No és inusual que en un país autoritari hi hagi opositors que morin
en estranyes circumstàncies. Tampoc ho és que una potència faci caure el
primer ministre d’un país de la seva àrea d’influència. Com tampoc ho
és que, quan hi ha un relleu governamental el nou líder iniciï un guerra
contra un veí més feble o vulgui modificar l’statu quo d’aliances i equilibris regionals.
El que és inusual és la manca de miraments i el fracàs absolut amb
què ha fet tot això qui és, des del juny de l’any passat, príncep hereu
de l’Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman. La guerra del Iemen, que ell
va començar l’any 2015, presentant-la com una campanya que duraria unes
setmanes, ha estat un fracàs, provocant una de les majors catàstrofes
humanitàries contemporànies, sense que hagi aconseguit derrotar els
rebels aliats amb l’Iran. També ha resultat un fracàs l’intent
d’aïllament de Qatar, que molestava Riad per les seves bones relacions
amb els Germans Musulmans i per la nosa que fa la cadena Al-Jazeera.
Qatar ha resistit el boicot econòmic i polític amb l’efecte col·lateral
que Turquia i l’Iran han resultat ser els més beneficiats d’aquest
intent d’escalfar Qatar.
Però si hi ha dos fets que mostren la ineptitud de Bin Salman són,
un, el segrest del primer ministre del Líban, Saad Hariri, que el va
obligar a dimitir des de Riad en una declaració televisiva el 4 de
novembre de l’any passat, com a represàlia per haver permès als xiïtes
de Hezbol·là entrar en el govern libanès. Divuit dies després, Hariri,
després de les moltes crítiques i pressions, va reaparèixer a Beirut com
si no hagués passat res, continuant com a cap de govern. I dos,
l’assassinat i esquarterament del periodista Jamal Khashoggi.
Repeteixo que des de sempre molts serveis secrets han fet
desaparèixer periodistes o opositors. Però la mort i esquarterament va
succeir dins d’un consolat a l’estranger i hi ha gravacions dels fets.
Bin Salman, amb els seus intents de debilitar l’Iran i les seves
ingerències al Iemen i el Líban o capgirant els equilibris per aïllar
Qatar, ha fracassat, ha incomodat molts dels seus socis, i ha fet més
forta l’altra potència de la regió, Turquia, que ha jugat hàbilment les
seves cartes a Síria, i ara no podrà o no voldrà maquillar l’assassinat
del periodista.
Si donem per vàlida la teoria que el conflicte principal del Pròxim
Orient no és el de Palestina, sinó la pugna mil·lenària d’àrabs, turcs i
perses, Bin Salman només ha aconseguit debilitar els àrabs en benefici
dels altres dos. I la fugida de líders polítics i econòmics d’arreu del
món que han anunciat que no participaran en la cimera econòmica de “la
Davos del desert” que se celebrarà la setmana vinent, podria ser una
estocada mortal a aquest príncep que es creia que modernitzaria la
monarquia dels Saud. Per això ara la pregunta és: permetrà la Casa dels
Saud continuar aquest fracàs? Destituirà el rei Salman el príncep hereu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada