De moment aguanta l'alto el foc pactat a Síria entre el secretari
d'Estat americà, John Kerry, i el ministre rus d'Exteriors, Sergei
Lavrov. Una aturada de 48 hores d'hostilitats prorrogables que, si es
manté, es podria ampliar a una setmana i permetre que, de manera
conjunta, l'aviació russa i la dels Estats Units bombardegin les
posicions d'Estat Islàmic i de l'antic Front Al Nusra, ara anomenat,
després de trencar amb Al-Qaida, Fatah al-Shams.
L'acord vincula, d'una banda, les tropes de Damasc i les forces i
milícies dels aliats iranians i libanesos i l'aviació russa, mentre que,
de l'altra, si és que se'ls pot posar en el mateix bloc, hi ha la
Coalició Nacional Siriana, que agrupa part de l'oposició armada,
l'Exèrcit Lliure Sirià, les Unitats de Protecció Popular Kurdes (YPG)
aliades amb milícies àrabs que controlen bona part del nord del país.
També vincula les tropes turques desplegades en territori sirià, que
després d'atacar igualment Estat Islàmic i els kurds, han fet una falca
al Kurdistan sirià per evitar que es consolidi amb un territori
unificat.
No s'hi ha sumat ni Estat Islàmic ni, tampoc, l'antic Front al-Nusra,
Fatah al-Shams, que és aliat a Alep amb milícies oposades a la vegada a
Estat Islàmic i al règim de Damasc. Precisament algunes d'aquestes
milícies, finançades per l'Aràbia Saudita, no s'hi han sumat, tot i que
per ara el respecten.
Aquest alto el foc arriba mig any després de fracassar el del 27 de
febrer, període en el qual el drama humanitari s'ha incrementat,
sobretot a Alep. Però des de llavors han canviat algunes coses. La
primera és que la condició de retirada d'Al-Assad ha desaparegut de les
exigències dels Estats Units, i el règim de Damasc tot i algun revés a
Alep, se sent fort gràcies a l'ajuda russa, que va entrar de ple en el
conflicte ara fa poc més d'un any per donar suport al règim sirià. La
segona és el retrocés d'Estat Islàmic, aconseguit, precisament, per la
intervenció russa. La tercera és la pèrdua per part de Damasc d'un
sector d'Alep que ha caigut en mans de l'amalgama d'opositors, responent
Al-Assad amb més bombardejos que han incrementat el patiment de la
població. I la quarta, és que Turquia ha entrat militarment en el
conflicte, ocupant una franja del Kurdistan sirià, sense que aquesta
vulneració del dret internacional hagi estat criticada, i Ankara s'ha
assegurat que no es pugui consolidar un Kurdistan unit com l'iraquià.
Tot i això, hi ha analistes que qüestionen la implicació turca en el
cas que s'incrementin les hostilitats, qualificant-la de temerària,
donada la fragilitat de l'exèrcit turc que, després d'empresonar la
meitat de generals i oficials, i amb una guerra latent al Kurdistan
turc, i constants atacs terroristes, s'ha aventurat a entrar a la guerra
siriana. Turquia és membre de l'OTAN, per la qual cosa aquesta
implicació podria haver molestat els Estats Units, que han donat suport
als kurds. Però el fet que John Kerry no s'hi hagi oposat, podria ser
una contraprestació a Turquia a la qual potser haurà de contrariar si
deneguen l'extradició de Fethullah Gülen, al qui Ankara acusa d'haver
dirigit el cop d'estat de juliol.
Enmig d'aquest trencaclosques hi ha també Israel, que és fronterer
pel Golan ocupat amb Síria. I des de fa temps el Front al-Nusra, ara
Fatah al-Shams, ataca des de la localitat de Quneitra Israel, que respon
amb bombardejos de l'aviació israeliana que entra a l'espai aeri sirià.
I precisament ahir Damasc anunciava que havia fet caure un avió
israelià que havia entrat a l'espai sirià. Israel, evidentment, ha negat
haver perdut cap avió.
Aquest és, doncs, ara l'escenari d'un alto el foc que ha de permetre
fer arribar ajuda humanitària a zones com Alep, una ciutat dividida
entre els dos bàndols i que pateix un setge militar des de fa mesos.
Però més enllà dels dies que duri, no hi ha cap pla de pau que permeti
posar fi a la guerra, encara que Síria quedés partida. Continua
havent-hi massa interessos contraposats, entre els quals hi ha la
determinació d'Al-Assad de recuperar Alep i del president turc d'evitar
que es consolidi un Kurdistan autònom. Per no parlar d'Estat Islàmic que
en perdre territori pot escampar els atemptats suïcides per tot Síria i
el conglomerat de milícies islamistes que se senten ara traïdes pels
seus protectors.
I per sobre de tot hi ha una població civil que ha perdut entre
tres-cents mil i mig milió de vides i deu milions de desplaçats i que
ara per ara no veu el final del conflicte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada