L'ABSOLUCIÓ DE SESELJ EN UNS BALCANS QUE NO PASSEN PÀGINA, publico a Nació Digital sobre l'absolució al Tribunal Penal per l'antiga Iugoslàvia del líder radical impulsor de la Gran Sèrbia i la neteja ètinica.

 Llegir a Nació Digital

 Una setmana després que el Tribunal Penal per a l’antiga Iugoslàvia condemnés a 40 anys de presó per genocidi i crims de guerra al líder dels serbis de Bòsnia, Radovan Kardzic, la cort internacional ha absolt de tots els càrrecs als líder ultranacionislta serbi, Vojislav Seselj, en entendre que tot i que defensés la Gran Sèrbia amb afirmacions que allà on hi hagués una tomba sèrbia, sempre seria Sèrbia, o que al setge de la ciutat de Vukovar “cap ustatxa” –terme amb el que es referien als nacionalistes croats- “havia de sortir-ne viu”, no es pot demostrar que els crims i deportacions fossin conseqüència de les seves paraules.
Seselj va fundar el Partit Radical Serbi que propugnava l’expulsió de tots els croats i bosnians del que considerava la Gran Sèrbia, i la dominació i apartheid cap la majoria albanesa de Kosovo. Durant uns anys el Partit Radical es va aliar amb el Partit Socialista de Milosevic, arribant a se viceprimer ministre, fins que Milosevic va considerar que el seu llenguatge era massa dur i se’l va treure de sobre.  
Per alguns analistes aquesta sentència és la torna de la que va dictar la cort internacional el 2012 absolent al general croata, Ante Gotovina, dels crims que es van cometre el 1995 a la Krajina croata, quan Zagreb va recuperar aquest part del país on s’havia proclamat una república sèrbia i s’havia expulsat a la major part de població croata. Llavors es va responsabilitzar a Gotovina de les matances i deportacions de població civil sèrbia autòctona de la Krajina croata. Aquesta sentència absolutòria tensa molt les relacions entre Croàcia i Sèrbia, no ajuda a  passar pàgina del passat i pot dificultar l’ingrés de Sèrbia a la Unió Europea, donat que Croàcia podria vetar-ne l’entrada.
Però tampoc ajuda a tancar les ferides a Bòsnia que continua presonera del forat negre del Acords de  Dayton que van posar punt i final a la guerra l’any 1995. Uns acords que van legitimar la línia de la neteja ètnica i va dividir el país en dues entitats: la Federació de Bòsnia Herzegovina, de majoria musulmana i croata, en la que també hi ha serbis, i la República Sèrbia de Bòsnia, on pocs no serbis han pogut tornar. Dayton també va imposar una presidència tripartita rotatòria, amb un bosnimusulmà, un croat i un serbi, i un repartiment de càrrecs a tots els nivells que impedeix al país avançar. El fet que l’entitat sèrbia s’anomeni república, sempre ha donat esperances als seus líders d’independentitzar-se de Bòsnia i a incomplir moltes de les coses que aconsegueix acordar el parlament estatal. Però més a més impedeix que Bòsnia sigui una república de ciutadans.
Així hi ha hagut diverses sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans contra l’estat bosnià per impedir que un jueu, un gitano o un bosnià que es negava a qualificar-se com a musulmà, ortodox o catòlic, poguessin presentar-se a les eleccions presidencials. Tota l’estructura de repartiment de poder imposada pels Acords de Dayton a les dues entitats, els governs i parlaments cantonals o regionals, i els càrrecs rotatoris, són presoneres d’una corrupció i clientelisme de grans dimensions. I en aquest context i sense esperances d’entrar a la Unió Europea l’atur continua creixent, més gent vol emigrar, però Europa diu que ara ja no hi ha espai per rebre més immigrants dels Balcans.