"Pedre-ho tot, ho tenim a tocar" Explico al Triangle que si cau el govern de Pedro Sánchez, PSOE-Podemos, no estarem més a prop de la independència sinó que governant un PP amb el suport de Vox, i un poder judicial que és com és, s'aprovaran lleis i es dictaran sentències que revertiran l´ús del català a l'administració i el sistema educatiu, retornant a 1979

El quart aniversari de l’1 d’octubre ha coincidit amb dos fets que no ajuden a asserenar els ànims en el conflicte entre l’independentisme català i l’unionisme uniformador espanyol. La detenció de Puigdemont a l’Alguer amb un nou ridícul del jutge Llarena, i la Convenció del PP a València on Pablo Casado va aturar el foc amic d’Isabel Díaz Ayuso. Convenció en què en coherència al que ja va fer Ayuso a la campanya madrilenya, el PP s’escorà a la dreta, assumint propostes de Vox. Derogar la llei de l’eutanàsia, retallar la de l’avortament, aturar la llei trans, i deixar en paper mullat la de la memòria històrica, van ser propostes anunciades per Casado. I sense assumir la proposta de Vox de derogar l’Estat de les autonomies, ja que el PP governa amb placidesa diverses comunitats, va deixar clar que si Catalunya tornava a la via d’un referèndum, aplicaria, si el PP governa, un 155 més radical.

El PP, amb un poder judicial que li és favorable, defensa propostes molt diferents de les que negociava amb Pujol. Derogar tota la política lingüística que regeixa Catalunya, tant pel que fa a l’ús del català a les administracions com el caràcter vehicular del català a l’escola. Amb una Constitució que es podia interpretar de diferents maneres, Jordi Pujol va implementar amb el suport del PSC de Joan Reventós i Marta Mata i del PSUC, i la resignació del PP, la immersió lingüística a l’escola i l’ús català a les administracions, cosa que només es podia dur a terme exigint que els funcionaris públics sabessin català. Fins i tot el PP de les Illes Balears va acceptar que la llengua que es parla allà és el català. Això ja és passat, i Casado ho va deixar clar el juliol a Mallorca quan va dir: “No parleu català. Parleu mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc”.

Amb l’ambigüitat del text constitucional i un poder judicial afí a la dreta cavernícola, s’estan dictant sentències que donen la raó als funcionaris que consideren una discriminació que a València, Galícia o Euskadi s’exigeixi un nivell de gallec, català o basc, i qüestionen el sistema educatiu que regeix a Catalunya. A la Convenció, Casado va deixar clar que si governa pensa anar cap a aquest camí, que el castellà serà la llengua vehicular de tots els alumnes de l’Estat, i que qualsevol funcionari, encara que no sàpiga una paraula de català, gallec o basc, podrà ocupar una plaça a qualsevol organisme públic de Catalunya, Galícia o el País Basc. Proposta que, tot s’ha de dir, no agrada gaire al president de gallec Alberto Núñez Feijoo, molt més temperat.

Mentre Casado deixava clar el full de ruta que tindrà a la Moncloa si cau el Govern, Carles Puigdemont va ser detingut a Sardenya. Les autoritats judicials italianes van rebutjar extradir-lo: una nova victòria de Puigdemont com les que ha tingut a Alemanya o Bèlgica. Però victòries que ho són perquè fets com el referèndum de l’1-O en aquests països no haurien motivat una persecució judicial per rebel·lió o sedició.

La Lliga Nord d’Umberto Bossi, va fer els anys 1996 i 1997 un referèndum sobre la independència de la Padània i una DUI, i ni es va enviar els antiavalots de Roma a estomacar la gent que votava, ni es va processar a ningú.

Però que els tribunals de molts Estats europeus no comparteixen la persecució per 1-O, no és una victòria que acosti Catalunya a la independència. Lamentablement l’independentisme no fa autocrítica per haver promès una independència exprés que era impossible. Ni el dictamen sobre Kosovo del Tribunal Internacional de Justícia, ni els tractats internacionals donaven cobertura a l’1-O, per més que Raül Romeva digui el contrari.

Mentre l’independentisme no faci autocrítica, donarem voltes en un laberint. Certament, Pere Aragonès i Esquerra aposten per la taula de diàleg i per evitar que el govern PSOE-Podemos caigui. Però per més diàleg que hi hagi no hi haurà referèndum pactat i la sortida no serà una independència que alguns encara creuen que, si es dona el momentum, tenen a tocar.

Si cau Pedro Sánchez o les pròximes eleccions generals donen la majoria al PP amb el suport de Vox, el que tindrem a tocar no serà la independència, sinó el final del model educatiu de Catalunya i del fet que el català sigui la llengua habitual a les administracions.

Llegir l'article en català al Triangle

 Leer el artículo en castellano en El Triangle

DIES DE TREVA. Però segons què digui Puigdemont pot trencar-se el bloc sobiranista i molta gent sentir-se enganyada, i dubto que Rajoy pugui liderar una reforma constitucional que resolgui, com diu Margallo, algunes demandes de Catalunya. Cal ara que demà no hi hagi incidents als carrers a Barcelona ja que Rajoy els voldria utilitzar per justificar l'estat d'excepció

Sembla que s'ha desvetllat el trenca closques de no saber ahir al vespre què estava passant, després de proclamació o no de la Declaració Unilateral d'Independència. Declaració que per la part de la Generalitat s'anava a fer amb el vertigen de la fugida d'empreses i l'èxit de participació de la manifestació unionista de diumenge i les diverses crides internacional a aturar màquines i negociar.

Puigdemont i l'entorn del PDECAT estava rebent dels que demanen diàleg i negociacions a Mariano Rajoy, la petició de no fer la DUI. Determinants van ser les paraules de Donald Tusk a la cimera del Comité Europeu de les Regions demanat a Rajoy que  no apliqués una resposta violenta -reconeixent que ell com a membre d'una minoria ètnica sap que és ser tractat a cops de porra- i a Puigdemont que no fes res irreversible. Els estats de la Unió Europea no volen una Catalunya independent, per això donaven suporta  a la legalitat constitucional,  però sembla pel gest de Tusk -que no l'hauria fet sense consultar-ho a Merkel-, tampoc desitgen una evolució violenta o l'estat d'excepció a Catalunya, que es podria derivar d'una intervenció de la Generalitat o un empresonament de Puigdemont.
I mentre això passava, Pedro Sánchez assegurava a Rajoy que li donaria suport si s'iniciava una reforma constitucional que solucionés algunes de les causes que han portat a Catalunya on és ara. Proposta complexa donat que un sector del PP, a més de Ciudadanos, volen fer-la en un sentit totalment oposat. Aquest voldrien "no tornar a cometre l'error de deixar la seguretat pública (Mossos) i l'ensenyament ens mans d'independentistes". Així doncs, obrir el meló de la reforma pot acabar de maneres molt diferents, cosa que per anar bé, caldria que PSOE i Podemos anessin a una, i aquí ens trobem amb l'escull de la demanada del dret a decidir o d'autodeterminació i qui faria el paper de l'antiga CiU en aquesta negociació.

QUÈ RESPONDRÀ PUIGDEMONT?
Però primer de tot cal que la setmana vinent Puigdemont respongui al requeriment de Rajoy de si està dins la legalitat espanyola o fora, de si ha declarat o no la DUI. Si diu que no, por trencar-se Junts pel Sí i dinamitar-se la majoria que necessita de la CUP. I si diu que ni sí ni no, li pot caure a sobre la suspensió de l'autonomia, el 155 i una major pressió judicial. Evidentment en aquesta negociació també hi és la necessitat de frenar la pressió judicial, i si bé el govern ha jugat brut per accelerar-la, està per veure si donada la pretesa independència de jutges i fiscals, ara podria refredar-la. Un govern i 800 alcaldes imputats, molts d'ells negant-se fins i tot a anar a declarar forçant així la detenció és una bomba difícil de desactivar.
      La no proclamació de la DUI ha fet trontollar la relació de Junts pel Sí amb la CUP, i casualment o no, la diputada que va parlar d'un "corralito" a Catalunya, Eulàlia Reguant, ha renunciat avui a l'acta de diputada. I, sobretot, a creat una gran frustració en les bases independentistes que tot i ser conscients que podia haver-hi una brutal resposta de l'estat, volien jugar ja ara aquesta partida, encara que s'emtrés en una espiral repressiva que molts creuen que faria que Europa es mullés. 
La posada del fre per a mi és positiva perquè sembla que Rajoy  esperava que hi haguessin enfrontaments violents demà a Barcelona amb motiu del Dia la Hispanidad (cada any n'hi ha hagut agressions entre ultres i antifes, iniciats o provocats uns anys per uns i altre pels altres) i que aquest incidents es donessin també al voltant de la manifestació de Passeig de Gràcia, per justificar una possible declaració de l'estat d'excepció a Catalunya. I personalment tinc dubtes que el PP, més enllà de que ha dit avui l'exministre Margallo de resoldre a la reforma constitucional per respondre a demandes de Catalunya com finançament i llengua, sigui capaç de capgirar el rumb iniciat recollint milions de signatures contra l'Estatut.
Així doncs la resposta de Rajoy i possible aplicació de l'article 155 de la Constitució, dependrà de què respongui Puigdemont. Però si Puigdemont diu que no l'ha declarat segurament perdrà el suport de la majoria del Parlament i aniriem a unes eleccions catalanes que sembla que ni ERC ni el PDECAT desitgen.
Ara tenim una treva d'uns dies.

EL FRONT NACIONAL IDENTARI S'EXPANDEIX, MENTRE ANGLADA AGAFA PROTAGONISME AMB LA DENÚNCIA PER CORRUPCIÓ A L'ALCALDESSA DE VIC I LA PETICIÓ D'IMPUTACIÓ FETA PER LA FISCALIA DE L'AUDIÈNCIA NACIONAL DEL REGIDOR DE LA CUP, JOAN COMA, PER SEDICIÓ, A QUI ANGLADA VA DENUNCIAR. Considero fora de lloc la imputació de Coma i li dono el meu suport. No es pot castigar expressar opinions

(Actualitzat: Anglada canvia el nom del partit per SOM Identitaris)
 Mentre Plataforma per Catalunya (PxC), debilitada per la patacada electoral de fa deu mesos, ultima el procés de confluència, federació o unificació amb España 2000 i el fracassat Partido X La Libertad sota la nova sigla de "Respeto!", Josep Anglada continua amb l'expansió territorial del la seva nova sigla, Front Nacional Identitari Català (FNIC), mentre ha recuperat protagonisme mediàtic amb la seva denúncia per corrupció contra l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, pel cas Dilart -la contractació per part de l'Ajuntament de l'empresa del seu marit- i la petició d'imputació feta per la Fiscalia de l'Audiència Nacional per un suposat delicte de sedició del regidor de la CUP, Joan Coma Roura.

Així ha presentat ja als responsables o impulsor de la nova formació xenòfoba a Canovelles, Salvador Pérez, president de l'associació de caçadors de Granollers i Canovelles; a  José Luis Carrión, responsable del partit a Figueres i l'Alt Empordà; i dimecres passat es va reunir amb les deu persones que formen el nucli del FNIC a Manresa, entre els que hi havia algun ex militant de PxC i el cantant Julio Madrid.

Aquesta reunió  a Manresa que Anglada anuncià amb anterioritat motivà que diferents entitats i forces polítiques com la CUP i Unitat contra el Feixisme demanessin que no es permetés a Anglada reunir-se a la ciutat. 

ANGLADA LLIURE A LA GUÀRDIA CIVIL LA DOCUMENTACIÓ QUE HA MOTIVAT LA PETICIÓ DE LA FISCALIA DE L'AUDIÈNCIA NACIONAL D'IMPUTAT PER SEDICIÓ AL REGIDOR DE LA CUP 

D'altra banda Anglada, que tot i ser escollit de nou regidor, ara per Plataforma Vigatana, havia perdut el protagonisme polític i mediàtic a la capital d'Osona, ha recuperat protagonisme, primer, per la denúncia que ha fet a la Fiscalia Anticorrupció perquè valori si hi ha indicis de delicte amb els contractes que va fer l'ajuntament amb l'empresa Dilart de la que participa o és propietari el marit de l'alcaldessa de CDC, Anna Erra, quan Erra era tinent d'alcalde. Per Anglada “ha de ser Fiscalia qui dilucidi les possibles il·legalitats en la contractació continuada de l’empresa del marit de l’alcaldessa de Vic” donat que la llei diu que un alcalde o regidor no pot adjudicar contractes a empreses del seu conjugue o el seu fill.

D'altra banda Anglada va lliurar a la Comàndancia de la Guàrdia Civil de Vic la documentació de l'aprovació per part del ple de la moció de suport a la desconnexió amb Espanya. La moció es va aprovar a Vic el 9 de desembre quan el Tribunal Constitucional ja havia suspès la declaració, i amb un informe crític a la seva aprovació per part de la Secretària municipal. 

Anglada va demanar que no es posés a votació, i un cop aprovada va lliurar l'acta del ple a la Guardia Civil que ho va traslladar al jutge Ismael Moreno i al fiscal Vicente González Mota el qual ha demanat imputat per sedició al regidor de la CUP, Joan Coma Roura, el qual va dir en el ple que calia desconectar-se d'Espanya donat "per fer la truita s'han de trencar els ous". Expressió que el Fiscal ha interpretat com una crida a la sedició demanant que al marge del procés penal que es pugui imputar contra la alcaldessa i els altres regidors, s'imputi a coma per Sedició. Quelcom sorprenent donat que per que hi hagi delicte de sedició caldria haver-hi protestes i/o revoltes tumultuoses. Així hi qui creu que el fiscal i el jutge no haurien entès el caràcter metafòric d'aquesta expressió catalana. Personalment vull donar de nou tot el meu suport al regidor Joan Coma més enllà de que jo estigui o no d'acord amb la CUP o amb com es porta "el Procés". Expressar opinions i voluntats de canvis pacífics i democràtics mai pot ser delicte.

Joan Coma Roura, sota les estelades, a la concentració de suport que es fa fer dijous a Vic a la que hi van assistir dues centes persones

FRAGMENT FINAL DE L'AUTO DE L'AUDIÈNCIA NACIONAL:
"Por todo ello apareciendo indicios de criminalidad en la comisión de la conducta del referido concejal Sr. Coma, seinteresa:
1.- se requiera al Ayuntamiento para que remita el informe del Secretario Municipal a que aludió el concejal Sr. Anglada como cuestión previa.
2.- que se impute en la condición de investigado al concejal Sr. Coma por un delito de incitación a la sedición definido en los artículos 544 y 548 del Código Penal de conformidad con lo dispuesto en el artículo 486 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal, sin perjuicio que una vez esclarecidos los hechos proceda su citación para ser oída. Se trata conforme establece la Directiva 2013/48/UE del Parlamento Europeo y del Consejo de 22 de octubre de 2.013, artículo 2 establecer las garantías a los sospechosos de la comisión de un delito, a los efectos que puede tener conocimiento de las actuaciones y se le garantice el derecho a ser asistido por letrado (artículo 3.1. y 3.4 de la Directiva).
En Madrid a 24 de febrero de 2016"
Clica aquí per llegit íntegre l'Auto de l'Audiència Nacional

Sigui com sigui Anglada ha tornat a sacsejar la política vigatana i si bé sembla poc problable que l'Audiència Nacional acabi portant a judici als ajuntaments que han aprovat aquesta moció amb posterioritat a la suspensió de la mateixa per part del Constitucional, i que finalment Coma sigui jutjat oper sedició, sí que cas Dilart posa en una situació delicada a l'alcaldessa Anna Erra. Coincidint amb aquest fets, el regidor Josep Arimany, d'Unió Democràtica, que va pugnar i8nicailment amb Erra per encapçalar fa un any la candidatura de CiU a Vic, ha abandonat aquesta setmana Unió, ingressant a CDC, cosa que el posaria en una posició avantajatda en el cas hipotèticque Erra fos imputada per la contractació de l'empresa del seu marit i hagués de deixar l'alcaldia.   

ANGLADA REGISTRA DEMÀ EL SEU NOU PARTIT "IDENTITARI" D'ÀMBIT ESTATAL MENTRE ESPAÑA 2000 ES DISPOSA A INICIAR LA CONFLUÈNCIA O UNIFICACIÓ AMB PxC I PxL. Competència per acaparar el vot xenòfob

(Actualitzat dimecres 21: La sigla que ha registrat Anglada és Frente Nacional Identitario, Front Nacional Identitari, que a cada comunitat podrà afegir l'adjectiu de la comunitat autonòma, sent així a Catalunya: Front Nacional Identitari Català)

 Imatge de poc després de signar en el notari a Vic la constitució del partit

---------------------  
Josep Anglada, fundador de PxC i ara regidor per Plataforma Vigatana, registrarà demà una nova sigla d'àmbit estatal de cara la recomposició de la ultradreta o àrea identitària catalana i espanyola, pensant, sobretot en les municipals de 2019.

Així Anglada, que va se destituït com a president i expulsat de Plataforma X Catalunya el febrer de 2014,  deixa de lluitar per la sigla amb la que va estar a punt d'entrar al Parlament i d'obtenir 67 regidors el 2011. I després de presentar-se a les municipals de 2015 i ser escollit regidor a Vic amb la sigla local de Plataforma Vigatana, legalitza una nova marca d'àmbit espanyol.  Tot i que fins demà o demà passat no farà públic el nom exacte, tindrà l'adjectiu d'Identitari i no portarà el substantiu ni de Partit ni de Plataforma.

Aquesta nova sigla no té res a veure amb la proposta que fa sis setmanes va fer el director d'Alerta Digital i líder de Soluciona, Armando Robles, per tal que Anglada que encapçalés una candidatura a les eleccions espanyoles de desembre.

Anglada confia en recuperar a bona part dels exregidors i militants de PxC descontents amb l'actual direcció, molts dels quals atribueixen la davallada de vots les passades municipals, que va passar de 67 a només 8 regidors, al fet que es destituís Josep Anglada i a la manca de carisma dels actuals dirigents. 

AMB RAFA RIPOLL, NOU PRESIDENT D'ESPANYA 2000, S'IMPULSA LA CONFLUÈNCIA AMB PxC I PxL

Tal com s'havia anunciat feia mesos, el IV congrés del partit ultra, España 2000,  que es va celebrar a València el passat 10 d'octubre, va nomenar nou president al regidor d'Alcalà d'Henares, Rafa Ripoll, que substitueix al líder històric de la ultradreta valenciana, José Luis Roberto. El congrés es va celebrar a l’Hogar Social María Luisa Navarro -on s'allotja i dona menjar a espanyols necessitats-, que després de ser desallotjats del xalet del carrer Campoamor, s'ha reubicat al carrer Serpi.

Un cop fet aquest pas, es reprendran els contactes per la confluència orgànica o d'unitat d'acció amb el Partido X la Libertad, que té dos regidors, i amb Plataforma per Catalunya que en té vuit. El passat juliol Ripoll ja es va reunir amb José María Ruiz Puerta de Partido por La Libertad (PxL) i el president de PxC, August Amengol, a Saragossa i es van aprovar uns punts programàtics d'acord, cara a aquesta unitat d'acció i el procés de creació d'una nova sigla o coordinadora.

La desfeta de PxC, que ha passat de 67 regidors a només 8, i la ubicació del lideratge d'España 2000 a la comunitat de Madrid, unit a fets com la continuïtat del Hogar Social Madrid, confirma que l'epicentre de la ultradreta es concentrarà a Madrid, després de dècades on a Catalunya hi havia els sectors innovadors i oberts al que passava a Europa -la CEDADE dels anys 80 i 90 o la irrupció de Plataforma X Catalunya-, a València la ultradreta blavera anticatalana i exfranquista amb penetració municipal i presència al carrer, i a Madrid els nostàlgics del franquisme sense cap pes social ni polític.

