Xavier Bosch, Secretari sortint
Oriol Amorós, deixar el Parlament per tornar a la Secretaria d'Immigració
El fins ara diputat, Oriol Amoros, que va ser l'anterior legislatura portaveu adjunt d'ERC al Parlament, i que va perdre les primàries d'ERC a l'alcaldia de Barcelona front Alfred Bosch, ha estat nomenat nou Secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat.
Amorós no només es retira de l'activitat parlamentària, sinó que torna així al càrrec que va ostentar entre entre 2006 i 2010, quan amb el Tripartit va ser Secretari per a la Immigració. Durant aquella etapa va impulsar el Pacte Nacional per a la Immigració i
la Llei d’Acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya, i va participar en la negociació de la transferència a
la Generalitat de Catalunya de les autoritzacions de permisos de treball.
El fet que la Conselleria d'Afers Social i Família recaigui ara en la militant d'ERC, Dolors Bassa, ja feia pensar que es cessaria a qui fins fa uns dies ocupava el càrrec, Xavier Bosch, vinculat a Convergència i la Fundació Nous Catalans i que ocupava el càrrec des de 2010. Bosch, que li ha tocat gestionar un període en el que el Govern central va reduir gairebé a cero els fons d'integració a les persones nouvingudes, i va viure episodes complexos com l'expulsió del dirigent de Nous catalans, Noureddine Ziani, ha publicat aquesta carta de comiat que adjunto a continuació:
ESCRIT DE COMIAT DEL FINS ARA DIRECTOR D'IMMIGRACIÓ DE LA GENERALITAT
Quan un dia de finals de gener de 2011 l’aleshores conseller Josep
Lluís Cleries em va presentar les persones de la Direcció General per a
la Immigració amb les quals havia de començar a treballar vaig
pronunciar unes paraules on, entre d’altres coses, em comprometia a
treballar,en equip, com un bon servidor públic i amb lleialtat.
Cinc anys i dues legislatures després deixo el càrrec amb la confiança
de pensar que he complert els meus compromisos d’aleshores. Des de la
Direcció General per a la Immigració hem fet una feina col•lectiva
lleial al govern, a la resta d’institucions i sobretot a la gent, a les
persones a qui hem servit tant bé com hem sabut.
Amb aquesta feina he conegut molta gent i he après coses noves en un enriquiment personal que valoro moltíssim.
Però hem hagut de superar serioses dificultats. Per començar, el 2012
Madrid ens va escanyar econòmicament ja que el govern espanyol va deixar
a zero els fons que des de feia anys ajudaven a finançar les nostres
polítiques d’acollida i integració. Uns fons que no podien ser
automàticament coberts per la Generalitat degut als problemes financers
que llavors patia i que avui encara pateix. La crisi i la manca de
liquiditat van provocar, a més, restriccions en els horaris i les
retribucions dels treballadors públics, unes restriccions que no
ajudaven precisament a mantenir un bon ritme de feina.
Malgrat
aquestes limitacions, però, en aquests anys hem mantingut un bon ritme:
hem creat un sistema que ha permès fer més de 100.000 informes
d’estrangeria(d’integració social per a l’arrelament social a Catalunya,
d’esforç d’integració,d’adequació de l’habitatge i de nacionalitat)
d’acord amb el nou reglament de la Llei espanyola d’estrangeria. Hem
desenvolupat la Llei d’Acollida de les Persones Immigrades i de les
Retornades a Catalunya i hem començat a implementar arreu del país la
creació del Servei de Primera Acollida. Un servei innovador per ajudar a
les persones nouvingudes des del moment del seu empadronament en un
municipi català un servei de formació en les llengües oficials,
començant per la catalana,d’orientació laboral i, molt important, de
coneixement de la societat catalana i el seu marc legal. Una gran eina
per facilitar l’encaix al seu nou entorn social i nacional, posant les
bases per a la seva integració al país.
Hem redactat, aprovat i
desenvolupat plans i els hem començat a desenvolupar, com el Pla de
Ciutadania i Migracions horitzó 2016, elaborat al llarg de tot un any
amb la participació de centenars de persones, entitats i institucions;
el Pla de Protecció Internacional de Catalunya que ha estat la base
sobre la qual s’ha creat el Comitè d’Acollida de Persones Refugiades, en
plena activitat en aquests moments;i el Pla de Mobilitat Internacional,
pensat per coordinar i impulsar mesures de suport als nostres
emigrants, assessorant-los si volen marxar, acompanyant-los mentre són
fora i proposant-los mesures perquè puguin tornar dignament.
Hem continuat les polítiques de retorn voluntari, d’inclusió
sòciolaboral (PRT), de convalidació de títols universitaris (SARU),
d’alfabetització de persones adultes (Lletres per a tothom), hem
desenvolupat el protocol contra les Mutilacions Genitals Femenines i hem
reunit les entitats municipalistes i les diputacions en una estratègia
antirumors i de lluita contra el racisme i la xenofòbia per tot
Catalunya.
Tot i les estretors pressupostàries hem distribuït 8
milions euros a les entitats socials del país en concepte de subvencions
per ajudar-les a dur a terme la seva feina integradora.També hem fet
aportacions importants al Consorci per la Normalització Lingüística per
apropar els cursos de català a les entitats de persones migrades.
Un punt i a part es mereixen els ens locals: són una peça clau en les
polítiques d’acollida i d’integració de les persones migrades. Hem
dedicat molts esforços a ajuntaments i consells comarcals i amb ells hem
fet coses junts. I moltes més se n’han de continuar fent. A ells hem
dedicat més de 18 milions d’euros a través dels contractes programa
anuals.
Tot això i moltes coses més les hem fet un reduït equip
humà absolutament vocacional. Vocacional en el sentit de servir, ajudar i
comprendre les necessitats però també els anhels d’aquesta gran part
de la nostra població vinguda d’arreu del món.
Moltes gràcies a
l’equip de direcció: Llorenç, Orland, Rosa Maria, Xavier, a les adjuntes
Montse i Maria Rosa, a la meva secretària Esther, a la Rosa i Arantxa. A
l’Àngel, al capdavant del comitè d’acollida de refugiats.
Moltes
gràcies també a: Jordina, dues Cristines, Xavier, dues Laures, Àurea,
Bernat, dues Mireies, Gemma, dos Jordis, Alícia, Pilar, Sabrina,Muntsa,
Abdul, Agustí, Elisabet, Pere, Toni, Joan, Anna, Magda, Najat, Ricard,
dos Sergis, Artur, dues Martes, Mayte, dues Núries i Maria.
Poca
gent per fer una feina enorme. Una feina ha anat encaminada, d’una
banda, a facilitar que el 20% de la població catalana que té origen en
la immigració recent se senti acollida i faci els passos necessaris per
integrar-se en una societat diversa, plural, variada però catalana al
cap i a la fi. I, de l’altra,ha estat treballar perquè l’altre 80%
entengui la necessitat d’aquesta acollida i faciliti la integració de
tothom en una societat cohesionada. La tan esmentada “cohesió social”,
és necessària per progressar però saber-la gestionar des de la
diversitat d’orígens (tenim persones de 178 nacionalitats diferents), de
llengües (se’n parlen 270 a Catalunya), religions i maneres de fer i de
pensar és un repte. Un repte immens que hem de continuar assumint. En
un país com el nostre, avesat històricament a créixer per la via dels
moviments migratoris aquesta tasca és perfectament factible.
Deixo la Direcció General amb una sensació de recança però amb la
consciència d’haver fet una bona feina i la confiança que qui em
substitueix ho farà amb la mateixa determinació i ganes sota la direcció
de la nova consellera Dolors Bassa.
Vull acabar agraint el
suport rebut per part de la consellera Neus Munté, des d’ara consellera
de la Presidència. Va saber crear un gran equip humà al Departament de
Benestar Social i Família basant-se en la confiança. Neus: moltes
gràcies.
Ara mateix no sé quina serà la meva propera dedicació.
Continuaré, sens dubte en l’entorn de la Fundació Nous Catalans –on hi
sóc des de la seva creació, molt abans de ser nomenat director general-
treballant amb persones i entitats per aconseguir entre tots la
construcció d’una Catalunya millor.
Em podeu localitzar fàcilment a través de Facebook i a twitter (@xavierboschg) des d’on podem estar en contacte de forma àgil.
He començat parlant de lleialtat i vull acabar aquestes paraules
manifestant la meva lleialtat però també confiança i compromís amb els
presidents Puigdemont i Mas als quals seguiré en el camí de construir
una Catalunya, pròspera, justa i lliure. És a dir, independent.
Adéu i fins ben aviat.
Xavier Bosch i GarciaBarcelona, 26 de gener de 2016
tranquilito, tranquilito...
ResponEliminacalladito, calladito...
http://www.alertadigital.com/2016/02/07/suecia-muerte-por-inmigracion/
Xavier, Paul Weston ¿també és un "identitari o membre de l'extrema dreta", un "islamòfob" segons tu? M'agradaria saber la teva opinió: https://youtu.be/8Z1Lq5QGKz4
ResponElimina