Publicat a Nació Digital-Nació Manresa, 20 de setembre de 2016
Xavier Rius
Diumenge, en acabar el recompte de la consulta convocada per la CUP
a Monistrol de Calders (Moianès), per tal de conèixer l'opinió dels veïns a la
moció de censura de PDC i ERC-MDI, que el passat juliol va desbancar a
Ramon Vancells de la CUP de l'alcaldia, l'ex alcalde va valorar com una
victòria el resultat de la mateixa. 146 veïns van manifestar el seu
suport a que tornés a governar la CUP, 23 van triar la casella d'altres
opcions i 9 que van optar per l'actual govern PDC-ERC. Amb cares
serioses de la majoria dels allà presents, Vancells va afirmar que "el
poble no ens ha retirat la confiança". I davant les preguntes relatives a
la poca participació, només un 30% del cens, i de la baixada de vots a
la proposta de la CUP, 146, front els 193 que va obtenir la CUP el maig
de 2015, respongué que si Convergència i Artur Mas havien considerat
vàlida la consulta del 9-N, tot i haver-hi participat només un 30% del
cens, també havia de ser vàlida la de Monistrol. I anant més lluny,
l'endemà dilluns Vancells va manifestar que es plantejaven demanar en el
proper ple la dimissió de l'alcaldessa Sílvia Sànchez, entenent la CUP
que la gent que no va votar en aquest consulta -que la resta de partits
no li reconeixien validesa- no eren tampoc favorables al govern de
coalició de PDC amb ERC-MDI, i acceptaven el resultat que havia sortit
favorable a la CUP.
I aquí és on la CUP enganya a la gent i –això seria més molt trits- s'enganya a ella mateixa, en comparar el 9-N amb la consulta d'ahir. Al 9-N els partits independentistes: CDC, ERC i la CUP, donaven suport o convocaven una consulta que els partits no independentistes no recolzaven i no s'hi van sentir vinculats ni obligats a participar-hi. I conseqüentment el que va ser significatiu no va ser el nombre de vots negatius, donat que els partidaris del no van mantenir-se al marge i no van cridar a anar a votar, sinó si els del "Sí" tenien molt o poc suport. I el Sí-Sí va tenir 1.897.274 vots, front els 232.848 del Sí-No i els 105.245 del No.
La lectura política del 9-N no va ser que el "Sí" a la independència era 17 vegades més que els no la volen –cosa que no era certa donat que la majoria dels del "No", no van participar-hi-, sinó que prop 1.900.000 catalans volien la independència tal com proposaven uns partits –passem per alt el tema d'Unió i contem els vots de Solidaritat- que a les eleccions de 2012 havien tingut 1.787.656 vots. En resum el 9-N no valorava els seguidors de l'opció del "No", que majoritàriament no hi van participar. El que de veritat mesurava era el pes del "Sí". El suport a la proposta d'uns partits que el 2012 havien obtingut prop de 1.800.000 vots, havia estat validada per 1.900.000 de ciutadans. El 9-N ens deia que la proposta de caminar cap a la independència no només era avalada pels antics votants dels partits que la proposaven i s'hi mantenien fidels, sinó també per unes cent mil persones més.
Doncs bé, tornant a Monistrol, després d'una moció de censura, oportuna o inoportuna, molt justificada o poc justificada, precipitada o madurada, però totalment legal i legítima, per la que els dos regidors del PDC i els dos d'ERC-MDI desbanquen de l'alcaldia a la CUP que governava amb 3 regidors (Ramon Vancells, Alba Baró i Gustau Erill) la CUP preguntava als veïns si recolzaven o rebutjaven la moció de censura, oferint que triessin entre tres opcions: Que la CUP torni al govern; que governi PDC amb ERC-MDI; i una tercera no especificada d'altres. Però el vot que seria quantitativament significatiu, en no sentir-se vinculats a participar-hi la resta, era el dels partidaris que continuï governant la CUP. Opció que se suposava que havien de triar no només les 193 persones que l'havien votat ja el 2015, sinó també aquella gent d'altres opcions, que segons creia i afirmava la CUP, estaven contents amb la gestió feta per l'equip de Vancells i els altres dos regidors, i també aquells monistrolencs que, tot i no ser de la CUP, consideraven antidemocràtica la seva destitució. A l'igual que el 9-N la xifra a valorar seria la dels que donaven a suport la proposta dels grups que el convocaven. I aquesta xifra, encara que ho disfressin de victòria, mostra que han perdut el suport del 24% dels monistrolencs que els van votar, i no existia aquella "bossa" de bona gent que tot i no ser cupera estaven indignats per la destitució de Vancells.
I acabo l'article reconeixent que no crec que la CUP estigués governant amb propostes equivocades i li reconec que van dinamitzar molt la participació dels veïns. Però van oblidar que ells només eren tres d'un Ple municipal que és sobirà i on hi havia quatre regidors més als que s'havia de tenir en compte i crec que ignoraven. Jo d'ells m'oblidaria de la proposta ridícula de demanar la dimissió de l'alcaldessa, Sílvia Sànchez, amb l'argument que la CUP ha guanyat la consulta. I es que sí una sensació trista vaig tenir diumenge al vespre escoltant a Vancells i Julià de Jodar, que amb cara de pomes agres deien que havien guanyat, va ser que em va recordar a tants polítics dels partits tradicionals que en rebre una clatellada electoral, neguen la derrota i es feliciten posant cara de circumstàncies, per "l'èxit de la festa de la democràcia".
I aquí és on la CUP enganya a la gent i –això seria més molt trits- s'enganya a ella mateixa, en comparar el 9-N amb la consulta d'ahir. Al 9-N els partits independentistes: CDC, ERC i la CUP, donaven suport o convocaven una consulta que els partits no independentistes no recolzaven i no s'hi van sentir vinculats ni obligats a participar-hi. I conseqüentment el que va ser significatiu no va ser el nombre de vots negatius, donat que els partidaris del no van mantenir-se al marge i no van cridar a anar a votar, sinó si els del "Sí" tenien molt o poc suport. I el Sí-Sí va tenir 1.897.274 vots, front els 232.848 del Sí-No i els 105.245 del No.
La lectura política del 9-N no va ser que el "Sí" a la independència era 17 vegades més que els no la volen –cosa que no era certa donat que la majoria dels del "No", no van participar-hi-, sinó que prop 1.900.000 catalans volien la independència tal com proposaven uns partits –passem per alt el tema d'Unió i contem els vots de Solidaritat- que a les eleccions de 2012 havien tingut 1.787.656 vots. En resum el 9-N no valorava els seguidors de l'opció del "No", que majoritàriament no hi van participar. El que de veritat mesurava era el pes del "Sí". El suport a la proposta d'uns partits que el 2012 havien obtingut prop de 1.800.000 vots, havia estat validada per 1.900.000 de ciutadans. El 9-N ens deia que la proposta de caminar cap a la independència no només era avalada pels antics votants dels partits que la proposaven i s'hi mantenien fidels, sinó també per unes cent mil persones més.
Doncs bé, tornant a Monistrol, després d'una moció de censura, oportuna o inoportuna, molt justificada o poc justificada, precipitada o madurada, però totalment legal i legítima, per la que els dos regidors del PDC i els dos d'ERC-MDI desbanquen de l'alcaldia a la CUP que governava amb 3 regidors (Ramon Vancells, Alba Baró i Gustau Erill) la CUP preguntava als veïns si recolzaven o rebutjaven la moció de censura, oferint que triessin entre tres opcions: Que la CUP torni al govern; que governi PDC amb ERC-MDI; i una tercera no especificada d'altres. Però el vot que seria quantitativament significatiu, en no sentir-se vinculats a participar-hi la resta, era el dels partidaris que continuï governant la CUP. Opció que se suposava que havien de triar no només les 193 persones que l'havien votat ja el 2015, sinó també aquella gent d'altres opcions, que segons creia i afirmava la CUP, estaven contents amb la gestió feta per l'equip de Vancells i els altres dos regidors, i també aquells monistrolencs que, tot i no ser de la CUP, consideraven antidemocràtica la seva destitució. A l'igual que el 9-N la xifra a valorar seria la dels que donaven a suport la proposta dels grups que el convocaven. I aquesta xifra, encara que ho disfressin de victòria, mostra que han perdut el suport del 24% dels monistrolencs que els van votar, i no existia aquella "bossa" de bona gent que tot i no ser cupera estaven indignats per la destitució de Vancells.
I acabo l'article reconeixent que no crec que la CUP estigués governant amb propostes equivocades i li reconec que van dinamitzar molt la participació dels veïns. Però van oblidar que ells només eren tres d'un Ple municipal que és sobirà i on hi havia quatre regidors més als que s'havia de tenir en compte i crec que ignoraven. Jo d'ells m'oblidaria de la proposta ridícula de demanar la dimissió de l'alcaldessa, Sílvia Sànchez, amb l'argument que la CUP ha guanyat la consulta. I es que sí una sensació trista vaig tenir diumenge al vespre escoltant a Vancells i Julià de Jodar, que amb cara de pomes agres deien que havien guanyat, va ser que em va recordar a tants polítics dels partits tradicionals que en rebre una clatellada electoral, neguen la derrota i es feliciten posant cara de circumstàncies, per "l'èxit de la festa de la democràcia".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada