dilluns, 1 d’octubre del 2018

SERÀ VOX LA ULTRADRETA ESPANYOLA? Analitzo al Periódico la situació de la ultradreta catalana i espanyola amb PxC i Anglada que volen remontar, la crisis de DN, i les evidents possibilitats que té VOX de captar l'espai electoral ultra i aconseguir representació a les municipals, autonòmiques i europees de maig





La ultradreta que és present a la majoria dels parlaments de la UE, i que en les eleccions europees incrementarà la seva representació, a Espanya continuarà sent marginal, tret que Vox obtingui bons resultats en la triple cita de maig.

En els anys 2010 i 2011 el discurs xenòfob va ser sacsejat per Josep Anglada i Xavier García Albiol, i va obtenir ressó mediàtic les seves proclames contra les mesquites i les promeses d’acabar amb els suposats privilegis dels immigrants, barrejades amb afirmacions que vinculaven immigració i delinqüència. Plataforma per Catalunya va estar a punt d’entrar en el Parlament català i va obtenir 67 regidors, mentre Albiol guanyava a Badalona. Però poc després la immigració va sortir de l’agenda política i fora per això, fora per les disputes internes a Plataforma per Catalunya que van portar a l’expulsió del seu líder, en les municipals de 2015 PxC només va obtenir set regidors, revalidant Anglada per lliure la seva acta de regidor a Vic.

Amb motiu del referèndum de l’1-O, grups fins aleshores marginals com Democràcia Nacional (DN) van liderar algunes manifestacions unionistes i van aconseguir imposar les seves consignes en altres més majoritàries, si bé el seu discurs lligat al franquisme dificulta que obtingui cap rèdit. L’última crisi de DN, amb el cessament d’Albert Bruguera a Catalunya i la dimissió del seu president, Manuel Canduela, els retorna a la marginalitat. PxC i Anglada per separat, intentaran amb poques possibilitats recuperar la representació del 2011. Però qui té possibilitats d’aconseguir l’espai ultra i obtenir bons resultats és Vox, ja que la ultradreta sociològica a Espanya és, per damunt de tot, defensora d’una Espanya centralista. I aquí és on el partit de Santiago Abascal i Javier Ortega Smith buscarà els vots. Criticarà la immigració i reivindicarà la sobirania d’Espanya. Però no agitant l’eurofòbia dels ultres europeus, sinó apel·lant a la grandesa d’Espanya i denunciant que els tribunals europeus amb Puigdemont s’han burlat del Tribunal Suprem.
Xavier Rius, periodista.




¿Será Vox la ultraderecha española?

La ultraderecha que está presente en la mayoría de los parlamentos de la UE, y que en las elecciones europeas incrementará su representación, en España continuará siendo marginal a no ser que Vox obtenga buenos resultados en la triple cita de mayo.

En los años 2010 y 2011 el discurso xenófobo fue agitado por Josep Anglada y Xavier García Albiol, obteniendo eco mediático sus proclamas contra las mezquitas y sus promesas de acabar con los supuestos privilegios de los inmigrantes, mezcladas con afirmaciones que vinculaban inmigración y delincuencia. Plataforma per Catalunya estuvo a punto de entrar en el Parlamento catalán y obtuvo 67 concejales, mientras Albiol ganaba en Badalona. Pero poco después la inmigración salió de la agenda política y fuera por eso, fuera por las disputas internas en Plataforma per Catalunya que llevaron a la expulsión de su líder, en las municipales de 2015 PxC solo obtuvo siete concejales, revalidando Anglada por libre su acta de concejal en Vic.

Con motivo del referéndum del 1-O, grupos hasta entonces marginales como Democracia Nacional (DN) lideraron algunas manifestaciones unionistas y consiguieron imponer sus consignas en otras más mayoritarias, si bien su discurso ligado al franquismo dificulta que obtenga rédito alguno. La última crisis de DN, con el cese de Albert Bruguera en Catalunya y la dimisión de su presidente, Manuel Canduela, les retorna a la marginalidad. PxC y Anglada por separado, intentarán con pocas posibilidades recuperar la representación del 2011. Pero quien tiene posibilidades de hacerse con el espacio ultra y obtener buenos resultados es Vox, dado que la ultraderecha sociológica en España es por encima de todo defensora de una España centralista. Y aquí es donde el partido de Santiago Abascal buscará sus votos. Criticará la inmigración y reivindicará la soberanía de España. Pero no agitando la eurofobia de los ultras europeos, sino apelando a la grandeza de España y denunciando que los tribunales europeos, con Puigdemont, se han burlado del Tribunal Supremo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada