Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conclusions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conclusions. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de juliol del 2015

TEXT ÍNTEGRE CONCLUSIONS GRUP DE TREBALL DEL PARLAMENT SOBRE ELS CENTRES D'INTERNAMENT, DEMANANT EL SEU TANCAMENT


El ple ha aprovat avui per 104 vots a favor (CiU, ERC, PSC, CUP i Geli) i 28 en contra (PPC i C's) la conclusió del grup de treball de revisió del model dels CIE que insta al govern a exigir al govern espanyol que iniciï, en el termini més breu possible, "un procés que condueixi al tancament progressiu dels centres d'internament per a estrangers", i que apliqui "mesures cautelars alternatives a l'internament" per als estrangers en situació irregular. El gruix del dictamen de la comissió de justícia amb les conclusions s'ha aprovat amb els vots a favor de tots els grups excepte el PPC, que hi ha votat en contra i només ha donat suport a part del text introductori i a dos apartats sobre les garanties jurídiques als CIE i els processos de regularització i asil.

La part del text introductori, que considera els CIE com una "anomalia en l'ordenament democràtic del país" i en què es demana una revisió del model amb una reflexió profunda "sobre la política migratòria" i "els drets de les persones que la pateixen", s'ha aprovat per 86 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA, CUP i Geli), 19 en contra (PPC) i 27 abstencions (PSC i C's). En aquesta línia, a les vint-i-quatre conclusions aprovades es demana la derogació de les "devolucions en calent", la prohibició "a Catalunya de manera explícita i amb caràcter immediat" de les identificacions basades en el perfil ètnic de les persones, càmeres de videovigilància al CIE de Barcelona, que les polítiques d'asil siguin prioritàries, o que no acabin als CIE les persones provinents dels centres d'estada temporal d'immigrants de Ceuta i Melilla i es creïn sistemes independents de supervisió de com es fan les expulsions.

Al debat, que ha estat seguit des de la tribuna de públic per representants d'associacions de suport al tancament dels CIE, han intervingut els diputats Cristina Bosch (CiU), Gemma Calvet (ERC), Ferran Pedret (PSC), Sergio Santamaria (PPC), Sara Vilà (ICV-EUiA), Carmen de Rivera (C's), Quim Arrufat (CUP) i Marina Geli (diputada no adscrita).


TEXT CONCLUSIONS APROVADES:
La Comissió de Justícia i Drets Humans, en la sessió del 2 de juliol de 2015, ha aprovat les conclusions següents amb relació a la revisió del model dels centres d’internament d’estrangers:
I
Autoregulació del procés migratori El procés migratori es troba en un moment d’autoregulació. Espanya, d’ésser un estat receptor, ha passat a ésser un estat del qual se’n va més gent que no pas n’hi arriba: al 2013, 396.000 estrangers van abandonar l’Estat espanyol de manera voluntària (un descens d’un 7’82% de població estrangera), i 23.889 el van abandonar de manera forçosa (en nombres rodons, 8.700 denegacions, 5.000 devolucions i 9.000 expulsions), de manera que les 14.000 devolucions i expulsions forçoses són una quantitat irrisòria amb relació a les persones que han abandonat l’Estat de manera voluntària.
El nombre de persones internades en un CIE fou de 9.002, i, d’aquestes, 4.726 foren expulsades: només el 52% de les persones internades en un CIE, doncs, foren expulsades, un nombre d’expulsions que representa un 1% amb relació als retorns Es garanteixi l’assistència lletrada en tots els supòsits de detenció per a expulsió i, en aquest sentit, el Consell General del Poder Judicial, el Ministeri de l’Interior i el Consell General de l’Advocacia abordin, en col·laboració amb les entitats relacionades amb els CIE, la creació d’un sistema que garanteixi el dret de defensa i l’assistència lletrada a les persones amb ordre d’expulsió a qui es vulgui sotmetre a deportació forçosa sense internament en un CIE, i que garanteixi especíŠcament a les perso-
nes processades per un delicte el dret de defensa i el dret preceptiu de comprensió de la informació sobre el procediment, per tal que les circumstàncies especiŠques de cada cas es puguin integrar en l’enjudiciament, especialment pel que fa als delictes lleus, atenent circumstàncies d’arrelament familiar, social i laboral. no forçosos que es produeixen a l’actualitat. Per tant, la utilitat de les expulsions per a mantenir la regulació de la immigració és nul·la.
Pel que fa al cost de mantenir aquest nombre de deportacions forçoses, cal remarcar que al 2013 Espanya es va gastar només en vols 11 milions d’euros, i cal sumar a aquesta xifra el cost del manteniment dels CIE.
Els CIE com a anomalia jurídica
Els CIE són una anomalia en l’ordenament democràtic del nostre país. Són establiments amb condicions inferiors a les dels centres penitenciaris, no tenen la consideració de centre penitenciari i bona part de les persones que hi són recloses hi ingressen sense cap decisió judicial prèvia. I cal tenir present que tots els objectius plantejats per les normatives europees es podrien aconseguir sense haver de dotar-se d’aquest tipus d’establiment.
Hi ha opacitat sobre les condicions reals del funcionament dels CIE. Fins i tot hi ha problemes en l’aplicació de les disposicions legals vigents per al control dels CIE, i el poder judicial pateix una superposició inad
missible que en limita l’actuació, amb l’agreujant que la població reclusa no pot recórrer al poder judicial i, si ho fes, no obtindria cap resolcuió Šns mesos o anys després d’haver-se fet efectiva l’expulsió.
El nou reglament sobre els CIE autoritza la possibilitat d’ingressos temporals provisionals, que resulta inadmissible; no regula espais de llocs de contenció com les sales dels aeroports; no concreta l’assistència sanitària, ni el temps ni la durada de les visites, ni les trucades, ni els terminis per a portar a terme la repatriació; no recull les exigències del Síndic de Greuges amb relació a l’ús de la força, i admet que hi hagi espais de contenció o cel·les d’aïllament (en contravenció del protocol d’Istanbul i de la normativa reguladora pròpia); no estableix l’obligació d’utilitzar càmeres d’enregistrament d’imatges; regula la possibilitat d’utilitzar armes de foc a l’interior dels centres, cosa del tot forassenyada, i autoritza els registres personals amb nus integrals, per bé que el Síndic de Greuges ha aconseguit canvis en la praxi quotidiana i el Tribunal Suprem ha anul·lat i modiŠcat preceptes amb relació a les armes, les famílies d’interns pendents d’expulsió, els internaments successius que esquiven la limitació dels seixanta dies, la intimitat personal i la seguretat.
Al CIE de Barcelona s’ofereix des de principis del 2015 el Servei d’Orientació Jurídica, que prové d’un acord entre el Col·legi d’Advocats de Barcelona i el Ministeri de l’Interior i que es presta dilluns, dimecres i divendres, de nou a dues, a càrrec de dos lletrats, que assessoren els interns que ho sol·liciten sobre qüestions relacionades amb el l’internament, a més de facilitar-los la relació amb els advocats respectius.
Així mateix, hi ha un control judicial que porten a terme dos jutjats d’instrucció de Barcelona (el núm. 1 i el núm. 30), que auditen el CIE d’una manera alterna, per mitjà de visites i entrevistes amb els interns, i hi ha a més un Šscal delegat en estrangeria que exerceix les funcions encomanades al Ministeri Públic dins la seva especialitat.
Tots ells poden fer les visites sense necessitat de comunicació prèvia a la direcció del Centre.
Necessitat de revisió del model
Es tracta d’encetar una re]exió en profunditat sobre la política migratòria i sobre les implicacions que té per als drets de les persones que la pateixen. Pràctiques com les deportacions forçoses en macrovols –en què s’arriben a utilitzar com la sedació forçosa– o les deportacions exprés –que s’executen sense ni tan sols garantir el dret a l’assistència lletrada– obliguen a revisar les implicacions d’una política migratòria basada en l’internament i l’expulsió, que atempta contra la dignitat de les persones, el dret a viure en família i, en algunes ocasions, Šns i tot, el dret a la vida.
1
El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a

dijous, 3 de juliol del 2014

STROIKA, L'ADVOCAT FERNADO ORIENTE DIU QUE S'IMPUTA A DOS EX MILITANTS DEL MSR PER JUSTIFICAR LA TEORIA QUE ÉS UN VENJANÇA PER L'AGRESSIÓ A L'ALEX FERNÁDEZ. Per F Ll Bonatti l'atac no el va haver de fer necessàriament ultradretans



A la sessió d'avui del judici per l'atac nazi d'Stroika -la onzena-, després que l'advocat de l'acció popular de la Xarxa europea contra els crims d'odi, ha fet el seu informe demanat les mateixes penes que la fiscalia i les acusacions particulars, han intervingut els tres primers advocats dels onze que defensen als setze acusats. S'ha de sir que hi ha destacats penalistes com el gironí Carles Monguilod, l'expert en lluita contra el blanqueig de capitals, Fc Lluis Bonatti, o la prestigisosa penalista Berta del Castillo. Hi ha també dos advocats defensors habituals de militants ultres, con Fernando Oriente i Wenceslao Tarragó,i també cinc advocats designats d'ofici.

El primer advocat en intervenir ha estat Bonatti  (a la foto de sobre en una compareixença al Parlament), defensor de Javier C M, que es considerat el cap del grup. Bonatti ha defensat que no està acreditat que els atacants fossin  necessariament neonazis ni d'ultradretra, afirmant que per ell el que va passar és que va ser una baralla de bandes. Un cop decidit pels mossos  que havien de ser d'ultradreta, s'ha buscat els skins que eren més a prop sopant al Pont de Vilomara, i a partir d'aquí construir una teoria per implicar-los.  I ha negat la validesa com a prova de les geolocalitzacions dels telèfons mòbils en base al pèrit que va declarar a petició d'ell, segons el qual no es pot acreditar que fossin prop de la sala Stroika a l'hora dels fets. Pel que fa al delicte d'associació il·lícita ha rebatut també l'argumentació del fiscal i les acusacions.

Després ha intervingut l'advocat Wenceslao Tarragó el qual ha rebatut la validesa de les declaracions dels quatre acusats i del menor que van reconeixer els fets al jutjat de Manresa i aquí ho han negat tot, donat que segons ell "només s'ha de tenir en compte el que queda acreditat durant el judici oral". I ha tornat a rebutjar la validesa del que alguns van declarar al jutjat donat que, segons ell, hi havia mossos d'esquadra coaccionant als deteninguts. Ha  tornat a insitir que el telèfon que s'atribueix a un del seus defensats Genís V P, no és d'ell i ha demanat que no es tinguin en compte les escoltes telefòniques donat que es van fer sense garanties ni motivació suficient. I pel que fa a l'associació il·licita ha negat que se'ls pugui condemnar, ni el cas que es demostrés que haguessin comés l'atac d'Stroika, per ser una associació haurien d'haver fet en el temps més delictes.

Per la seva banda Fernado Oriente, defensor dels que van ser interceptats per la Guàrdia Civil entre Igualada i Manresa, i segons les declaracions fetes al jutjat i ara negades, van decidir no participar en haver estat reconeguts com a militants ultradretans del MSR, la imputació d'aquests es la coartada necessària de la policia per poder argumentar que l'atac va ser la resposta a l'atac del 12 d'octubre de 2011 a un concert de Democracia Nacional al Poble Nou, atacat a pedrades per antifeixistes, on va resultat ferit al cap (porta una placa de titani) l'ex dirigent del MSR, Alejandro Fernández. 
Curiosament Tarragó s'ha referit als seus defensats com a "ex militants" del MSR. I és que la vinculació del MSR en aquests fets ha incomodat a la direcció del partit.

Oriente també porta la defensa d'Ana M, parella de Javier Cirera, a qui s'atribueix tasques d'informació i vigilància de la sala Stroika prèvia a l'atac i que seria qui va avisar als que eren esperant a Terrassa que ja podien venir cap a Manresa en haver arribat els cantants de Non Servium, que sembla que eren als qui es volia agredir. Oriente ha negat que Ana M fes cap tasca de vigilància, més quan aquella tarda, segons ell, estava amb el fill. 

Oriente ha conclòs dient que el que es pretén és condemnar a 16 persones per les seves idees o vinculacions a grups d'ultradreta.  El judici continuarà dilluns i divendres de la propera setmana amb la intervenció dels vuit advocats que falten i l´última paraula dels acusats.
 Personalment penso que la condemna o absolució dependrà de si s'accepten les intervencions telefòniques com a prova i si es pren en consideració o no el que van declarar cinc d'ells al jutjat. 

SÓC OBJECTIU?
Alguns encausats se m'han queixat amb paraules de vegades amables, de vegades insultats, que no sóc objectiu i m'ho invento tot. També m'ho han dit alguns familiars. A algunes de les  persones de les que es parla a les escoltes telefòniques i no estan al banc dels acusats, jo els hi he comunicat el que es deia d'ells i del que jo publicaria. Uns m'han agraït que els informés prèviament de publicar-ho que ells sortien a les converses intervingudes, altres s'han enfadat amb mi.

Negar-se a respondre a les preguntes del fiscal i acusacions i haver-se limitat en tot el judici a explicar en dos minuts a preguntes del seu advocat que van anar a la festa d'un nen al Pont de Vilomara, a la que la meitat es van perdre i l'altra meitat va arribar, és un dret dels 16 acusats. Sí, els encausats tenen dret a no declarar i a no respondre a les preguntes de fiscalia i acusacions i de respondre en només 2 minuts al seu advocat. Llavors jo, sense saber la seva versió, explico el que diuen pèrits, testimonis, mossos, i els seus advocats. No declarar té el risc de que no es pugui conèixer la versió de qui no declara o no respon a les preguntes. 
Si algú me la vol explicar, encantat de reproduir-la aquí!

 Llegir crònica 1a sessió, intent de pacte de declara-se culpables si s'imposaven penes de menys de 10 anys i escrit d'acusació amb relat dels fets

Crònica de la 2a sessió. La festa infantil a la que la meitat no van arribar.

Crònica 3a sessió. Parlen les víctimes

Llegir informació 4a sessió. Fiscalia i mossos diu que són un grup estructurat

Crònica 5a sessió del judici. "Es una organització violenta amb cúpula i cadells"

Llegir 6a sessió judici: "Va ser una acció inusual, cosa que va fer pensar que van venir de fora"

7a sessió. Els mòbils dels acusats, molt actius abans i després, ubicats prop d'Stroika van estar en silenci els minuts de l'agressió
Crònica de la 8a sessió. Converses telefòniques desagradables, i manca d'adn a les barres i bengales

Llegir crònica 9 sessió. Informe del fiscal que demana condemna exemplar
Desena sessió. El fiscal demana condemna també per associació il·lícita


dimecres, 2 de juliol del 2014

EL FISCAL LLEGEIX EL CONTINGUT D'UNA TREINTENA DE CONVERSES INTERVINGUDES PER JUSTIFICAR LA CONDEMNA PER ASSOCIACIÓ IL·LICITA. Les acusacions particulars se sumen a les peticions de presó fins a 39 anys del fiscal, però demanen una indemnització major a causa de les seqüeles psíquiques i físiques d'Albert M.

A la sessió d'avui del judici per l'atac nazi d'Stroika a Manresa, del 23 de març de 2012 el fiscal Miguel Ángel Aguilar ha dedicat tres hores per exposar la segona part de les conclusions per les que  demana penes de 37 i 39 anys de presó per la majoria d'acusats per delictes d'assassinat en grau de temptativa i associació il·lícita, a més del de lesions, danys, armes prohibides, etc, amb l'agravant d'odi ideològic. Pels tres que després de ser identificat el seu vehicle per un control casual (?) de la Guàrdia Civil i van decidir no participar-hi, demana només condemna per associació il·lícita.
Si a la sessió de divendres passat es va centrar en rebatre les impugnacions de les defenses a les escoltes telefòniques, avui no només ha individualitzat i justificat les peticions de pena per cada un dels 16 acusats,  sinó que servint-se de fragments de converses de les escoltes telefòniques fetes els mesos d'abril, maig i juny de 2012, de sms, i de converses de  xat anteriors i posteriors a l'atac, ha presentat proves de pes per condemnar als 16 per associació il·lícita. 

LES CONVERSES TELEFÒNIQUES
El fiscal, que no va poder interrogar als acusats, que es van negar a declarar, ha llegit nombrosos fragments, de molt més pes que els que es van escoltar fa uns dies, quan les defenses van posar en dubte l'autoria o la propietat dels tekèfons mòbils. La majoria de les que ha llegit el fiscal, i que consten en el sumari, en no haver estat qüestionades pels advocats, significa que s'accepta la seva veracitat.
Així ha llegit fragments com "Que vengan los cachorros  a ver como se las petan". "Fuimos a San Sebastián y lo hicimos sólos, sin necesidad de ayuda de los Ultras Sur".  "Esta noche que vengan los cahorros.... que vamos a cortar moros". "¿Quién va de la cúpula con los cachorros?". "Grupos tan grandes como los CUSOS no ha habido nunca" "¿Fernado es el chivato que lo ha contado todo, todo? ¿Pero todo de aquello, o también de la organización, de los CUSOS?". "Fuimos con un (porra) extensible, pegámdoles, tiramos un tiro (sembla d'aire comprimit) al aire y una bengala y pusimos las cosas en su sitito". "Cuando llegaron los cachorros, empezaron a tirar bengalas". 
Donat que en el període entre l'atac i les detencions, que van tenir els telèfons intervinguts succeix l'agressió al regidor de PxC, Alberto Sánchez, responsable del Casal Tramuntana hi ha converses com "Hay que vengarse porque han pegado a Alberto de L'Hospitalet".  En aquest sentit també s'ha llegit una conversa sobre l'agressió a Alberto Sánchez en la que intervé el dirigent del MSR, Jordi de la Fuente que diu: "No ir de cacería después de la mani para pillar  algún antifa por lo que le han hecho" (aclariment, diu que no es vagi de cacera després d'una manifestació).

També ha llegit sms y converses de Facebook, algunes anteriors a l'atac i que s'havien conservat on es diu "Habría que tirar unos cócteles a los moros y quemarlo"
En base a converses com aquesta el fiscal ha volgut demostrar que no va ser un grups d'amics propers a les Brigades Blanquiazules i els Ultras Sur que es van reunir per fer una acció puntual, sinó que eren una organitizació estructurada -cúpula i cadells-, organitzada i amb un llarg recorregut.

LES CONTRADICCIONS ENTRE EL QUE VAN DIR AL JUTJAT I ARA

Aguilar també ha repassat el que van dir cinc dels acusats al jutjat i el menor Fernando C, condemnat per un judici en la jurisdicció de menors. Pel fiscal no s'aguanta que s'ho inventés tot per pressions, amb noms i cognoms dels implicats, quan en aquell moment a la policia encara li mancava identificar a alguns autors. Tampoc s'aguanta que els 5 que van confessar la seva participació i van donar noms i explicacions de com s'havia fet -alguns mostrant penediment-, fos també la mateixa versió que ara es diu que es va inventar el menor. I ha insistit que no s'entén que les defenses diguin ara que se'ls va coaccionar en les seves declaracions inculpatòries al jutjat de Manresa, quan ni llavors ni en la fase posterior d'instrucció els advocats no ho van denunciar. I ha individualitzat acusat per acusat la petició de pena, igual pels 12 que van participar identificats, més Ana M, que segons Aguilar era qui va fer les tasques de vigilància a Stroika i hauria avisat quan van entrar els contants de Non Servium que eren inicialment a qui es volia agredir, però no es va poder fer en haver-se tancat les portes.
El fiscal també ha repetit que no es jutja la ideologia de ningú, sinó la utilització de la violència en favor d'una ideologia.

Per últim els dos advocats de l'acusació han intervingut demanant les mateixes penes que el fiscal si bé han elevat la petició de responsabilitat civil a causa dels danys patits per la principal víctima Albert M. 
L'advocat acusador Miquel López ha rebatut la coartada que es van perdre per Manresa camí del Pont de Vilomara, donat que si venien des de Terrassa per l'autopista, per anar al Pont de Vilomara, no cal entrar a Manresa. I ha fet un emotiu al·legat sobre la vulnerabilitat de les dues principals víctimes triades per ser a la porta d'Stroika, i ha acabat dient "Ningú no es mereix l'agressió, ni tan sols l'impresentable cantant de Non Servium autor de les lletres que aquí hem escoltat."

La sessió continuarà demà dijous que intervindrà l'acció popular i començaran a fer el seu informes les defenses. Sembla que com demà no s'acabarà es reprendrà el 11 de juliol. 



 Llegir crònica 1a sessió, intent de pacte de declara-se culpables si s'imposaven penes de menys de 10 anys i escrit d'acusació amb relat dels fets

Crònica de la 2a sessió. La festa infantil a la que la meitat no van arribar.

Crònica 3a sessió. Parlen les víctimes

Llegir informació 4a sessió. Fiscalia i mossos diu que són un grup estructurat

Crònica 5a sessió del judici. "Es una organització violenta amb cúpula i cadells"

Llegir 6a sessió judici: "Va ser una acció inusual, cosa que va fer pensar que van venir de fora"

7a sessió. Els mòbils dels acusats, molt actius abans i després, ubicats prop d'Stroika van estar en silenci els minuts de l'agressió
Crònica de la 8a sessió. Converses telefòniques desagradables, i manca d'adn a les barres i bengales

Llegir crònica 9 sessió


divendres, 27 de juny del 2014

LES DEFENSES DELS ENCAUSATS STROIKA DEMANEN ABSOLUCIÓ I, EN CAS QUE ES DICTÉS CULPABILITAT, PENA DE 21 MESOS. Les imatges de Cal Curro, en no poder ser comentades i analitzades pel mosso que les va estudiar només aporten que van anar al Pont de V. Comença l'informe del fiscal



MES ESCOLTES TELEFÒNIQUES I LA IMPUGNACIÓ SOBREVINGUDA DE LES MATEIXES  
A la sessió d'avui del judici per l'atac nazi d'Stroika, del 23 de març de 2012, el judici ja ha entrat a la fase final, un cop s'ha aclarit que tots els advocats accepten la propietat dels mòbils que s'atribueixen als seus clients, s'han escoltat cinc converses telefòniques més, i s'han visualitzat les imatges del restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara on van anar 10 dels acusats minuts després de l'atac.

La sessió d'ahir va acabar després d'escoltar íntegrament diverses converses d'algun acusat amb amigues seves, amb fragments de tipus sexual que va incomodar a tothom. Es van haver d'escoltar senceres donat que semblava que es qüestionava la vinculació del telèfon mòbil a la persona a qui s'atribuïa, i per la negativa d'alguna defensa que s'escoltessin només fragments aïllats. Avui tots els advocats han manifestat que reconeixien la titularitat dels mòbils i no qüestionaven cap de les converses recollides, tot i que alguns advocats, -que no les van qüestionar o impugnar durant el sumari-, al judici han denunciat que es van fer amb vulneració de drets.

El fiscal avui ha demanat que s'escoltessin diverses gravacions on alguns dels encausats que no van ser detinguts els primers dies, repeteixen que el xivato és el menor Fernando C, "que el muy hijo puta lo ha largado todo" o que "Fernando lo ha dicho todo y que Javi es el cabecilla". Altres gravacions que consten al sumari, i segons el fiscal comprometen als encausats, s'ha decidit no escoltar-les, deixant que el tribunal les valori a l'hora de dictar sentència.  

EL VÍDEO DE CAL CURRO APORTA POC
Després s'han visionat -sense visibilitat per la majoria d'encausats i el públic- les imatges del restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara, on els acusats diuen que van anar a celebrar l'aniversari del fill de l'encausada Ana M (en llibertat), parella de Javier C. No s'ha permès al mosso d'esquadra que va participar en la identificació de les persones que hi surten que les comentés i analitzés, que s'ha limitat a dir aquest que entra és tal, aquest que va a la màquina és l'altra, aquest que parla pel mòbil aquell altre. Així no ha pogut comentat ni valorar quan un d'ells fa gestos imitant que colpegen a algú a terra o valorar altres gestos i. El mosso sí que ha explicat que una de les persones que hi surt, no ha estat identificada. 

CONCLUSIONS DE LES DEFENSES: ABSOLUCIÓ, I SI HI HA CONDEMNA NOMÉS 21 MESOS DE PRESÓ MÉS MULTA I INDEMNITZACIÓ
Acabades ja totes les proves pericials, s'ha passat a que tots els advocats fessin les seves conclusions, que ja motivaran llargament les dues properes sessions. Tots els advocats han coincidit en ratificar-se en les seves peticions inicials d'absolució en no poder-se provar la participació del acusats en l'atac. Però tots -també el dels d'Igualada i Capellades que es considera que després del control "casual" de la Guàrdia Civil van decidir no anar a Stroika- han demanat que si se'ls considera culpables, siguin condemnats només per tres delictes de lesions amb penes d'un any, sis mesos i tres mesos, és a dir 21 mesos de presó, una falta de danys, multa i reparació econòmica del d'any causat a les víctimes.  Els fiscals, les dues acusacions particulars i l'acció popular s'han ratificat en les peticions de penes de 37 o 39 anys per la majoria amb assassinat en grau de temptativa, lesions amb armes prohibides i objetes de ferro, amb l' agravant d'odi ideològic, a més d'associació il·lícita, incendi, etc.   

Arribat aquest punt, el Fiscal Miguel Ángel Aguilar ha començat a fer el seu informe, centrant-se primer en rebatre les impugnacions de les escoltes telefòniques, que ningú va plantejar en fase d'instrucció i després que un advocat les impugnés en el judici, la resta de defenses s'hi sumessin.  Pel Fiscal les escoltes es van ajustar a la llei i van ser autoritzades pel jutge, i ha repetit que l'escolta del telèfon del dirigent del MSR, Jordi de La Fuente, es va suspendre quan les geolocalitzacions de trucades del dia 23 de març van demostrar que aquell dia va ser a Barcelona. Aguilar també ha repetit que l'escolta del propietari d'una furgoneta Mercedes Vito d'algú de l'Anoia, proper al MSR, es va suspendre quan va quedar clar que la seva furgoneta no va desplaçar-se a Manresa aquell dia. El fiscal ha insistit, en relació al MSR i altres grups, en que no es jutja ningú per la seva ideologia.


EL CONCEPTE DE DELICTE D'ODI, SIGUI D'ULTRADRETA O ULTRESQUERRA
A continuació M Ángel Aguilar ha explicat que afortumadament a Catalunya no hi ha precedents de crims d'odi com el d'Stroika, per motiu ideològic, de gènere, ètnic o opció sexual, des del de  l'assassinat del transexual Sonia l'any 1992.  I que es va investigar qui podia haver fet a Catalunya una acció tan planifiacada i ben executada com la de Stroika, i alguns dels acusats tenen antecedents d'accions violentes reiterades, bé en àmbit dels seguidors del fútbol, com contra magribins o persones d'ideologia contrària. Acte seguit s'ha referit a l'atac del 12 d'octubre de 2011 a The Other Place a Barcelona, i a l'atac de gent vinculada a Can Vies contra uns simpatitzants de Democracia Nacional el 12 d'octubre de 2013, considerant totes aquestes accions de violència contra persones en base a la seva ideologia, tan condemnables les fetes des de l'ultradreta com des de l'ultra esquerra.  "No es jutgen idees, sinó accions violentes per motius d'idees o contra persones d'altres idees, origen o condició"


EL VALOR DE LES DECLARACIONS AL JUTJAT DE 5 ACUSATS I DEL MENOR JA CONDEMNAT
Aguilar ha explicat el valor de les declaracions en seu judicial  de cinc acusats que van confessar parcial o totalment i amb tota mena de detalls l'acció, incriminant a Javier C com el responsable, als CUSOS de les Brigadas Blanquizules i els Ultras Sur com a grup responsable, i a la motivació de l'acció de venjança per l'agressió a Alejandro F a The Other Place del Poble Nou, Barcelona el 12 d'octubre de 2011. 

Ha citat reiterades sentències del Suprem que diu que, encara que després en el judici neguin el que van dir, s'han de tenir en compte aquelles declaracions en seu judicial. També ha manifestat la seva disconformitat a que no es considerés el que va quedar provat en el judici del menor Fernando C, que ho va explicar tot amb tota mena de detalls, i que aquest se'l fes declarar en el judici com a imputat, en lloc de com testimoni, cosa que li ha permès acollir-se al dret a no declarar. Ho ha justificat amb diferentes sentencies, entre elles una del cas del menor que va declarar sobre la mort de Marta del Castillo.

Tot seguit Aguilar ha recordat el que van declarar 5 acusats que van confessar en seu judicial, però al judici ho han negat dient que al jutjat de Manresa van ser coaccionats i amenaçats per la policia. Aguilar ha fet constar que cap advocat va denunciar cap coacció o irregularitat en aquelles declaracions en els dos anys que ha durat la instrucció del cas. 

Per últim el fiscal ha resumit el que van declarat aquestes cinc persones i el menor en seu judicial, uns donant tota mena de detalls de l'acció i qui la liderava, altres dient que hi van anar però en veure les barres de ferro no hi van participar, algun altre que va afirmar que hi va participar però amb poca implicació, i que en veure com havia anat va decidir no anar a Cal  Curro donat que se'n penedia. 

En aquest punt s'ha aixecat la sessió que es reprendrà dimecres quan el fiscal acabi el seu informe. Després faran el seu informe les acusacions i les defenses, estant previst que s'acabi el judici dijous.
(falta repassar....)



 Llegir crònica 1a sessió, intent de pacte de declara-se culpables si s'imposaven penes de menys de 10 anys i escrit d'acusació amb relat dels fets

Crònica de la 2a sessió. La festa infantil a la que la meitat no van arribar.

Crònica 3a sessió. Parlen les víctimes

Llegir informació 4a sessió. Fiscalia i mossos diu que són un grup estructurat

Crònica 5a sessió del judici. "Es una organització violenta amb cúpula i cadells"

Llegir 6a sessió judici: "Va ser una acció inusual, cosa que va fer pensar que van venir de fora"

7a sessió. Els mòbils dels acusats, molt actius abans i després, ubicats prop d'Stroika van estar en silenci els minuts de l'agressió

Crònica de la 8a sessió. Converses telefòniques desagradables, i manca d'adn a les barres i bengales