ARCADI OLIVERES REP AL PARLAMENT EL PREMI "CONSTRUCTORS DE LA PAU" DE L'INSTITUT CATALÀ INTERNACIONAL PER LA PAU. S'ha glossat la trajectòria d'Oliveres, però també s'ha parlat de la lluita pacífica i no-violenta viscuda a Catalunya aquests mesos i l'empresonament de persones com Romeva o Forcadell

El vicepresident del Parlament de Catalunya, Josep Costa, Arcadi Oliveres i l'ex diputat de la CUP, David Fernàndez (Fotos: Xavier Rius)

Aquesta tarda s'ha lliurat al Parlament de Catalunya a l'Arcadi Oliveres el premi "Constructors de Pau", que atorga l'Institut Català Internacional per la Pau. Guardó que se li ha donat "per la seva incansable dedicació i compromís amb la promoció de la pau, la justícia social, els drets humans i el desarmament, des d'una perspectiva universal". 

En els diversos parlaments de l'acte, tots molt emotius, s'ha fet esment  vegades a l'absència de l'expresidenta de la cambra, Carme Forcadell, que va entregar el premi l'any anterior, o del conseller Raül Romeva, vinculat per la seva trajectòria personal i pacifista amb molts del presents, actualment empresonats per defensar de manera no-violenta el referèndum de l'1 d'octubre i el dret a decidir dels catalans. I també s'ha esmentat que, gràcies el bagatge pacifista present en tantes campanyes, les mobilitzacions que s'han donat aquests mesos a Catalunya han estat sempre no-violèntes. A l'acte, presidit pel vicepresident de la cambra, Josep Costa, hi havia una notable presència del món associatiu, entitats pels drets humans i de la lluita pacifista de diferents èpoques. I en acabar, mentre molts esperaven per fotografiar-se amb Oliveres, la situació política catalana ha estat el tema de conversa de tothom.

L'expresident del Parlament, Joan Rigol, aplaudint, va ser una de les poques autoritats presents per l'excepcionalitat de moment actual

Arcadi Oliveres en la seva intervenció, després de recordar als que "per empresonament o exili haurien volgut ser a l'acte i no hi poden ser",  ha fet un reconeixement i agraïment de la seva esposa Janine i pels seus fills, un dels quals va morir fa sis anys. I tot seguit ha repassat la seva trajectòria social i política. A Pax Christi en el franquisme, després a Justícia i Pau, la Fundació per la Pau, la Universitat Internacional per la Pau, el Centre d'Estudis Josep Delàs, la Coordinadora Pacifista, la campanya anti-OTAN, l'objecció fiscal, etc. 

Oliveresha esmentat tres campanyes de tres períodes diferents: Contra la pena de mort després de l'execució de Puig Antich el 1974, contra el comerç d'armes i les exportacions espanyoles que fa que Espanya sigui entre el sisè i vuitè país exportador mundial, i les campanyes pels refugiats i les regularitzacions d'immigrants. I referint-se a algunes d'aquestes campanyes s'ha manifestat moderadament optimista "perquè es van aconseguir coses com l'abolició de la pena de mort i la regularitzacions d'immigrants després de tancades i protestes" 

Ha recordat que "Catalunya té un llarg historial de treball per la pau" i que el país s'ha manifestat insistentment contra de les guerres del Golf, "ha fet de Sarajevo un districte més de Barcelona", ha "generalitzat l'educació per la pau" i "ha generat una àmplia xarxa d'entitats que treballen per la pau". Pel que fa als temps presents, ha dit que "en aquests moments difícils, cal tenir una opinió pública informada i mitjans de comunicació compromesos, cal que la gent perdi la por i continuï amb accions no-violentes tot  i la repressió injustificada a un país que vol caminar cap a la seva plenitud política". I aventurant com hauria de ser aquest nou país, ha dit que "evidentment, desmilitaritat i sense exèrcit". 

L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater

Joan Botam i Pepe Beunza guardonats en anys anteriors

Lamentablement no va assistir a l'acte ningú del Govern (destituit), en ser a la presó o l'exili. Tampoc hi havia diputats del PSC, cosa que considero un error per part seva.

El president de l'ICIP, Xavier Masllorens, ha lamentat la davallada democràtica que es viu a Catalunya i l'Estat espanyol. I referint-se al guardonat ha dit que ha estat present a totes les causes sense saber dir mai que no. "Tots el coneixem i en referim a ell com l'Arcadi, no cal el cognom. Un a persona que davant de cada protesta i cada problema té una solució" 

L'exdiputat, David Fernàndez, ha fet un llarg repàs de la trajectòria d'Oliveres, a qui ha qualificat de persona "incansable, infatigable i inesgotable","En l'ètica de la desobediència civil pacífica i noviolenta, humanista i transformadora, alliberadora i emancipadora, el primer gest és pensar. I això ens va ensenya a les seves classes a la universitat". "Era el meu mestre -ha dit Fernàndez- en un temps que encara no hi havia internet, però ens va ensenyar a interconectar-nos entre tots i amb molts llocs". Fent una metàfora s'ha preguntat quin és el contrari d'una bomba i s'ha respost que "una bomba no té contrari, només supervivents, però Arcadi Oliveres seria el contrari d'una bomba". I anant a la biografia del premiat, ha recordat que va  néixer el novembre de 1945, poc després de que el món conegués les bombes d'Hiroshima i Nagasaky quan el món havia de renéixer".

Masllorens, Costa i Fernández

El vicepresident del Parlament,  Josep Costa, que ha presidit l'acte en absència de Roger Torrent que és a Ginebra, ha afirmat  que Oliveres és un "digne mereixedor" del premi per "la seva contribució i el seu compromís vital amb la cultura de la pau a casa nostra", ha recordat també que "el compromís de Catalunya i els catalans amb la pau és intrínsec a la nostra història" i ha advertit que "vivim en una part del planeta on donàvem per descomptats els drets fonamentals, però malauradament assistim a retrocessos en aquest àmbit que no hauríem cregut possibles". En aquest sentit, ha qualificat d'"enorme injustícia" que "gent de pau, persones que precisament han militat en el moviment pacifista, ara siguin en presó preventiva injustament". 

 

 Els membres de la Junta del ICIP, Carme Colomina, Magda Oranich, Xavier Masllorens, David Minoves i Carme García, amb l'Arcadi Oliveres.

Rafael Grasa, l'Arcadi Oliveres i l'alcadessa de Badalona Dolors Sabater
L'ICIP va crear el premi el 2011 per reconèixer persones i entitats que han contribuït al foment i la construcció de la pau. Des de la primera edició, han estat distingits Pepe Beúnza, primer objector de consciència al servei militar obligatori de l'Estat espanyol; les Mares de Soacha; Jovan Divjak, exgeneral que va defensar Sarajevo durant la Guerra dels Balcans; Women's International League for Peace and Freedom; Joan Botam, pare caputxí i pacifista, i les Brigades Internacionals de Pau. L'any 2011 es va fer una distinció extraordinària al Parlament com a representant de "la continuïtat i el llegat" de les assemblees de pau i treva.

• Acta de concessió del Premi ICIP Constructors de Pau 2017  
  
• Discurs del president de l'ICIP, Xavier Masllorens  
  
• Discurs d'Arcadi Oliveres d'acceptació del Premi ICIP  
  
• Glossa d'Arcadi Oliveres a càrrec del periodista David Fernàndez

En Saxa, la Núria Martorell, l'Àngel Colom i en Lluós Fonollosa, militants històrics dels moviments no-violents a Catalunya

Joan Botam i Pepe Beunza, guardonats anys anteriors

Pepe Beunza, primer objector de l'Estat, no testimoni de Jehovà, amb lasvocada Magda Oranich

Un servidor amb l'Arcadi Oliveres i la Maite Sirera de Món3 i UB-Solidari

Pila Massana (amb cabell blanc) vídua de l'historic activista Jaume Botell, mort fa un mes

El jutge Santi Vidal i l'Àngel Colom

Carme Colomina

AMB LA RENÚNCIA A L'ESCÓ DE JOAQUIM FORN i CLARA PONSATÍ, SALOUA LAOUAJI FARIDI, "SALWA EL GARBHI", SERÀ LA SEGONA DIPUTADA MUSULMANA D'ORIGEN MAGRIBÍ DEL PARLAMENT. Najat Driouech Ben Moussa ho és per ERC. La legislatura passada va ser diputat per ERC, Chakir El Homrani que pot tornar a ser-ho si renuncien dos diputats d'ERC per Barcelona.

 Saloua Laouaji (El Garbhi) Faridi,  coneguda abans com Salwa o Salua el Garbhi

Després de la renúncia a l'escó al Parlament dels exconsellers Joaquim Forn i Clara Ponsati, de Junts per Catalunya, serà diputada Saloua Laouaji Faridi, coneguda també com Salua o Salwa el Garbhi. Així en aquesta legislatura hi haurà a la cambra catalana dues diputades musulmanes d'origen magribí. L'altra és Najat Driouech Ben Moussa que va anar per la llista d'ERC. La legislatura passada va ser diputat Chakir El Homrani Lesfar, que ara no és diputat, però si renunciessin dos dels actuals diputats d'ERC per Barcelona, tornaria al Parlament. Abans de El Homrani va haver-hi Mohammed Chaib Akhdim, diputat socialista des de l'any 2003 al 2010, que va ser el primer diputat musulmà del Parlament.

Saloua Laouaji, que anava al número 19 de la llista de Junts per Catalunya a Barcelona és llicenciada en dret. És nascuda Tànger, va arribar a Barcelona l’any 1994. Ha estat cap del Departament de Drets Humans i Diversitat Cultural d’UNESCOCAT, consultora de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya del 2005 al 2008, presidenta de Tamettut-Associació de Dones Amazigues per la Cultura i el Desenvolupament i vice-presidenta per a la diàspora en el Congrés Mundial Amazic. El canvi de cognoms de com era coneguda a Catalunya, se'l va fer o li van fer en adoptar la nacionalitat espanyola.

Foto Jordi Borràs

Per la seva banda, Najat Driouech Ben Moussa, diputada d'ERC, ha estat mediadora intercultural i tècnica d'ocupació i formació a l'Ajuntament del Masnou.Ocupà la desena posició a la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya És llicenciada en filologia àrab i diplomada en treball social especialitzada en immigració, identitat i religió. És docent al Màster Món Àrab i Islàmic, impartit a la Universitat de Barcelona.

Des de l'unionisme o des de la Unió Europea hi ha hagut veus que ha intentat identificar el sobiranime català amb nacionalismes etnicistes, però aixó es totalment fals quan en entre els diputats independentistes hi ha dues dones musulmanes nascudes al Marroc.  Es poden criticar altres coses als partits sobiranistes, però és un falsedat dir que defensen un nacionalisme etnicista.

Najat Driouech abans d'entrar en política

------------
Qui és? ¿Quién es?  Grup Parlamentari Republicà

TEXT ÍNTEGRE CONCLUSIONS GRUP DE TREBALL DEL PARLAMENT SOBRE ELS CENTRES D'INTERNAMENT, DEMANANT EL SEU TANCAMENT

El ple ha aprovat avui per 104 vots a favor (CiU, ERC, PSC, CUP i Geli) i 28 en contra (PPC i C's) la conclusió del grup de treball de revisió del model dels CIE que insta al govern a exigir al govern espanyol que iniciï, en el termini més breu possible, "un procés que condueixi al tancament progressiu dels centres d'internament per a estrangers", i que apliqui "mesures cautelars alternatives a l'internament" per als estrangers en situació irregular. El gruix del dictamen de la comissió de justícia amb les conclusions s'ha aprovat amb els vots a favor de tots els grups excepte el PPC, que hi ha votat en contra i només ha donat suport a part del text introductori i a dos apartats sobre les garanties jurídiques als CIE i els processos de regularització i asil.

La part del text introductori, que considera els CIE com una "anomalia en l'ordenament democràtic del país" i en què es demana una revisió del model amb una reflexió profunda "sobre la política migratòria" i "els drets de les persones que la pateixen", s'ha aprovat per 86 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i Geli), 19 en contra (PPC) i 27 abstencions (PSC i C's). En aquesta línia, a les vint-i-quatre conclusions aprovades es demana la derogació de les "devolucions en calent", la prohibició "a Catalunya de manera explícita i amb caràcter immediat" de les identificacions basades en el perfil ètnic de les persones, càmeres de videovigilància al CIE de Barcelona, que les polítiques d'asil siguin prioritàries, o que no acabin als CIE les persones provinents dels centres d'estada temporal d'immigrants de Ceuta i Melilla i es creïn sistemes independents de supervisió de com es fan les expulsions.

Al debat, que ha estat seguit des de la tribuna de públic per representants d'associacions de suport al tancament dels CIE, han intervingut els diputats Cristina Bosch (CiU), Gemma Calvet (ERC), Ferran Pedret (PSC), Sergio Santamaria (PPC), Sara Vilà (ICV-EUiA), Carmen de Rivera (C's), Quim Arrufat (CUP) i Marina Geli (diputada no adscrita).

TEXT CONCLUSIONS APROVADES:
La Comissió de Justícia i Drets Humans, en la sessió del 2 de juliol de 2015, ha aprovat les conclusions següents amb relació a la revisió del model dels centres d’internament d’estrangers:
I
Autoregulació del procés migratori El procés migratori es troba en un moment d’autoregulació. Espanya, d’ésser un estat receptor, ha passat a ésser un estat del qual se’n va més gent que no pas n’hi arriba: al 2013, 396.000 estrangers van abandonar l’Estat espanyol de manera voluntària (un descens d’un 7’82% de població estrangera), i 23.889 el van abandonar de manera forçosa (en nombres rodons, 8.700 denegacions, 5.000 devolucions i 9.000 expulsions), de manera que les 14.000 devolucions i expulsions forçoses són una quantitat irrisòria amb relació a les persones que han abandonat l’Estat de manera voluntària.
El nombre de persones internades en un CIE fou de 9.002, i, d’aquestes, 4.726 foren expulsades: només el 52% de les persones internades en un CIE, doncs, foren expulsades, un nombre d’expulsions que representa un 1% amb relació als retorns Es garanteixi l’assistència lletrada en tots els supòsits de detenció per a expulsió i, en aquest sentit, el Consell General del Poder Judicial, el Ministeri de l’Interior i el Consell General de l’Advocacia abordin, en col·laboració amb les entitats relacionades amb els CIE, la creació d’un sistema que garanteixi el dret de defensa i l’assistència lletrada a les persones amb ordre d’expulsió a qui es vulgui sotmetre a deportació forçosa sense internament en un CIE, i que garanteixi especíŠcament a les perso-
nes processades per un delicte el dret de defensa i el dret preceptiu de comprensió de la informació sobre el procediment, per tal que les circumstàncies especiŠques de cada cas es puguin integrar en l’enjudiciament, especialment pel que fa als delictes lleus, atenent circumstàncies d’arrelament familiar, social i laboral. no forçosos que es produeixen a l’actualitat. Per tant, la utilitat de les expulsions per a mantenir la regulació de la immigració és nul·la.
Pel que fa al cost de mantenir aquest nombre de deportacions forçoses, cal remarcar que al 2013 Espanya es va gastar només en vols 11 milions d’euros, i cal sumar a aquesta xifra el cost del manteniment dels CIE.
Els CIE com a anomalia jurídica
Els CIE són una anomalia en l’ordenament democràtic del nostre país. Són establiments amb condicions inferiors a les dels centres penitenciaris, no tenen la consideració de centre penitenciari i bona part de les persones que hi són recloses hi ingressen sense cap decisió judicial prèvia. I cal tenir present que tots els objectius plantejats per les normatives europees es podrien aconseguir sense haver de dotar-se d’aquest tipus d’establiment.
Hi ha opacitat sobre les condicions reals del funcionament dels CIE. Fins i tot hi ha problemes en l’aplicació de les disposicions legals vigents per al control dels CIE, i el poder judicial pateix una superposició inad
missible que en limita l’actuació, amb l’agreujant que la població reclusa no pot recórrer al poder judicial i, si ho fes, no obtindria cap resolcuió Šns mesos o anys després d’haver-se fet efectiva l’expulsió.
El nou reglament sobre els CIE autoritza la possibilitat d’ingressos temporals provisionals, que resulta inadmissible; no regula espais de llocs de contenció com les sales dels aeroports; no concreta l’assistència sanitària, ni el temps ni la durada de les visites, ni les trucades, ni els terminis per a portar a terme la repatriació; no recull les exigències del Síndic de Greuges amb relació a l’ús de la força, i admet que hi hagi espais de contenció o cel·les d’aïllament (en contravenció del protocol d’Istanbul i de la normativa reguladora pròpia); no estableix l’obligació d’utilitzar càmeres d’enregistrament d’imatges; regula la possibilitat d’utilitzar armes de foc a l’interior dels centres, cosa del tot forassenyada, i autoritza els registres personals amb nus integrals, per bé que el Síndic de Greuges ha aconseguit canvis en la praxi quotidiana i el Tribunal Suprem ha anul·lat i modiŠcat preceptes amb relació a les armes, les famílies d’interns pendents d’expulsió, els internaments successius que esquiven la limitació dels seixanta dies, la intimitat personal i la seguretat.
Al CIE de Barcelona s’ofereix des de principis del 2015 el Servei d’Orientació Jurídica, que prové d’un acord entre el Col·legi d’Advocats de Barcelona i el Ministeri de l’Interior i que es presta dilluns, dimecres i divendres, de nou a dues, a càrrec de dos lletrats, que assessoren els interns que ho sol·liciten sobre qüestions relacionades amb el l’internament, a més de facilitar-los la relació amb els advocats respectius.
Així mateix, hi ha un control judicial que porten a terme dos jutjats d’instrucció de Barcelona (el núm. 1 i el núm. 30), que auditen el CIE d’una manera alterna, per mitjà de visites i entrevistes amb els interns, i hi ha a més un Šscal delegat en estrangeria que exerceix les funcions encomanades al Ministeri Públic dins la seva especialitat.
Tots ells poden fer les visites sense necessitat de comunicació prèvia a la direcció del Centre.
Necessitat de revisió del model
Es tracta d’encetar una re]exió en profunditat sobre la política migratòria i sobre les implicacions que té per als drets de les persones que la pateixen. Pràctiques com les deportacions forçoses en macrovols –en què s’arriben a utilitzar com la sedació forçosa– o les deportacions exprés –que s’executen sense ni tan sols garantir el dret a l’assistència lletrada– obliguen a revisar les implicacions d’una política migratòria basada en l’internament i l’expulsió, que atempta contra la dignitat de les persones, el dret a viure en família i, en algunes ocasions, Šns i tot, el dret a la vida.
1
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a

DEMOCRACIA NACIONAL TENSIONA CARDEDEU MENTRE ELS SEUS ALIATS DE FRENTE X ESPAÑA CRIDEN A ARMAR-SE PER ANAR AL PARLAMENT EL DIA 19

Segons s'ha denunciat des de les xarxes socials, abans d'ahir una desena de militants de Democracia Nacional de Cardedeu, portant banders espanyoles i de DN, van intimidar a veïns pel carrer i trencar els vidres del Casino Popular. El fets passen dos dies després de la Diada de l'onze de setembre en la que la delegada de DN al municipi, Anna Castillo, es va presentar als actes de la Diada al Parc Pompeu Fabra de Cardedeu acompanyada d'un grup de militants portant  banderes espanyoles, cosa que va motivar una situació molt tensa i, per evitar incidents, la policia municipal emparant-se en el fet que DN no havia demanat permís o comunicat la participació del grup en l'ofrena floral, els va fer marxar.   

L'endemà Ana Castillo, en nom de Democracia Nacional, va presentar una denúncia als jutjats de Granollers contra l'alcaldessa, Calamanda Vila, de CiU, i la policia municipal, per haver impedit la seva participació en els actes de l'onze de setembre en entendre que "aquesta prohibició significava una ofensa o ultratge al més destacat i sublim símbol d'Espanya, la seva bandera".

Ana Castillo presentant la denúncia

FRENTE POR ESPAÑA CRIDA A ARMAR-SE I ANAR AL PARLAMENT EL DIA 19

Democracia Nacional està sent força activa a Cardedeu des que Ana Castillo va abandonar o ser expulsada de PxC el passat mes de març, i va passar a liderar el grup de DN al municipi. Precissament a la reunió que DN va fer  a Cardedeu el passat 16 d'agost, amb la presència del seu president Manuel Canduela, hi va assistir David Castillo de Frente X España, grup més radical que després d'apropar-se a Alianza Nacional, a Acción Nacional Revolucionaria (clica) i a España 2000, ha anunciat la seva col·laboració amb DN.  
Frente X España, liderat per David Castillo, es va donar a coneixer el passat 12 d'octubre a Barcelona i des de llavors ha fet diverses manifestacions -amb l'assistència de 20 o 30 persones- per la unitat d'Espanya i contra l'alliberament de presos d'ETA per la sentència sobre la doctrina Parot.

Ara Frente X España  ha fet una crida des del seu Facebook a armar-se i anar al Parlament de Catalunya a rebentar l'aprovació de la llei de consultes.  

Frente X España es defineix com: "No somos ni de derechas ni de izquierdas. Somos terecerposicionistas. Una nación España. Un futuro Europa. Una lucha la revolucion. ¡¡EUROPA NACIÓN...REVOLUCIÓN!!"

Frente X España, que fa unes setmanes va fer pública la seva col·laboració amb DN, ha canviat d'aliats diverses vegades aquest any i els principals líders ultres de Catalunya es mostren escèptics sobre el seu projecte i la seva estratègia.

"Después de lo visto hoy  en Barcelona solo queda una solución. Armarse e ir al parlamento el día de la aprobación de la ley de consultas fechada para día 19 de septiembre del 2014 y reventar ese atentado contra nuestra patria nosotros, sus hijos y la integridad del territorio español que tantas contiendas civiles años de misericordia sangre derramada y vidas han costado a lo largo de nuestra gloriosa historia para que ahora vengan 4 apátridas ratas a acabar con ello, siendo lo peor de la situación la cobardía y concesión del traidor gobierno que al jurar su cargo se comprometió a defender la unidad del territorio español bajo cualquier situación y circunstancia. ¡Ni lo a echo ni lo esta haciendo ni lo hará! Una vez mas, nos toca a los patriotas de a pie solventar la papeleta de defender a España y volver a ondear la bandera de la victoria. Dejad siglas de lado y marchemos juntos a defender nuestra amada patria hasta el fin de las consecuencias, hasta la ultima gota de sangre. ¡Por y para España!"
11 de septiembre de 2014

Llegir a Facebook de FxE

                  

David Castillo, líder de Frente X España