La retirada de José Luis Roberto facilita una renovació i canvi d'imatge d'España 2000 i del projecte que surti de la confluència amb PxL i PxC, donat que el passat de Roberto i la seva vinculació durant anys a la patronal de locals de prostitució, era un llast que pesava sobre España 2000. També era un llast pel creixement del partit, fets com la imputació del fins fa quatre mesos regidor Alejandro Serrador per l'anomenada Operació Panzer. A Serrador se li va incautar a casa seva armament divers, entre el que destaca un llança granades que ell deia que era "de colecció".

 Rafael Ripoll és un històric militant de l’extrema dreta espanyola, que va arribar a España 2000 des del seu principal partit rival, Democracia Nacional (DN), on n’era el responsable de les relacions exteriors  i coneixedor del panorama ultra europeu. Ripoll fins i tot apareix a programes de cadenes de televisió vinculades a Iran i Veneçuela en llengua espanyola com a "expert en el  Pròxim Orient" i defensa la política del règim de Baixar al-Assad.

S'ha de dir que Democracia Nacional, liderada pel valencià Manuel Canduela, tenia la seu a "La Nave" a Alcalà de Henares, la qual va patir un incendi fa cinc anys del que alguns dirigents de DN van acusar a España 2000. El fet, però és alguns dels militants de  Democracia Nacional es van passar a España 2000, entre ells Rafa Ripoll que seria escollit el 2011 regidor en aquest municipi de l'anomenat Corredor d'Henares.

Aquest maig Ripoll va tornar a ser escollit regidor, obtenint a Alcalá 5.214 vots (5,82%), a la vegada que el partit s'expandia amb un regidor a San Fernando de Henares, tres a Velilla de San Antonio i un a Los Santos de Humosa. En canvi, el Partido X la Libertad (PxL) de José María Ruiz Puerta (força aliada de PxC) tot i l'àmplia campanya que van fer, va fracassar obtenint només dos regidors a tot Espanya.

Ara que els moviments xenòfobs creixen a Europa amb motiu de la vinguda de refugiats, amortitzat el projecte de La España en Marcha (els de Blanquerna), pot tornar a haver-hi dos projectes polítics competint a l'Estat espanyol per aquest espai social-populista, racista o identitari. 

LLIURAMENT DEL PREMI DE LA PAU AL GENERAL DIVJAK, EL SERBI QUE ES QUEDÀ AMB EL SEUS VEÏNS, I DIRIGÍ LA DEFENSA DE SARAJEVO. Hi van ser presents P Maragall que declarà Sarajevo Districte 11 de Bcn, i molts dels que vam participar en aquell projecte

Jovan Divjak amb Paqual Maragall, que sent alcalde de Barcelona, va declarar Sarajevo Districte 11 de Barcelona i viatjà reiterades vegades a la capital de Bòsnia, liderant en acabar la guerra diversos projectes de reconstrucció de la ciutat

 Ahir va tenir lloc al Parlament de Catalunya l'emotiu acte de lliurament del premi "Constructors de la Pau, 2103" de l'Institut Català per la Pau al general Jovan Divjak, cap de la defensa de Sarajevo durant el setge de maig de 1992 fins octubre de 1995. Divjak, nascut a Belgrad, tot i ser serbi, en esclatar la guerra de Bòsnia, va desobeir les ordres de l'Exèrcit Federal Iugoslau i, enlloc d'anar-se'n a les muntanyes que encerclen Sarajevo, per atacar des d'allà la ciutat, es va quedar a Sarajevo dirigint la defensa de la ciutat i l'exèrcit de majoria musulmano i croata, en el que també hi havia serbis com ell que lluitaven per una Bòsnia multiètnica.

