió del Model dels Centres d’Internament d’Estrangers, i acorda demanar que, atenent la importància de la tasca duta a terme i el suport públic que ha tingut, aquestes conclusions siguin objecte de debat i votació en la propera sessió del Ple del Parlament.
2. El Parlament de Catalunya, amb relació a l’objectiu del tancament del Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona, reconeix expressament el treball persistent i la implicació progressiva d’un gran nombre d’agents socials, jurídics i polítics, que han permès millores importants en les condicions de les persones que hi són internades privades de llibertat i han permès, així mateix, que:
a) S’hagin posat en marxa els jutjats de control dels CIE per garantir el respecte dels drets fonamentals.
b) S’hagin ampliat els horaris i la qualitat de les visites familiars als interns.
c) S’hagi implantat un sistema de videovigilància efectiu que cobreix la major part dels espais.
d) Hi hagi hagut una millora parcial de l’assistència sanitària.
e) S’hagi implantat un servei d’orientació jurídica a càrrec de lletrats del Col·legi d’Advocats de Barcelona.
f) S’hagin retirat les mampares de les sales de comunicació.
g) S’hagi reduït, el darrer any, el nombre de denúncies per maltractaments.
Palau del Parlament, 2 de juliol de 2015
La secretària de la Comissió, Dolors López i Aguilar;
la presidenta de la Comissió, Gemma Calvet i Barot
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer les gestions pertinents davant el Govern de l’Estat perquè es creïn els centres oberts d’acolliment transitori, com a centres que permetin de garantir l’efectiva expulsió de persones en situació administrativa irregular sense privar-les de llibertat, uns centres en condicions humanament dignes destinats a les persones en espera de repatriació que només hagin comès faltes administratives.
22
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer les gestions pertinents davant el Govern de l’Estat perquè:
a) No ordeni ingressos als CIE de persones provinents dels centres d’estada temporal d’immigrants (CETI) de Ceuta i Melilla i, a aquest objecte, els faciliti documentació que n’eviti l’internament mentre esperen rebre els documents emesos pels consolats respectius.
b) Apliqui estrictament la circular de la Direcció General de la Policia 6/2014, que estableix els criteris que han de tenir en compte els membres dels cossos de policia de l’Estat que instrueixin expedients d’expulsió abans de proposar un internament en un CIE.
c) Creï sistemes independents de supervisió dels procediments d’expulsió d’estrangers en situació administrativa irregular.
23
El Parlament de Catalunya manifesta l’exigència que els centres d’internament d’estrangers sigui transparent, que se’n publiquin totes les dades, que hi hagi opacitat zero en la gestió i que siguin visibles als ulls de la ciutadania, per tal de fer més fàcil la tasca dels operadors que treballen amb els centres o que s’hi relacionen, des dels jutges i els advocats Šns a les organitzacions no governamentals.
24
1. La Comissió de Justícia i Drets Humans del Parlament de Catalunya reconeix i agraeix la tasca i la col·laboració permanent de les entitats que integren la campanya pel tancament dels centres d’internament d’estrangers (l’associació SOS Racisme, la fundació Migra Studium i la plataforma Tanquem Els CIE), i també la de tots els compareixents i institucions que al llarg d’aquests mesos han participat de manera desinteressada en el Grup de Treball de Revisió del Model dels Centres d’Internament d’Estrangers, i acorda demanar que, atenent la importància de la tasca duta a terme i el suport públic que ha tingut, aquestes conclusions siguin objecte de debat i votació en la propera sessió del Ple del Parlament.
2. El Parlament de Catalunya, amb relació a l’objectiu del tancament del Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona, reconeix expressament el treball persistent i la implicació progressiva d’un gran nombre d’agents socials, jurídics i polítics, que han permès millores importants en les condicions de les persones que hi són internades privades de llibertat i han permès, així mateix, que:
a) S’hagin posat en marxa els jutjats de control dels CIE per garantir el respecte dels drets fonamentals.
b) S’hagin ampliat els horaris i la qualitat de les visites familiars als interns.
c) S’hagi implantat un sistema de videovigilància efectiu que cobreix la major part dels espais.
d) Hi hagi hagut una millora parcial de l’assistència sanitària.
e) S’hagi implantat un servei d’orientació jurídica a càrrec de lletrats del Col·legi d’Advocats de Barcelona.
f) S’hagin retirat les mampares de les sales de comunicació.
g) S’hagi reduït, el darrer any, el nombre de denúncies per maltractaments.
Palau del Parlament, 2 de juliol de 2015
La secretària de la Comissió, Dolors López i Aguilar;
la presidenta de la Comissió, Gemma Calvet i Barot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada