Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Islámico. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Islámico. Mostrar tots els missatges

divendres, 11 de març del 2016

EL QUE ALBIOL INSINUA. El líder del PP fa un tuit incendiari amb motiu de l'11-M que després retira



"Tal día como hoy unos canallas asesinaron a 192 personas. Algunas les siguen riendo las gracias #11M #NoOlvidamos", és el tuit que ha escrit aquest matí el dirigent del PP català, Xavier García Albiol, amb motiu de l’aniversari dels atemptats de Madrid. Tuit que ha retirat al cap d’una estona després de les crítiques generades, però mostra com l'exalcalde de Badalona, que va arribar a l’alcaldia gràcies al seu discurs demagog, populista i xenòfob, continua entestat en el seu registre, tot i que a no ha sigut beneficiós pel partit, i ens recorda que alguns dins del PP encara enyoren el tarannà de José María Aznar que primer va intentar fer creure que l’atemptat era obra d'ETA i després que hi havia hagut una complicitat o conspiració entre els terroristes gihadistes, ETA i les esquerres per fer-li perdre les eleccions de 2004.
Avui, que per primera vegada totes les associacions de víctimes han participat plegades a Madrid a l'acte d'homenatge, passant així pàgina a la resistència d'alguns sectors propers al PP a acceptar la veritat sobre l'autoria de la massacre, el diputat català, que presumeix d’haver estudiat tècniques de comunicació política a les universitats americanes, i és especialista en encendre polèmiques, ha fet aquest tuit que, poc després, en encendre la xarxa, ha retirat. 
Albiol a les passades municipals va intentar sense èxit guanyar vots recuperant el discurs xenòfob i islamòfob, fent que fins i tot a altres ciutats catalanes candidats del PP com els de Cornellà, Rubí, L'Hospitalet de Llobregat o Salt agafessin eslògans propis de Plataforma per Catalunya com "Primer el de casa" o "No a la mesquita". I afortunadament aquestes propostes no els van fer augmentar el nombre vots.
Ara que alguns partits exercint el seu dret i l’arimètica parlamentària, impedeixen que Rajoy sigui investit president, García Albiol ha tret de l’armari el discurs més verinós en el que, el més important, no és el que diu, sinó el que insinua: "Algunos les siguen riendo las gracias". No diu qui són aquests "alguns" rieun les gràcies i que celebrarien l’atemptat i les seves consequències polítiques, com tampoc no deia quina era la porqueria de la que estava netejant Badalona. Com bé deien els cartells del PP algunes ciutats catalanes el passat mes de maig "Nosotros pensamos lo mismo que tú", vostè ja m’entén, no?
 Xavier Rius, periodista
Llegir en català al Periódico 

 LO QUE ALBIOL INSINÚA
"Tal día como hoy Unos canallas asesinaron a 192 personas. Algunas les siguen riendo las gracias # 11M #NoOlvidamos", es el tuit que ha escrito esta mañana el dirigente del PP catalán, Xavier García Albiol,  con motivo del aniversario de los atentados de Madrid. Tuit que ha retirado al cabo de un rato tras las críticas generadas. Pero muestra cómo el ex alcalde de Badalona, ​​que llegó a la alcaldía gracias a su discurso demagogo, populista y xenófobo, continúa empeñado en su registro, pese a que no ha sido beneficioso para el partido, y nos recuerda que algunos dentro del PP aún añoran el talante de José María Aznar que primero intentó hacer creer que dichos atentados eran obra de ETA y después que había habido una complicidad o conspiración entre los terroristas yihadistas, ETA y las izquierdas para hacerle perder las elecciones de 2004.

Hoy, que por primera vez todas las asociaciones de víctimas han participado juntas en Madrid al acto de homenaje, pasando así página a la resistencia de algunos sectores cercanos al PP a aceptar la verdad sobre la autoría de la masacre, el diputado catalán, que presume de haber estudiado técnicas de comunicación política en las universidades americanas, y es especialista en encender polémicas, ha hecho este tuit que, tras encender las redes, ha retirado.

Albiol en las pasadas municipales intentó sin éxito ganar votos recuperando el discurso xenófobo y islamófobo, haciendo que incluso en otras ciudades catalanas candidatos del PP como los de Cornellà, Rubí, L'Hospitalet o Salt cogieran eslóganes propios de Plataforma per Cataluña como "Primero los de casa", "Nostros pensamos lo mismo que tú" o "No a la mezquita", pese a que, afortunadamente, dichas propuestas no les hicieron aumentar el número votos.

Ahora que algunos partidos, ejerciendo su derecho y la arimètica parlamentaria, impiden que Rajoy sea investido presidente, García Albiol ha sacado del armario el discurso más venenoso en el que, lo más importante, no es lo que dice, sino lo que insinúa: "Algunos les siguen riendo las gracias". No dice quiénes son esos "algunos" que ríen las gracias o celebrarían el atentado y sus consecuencias políticas, como tampoco decía cuál era la porquería de la que estaba limpiando Badalona. Como bien decían los carteles del PP algunas ciudades catalanas el pasado mes de mayo "Nosotros pensamos lo mismo que tú", usted ya me entiende, no?

Xavier Rius, periodista





dissabte, 16 d’agost del 2014

DESPRÉS D'AL MALIKI. Publico al Punt Avui sobre la renúncia del prim er ministre iraquià


Xavier Rius, periodista
16 d'agost de 2014
Al populós carrer Haifa de Bagdad hi ha l'estàtua del rei Faisal I, que va dirigir l'Iraq els primers anys de la seva independència fins al 1933. A diferència dels seus successors Ghazi i Faisal II, Faisal I ha estat venerat com a pare de la pàtria per tots els règims. Faisal I, conegut a Occident per la pel·lícula Lawrence d'Aràbia, va liderar amb el coronel Lawrence la revolta contra els otomans i va ser proclamat a Damasc rei d'una Síria que abastava des del Mediterrani a Mesopotàmia. Aquesta gran Síria xocava amb el pacte anglofrancès Sykes-Picot, que posava Síria sota la tutela francesa. Llavors Faisal va deixar Damasc i va ser proclamat rei del que seria l'Iraq. Un dels qui van liderar la revolta contra els britànics va ser el poeta Mohammed Hassan Aboualemhacn, que després seria ministre amb Faisal. Nuri al-Maliki, que ha estat primer ministre de l'Iraq des de maig de l'any 2006, que s'ha vist forçat a deixar el càrrec, és nét d'aquest poeta que va ser ministre de Faisal. I el seu nom aventurava, quan va ser nomenat primer ministre, un lideratge venturós. Nuri, ve de la paraula nur, llum, i Maliki ve de malik, rei. Però mentre que Faisal continuarà sent venerat, és improbable que els vuit anys d'Al-Maliki siguin enyorats per ningú.
Despotisme, malversació de fons i humiliació dels rivals ha estat la seva manera de fer. I el govern i parlament estava paralitzat des de les eleccions d'abril, en què Al-Maliki va obtenir 92 dels 328 escons, amb una coalició en què no hi formaven part els seus antics aliats del Consell Suprem Islàmic ni el clergue Muqtada al Sadr. I els grups i milícies sunnites que, d'acord amb l'exèrcit iraquià i les tropes americanes, havien combatut la insurgència d'Al-Qaida, no només s'havien sentit traïts per Al-Maliki, sinó que l'acusaven d'estar darrere dels esquadrons de la mort que assassinaven els seus líders. Amb el parlament incapaç de nomenar un govern, Al-Maliki continuava com a primer ministre en funcions, quan el 10 de juny passat els salafistes de l'Estat Islàmic (EI) van conquerir Mossul, i amb el suport de milícies sunnites i caps tribals, l'EI estrenyia el setge a Bagdad i anunciava un califat. Això va encendre les alarmes tant a Washington com a Teheran, que, a la vegada que oferien suport logístic i militar al règim de Bagdad, van demanar a Al-Maliki que desistís de ser de nou primer ministre.
Han hagut de passar dos mesos, en què l'Estat Islàmic no ha reculat als voltants de Bagdad i, malgrat els atacs dels peixmergues kurds, ha provocat la matança i la fugida de milers de cristians i yazidites, fins que s'ha pogut aturar gràcies als bombardejos nord-americans. Però Al-Maliki continuava enrocat a Bagdad. Finalment, després de parlar amb una sola veu la màxima autoritat xiïta de l'Iraq, Ali al Sitani, Washington i Teheran, Al-Maliki en veure's sol ha acceptat deixar el lloc al xiïta Heidar al-Abadi. Caldrà veure si xiïtes, sunnites, cristians i kurds aconsegueixen posar en marxa les institucions, repartir el petroli, pactar el grau de vinculació del Kurdistan i, sobretot, amb el suport de Washington i Teheran, derrotar els milicians de l'Estat Islàmic.