(A la foto la Vicepresidenta del Parlament, Anna Simó -emocionada-, i Rafael Grassa lliuren el premi a Divjak)

Manel Vila, en el seu parlament

L'acte es va iniciar amb la intervenció de Rafael Grasa de l'Institut Català de la Pau que es va remuntar a fa un segle quan l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo, va ser l'excusa per l'inici de la Primera Guerra Mundial, evocant com s'utilitzen sovint excuses per iniciar els conflictes. Parlà també de com els acords de Dayton de 1995, que van legitimar les línies de front, són avui un obstacle per normalitzar Bòsnia. 

Grasa va posar Divjak com un exemple de militars que lluiten per la pau i comparà el seu paper de defensor de Sarajevo, que desobeí les ordres de marxar a les muntanyes per atacar la ciutat, amb la del grups dels anomenats Generals per la Pau de la fi de la Guerra Freda. 

Manel Vila, que va ser gerent de Districte 11 de l'Ajuntament de Barcelona quan Pasqual Maragall va declarar Sarajevo districte de Barcelona, i ara impulsa la Fundació Districte 11, va recordar com des de Barcelona i Catalunya de les olímpiades de 1992 va sorgir tot un moviment de solidaritat amb la capitat de Bòsnia. Evocà el viatges que van fer a la ciutat durant el setge els acaldes Maragall i Antoni Farrés (Sabadell) i explicà anècdotes i records de com es mantenia la normalitat en aquell setge del que Divjak deia que es resistia "amb imaginació i sentit de l'humor". 

Comentà que Sarajevo és l´única capital europea que té en un radi de quatre cents metres la catedral catòlica, l'ortodoxa, la sinagoga i la gran mesquita. Temples símbols de la Bòsnia multiètica que el govern de Sarajevo va protegir. També va voler explicar la detenció que va patir Divjak a Austria el 2011 per una acusació de la justícia sèrbia que el considera un traïdor, i va lamentar que acabada la guerra es desconfiés d'ell i se'l passés a la reserva, cosa que va motivar que ell es reiventés i creés la Fundació Obrazovanje gradi BiH, L'Educació Construeix Bòsnia i Hercegovina

Per últim va enumerar anècdotes que mostren que Divjak és una persona molt estimada a Bòsnia, on tothom el saluda per carrer pel que és i pels valors que representa.

 

Divjak i Maragall observen atents a les imatges dels fets de maig de 1992, quan s'intercanvia la llibertat del president Alia Izetbegovic, per la de soldats serbis retinguts. Divjak va ser el mediador, les coses no van anar com s'havia pactat i ell va rebre per les dues bandes. La seva detenció a Viena el 2011 va ser imputació de la justícia sèrbia per aquest fets (Sota vídeo que inclou les imatges que es van veure)

"GRÀCIES BARCELONA I CATALUNYA PER TOT EL QUE VAN FER PER SARAJEVO. LLUITARÉ PER UNA PAU DURADORA COM L´ÚNIC OBJECTIU QUE DÓNA SENTIT A LA VIDA HUMANA"

Després de rebre el premi va fer el seu parlament Jovan Divjak, que va començar les seves paraules d' agraïment dient que ho rebia "com un homenatge a tota la gent que va lluitar contra l'agressió brutal de 1992-1995 contra la diversitat i la llibertat de la capital de Bòsnia". I en diferents moments es va desfer amb elogis cap a Manel Vila, que ara impulsa la Fundació Districte 11 i la tasca feta llavors per la Barcelona de Pasqual Maragall.

Tot seguit, en un to pacifista, poc habitual en un general, va parlar dels qui es fan rics amb les guerres i les armes, criticant les corporacions industries i governs "que no els hi agrada la idea de pau permanent donat que ni la indústria militar ni els exèrcits tindrien sentit". Lamentà que "mentre a Brussel·les es fan resolucions i acords de pau i desenvolupament, continuen les guerres, la fam, les malalties i les armes, també les prohibides".

Apel·lant a la consciència individual digué que "tots tenim que decidir si volem optar per la pau o la guerra", afirmant que "jo vaig créixer en una família que creia en el respecte. Però la pau i l'amor no són un regal, és quelcom que troba molts obstacles". I mirant al futur es referí a la tasca que impulsa ara des de la seva fundació pels més vulnerables, per l'educació a Bòsnia i Hercegovina. I amb l'auditori emocionat va concloure afirmat que "lluitaré per una pau duradora com l´únic objectiu que dóna sentit a la vida humana". 

 L'acte fou tancat per la Vicepresidenta del parlament, Anna Simó que qualificà a Divjak com "un home investit en tots els sentits d'autoritat"

Diputats de tots els grups del Parlament aplaudeixen l'emocionada abraçada del President Pasqual Maragall amb el general Divjak

Manel Vila i l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral de l'associació d'Alcaldes per la Pau, conversen amb Divjak. 

 Amb Jovan Divjak. A sota una foto amb ell, l'octubre de 1999 quan es va inaugurar la reconstrucció del barri de Mojmilo i l'estadi Olímpic, reconstruïts des del Districte 11 de Barcelona.Com passa el temps..!

va venir tanta gent que es va habilitar una altra sala del Parlament per seguir l'acte i veure-ho per TV

Amb la Maite Sirera, que cooperant al Balcans, que va codirigir l'ajuda humanitària de Districte 11 i el Barcelona Team durant la guerra de Kosovo.

Divjak amb l'Anna Harder, cooperant a Bòsnia, i la seva família

Manel Vila i Anna Harder

Fotos, Bòsnia, 20 anys

LA SARDANA QUE BALLAVEN ELS QUE HAN DESTIUÏT ANGLADA. ESCOLTEU-LA ABANS QUE L'ESBORRIN DE YOUTUBE!

Porto 48 hores responent a peguntes i escrivint al blog,   al Periódico, a la Directa i a altres mitjans sobre la Walkiria feta a PxC des de L'Hospitalet per destituir Anglada.
Tot i que encara està per veure com acabarà, molts dels que ara l'han destituït, i, a la soviètica o la coreana,  li han esborrat el face, blog, twitter i mail, fins fa quatre dies cridaven: "Josep Anglada ho fas de puta mare!", i ballaven en els actes  "La Sardana de l'Anglada", versió vigatana de La Puntaire.
L'Anglada sempre em deia que la trobava molt divertida. Jo també!
"Catalunya ja no és com abans, 
és ple de negres i musulamans. 
Però si algú com a l'Anglada ho vol arreglar; 
li diran que és un feixista, 
un franquista, un falangista
i també un mal català"

Recomano que l'escolteu abans que l'esborrin de Youtube:

Clica la imatge per veure el vídeo i escoltar-lo
Tots ballant La Sardana de l'Anglada:

Angalda ballant la Sardana de l'Anglada

August Armengol

Robert Hernado (Sec General) i Xavier Simó (ara President) ballant La Sardana de l'Anglada

Mira la mateixa versió amb altres imatges (clica aquí)

COMENTARIS I ENTREVISTES D'AMOR A LA CARTA A LA XARXA RÀDIO (ANTIGA COM) I ENTRE HORES DE RÀDIO QUATRE

Entrevista d'avui dijous al programa Entre Hores de Ràdio 4, sobre la novel·la "Amor a la carta" amb Rosa de Diego i Paola Callieri

Clica aquí i ves al minut 28 i següents, clica

Fragment entrevista que em fa l'Oriol Puig a La Xarxa
Escoltar part de l'entrevista a la Xarxa (emissores locals i antiga COMRàdio), clica

O

ON COMPRAR "AMOR A LA CARTA":

Pots trobar segur la novel·la a Alibri, (antiga Herder, Balmes Universitat) a ABACUS de L'Hospitalet i a Perutxo de L'Hospitalet. També és ja a vàries de les botigues de La Central (Raval i c Mallorca), Proa (Rosselló 212), Llibreria Catalònia, Rnd St Pere, 3, i aviat al FNAC, LLibreria 22 de Girona i altres ABACUS). També a la llibreria Grau de Moià.

 

 Imatges i crònica de la presentació a Barcelona, clica

Fragment comentari de l'Agència Catalana de Notícies, clica

Comentari del llibre a El Periódico, clica 

 Comentari a l'agenda de El Periódico 

Informació a L'Hospi.cat, clica