Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anglada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anglada. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de novembre del 2021

Els Royuela, deliris d'uns ultres. Analitzo a El 9 Nou l'anomenat Expediente Royuela que denuncia la suposada trama per amagar mil assassinats que ara assenyala al regidor de Vic Josep Arimany, que fou director de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya per manipular suposadament centenars d'autòpsies. Explico la trajectòria ultra de la família Royuela, molt influent a tota la ultradreta de Catalunya

          

Xavier Rius Sant, periodista. El 9 Nou, divendres 12 de novembre de 2021

Llegir l'article a El 9 Nou

Fa gairebé tres anys que els ultres Santiago Royuela Samit i el seu pare, el subhaster Alberto Royuela Fernández, difonen per Youtube i un blog l’anomenat “Expedient Royuela”, que denuncia una suposada xarxa de corrupció política, policial i judicial per amagar un miler d’assassinats perpetrats a l’Estat espanyol per motius econòmics o polítics, que amb la complicitat de forenses els feien passar per accidents, morts per malaltia o sobredosis. Precisament la mort de Javier Royuela Samit, fill d’Alberto i germà de Santiago, trobat sense vida el 29 de maig de 1993 al parc de l’església de Sant Pau del Camp a Barcelona, seria un d’aquests assassinats que els Royuela diuen que es van amagar. Vídeos que tenen una mitjana de deu mil visualitzacions i que aquests últims mesos, després d’apuntar als exfiscals José María Mena i Carlos Jiménez Villarejo, tenen com a objectiu recurrent el regidor de Vic Josep Arimany Manso, que va ser director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, a qui atribueixen haver manipulat centenars d’informes d’autòpsies, a canvi de diners o favors.

Tot i la magnitud dels disbarats que es diuen en els vídeos i en els documents que pengen a la xarxa, el Centre Criptològic Nacional (CCN), que depèn del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), ha posat sota el seu radar les teories conspiranoiques dels Royuela. Teories que alguns han comparat amb el grup QAnon dels Estats Units, que fa un any van liderar l’assalt al Capitoli, convençuts no només d’una suposada tupinada electoral sinó que aquesta havia estat dirigida per un grup selecte en què hi havia els Obama, els Clinton, determinats financers de Wall Street i el magnat jueu George Soros, als quals acusaven de beure sang de nens blancs en les seves orgies.

Però qui són els Royuela? Alberto Royuela, el pare, va ser membre del grup Guardia de Franco i se’l va vincular amb alguns dels fets més foscos dels anys de la transició ocorreguts a Barcelona en els quals van participar membres dels serveis secrets del SECED que volien aturar el canvi que vivia Espanya. Des de l’atemptat contra la revista El Papus fins al mai aclarit assalt al Banc Central, que no sabem si el van fer guàrdies civils o una colla de “xoriços, macarres i anarquistes” com s’afirmà després.

A finals dels setanta i primers dels vuitanta s’atribueix a Alberto Royuela haver ajudat a refugiar-se a Espanya membres de la dita Internacional Negra, sobretot feixistes italians i llatinoamericans. Però el que portava llavors de cap les autoritats judicials a Catalunya era la seva ocupació com a subhaster. Els subhasters eren uns grups que tenien el control de les subhastes als jutjats, sobretot de cotxes, pisos, naus industrials i terrenys, que per pagar els deutes dels seus propietaris havien estat embargats i es posaven a subhasta. Subhastes que eren públiques i a les quals podia concórrer qualsevol ciutadà. Però aquests grups de subhasters impedien amb mètodes poc ortodoxos que algú aliè a ells pogués apoderar-se de la propietat del que s’oferia a la subhasta en seu judicial, quan a ells els interessava. Prèviament a l’inici de la subhasta decidien qui d’ells s’ho quedava i a quin preu. I si algú aliè a aquests clans intentava legítimament fer seva la propietat del determinat vehicle o pis, els subhasters ho impedien oferint un import molt més alt. I com expliquen les cròniques d’aquells anys, moltes vegades quan algú aconseguia en subhasta quelcom sense el vistiplau dels dits subhasters, al cap de poc segur que se’n penedia.

I mentre moltes de les implicacions en fets foscos de la Transició en què atribueixen la participació d’Alberto Royuela, sobre qui hi ha moltes detencions confirmades, però cap condemna sentenciada, no passa el mateix amb els seus fills. Així Santiago, l’autor dels vídeos de l’Expedient Royuela, ha estat condemnat diverses vegades per la seva militància violenta. Així va ser condemnat a sis anys de presó juntament amb qui després seria dirigent de Plataforma per Catalunya, Carlos Francisoud, per col·locar una bomba el 3 de març de 2001 a les Cotxeres de Sants, on es feia un concert del cantant basc Fermín Muguruza. El 2013 Santiago va ser condemnat juntament amb el seu germà Mauricio a dos anys i mig de presó per les agressions o pallisses que perpetraven membres dels Casuals dels Boixos Nois. Els Casuals feien extorsions a empresaris i clubs d’oci. Sorprèn d’aquest grup, els Casuals, que es mogués en l’entorn dels Boixos Nois del Barça quan la majoria dels seus membres se’ls coneixia com a membres de les Brigadas Blanquiazules. I Santiago Royuela també va ser motiu de la portada a La Vanguardia quan va ser detingut l’octubre de 1999, juntament amb Daniel Ordóñez, qui anys més tard seria regidor de Plataforma per Catalunya a l’Hospitalet. Com recollia llavors La Vanguardia, el ministre de l’Interior, Jaime Mayor Oreja, es felicitava de la desarticulació d’un grup de caps rapats que qualificava de molt perillós, si bé no em consta que finalment Royuela fos condemnat per accions d’aquest grup. Tant el pare, Alberto, com Santiago i altres dels fills van ajudar Josep Anglada a crear Plataforma per Catalunya i un dels fills Royuela va fer la web de PxC. I va ser Mauricio Royuela un dels que va crear ara fa quatre anys la societat Roycoa, amb seu al carrer del Camp, número 17, de Barcelona, sobre General Mitre, on ara hi ha el centre ultra Club Empel. Mauricio va crear l’empresa Roycoa amb el carlista i fundador de Somatemps, Javier Barraycoa, qui aquests últims anys ha convocat diverses manifestacions conjuntament amb Vox. El nom de l’empresa Roycoa es va formar amb mig cognom d’un i mig de l’altre, si bé els Royuela i Barraycoa van discrepar de com gestionar el local, i ara Empel pertany exclusivament a Barraycoa, cosa que no excloïa que Alberto Royuela i alguns dels seus fills anessin a actes d’aquest local ultra, al costat del qual poc després, i no per casualitat, obrí la seu Vox. Tot i això aquests últims dos anys, a mesura que Santiago Royuela ha fet la bola més grossa, tota la ultradreta catalana ha anat apartant-se d’ell i també del pare.

Mentre les denúncies dels Royuela no han arribat enlloc, la denúncia d’Arimany per les calúmnies vers la seva persona s’està instruint al Jutjat d’Instrucció 33 de Barcelona, la titular del qual, la jutge Elisabet Castelló, segons els Royuela també estaria involucrada en aquesta trama dels mil assassinats. Tot i això, fa una setmana Santiago Royuela, potser perquè ho comença a donar tot per perdut, en un dels seus vídeos va anunciar que ben aviat marxaria a viure una temporada al Líban, a una de les localitats que controla la milícia xiïta Hizbulà. Potser aquest anunci és una fantasmada o potser és que desitja desaparèixer una temporada, per evitar un judici en què probablement serà condemnat per la gravetat de les seves calúmnies.

                      


--------------------

últimos vídeos, últim vídeo, xavier Rius, Royuela, Sant

dimecres, 19 d’agost del 2020

Josep Anglada reapareix al Vendrell, convocant el seu partit Som Identitaris una manifestació contra la delinqüència i les ocupacions. Israel Carrión, que va anar de número dos a la llista de les passades municipals, lidera ara el partit al Baix Penedès. Els ultres congreguen una vintena de persones, front un centenar d'antifeixistes. Sembla que Anglada es lliura de pagar els 180.679 euros a l'antiga PxC en haver pactat un acord amb els exdirigents de PxC, ara dirigents de Vox




El partit polític ultra, SOM Identitaris (SOMI) de Josep Anglada, va reaparèixer ahir al Vendrell en organitzar una manifestació  contra "les ocupacions, els robatoris i les agressions sexuals". Manifestació impulsada pel qui va ser número dos a la candidatura de SOMI a la capital del Baix Penedès fa quinze mesos, Israel Carrión, i que tot i congregar només una vintena de persones, ha obtingut un destacat ressò mediàtic, sent entrevistat fins i tot Anglada als informatius de Tele 5 que no han informat de la ideologia ultra dels convocants. En sentit contrari es van manifestar un centenar d'antifeixistes, separant el Mossos els dos grups. Un antifeixista hauria estat denunciat per agredir als Mossos.

 Carrión i Anglada
 Contamanifestació antifeixista que ha congregat molta més gent que SOMI  
Israel Carrión


Al Vendrell Plataforma per Catalunya havia arribat a tenir cinc regidors, liderats pel vicepresident de PxC, August Armengol. Però mentre bona part del militants de PxC van entrar fa un any i mig a Vox, Armengol va rebutjar l'oferta, retirant-se de la política. I altres membres de PxC del Vendrell van recòrrer al fundador de PxC, Josep Anglada, que havia estat expulsat del partit cinc anys abans, per presentar-se a les municipals sota la sigla de SOMI. I ni Vox amb 326 vots, ni SOMI amb 297 van entrar a l'ajuntament del Vendrell, aconseguint el partit d'Anglada representació només a Manlleu.  Pel que fa a Vic, Anglada que havia aconseguit mantenir-se com a regidor, tot i la seva expulsió de PxC, va veure truncada la seva candidatura del maig de 2019, en fer-se efectiva una sentència que el condemnava a dos anys d'inhabilitació. I fa tres  mesos Anglada va ser condemnat a pagar o retornar 180.679 euros a l'antiga PxC (la majoria ara a Vox), fet que podia significar la seva fi política i del seu partit SOMI. Però ara amb Israel Carrión que s'anuncia com a cap de llista partit per d'aquí tres anys, el partit xenòfob revifa. 
I pel que fa a la situació d'Anglada, sembla que no ha hagut de pagar els 180.670 euros a l'antiga PxC, en haver arribat a un acord amb PxC. Acord que podria ser a canvi de que Angalda deixés morir, no comparegués o no recorregués l'arxivament del cas d'apropiació i difusió a terceres persones de mails personals íntims de Josep Anglada i l'exregidora Marta Riera. Cas pel que es va imputar a alguns dels ara màxims dirigents de Vox a Barcelona i Girona. Anglada m'ha afirmat que no ha pagat a PxC aquests 180.670 euros als que havia estat condemnat, en haver-ho pactat amb els advocats o representants de PxC. Per la seva part després de preguntar-ho jo a alguns exdirigents de PxC, no em confirmen ni neguen si Anglada els hi ha pagat o no aquests diners, si be diuen que la querella per la difusió de correus íntims del compte de mail d'Anglada va ser arxivat l'any passat.
Plataforma per Catalunya, va anunciar fa un any i mig que es dissolia per entrar bona part dels seus membres a Vox, si bé el partit s'ha mantingut legalment viu, donat que té diverses causes judicials pendents.  I legalment el seu president és ara  José María Lora, pare de la Secretaria de Vox a Barcelona i ex Secretaria General de PxC, Mònica Lora.

dimarts, 6 de novembre del 2018

Respeto (PxC-PxL-Esp2000) presenta candidatura para las elecciones andaluzas en Jaén y SOLUCIONA en Málaga. Falange de las JONS en 7 provincias y Vox en todas. DN, La Falange-FE, FE-JONS y AES continúan con su coalición para las europeas acusando a Vox de ser parte del sistema. PxL-PxC-España 2000 confían mantener concejales en las municipales en Catalunya y el Corredor de Henares y expandirse a otras provincias, mientras círculos y personas del ámbito ultra distanciados de estos partidos y coaliciones ayudan a Anglada a expandir Somos Identitarios fuera de Catalunya

Siendo consciente que hace cinco años, en los meses previos a las elecciones europeas, hubieron diversos intentos de formar candidaturas y coaliciones que finalmente no se formalizaron, a un mes de las elecciones andaluzas y medio año de las europeas, municipales y autonómicas en algunas comunidades, ésta es la situación de los grupos de extrema derecha, socialpatriotas o identitarios de cara a dichas citas electorales.

VOX DE CONSOLIDA Y ESTÁ CADA VEZ MÁS EN LOS MEDIOS GRACIAS A SU PAPEL DE ACUSACIÓN CONTRA LOS LÍDERES INDEPENDENTISTAS


Se presenta en todas las provincias en las elecciones andaluzas, si bien su reválida será en la europeas y municipales de mayo. Como ya ocurrió hace cinco años, militantes destacados de la otros grupos ultras están ingresando ahora en Vox. A modo de ejemplo Daniel Clemente que era hace un año el delegado de PxC en L'Hospitalet de Llobregat, es el probable candidato a la alcaldía de dicha ciudad por Vox.



DEMOCRACIA NACIONAL QUE SE HA COALIGADO PARA LAS EUROPEAS CON LAS DOS FALANGES Y ALTERNATIVA ESPAÑOLA, ACUSA A VOX DE SIONISTA Y SER PARTE DEL SISTEMA

Sigue adelante la coalición para las europeas "Identidad Española ADÑ", formada por la ultracatólica Alternativa Española (AES), Democracia Nacional, La Falange-FE y Falange Española de las JONS.
Sorprendentemente el pasado 12 de octubre estos grupos se manifestaron separados en Barcelona. DN y FE en Montjuïc, mientras AES y Falange de las JONS lo hacía en Plaça Catalunya con los partidos constitucionalistas.  Falange de las JONS es el único grupo que concurre a las elecciones andaluzas presentando candidatura en todas las provincias excepto Granada.

"Identidad Española ADÑ" por separado el 12 de octubre en Barcelona

AES de Rafael López-Diéguez (yerno de Blas Piñan López) no encaja exactamente en el patrón clásico de la ultraderecha dado que su posición ante la inmigración no es xenófoba, sinó más bien católica-conservadora-paternalista. Pero fue AES quien motivó que toda la ultraderecha hace cinco años adoptara la consigna de "aborto cero", es decir no permitirlo en ningún supuesto. Ello motivó que grupos que eran defensores de la eugenesia practicada en Alemania durante el Tercer Reich (eutanasia o asesinato generalizado de discapacitados y enfermos mentales) pasaran a pedir la prohibición del aborto incluso en caso de malformación del feto.
Democracia Nacional y La Falange-FE acusan a VOX de ser parte del sistema y de ser prosionista o pro Israel.



RESPETO,  FEDERACIÓN DE ESPAÑA 2000, PxL Y PxC DESEAN CRECER EN LAS MUNICIPALES
Si algún grupo pude resultar perjudicado por el crecimiento de Vox es la federación Respeto y sus partidos PxC, PxL, España 2000 y otras candidaturas independientes como la del Escorial o Iniciativa por Albacete. PxC pasó hace 4 años de 67 a sólo 8 concejales. Estas últimas semanas Vox ha realizado actos en cinco municipios del cinturón barcelonés, y en L'Hospitalet, como decía, el delegado de PxC ha entrado en Vox. Mi opinión es que dónde se presente Vox, PxC no tendrá nada que hacer. 
No me veo capaz de valorar qué pasará en el Corredor de Henares donde España 2000 tiene siete concejales liderados por Rafa Ripoll que impuso un discurso distinto al del líder histórico, el valenciano José Luis Roberto. El nombre de España 2000 está totalmente desfasado y dudo que eslogans como "Respeto, que somos españoles!" tengan el mínimo gancho electoral. Por otro lado el Partido por la Libertad  (PxL) de José María Ruiz Puerta jamás ha conseguido despegar. Dicho partido pasó a llamarse -con permiso de Miguel Bernad- "Partido por la Libertad con las Manos Limpias". Pero la desaticulación de Manos Limpias, acabó el intento de PxL de sacar rédito electoral del éxito mediático del seudo sindicato de funcionarios. Cuando Manos Limpias fue desarticulada por estafa y extorsión, el abogado José María Ruiz Puerta, presidente de PxL, que llevaba algunas de las acusaciones populares y querellas de Manos Limpias, se distanció de Bernad, afirmando que él era sólo un abogado contratado por Manos Limpias para llevar ciertos casos. Respeto presenta candidatura a las elecciones andaluzas por Jaén, encabezada por Mario Martos. 
PxC deberá competir en las municipales también con SOM Identitaris de Josep Anglada que presentándose por libre hace cuatro años, tras ser expulsado de Plataforma, revalidó su acta de concejal en Vic.

Candidatura de Respeto en Jaén.

ANGLADA PREDENDE EXPORTAR SOMOS IDENTITARIOS FUERA DE CATALUÑA CON EL APOYO DE MILITANTES ULTRAS AJENOS A RESPETO Y LA COALICIÓN ADÑ

Josep Anglada, fundador de Plataforma per Catalunya, expulsado de la misma hace cuatro años, ha mantenido estos últimos meses diversos contactos con destacados militantes ultras de varios lugares de España para que su nuevo partido Somos Identitarios (SOMI), presente candidaturas también en diversos municipios fuera de Cataluña. Son militantes que no apoyan a la federación Respeto-Partido por la Libertad, al considerar que José María Ruiz Puerta fracasó en su intento para crear un partido similar a PxC a nivel español. Así estas personas individuales y círculos ultras creen que la ultraderecha sólo ha tenido éxitos cuando ha estado liderada por Anglada. Evidentemente la irrupción de Vox puede hundir este nuevo intento de articular un partido ultra español de la mano del concejal de Vic. De momento Anglada ya ha hecho declaraciones con propuestas como la supresión del sistema autonómico -tal vez para competir con Vox- y acusando a Vox de pro-israelí, en la misma línea que lo hace Democracia Nacional. El próximo sábado 17 de noviembre Anglada presidirá una reunión en Madrid con gente de Aragón, Andalucía, Castilla la Mancha, Extremadura, Asturia, Madrid y el País Vasco en la que tal vez estará Armando Robles de Alerta Digital.
Se plasme o no esta extensión de Somos Identitarios fuera de Cataluña, la prueba de fuego para Anglada será si consigue de nuevo ser elegido concejal en Vic y si su partido, compitiendo con PxC y Vox obtiene representación en otros municipios catalanes.  

Josep Anglada en uno de sus viajes a Madrid

Para completar este mapa o artículo sobre la ultraderecha, hay que añadir que SOLUCIONA, el partido del director de Alerta Digital, Armando Robles, presenta candidatura en las elecciones andaluzas por Málaga, con Nuria Gutiérrez de cabeza de lista. Por útimo hay que añadir que por el momento Melisa Domínguez Ruiz, líder del Hogar Social Madrid, todavía no se ha posicionado de cara a las municipales. Hogar Social El Hogar Social ha ocupado hace una semana una antigua sede de CCOO en el barrio de Malsaña, en la Plaza Cristino Martos, número 4.
En relación a Soluciona hay que decir que, pese a que en el Boletín Oficial de la Junta de Andalucia del 6 de noviembre, que publica las candidaturas definitivas proclamadas por la Junta Electoral, no aparece el nombre de Armando Robles, dicho partido da a entender en algunos medios que Robles es su candidato.  


dimarts, 13 de febrer del 2018

L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA ABSOL L'EX SECRETARI GENERAL DE PxC, ROBERT HERNANDO, I ALS EXREGIDORS DE VIC I OLOT, J.C.FUENTES I NACHO MULLERAS DEL SUPOSAT PLA PER PROVOCAR UN ACCIDENT A JOSEP ANGLADA. No considera demostrada la versió de l'advocat Fc Bueno en no haver-se aportat les gravacions complertes del que es va dir en les dues trobades on se li hauria demanat la seva participació per emborratxar al fundador de PxC



Joan Carles Fuentes i Josep Anglada amb la seva advocada en sortir del judici

La Secció Cinquena del Penal de l'Audiència de Barcelona, presidida pel magistrat Josep Maria Assalt Vives, ha absolt a l'ex-secretari general de Plataforma per Catalunya (PxC) i ex-regidor d'Igualada, Robert Hernando, i als ex-regidors de Vic i Olot, Joan Carles Fuentes i Nacho Mulleras, del suposat pla per emborratxar i provocar un accident de trànsit a Josep Anglada, fundador i ex-president de PxC, que havia estat  destituït i expulsat del partit vuit mesos abans.

El principal testimoni contra els tres acusats, l'advocat Francesc Bueno, que sorprenenment va declarar per videoconferència, va explicar que l'octubre de 2014, Fuentes, que llavors era regidor de Vic, el va citar en un dinar i i li va demanar que participés l'octubre de 2014 en un pla per tal emborratxar en un dinar o sopar a Tavèrnoles a Anglada, avisar als Mossos d'Esquadra, i fer que, begut, tingués un accident amb el camió d'un romanès que s'hauria contractat. Així s'aconseguiria bé que donés positiu en el posterior control d'alcoholemia, bé que patís lesions o la mort, i així quedaria desacreditat o impedit físicament per tornar-se a presentar a les eleccions municipals de maig de 2015.
En el judici, l'ex-regidor de Vic, Joan Carles Fuentes, va reconèixer haver dit tonteries i comentaris de com treures de sobre Anglada en els dos dinars que va tenir amb Bueno, però insistí que les gravacions aportades per Bueno, tal con reconeixia l'informe de la policia, eren només fragments descontextualitzats.
La sentència, que avui han rebut els absolts i se m'ha faciliat, després de constatar les males relacions personales i polítiques entre Bueno i Anglada amb els acusats, destaca que "la part acusadora  (Bueno i Anglada) no va demanar , ni en l'escrit d'acusació, ni en el judici, la transcripció, excepte fragments concrets (...) Inclús el testimoni de carga, Francesc Bueno, va manifestar en el judici que no va aportar tota la gravació, quedant en només una hora". I també destaca que Anglada i Bueno "van posar en coneixement de l'opinió pública els fets abans de formalitzar la querella, cosa que va tenir conseqüències negatives pels acusats".
Per tot això la sentència diu que "inclús en el cas que fos certa la versió de Bueno, no podem concluir que els causats tinguessin la voluntat d'atemptar contra la vida i integritat física de Josep Anglada, tampoc considerem provat qui hi hagués un pla concret i seriós per la seva execució". La sentència afirma que "no és inusual que en converses disteses i informals entre interlocutors que tenen confiança es manifestin desitjos, intencions o projectes carents de tota seriositat, allunyats d'una veritable voluntat de ser executat"
I conclou que "no té serietat un pla que consisteix, primer, que Josep Anglada prengués de forma voluntària alcohol, amb afectació del bé jurídics de la seguretat vial,  que aquest conduís el seu automòbil i es trobés amb un camió,  portat per una persona concertada amb diners- que el fes fora de la carretera  i els Mossos d'Esquadra, alertats anteriorment pels acusats,  li fessin un control d'alcoholemia que donaria positiu (...) D'altra banda, partint de la suposició que Josep Anglada tingués el costum de beure alcohol en excés, n'hi havia prou amb aconseguir que se li fes el control d'alcoholemia per així aconseguir el descrèdit polític".
La sentència absolutòria declara costes d'ofici (que cada part pagui el seu advocat), rebutjant la petició dels acusats que s'imposés el pagament de totes les costes a Josep Anglada.   

     Nacho Mulleras en sortir del judici
    Fuentes, Hernando i Mulleras

dimarts, 6 de febrer del 2018

La Fiscal demana l'absolució dels dirigents de PxC per intentar provocar un accident de trànsit a Anglada. L'acusació demana 9 anys contra Joan Carles Fuentes i Robert Hernando pels delictes d'homicidi en grau de temptativa i d'atemptat a càrrec públic


Xavier Rius Sant, dimarts 6 de febrer de 2018 
Tot i que l'acusació particular de Josep Anglada ha mantingut en el judici celebrat aquest dimarts a l'Audiència de Barcelona, la petició de 9 anys de presó contra els exregidors de PxC de Vic i Igualada, Joan Carles Fuentes i Robert Hernando, i de 5 anys contra l'exregidor d'Olot, Nacho Mulleras, la fiscal ha demanat l'absolució dels tres acusats. "No sabem si només es volia emborratxar Josep Anglada i que donés positiu en un control d'alcoholèmia o si es pretenia provocar-li un accident".
Per la fiscal, Anglada no ha pogut acreditar si s'havia contractat o no a un sicari amb un camió per provocar-li un accident, ni s'ha demostrat cap pla coherent ni viable. I després d'argumentar que no hi havia temptativa, ni conspiració per fer cap delicte de danys ni d'homicidi, ha afirmat que "el que hem vist avui són les clavegueres de la política, més enllà que sigui reprovable intentar emborratxar algú que ha de conduir".

El principal testimoni contra els tres acusats, l'advocat Francesc Bueno, que ha declarat per videoconferència, ha explicat que l'octubre de 2014, Fuentes, que llavors era regidor de Vic, el va citar en un dinar i i li va demanar la seva participació en un pla per tal d'aconseguir que Josep Anglada, expulsat mesos abans de Plataforma, no pogués tornar a presentar-se a les eleccions municipals de 2015 ni fer un nou partit.

Segons aquest pla, Bueno havia d'emborratxar-lo en un dinar o sopar a El Roquet de Tavèrnoles i quan sortís a mig camí de Vic, toparia amb un camió conduït per un noi d'origen romanès a qui s'havia contractat. Llavors, al marge que Anglada resultés amb més o menys ferides, vindrien els Mossos d'Esquadra que li farien un control d'alcoholèmia i donaria positiu. Bueno va gravar la conversa i, després d'explicar-li a Anglada, va tornar a reunir-se amb Fuentes i va rebre un whatsapp del llavors regidor d'Igualada, i Secretari General de PxC, Robert Hernando, que deia: "Ja està tot muntat, tu només has de fer que surti borratxo a l'hora que et diguem". La participació del llavors regidor d'Olot, Nacho Mulleras segons l'acusació era molt menor, i només ha estat jutjat com encobridor.

Joan Carles Fuentes i el seu advocat han retret que les gravacions aportades de les dues trobades amb Bueno no fossin completes, ha reconegut que menjant "tots vam dir tonteries i comentaris en broma sobre treure'ns de sobre Anglada", i ha negat haver dit, com consta a les gravacions "ja tenim el noi romanès i el camió". Per la seva banda Josep Anglada ha declarat que quan Bueno li va explicar el que li proposaven i va sentir la gravació de la primera trobada, tot i que ho va comunicar als Mossos, va creure més oportú que Bueno anés a una segona trobada amb Fuentes i la gravés per tenir més dades d'aquest suposat pla i poder posar una querella per aquests fets contra els que l'havien expulsat de Plataforma.

L'advocada d'Anglada que exercia l'acusació particular, tot i la petició d'absolució de la fiscal, ha mantingut la petició de 9 anys de presó per Fuentes i Hernando pels delictes d'homicidi en grau de temptativa i d'atemptat a càrrec públic, i de cinc anys per Mulleras. Les defenses dels acusats han demanat l'absolució i que es condemni a pagar les costes del judici a Josep Anglada. Els tres exregidors han lamentat en el torn d'última paraula que per culpa d'aquesta denúncia d'Anglada cap a ells, la seva carrera política va resultar molt perjudicada.
 J.C Fuentes, Robert Hernado i Nacho Mulleres en començar el judici
 Fuentes responent als mitjans en acabar el judici. Anglada darrera
 Nacho Mulleras satisfet davant la premsa
 Josep Anglada en acabar el judici

dissabte, 26 de setembre del 2015

LA ULTRADRETA, ABSENT DEMÀ A LES URNES, OPTA PER CANDIDATURES NO INDEPENDENTISTES EXCEPTE SOM-CATALANS QUE DEMANA EL VOT PER JUNTS PEL SÍ. SyL i MSR demanen que es voti a unionistes o federalistes. Les joventuts de Somatemps han fet pintades a seus de partits

 
Tal com ja vaig explicar fa un mes, cap partit ultra, feixista o identitari-socialpatriota, es presenta a les eleccions catalanes de demà. A la crisis que pateixen aquests partits després dels seu fracàs a les eleccions europees i el terrabastall de Plataforma X Catalunya per l'expulsió de Josep Anglada i l'enfonsament  electoral d'aquest partit a les municipals, s'uneixen l'exigència d'aconseguir l'aval o signatura del 0,1% del cens electoral. Aquesta exigència a les candidatures extraparlamentàries d'aportar signatures ha reduït molt el nombre de les que es presenten. A part de les set llistes amb representació només es presenten el PACMA, Guanyem (el partit considerat fantasma que va impedir a Ada Colau presentar-se amb aquest nom, i va aconseguir dos regidors a L'Hospitalet als que molts van votar equivocadament pensant que votaven a Iniciativa-Podemos), Els Verds i Recortes Cero.
Platataforma X Catalunya, que ha perdut a gran parte dels seus  militants després del descalabre electoral de maig, està ara inmersa en el procès de fusió amb España 2000 i el que queda del Partido X La Libertad (PxL). I ja va anunciar fa tres mesos que no es presentaria. A les eleccions de 2010, amb Anglada com a candidat a la Generalitat, va obtenir 75.134 vots, estant a prop d'entrar al Parlament, i 60.107 vots a les de 2012. 
La España en Marcha, que va agafar molta força després de l'atac o irrupció violenta a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre de 2013, s'ha trencat després de la sortida de la mateixa d'Alianza Nacional i Democracia Nacional. I mentre van ser actius a Catalunya fa un any, manifestant-se a Barcelona el mateix 9 de novembre i l'11 de setembre, ara aquí estan inactius

Pel que fa al Movimiento Social Republicano (MSR), també debilitat després de la marxa d'alguns dels seus dirigents cap a Soberanía y Libertad, ha fet un comunicat en el que després de dir que l'abstenció beneficiarà als independentistes, anima a votar a alguna de les llistes que no ho són.
Soberanía y Libertad concreta més, i en el seu comunicat diu que malgrat les discrepàncies que hi tenen, que es voti PSC, PP o C'S. 
                 
 
Per seva banda Josep Anglada, ara regidor de Plataforma Vigatana a Vic, després de fer diversos tuïts felicitant a Ramon Espadaler pel seu paper en el debats televisius, ha manifestat que probablement  votarà a una candidatura no independentista, sense aclarir si serà o no UDC.

SOM CATALANS, DEMANA EL VOT PER JUNTS PEL SÍ
Per últim, SOM Catalans, partit independentista i antiimigració, que lideren Ester Gallego i l'ex responsable de Relacions Internacionals de PxC, Enric Ravello, ha fet un comunicat demanant el vot per Junts pel Sí. SOM Catalans té el suport dels dos únic partits parlamentaris europeus que donen suport a la independència de Catalunya: La Lliga Nord italiana i el  Vlaams Belang flamenc de Filip Dewinter, tots dos d'ideologia xenòfoba.

Acte de SOM Catalans amb ekl líder del Vlaams Belang, Filip Dewinter

LA TRACA O JOVENTUTS DE SOMATEMPS HAN FET PINTADES A SEUS DE PARTITS INDEPENDENTISTES

D'altra banda, La Traca, grup juvenil de Somatemps,   ha fet aquest dies diverses pintades contra la independència a les portes o façanes de partits independentistes, l'última d'aquestes accions fa dos dies a Sarrià a les seus d'ERC i CDC.
Somatemps impulsat inicialment per membres de PxC, MSR, Casal Tramuntana i la Comunió Tradicionalista Carlista, va tenir de portaveu a Josep Ramon Bosch que poc després va formar Societat Civil Catalana.
Sembla que entre els militants de La Traca, hi ha ex dirigents de PxC i del desaparegut Casal Tramuntana, alguns d'ells ex militants de Batzegada, hereva del Moviment Patriòtic Català (MPC), grup condemnat i desarticulat després de realitzar diversos atemptats a bars homosexuals i locals independentistes.


   Pintades fetes fa dos dies per La Traca a seus independentistes de Sarrià


dissabte, 8 d’agost del 2015

A L'OCTUBRE I NOVEMBRE ES FARAN ELS JUDICIS A RADIO BOTELLA, A UN DE WHITE REBELS, I A ANGLADA PELS FETS DEL 22-4-12. No hi ha data encara pel judici per l'agressió de 12-10-2013, ni pels que van ferir greument un ucraïnès. Aquest últim any s'han dictat diverses sentències a Bcn per agressions ultres i per agressions a militants d'ultradreta en la que s'ha aplicat l'agravant d'odi ideològic. SURT EN LLIBERTAT L'ÚLTRA D.FRÍAS DETINGUT A L'ABRIL ACUSAT DE PASSAR ARMES A UN GRUP GIHADISTA

EN LLIBERTAT DIEGO FRÍAS, L'ÚLTRA QUE VA SER CANDIDAT DEL MSR I PxC DETINGUT A L'ABRIL ACUSAT DE PASSAR ARMES I EXPLOSIUS ALS GIHADISTES
Abans de començar aquest recull incomplert (i potser amb algun error) de judicis fets o propers, i de militants ultres o antifeixistes condemnats o empresonats, informo que Diego José Frías, el militant ultra, que va ser candidat de PxC i MSR detingut i empresonat a l'abril, acusat de passar armes a un grup gihadista i de voler atemptar contra una llibreria jueva de Barcelona, va ser posat en llibertat fa una setmana sota fiança de 3.000 euros.
Frías va ser detingut el 8 d'abril pels Mossos d'Esquadra a Sant Quirze del Vallès en el marc d'una operació anti-gihadista i se'l va acusar de passar armes i explosius al cap de la cèl·lula. Tres dies més tard el jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, va decretar l'ingrés a presó de Frías amb la resta dels detinguts, imputat per un delicte de col·laboració amb el grup terrorista "Fraternidad Islámica" i un delicte de tinència i dipòsit d'armes si explosius. 
Segons la instrucció feta pels Mossos d'Esquadra Frías i Antonio Sáez Martínez, ara Alí (el líder del grup), haurien planejat atemptar contra una llibreria jueva de Barcelona i va passar armes i municions al grup gihadista. 
La defensa de Frías i el seu entorn personal van negar aquest fet, reconeixent que tots dos eren amics de feia anys, abans que Saéz es fes musulmà, i ell tenia permís d'armes i que la granada  que tenia estava  inutilitzada.  També reconeixien que era cert que Frías i Saéz intercanviaven documents i pamflets sobre Palestina i Israel.
Fa una setmana l'Audiència Nacional va decretar la seva llibertat amb càrrecs, sortint de la presó de Huelva, en esvair-se a ulls de l'Audiència Nacional bona part de les acusacions que li van fer els Mossos d'Esquadra sobre les armes i explosius. (Clica aquí per llegir informació actualitzada dilluns 10 d'agost a les 13,30)


 DIVERSOS JUDICIS A L'OCTUBRE I NOVEMBRE
Aquest últim any s'han dictat a Barcelona diverses sentències condemnatories amb penes de presó per agressions fetes per militants d'ultradreta a immigrants, antifeixistes i independentistes, però també ni ha hagut una per l'agressió que va partir un conegut militant d'ultradreta el 12 d'octubre de 2011. En tots aquests casos s'ha aplicat l'agravant d'odi ideològic, al marge que en alguns casos també se'ls ha condemnat per l'article 510 d'incitació a l'odi i la violència per motius de raça, etc, o el 607 d'apologia del genocidi. Són a presó els deu membres del cas Stroika condemnats a penes de 17 a 19 anys presó cada un, als qui el Tribunal Suprem va confirmar la pena, els quatre membres de White Rebels condemnats a dos, tres i cinc anys de presó, i està pendent del recurs al Tribunal Suprem la condemna a dos anys i mig de presó a l'autor de l'agressió de la matinada del 2 de juliol de 2012 a un ciutadà pakistanès que era a la celebració de la victòria de de la selecció espanyola de futbol. També estan pendents d'entrar a presó -crec que han apel·lat al Suprem- els 4 skins condemnats a cinc anys per l'agressió d'un ciutadà colombià a Barcelona.
 Imatge del judici d'Stroika

Pels propers mesos d'octubre i novembre s'ha senyalat data per celebrar diversos judicis per agressions racistes o ultres, o per incitar a la violència. Un d'aquest judicis serà els de dos responsables de Radio Botella.  La Fiscalia de Barcelona demana tres anys i mig de presó per la parella (un home i una dona de Barcelona) responsables de Radio Botella, pàgina web d'idelologia nazi tancada el juliol de 2103, des de la que difonien continguts d'ideologia ultra y música RAC (Rock Contra el Comunismo)  que, segons el Fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, haurien comés un delicte d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació, i el d'apologia i rehabilitació de règims genocides, tipificats als articles 510 i 607 del Codi Penal. Un dels imputats sembla que pertany a les Brigadas Blanquiazules.
ANGLADA A JUDICI PER L'AGRESSIÓ D'ABRIL DE 2012
També tindrà lloc al novembre, concretament el dia 24 a Vic, el judici a Josep Anglada per la presumpta agressió a dos joves a la plaça de Vic el 22 d'abril de 2012. Aquell dia, hores després que hagués acabat la Diada del Partit  de PxC a Vic, en la que tot i les protestes que van haver-hi, no es van produir incidents, Josep Anglada, que anava begut, segons la versió que va donar El 9 Nou, es va creuar a la Plaça Major amb dos joves i, després d'insultar-los amb paraules com: "Fills de puta, moros de merda!", els hauria agredit, fent-li sang al nas a un d'ells i un cop al cap a l'altre. Aquests fets i les reaccions contradictòries dels partits polítics vigatans, van tensionar molt la ciutat i van motivar la manifestació antiracista del 26 de maig, que esdevindria la manifestació més multitudinària que ha viscut la capital d'Osona.


En la majoria de judicis per atacs i agressions convocats, la Fiscalia de Barcelona per instruccions del Fiscal de Delictes d'Odi, intenta arribar a un acord de conformitat amb els acusats amb reconeixement de la culpa, una pena inferior, i indemització a les víctimes i evitar el judici. Van acceptar l'acord els quatre de White Rebels que es van presentar al judici (el cinquè continua en cerca i captura) i ho van rebutjar els d'Stroika. El judici d'Stroika es va celebrar, i van ser condemnats a una pena superior a la que demanava  la Fiscalia a  la proposta d'acord de conformitat. En aquest cas les defenses rebutjaven acceptar una condemna superior a deu anys, i finalment en el judici van ser condemnats a penes de 17 a 19 anys, ratificades més tard pel Tribunal Suprem.

Cal recordar que els condemnats a penes no superiors a dos anys si no tenen antecedents penals i paguen la indemnització de reparació del dany, no acostumen a ingressar a presó. No obstant el membre de White Rebels, David M, condemnat a dos anys en la sentència de conformitat del passat mes de febrer és a presó donat que té pendent amb altres persones un judici acusat de formar part d'un altre grup racista violent que actuava a Badalona que se celebrarà d'aquí unes setmanes.

EL LÍDER D'STROIKA CONDEMNAT A 15 MESOS PER AGREDIR A UN INDEPENDENTISTA 
 El que va ser considerat el líder de l'atac d'Stroika, Javier C. va ser condemnat al gener, en sentència de conformitat a 15 mesos de presó per agredir un jove que estava fent el 2010 una pintada independentista al costat d'uns amics a Terrassa. Els quatre acusats en aquesta causa van acceptar moments abans de començar el judici al Jutjat Penal de Terrassa una condemna de 15 mesos de presó, la prohibició d'acostar-se a la víctima i pagar una indemnització per les lesions i efectes que van robar al jove independentista.
La jutge va acceptar la petició del fiscal que, després del pacte de conformitat, va demanar que Javier C. compleixi la pena per tenir antecedents però que als altres tres acusats se'ls suspengui a condició que no delinqueixen, paguin la responsabilitat civil i participin en un curs sobre drets humans.
Imatge de l'inici del judici a quatre membre de White Rebels, aquest febrer, que no es va celebrar en acceptar els acusats el pacte conformitat

L'AUDIÈNCIA DIU QUE L'AGRAVANT D'ODI IDEOLÒGIC TAMBÉ ÉS APLICABLE A AGRESSIONS A MILITANTS ULTRES
També han estat condemnats a tres anys de presó els dos antifeixistes, Sergi i Rubén, per l'agressió i les ferides que va partir el conegut militat ultra, Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011 a la porta d'un concert de Democracia Nacional al Poble Nou. En la sentència de la Secció Dècima de l'Audiència, formada per magistrats progressistes com Santi Vidal i Montserrat Comes d'Argemir, es va rebutjar les al·legacions de la defensa de que tant l'article 510 d'incitació a l'odi i la violència, com l'agravant d'odi ideològic en una agressió s'havia d'aplicar als ultres, racistes i nazis, però no als antifeixistes. 
La Sala va respondre en la sentència que tot i que és cert que la tipificació específica del delicte d'incitació a l'odi per motius de raça, origen, etc, i l'agravant d'odi ideològic -és a dir atacar violentament a algú  per la seva ideologia- es van incloure al Codi Penal espanyol i de la majoria de països europeus per fer front als atacs de l'extremadreta, també era aplicable quan una persona d'una altra ideologia ataca violentament a algú per tenir idees franquistes, feixistes o racistes. En resum, que el fet que algú vagi a un concert de Democracia Nacional o militi a un grup ultra, no justifica ni és atenuant per agredir-lo, i, en canvi, el fet que hagi estat agredit per la seva ideologia a mans d'algú d'idees contràries, és un agravant.
En aquest cas la Fiscalia també va intentar un pacte de conformitat amb dos anys de presó (que en principi no es complirien) i reparació (indemnització) del dany a la víctima que els acusats van rebutjar preferint que es fes el judici. El Tribunal els condemnà a dos, però l'advocat de l'acusació particular i agredit, Alejandro Fernández, ho va recórrer al Suprem, que va pujar la pena a tres anys. Un dels acusats, Rubén, que en el judici va reconèixer ser una de les persones que es veien a les imatges de TV agredint a Fernández, s'ha desmarcat de la campanya en favor dels dos, mentre Sergi, que crec que ja ha rebut l'ordre d'entrar a presó, està fent una campanya  @LlibertatSergi amb el suport de la CUP, Unitat Contra el Feixisme i les Plataformes Antifeixistes sota el lema "ser antifeixista no és cap delicte".

Molt més complicada és el processament i proper judici, pel que encara no hi ha data, a sis antifeixistes acusats d'haver agredit brutalment a uns simpatitzats d'ultradreta   el 12 d'octubre de 2013 que eren a un bar de Sants, després d'haver assistit a l'acte de La España en Marcha a Montjuïc. Els acusats estan en llibertat.
Segons l'escrit del fiscal, els autors de l'agressió formaven part d'un grup d'unes 12 o 15 persones que, després de conèixer per un twitt que a un bar del carrer Farell amb plaça Joan Corrado, hi havia unes persones que portaven banderes espanyoles i simbologia ultra, van sortir del Centre Social Can Vies, alguns d'ells encaputxats portant pals, barres, totxos, candaus i navalles, i sense provocació prèvia van agredir  amb un atac "ràpid i contundent" a aquests simpatitzants o militants ultres causant danys físics i destrosses al local i el seu mobiliari, mentre se'ls deia "nazis" i "fatxes de merda". 
Com he manifestat reiterades vegades discrepo de l'ús de la violència que de vegades fan, i sense agressió prèvia, alguns militants llibertaris o independentistes. Considero que utilitzar la violència és inacceptable política i moralment. I no accepto l'excusa que el fet de que algú vagi a un acte ultra o porti un símbol, sigui en sí mateix una provocació que justifiqui agredir-lo. I davant de l'eslogan "ser antifeixiste no és un delicte", sembla que vulguin oblidar que no se'ls jutja per ser antifeixistes, sinó per haver agredit a unes persones que eren a un acte o a un bar. 

EN PRESÓ PREVENTIVA EL PRINCIPAL ACUSAT DE L'AGRESSIÓ BRUTAL A UN UCRAÏNÈS 
Els que també estan pendents de judici són sis joves d'extrema esquerra que van agredir brutalment a uns ciutadans ucraïnesos que van assistir l'11 d'octubre de 2014 a un acte sobre Ucraïna que es feia al Centre Social La Torna, a Gràcia. Com es veu en el vídeo, després de fer fora del local als ciutadans ucraïnesos -als que ells van considerar nazis per dir opinions discrepants de la política de Moscou-  va començar a colpejar-los, quedant diversos dies en coma un d'ells que va haver de ser operat patint ara diverses seqüeles. Dies més tard els mossos d'esquadra van detenir a set persones, una de les quals -que té reiterats antecedents policials- és a la presó en considerar-la el jutge l'autora principal dels cops al ciutadà ucraïnès que va quedar en coma.

 Vídeo de l'agressió feta per militants d'extrema esquerra a uns ciutadans ucraïnesos




dissabte, 18 d’abril del 2015

FILIP DEWINTER, LÍDER DE L'ISLAMÒFOB VLAAMS BELANG, DÓNA SUPORT A ESTER GALLEGO DE "SOM CATALANS" AL CONGRÉS QUE HAN CELEBRAT A BARCELONA. Gallego encapçalarà la candidatura del partit independentista antiimmigració a Vic

El diputat flamenc i líder dels Vlaams Belang, Filip Dewinter, que aquesta setmana ha patit un intent d'atemptat a la seva persona, ha participat avui a un hotel de Barcelona a la cloenda del primer congrés del partit independentista islamòfob, "SOM Catalans" que es presenta a les eleccions municipals de Vic, on haurà de competir amb Josep Anglada de Plataforma Vigatana, i Joan Carles Fuentes de Plataforma X Catalunya. 
A l'acte, al que han assistit unes cinquanta persones, també ha intervingut l'ex responsable de Relacions Internacional de PxC, Enric Ravello, impulsor de SOM, la candidata a l'ajuntament de Vic, Ester Gallego i el regidor alemany Kevin Gareth Hauer.
 En contra del que semblava, donat que aquestes últimes setmanes han fet campanya i enganxada de cartells a diferents municipis de la Catalunya central sota el lema "Més independència, menys immigració", només faran candidatura a la capital d'Osona. Així doncs el regidor, exPxC, d'Esparreguera, Sergi Hidalgo, que es va passar a SOM fa un any, i que ha estat present a l'acte, no es torna a presentar al seu municipi.   

Enric Ravello, ex Secretari de Relacions Internacionals de PxC, Ester Gallego, presidenta de SOM i candidata a l'alcaldia de Vic, el líder del Vlaams Belang i diputat flamenc, Filip Dewinter, la dirigent del VB, Hilde de Lobel, i el regidor alemany del PRO NRW, Kevin Gareth Hauer. 

Enric Ravello i el regidor alemany Kevin Gareth Hauer
El primer en intervenir ha estat  el regidor de partit islamòfob alemany PRO-NRW a la ciutat de Gelsenkitchen, Kevin Gareth Hauer,  que després de mostrar el seu suport al projecte de SOM, ha afirmat que tot i que a les ciutats alemnayes "hi ha musulmans menys estrictes i d'altres més estrictes, als barris on ells són majoria formen una societat paral·lela en la que la llengua alemanya es substituida pel turc, i les institucions democràtiques són ignorades pels Consells d'Ancians que dictaminen segons la Sharia" .
Gareth Hauer s'ha referit al sorgiment del moviment PEGIDA i ha denunciat les persecucions cap al seu partit i aquest moviment. (Actulitzat!: Recomano llegir les dues pàgines que publica diumenge La Vanguardia a les planes 3 i 4 sobre aquests grups islamòfobs, que titula "Els neonazis apunten albergs"  
Tot seguit ha parlat Enric Ravello que, a més de persentar tres llibres sobre la islamització, sobre Escòcia i Irlanda, ha insistit que les dues úniques forces polítiques estrangeres que donen suport al procés independentista català són la Lliga Nord -que ha enviat un missatge de suport a SOM-, i el Vlaams Belang de Filip de Winter. Ravello ha fet un recompte del referèndum a Escòcia en el que el sí a la independència va perdre, segons ell, a causa del vot negatiu dels pakistanesos.



El discurs més extens ha estat el de Filip Dewinter, que ha arribat a l'acte escortat per un servei de protecció policial del consulat belga, donat que aquesta setmana ha patit un intent d'atemptat a la seva segona residència, on va ser amenaçada amb una pistola la seva filla (clica per anar a la notícia), 
Ha començat el seu parlament explicant la seva recent trobada a Damasc amb el president Baixar al Assad, al que ha qualificat de lluitador contra la islamització. Tot seguit ha recalcat que el projecte de SOM d'Ester Gallego té el suport de les forces parlamentàries del FPO austriac i del Vlaams Belang, que "tots junts lluitem contra la islamització i l'amenaça del multiculturalisme". I després d'afirmar que l'Islam "no encaixa amb la civilització i cultura europea" ha deixat anar el seu discurs demagog i, des del meu punt de vista incitador a l'odi, afirmant que "qualsevol indigent, qualsevol fracasat, qualsevol criminal, o qualsevol fugitiu de la justícia de qualsevol racó del món, que ha decidit abandonar el seu país, sembla que ve o vol venir a Europa a trobat el seu lloc" I tot seguit ha afirmat que "gran part dels aturats són estrangers, i la majoria d'estrangers són aturats, i es queden aquí gràcies a que reben els ajuts de l'estat". I després de repetir el seu suport a SOM, ha acabt dient que "Nosaltres volem ser els amos del nostre país. Una Europa pels europeus, una Catalunya pels catalans, un Flandes pels flamecs!" 




L' última en intervenir ha estat la presidenta del partit i cap de llista per Vic, Ester Gallego, que ha qualificat el Primer Congrés de SOM Catalans, celebrat avui, com una acte d'afirmació "dels que estimem Catalunya front la dictadura del multiculturalisme" . I ha dit que "molestem a molts, des de la CUP i ERC fins a CiU que es van manifestar amb Unitat contra el Feixisme i el Racisme contra nosaltres, el passat 15 de novembre, quan vem fer un acte públic a Vic". Tot seguit ha manifestat que SOM Catalans són "els veritables nacionalistes  que estimen Catalunya donat que s'oposa un país multicultural ple de delinqüents i immigrants". I ha afirmat que entrarà com a regidora a l'ajuntament de Vic com a primera fita, per a que SOM creixi a tot Catalunya". I ha acabat dient que "volem recuperar la Catalunya de sempre. No volem un País Nou, com diu la CUP, volem la Catalunya de sempre dels i pels catalans!"

dimarts, 14 d’abril del 2015

AES, COALICIÓN NACIONAL, PxC, PxL, ANGLADA, SOM CATALANS, ESPAÑA 2000, FE-JONS Y MSR CONCURREN A LAS MUNICIPALES.

(Actualizado con todas las candidaturas municipales y autonómicas ultras, social-patriotas, xenófobas y/o identitarias: haz clic aquí) 
(Actualitzat amb la informació que els imputats per l'atac a Blanquerna encapçalaran candidatura ultra a Barcelona: La España en Marcha, Democracia Nacional, Coalición Nacional a l'Ajuntament de Barcelona)
(Escolta aquí informació i opinions meves a Ràdio Barcelona, Cadena SER, sobre les candidatures d'extrema dreta a les municipals)

Mañana día 15 se inicia el plazo para que los partidos políticos y coaliciones presenten sus candidaturas para las elecciones municipales y autonómicas (en algunas comunidades) del 24 de mayo. El plazo termina el día 20. El 22 se publicarán las listas provisonales en el Boletín Oficial de la Provincia, y las definitivas el 27.


 Anglada y Marta Riera

 J C Fuentes, candidato de PxC en Vic

E Gallego y E Ravello (SOM)  En Vic competiran tres listas: Anglada, PxC i SOM
Robert Hernado, Secretario General de PxC y concejal de Igualada


En segundo lugar está el Partido X la Libertad (PxL), socios de PxC que se presentarán en municipios de seis comunidades autónomas. PxL ha hecho un pacto con España 2000 de no presentarse ambas formaciones en un mismo municipo. Así, mientras en algunas localidades madrileñas del Corredor de Henares se presentará PxL, en Alcalá de Henares donde España 2000 tiene un concejal (Rafa Ripoll), PxL no presentará candidatura, de la misma forma que E2000 no lo hará donde PxL tiene grupos activos. PxL añade a su logo un confuso "con las MANOS LIMPIAS", y si bien este sindicato no se suma a la candidatura, no impugnará o cuestionará que se use su lema o nombre.

Alternativa Española (AES) de Rafael López Diéguez -que en las europeas fracasó con su coalición Impulso Social-, se presentará en solitario al no haber llegado a acuerdos con PxL. AES es ultracatólica y según algunas fuentes, el cartel electoral de Yolanda Couceiro Morin, editora de Minuto Digital y candidata de PxL en Portugalete, en el que aparecía desnuda, acabó de romper las negociaciones entre PxL y AES.

R López Diéguez, líder de AES

Josep Anglada se presenta sólo en Vic bajo la sigla de Plataforma Vigatana, al no conseguir sufiecientes apoyos en otros municipios con la sigla de Plataforma Democràtica X Catalunya que, además, ha roto con él. Por otro lado  la islamófoba e independentista "SOM catalans" impulsada por el ex responsable de Relaciones Internacionales de PxC, Enric Ravello piensa presentarse en Vic y otros municipios catalanes. En Vic, donde PxC obtuvo 5 concejales y fue la segunda fuerza política,  habrá tres candidaturas: Anglada, PxC y SOM catalans.

LA ESPAÑA EN MARCHA (AN, FE, NPE Y MCE) CON DN: COALICIÓN NACIONAL  Imputados por Blanquera encabezarán la candidatura al ayuntamiento de Barcelona?

Por su parte La España en Marcha, formada por Alianza Nacional, La Falange FE, Nudo Patriota y Movimiento Católico Español, se presentará en coalición con Democracia Nacional con sus propias siglas o bajo la denominación de Coalición Nacional.
Parece que presentarán candidatura al ayuntamiento de Barcelona, cuya lista encabezarán algunos de los imputados por el asalto o irrupción violenta a la sede de la Generalitat en Madrid el 11 de septiembre de 2013.  


 Pedro P Peña (AN) y M Andrino (FE)


El Movimiento Social Republicano (MSR) debilitado tras la marcha de parte de sus dirigentes y militantes, se presentará en Heras de Ayuso (Guadalajara) y otros cinco o siete municipos de Cataluya y Madrid. Falange Española FE-JONS, que no forma parte de La España en Marcha, ha anunciado concurrir a diversos municipios y comunidades. Por último VOX, que en las elecciones andaluzas asumió el discurso islamófobo, también ha anunciado candidaturas.

En general parece que PxC obtendrá menos concejales que en 2011, España 2000 los mantendrá y es una incógnita qué representación obtendrá PxL De hecho el voto "anti casta" y de protesta del que se nutrió PxC en 2011, parece que se irá a Ciudadanos y Podemos.  
 

RESULTADOS DE 2011
En las elecciones municipales de 2011 PxC obtuvo 67 concejales, al margen de los dos que obtuvieron listas de disidentes de Plataforma (Mateu Figeurola en Cervera y Pablo Barranco en Sant Just Desvern). España 2000, cuatro en la Comunidad Valenciana y uno en Alcalá de Henares. El MSR uno en Heras de Ayuso (Guadalajara) e Iniciativa Habitable (ahora integrados en PxL) uno en el municipio madrileño de Galapagar.

RESULTADOS DE LAS ELECCIONES EUROPEAS DE MAYO DE 2014

FE JONS                                                                                      21.577  votos 
(10.031 votos en 2009)
Impulso Social (AES+Familia y Vida + Com Trad Carlista)    17.774 votos
(Alternativa Española AES 19.583 en 2009. Familia yVida 10.456 en 2009)
         
LEM     (AN+MCE+NPE+FE)                                              16.879 votos
Democracia Nacional (DN)                                                    12.904 votos. (9.950 en 2009)
Movimiento Social Republicano (MSR)                                 8.875 votos.  (6.009 en 2009)


En 2009 concurieron a las europeas Alternativa Española (AES) que obtuvo 19.583 votos; Familia y Vida, que obtuvo 10.456; FE-JONS, 10.031; Democracia Nacional, 9.950; Frente Nacional, 7.970;
Movimiento Social Republicano, 6.009; y Falange Auténtica, 5.165 votos.