QUÈ DIRIA KAPUSCINSKI DEL QUE PASSA AVUI A CATALUNYA? A RAJOY LI ANIRIA BÉ LLEGIR-LO, TOT I QUE POTSER NO L'ENTENDRIA

No sé què opinaria Ryszard Kapuscinski, cronista de revolucions i independències de la segona meitat del segle XX, del que està passa avui a Catalunya, amb la determinació del Govern de continuar endavant amb el referèndum de l'1 d'octubre malgrat les querelles, amenaces, imputacions, registres de departaments de la Generalitat i detencions d'alts càrrecs. 

Tal com estan les coses avui dimecres 20 de setembre a la una del migdia, sembla clar que ni Puigdemont i el seu govern, ni Rajoy i el PP, pensen fer-se enrere. Evidentment l'1-O no es farà un referèndum amb garanties computable numèricament si es bloquegen els sistemes informàtics de la Generalitat i a molts llocs s'impedirà que es posin meses electorales. Però d'urnes i cues de gent votant ni haurà a tot Catalunya. Els diversos errors de la majoria de Junts pel Sí i la CUP, com la manera com es va tramitar i aprovar la llei del referèndum al Parlament fa dues setmanes, queden perdonats pels sentiments emonocials d'aquells que, no ubicant-se necessàriament en l'independentisme, se senten humiliats per les imatges de la Guàrdia Civil entrant a les dependències de la Generalitat i un Mariano Rajoy, que per autisme o per por que li facin el llit des de la dreta del seu partit, és incapaç de sortir-se del seu esquema i el seu mantra.

El portaveu del PDECAT al Congrés, Carles Campuzano, ha declarat aquest matí que "ni el President Rajoy ni el Fiscal General de l'Estat són conscients del sentiment d'humiliació de la societat catalana i que amb les detencions d'avui s'han rebasat tots els límits". 

Kapuscinski en llibres com "El Sha", "Ébano", "El Imperio", "Ébano" o "Viatges amb Herodoto" va ser cronista de moltes de les revolucions, revoltes i processos d'indepedència de la segona meitat del segle passat. I detallava magistralment com tantes vegades el poder tenia que decidir-se entre reprimir brutalment als manifestants que avançaven cap el palau del govern, fugir o esperar-los i negociar. I si es decidia per la repressió, tot i que aturés momentàniament la protesta, les respostes dels dies següents per les detencions i les morts, feien encara més difícil d'aturar als manifestants.

Diu al llibre El Sha: "La experiència del policia: si fa un crit a algú i li aixeca la porra, aquest s'aterroritza i apreta a córrer (...) però pot passar que quan el policia crida el ciutadà no corri" Això és el que està passant a Catalunya i llavors el poder té que decidir-se per endurir encara més la repressió i carregar. Però com detalla Kapuscinski en nombroses revoltes si hi ha morts o detinguts, genera encara una protesta major l'endemà.  Kapuscinki explicava diferentes exemples de com el governant per haver rebutjat negociar amb el manifestants, ho acabava perdent tot.

Diu Kapuscinski a "El Sha": "És el poder qui provoca la revolució, tot i que potser no ho fa conscientment". "Al Sha el va perdre el desconeixement del seu propi país" i que "se li retreu al Sha la seva manca de decisió. Però decidit a què?" (...) "La gent es manifestava i ell feia disparar, indultar, disparar i tolerar (...) Quan aguantaran manifestant-se? Mig any? Que ho facin, ja es cansaran?"  

Evidentment la situació d'insumissió al poder de Madrid és totalment pacífica (semblen a Madrid haver-se oblidat d'alló que deien quan ETA que "amb violència no parlarem de res de res, però sense violència podem parlar de tot"!)  i m'agradraia saber què en diria Kapuscinki del punt de no retorn on s'ha arribat. I en carregar-se el PP l'Estatut de Catalunya mogut per l'orgull, l'odi i la ignorància, ha provocat de que el que pugui perdre sigui Catalunya, tot i que, paradoxalment Rajoy, gràcies a que té als catalufos independentistes en contra s'ha mantingut al poder sense que els seus votants l'hagin fet plegar per les retallades i la corrupció com a tant altres mandataris europeus.

L'actriu Carme Sansa

El President Puigdemont ha manifestat aquest migdia en roda de premsa que continua endavant amb el referèndum. Ja no té res a perdre un cop la maquinaria judicial, a instàncies de la Fiscalia General del l'Estat, ja ho té tot a punt per inhabilitar-lo o, fins i tot, per fer-lo detenir i empresonar-lo.

Així doncs, com diria Kapuscinski, què passarà ara? Es detindrà Puigdemont? S'impedirà físicament que es voti amb paperetes d'autoconsum impreses a casa a caxes de cartó a taules disn o fora de les escoles? Entrarà la Guàrdia Civil abans de l'1 d'Octubre al Palau de la Generalitat o el detindrà Puigdemont camí de casa seva a Girona? Què passarà amb els Mossos quan la Fiscalia els ordeni impedir que es posin taules de votació? Donat que TV3 continua fent propaganda del referèndum i explicarà a la gent com i on votar, fent apaologia d'un suposat delicte, anirà la Benemèrtita a Sant Joan Despí? Evidentmentment que ho poden fer, però si ho Mariano Rajoy i el Fiscal General de l'Estat s'atreveixen a fer-ho, les consequències com detalla en els seus llibres Kapuscinski, seran imprevissibles. De moment com hem vist, Podemos o CCOO, crítics amb com gestionava el camí del referèndum la Generalitat, s'han posat de banda de Govern Català i contra els escorcolls de la Guàrdia Civil. Aquesta setmana i la propera poden passar moltes coses i evidentment surtiran als llibres d'història

KAPUSCINSKI I L’1 D'OCTUBRE. Anàlisis i algunes reflexions sobre l'1 d'octubre, la negativa de Rajoy a negociar i les conseqüències de l'escalada repressiva del PP

No sé què opinaria Ryszard Kapuscinski, cronista de revolucions i independències de la segona meitat del segle XX, del que passa a Catalunya. En els seus llibres mostra aquest punt de no retorn en el que, qui té el poder, en veure perillar la seva posició per la multitud que avança cap a palau amb un llistat d'exigències, ha de decidir-se entre cedir o donar l'ordre de carregar. Si ordenava carregar detenia la protesta, però de vegades els judicis contra els detinguts o funerals dels caiguts es convertien en manifestacions que ja no podia aturar, no a favor de peticions concretes, sinó per la ruptura total.

Després de la sentència de l'Estatut, les mobilitzacions van ser multitudinàries i no en favor de l'Estatut, sinó per la independència. Artur Mas va fer comparacions entre el que passava a Catalunya amb els moviments que van liderar Luther King i Gandhi. Comparació que jo vaig qualificar d'arriscada en diversos articles, atès que molta gent va anar a presó i Gandhi i Luther King van ser assassinats.

Aquests anys els impulsors del Procés han mostrat la independència com imminent, i ara es fixa l’endemà de l'1 d'octubre si el sí guanya a les urnes. Al costat del rigor del "Llibre Blanc de la Transició Nacional" encarregat pel Govern que avaluava totes les opcions i el seu ajust a la legalitat internacional, era habitual que alguns dels conferenciants que recorrien el país explicant el Procés, diguessin barbaritats, que en res ajuden a aquest, com que no havíem preocupar-nos si la ruptura no era pactada, ja que un fons d'inversions o banc estranger pagaria els sous de funcionaris el primer any. Frivolitats que eren aplaudides amb la mateixa ingenuïtat que les paraules de Santi Vidal sobre com enganyàvem a l'enemic.

També era pesat sentir afirmacions com que després de la Via Catalana, com a la Via Bàltica, la independència estaria a la cantonada i seríem reconeguts pel món. L'URSS, com l'antiga Iugoslàvia era jurídicament una unió de repúbliques agermanades voluntàriament, pel que més enllà dels impediments que es posessin, legalment tenien dret a independitzar-se. Kosovo, i d'aquí el problema, no era república, sinó només província.

