El judici per la presumpta agressió, feta per Josep Anglada tres joves que eren a la Plaça de Vic el 22 d'abril de 2012, del que Josep Anglada va resultar absolt, i que la Secció vuitena de l'Audiència de Barcelona, per sentència de 14 d'abril de 2016, havia obligat a repetir, podria no haver-se de repetir donat que la mateixa Audiència ha fet un auto, amb data de 26 de novembre, admetent parcialment el recurs de nul·litat presentat pels advocats de Josep Anglada.
Tot i que Anglada diu que la sentència absolutòria cap a ell és ferma i no s'ha de repetir el judici, llegint l'auto, el cas no queda tancat, donat que no ha entrat en les altres consideracions, sinó que per un defecte formal sobre la tutela judicial efectiva que vulneraria la sentència de la mateixa Secció 8ª'Audiència, es deixa sense efecte la sentència d'aquesta Secció, que ara n'haurà de redactar una nova sobre els recursos d'apel·lació presentats per l'advocat Toni Iborra en nom dels tres joves presumptament agredits.
La sentència que l'Advocat Toni Iborra va recorre a l'Audiència era la d'absolució de Josep Anglada, dictada per la jutgessa María Gloria Pérez, titular del Jutjat Penal número 1 de Manresa-Vic. El judici es va celebrar el 24 de novembre a Vic , i es va absoldre a Anglada en entendre la jutgessa que hi havia contradiccions entre els presumptes agredits i les persones que van testificar de part de la fiscalia i l’acusació particular. A la sentència la jutgessa va donar més credibilitat al testimoni de l'esposa d'Anglada que al que van dir els joves denunciants i testimonis imparcials que eren a la plaça. Per la jutgessa el fet que un d’ells digués en el judici que en agredir-los Anglada els havia dit “moros de merda”, i l’altre digués que els havia dit “putos moros”, és un dels motius que justifiquen la pèrdua de credibilitat probatòria i obligaven a absoldre Anglada.
Els fets van passar cap a les 8 del vespre del diumenge 22 d'abril de 2012 en creuar-se al mig de la plaça tres joves vigatans, un d'ells d'origen magribí, amb Josep Anglada que anava acompanyat de la seva dona, Olga Parra, la regidora d'Olot, Rosa Maria Llandrich, el també regidor d'Olot, Ignacio Mulleras, i d'un altre militant de PxC que havia de declarar, però no s'ha pogut localitzar.
Segons la versió dels dos joves agredits, de l'amic que els acompanyava, i de dues dones i un home que eren a la plaça i van presenciar els fets, el grup en el que anava Anglada es va dirigir cap els tres joves i, en apropar-se a aquests, Anglada, en un estat, diguem, accelerat, va començar a fer crits, va escopir al terra mirant-los a ells, i va els va cridar "Moros de merda!", al que Mohamed El Yachou va respondre amb un "Visca Catalunya!".
Llavors Eric Cano, en veure que Anglada anava cap el seu amic Mohamed, s'hi va interposar donant Anglada a Cano un cop de cap a la boca que li va motivar el trencament d'una dent i sang al llavi. Tot seguit, segons la versió dels agredits i dels testimonis, Anglada va donar un cop de puny a El Yachou, cosa que va motivar que alguns dels acompanyants d'Anglada l'agafessin pels braços i se l'enduguessin del lloc, abandonant la plaça. Tots els testimonis de l'acusació van coincidir en que Anglada semblava que anés "sortit" o "begut", i que havia sigut el grup d'Anglada el que va anar a trobar als tres joves i no a l'inrevés.
Però la magistrada en la seva sentència absolutòria donà més credibilitat a la versió de l’esposa d’Anglada, Olga Parra, tot i que per la seva condició de familiar de l’acusat no estava ni obligada a dir la veritat. També donà credibilitat al que va declarar els ex regidors d'Olot, Rosa Maria Llambrich, ara fidel a Anglada, i Nacho Mulleras.
Ara l'Audiència haurà de fer una nova sentència en relació al recurs d'apel·lació contra l'absolució.
Josep Anglada, considera que el cas ja ha quedat tancat, creu “un cop més han quedat en evidència les declaracions de l’advocat Iborra, que va manifestar que aquesta sentència no es podia recorre perquè era ferma”. Per Anglada “tot plegat havia estat una conxorxa i un muntatge promogut conjuntament per la CUP i diferents associacions magrebines per iniciar una caça de bruixes per tal de desacreditar-lo i destruir-lo políticament davant la societat”.
Iborra, en canvi, recorda, que ara cal esperar a la nova sentència de l'Audiència i el cas continua obert.
Iborra, en canvi, recorda, que ara cal esperar a la nova sentència de l'Audiència i el cas continua obert.