Fracassats els intents de referèndum pactat, Junts pel Sí i la CUP van presentar el 4 de juliol la Llei del Referèndum. I és aquí on el Procés s'enganya. No dic ni insinuo que el referèndum no sigui necessari, però s'enganya a la pròpia gent falsejant el marc internacional i la doctrina del  Tribunal de la Haia que restringeix el dret a l'autodeterminació a 17 territoris per descolonitzar. I en contra dels que va dir el diputat Benet Salellas en la presentació de la llei, la sentència sobre la declaració d'independència del Parlament de Kosovo, declaració votada per cert, per 109 dels 120 diputats, no dóna carta blanca a ruptures unilaterals. Així en el punt 51 de la sentència diu clarament que no li correspon pronunciar-se sobre la legalitat o no de la independència de Kosovo atès que la qüestió plantejada per l'Assemblea General es limitava a demanar que "es valori la legalitat de la declaració d'independència" que va fer el parlament, "no sobre les conseqüències jurídiques de la mateixa". I és que de fet es va plantejar així, diguem de manera tramposa en 2008, per apaivagar el malestar de Sèrbia, guanyar temps i consolidar amb reconeixements internacionals una desconnexió de Kosovo amb Sèrbia produïda de facto el 1999, i que era irreversible després de nou anys d'admistración transitòria tutelada per l'OTAN i l'ONU que volien marxar, i havent fracassat tots els intents d'acord entre Pristina i Belgrad.

Puigdemont després dels canvis al Govern de la setmana passada està acompanyat d'uns consellers, sembla, disposats a arribar fins al final. Si l'estat s'aplica amb duresa la llei, pot ser que cada detenció o irrupció de la Guàrdia Civil requisant urnes o impedint el vot provoqui, com deia Kapuscinski, majors manifestacions. I cal dir que noves respostes repressives de l'Estat, com la iniciada ara pel Tribunal de Comptes en base a una suposada malversació, que, al marge de la condemna judicial a Mas, Rigau i Ortega, vol embargar els seus béns, complica l’escenari i resolució, atès que adverteix ja als que siguin imputats per l'1 d'octubre, que a més d'inhabilitació i presó poden perdre-ho tot.

Acorralar d'aquesta manera a l'enemic o adversari, com fa l'Estat, tanca la porta posteriors acords, sent en un règim democràtic molt més difícil revocar en una posterior negociació aquest tipus de càstigs, com un embargament de béns decretat pel Tribunal de Comptes. I el fet que molts judicis puguin trigar anys, dificultaria tancar un hipotètic acord en el sentit que sigui, amb centenars de sumaris i condemnes fermes i no fermes, diversificats pels jutjats d’arreu de Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia i el Suprem.

Així doncs, encara que l’1 d’octubre hi hagi una participació massiva i molt superior a la del 9-N, amb l’escalada repressiva del govern de Madrid ens allunyarem més de l'únic escenari de resolució del conflicte. Una negociació en què uns i altres estiguin disposats a parlar de tot. Rajoy i el PP de la realització d'una consulta o referèndum que inclogui l'opció de la independència, i Junts pel Sí, la Generalitat (i la CUP, Omnium, l’ANC…) de finançament, blindatge de competències  i el reconeixement de Catalunya com a nació. 
I no veig ni a uns i als altres disposats a fer-ho. Al menys al PP no el veig disposat a negociar res de res, i és que a Rajoy, mentre tingui l'enmic a Catalunya i el conflicte obert, sap que té encara una llarga carrera com a president del govern. Evidentment Rajoy no està sol, perquè escoltant declaracions de l'exministre Mayor Oreja, comparant el procés amb ETA, ens adonem de qui tenim a l'altra banda. Però amb la manera com s'està portant el camí de l'1 d'octubre, avui amb la dimissió d'Albert Batlle, em ve a la ment l'Esquadró suïcida del Front Judaic d'Alliberament del film "La vida de Brian"