TROBEN MORT EN CAURE AL BUIT D' UN HOTEL A QUI VA SER CAP DE GABINET DE TORRAMADÉ

El Diari de Girona publica aquesta notícia que ha passat desapercebuda a la resta de mitjans de Catalunya (El Punt ho publica amb menys espai) . La mort en caure al buit d'un hotel de qui va se cap de gabinet de l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé fins 2007, quan perd les eleccions i comencen a sortir a la premsa presumptes irregularitats (Caixa Girona, reqüalificacions, Gassol, etc.) El cert és que des que Josep María Amargant va desvetllar la seva versió dels fets de la nit del 8 de novembre -agressions sexuals i tocaments reiterats vistos per la resta de regidors-, les negociacions per acomiadar Minerva Amador, el presumpte intent d'aconseguir els diners de la Diputació, i la roda de premsa on 7 regidors de Salt que eren al sopar presumptament menteixen i neguen els tocaments i assetjament cap a la seva assessora, Minerva Amador, i presidenta d'UDC de Salt, hi ha gent amb ganes de parlar. I tot s'ha tensat més després que Torramadé, desafiant als seus companys de CiU, va intentar presidir de nou la Diputació el dimarts passat. 
Sembla que podrien sortir a la llum o reobrir-se altres coses del període 1999-2007, tot i que suïcidi podria ser més aviat la coincidència en el temps d'algun "marron" (econòmic, fiscal...) del temps que va ser cap de gabinet que s'estava "menjant" en Joan Jordà.  
ACTUALITZAT, DIA 26: Segons el Diari de Tarragona s'hauria penjat, (clica aquí) Reprodueixo íntegre la notícia del del Diari de Girona (clica)

  (Foto: El Punt Avui)

Joan Jordà, cap de gabinet de Torramadé, va morir dissabte en caure al buit a un hotel de Tarragona. Va ser la mà dreta de l'alcalde del 2000 al 2007

Diari de Girona

PAU ESPARCH Joan Jordà i Avellana, qui va ser el cap de gabinet de Jaume Torramadé en la primera etapa com a alcalde de Salt, va morir dissabte al matí després de caure al buit a un hotel de Tarragona. Jordà, nascut a Banyoles el 1965, va ser trobat mort a les 10 del matí. Segons la investigació policial, s´hauria tret la vida quan suposadament va prendre la decisió de tirar-se pel balcó d´una de les habitacions de l´hotel Astari. L´allotjament turístic es troba al carrer Via Augusta de la capital del Tarragonès, just a tocar del mar, i es tracta d´un edifici d´entre quatre i cinc plantes.
Els forenses van practicar l´autòpsia al cos per concretar la causa de la mort. Joan Jordà, que actualment habitava a un nucli del municipi de Fontcoberta, al Pla de l´Estany, amb la seva dona i les seves tres filles, va deixar una nota escrita.
El vincle de Jordà amb la política va començar de ben jove, quan a l´any 1987 va formar part de la llista de la Plataforma Progressista de Banyoles –liderada per Joan Solana– pels comicis municipals, ocupant una de les posicions suplents d´aquesta candidatura. Una dècada més tard, el 1996, Joan Jordà va fer campanya per Convergència i Unió en les eleccions generals. Va anar de suplent de Salvador Carrera, que estava de número dos a la llista del Senat per a la circumscripció de Girona.
L´any 1999, quan la candidatura de CiU encapçalada per Torramadé va guanyar les municipals a Salt, Jordà es va convertir en adjunt del gabinet d´alcaldia de l´Ajuntament. Al cap de poc temps però, a principis del 2000, Joan Jordà ja va passar a ocupar el càrrec de cap del gabinet d´alcaldia al consistori de Salt, per substituir Albert Colomer –qui fins aleshores exercia el càrrec–. Llavors, Colomer es va convertir en l´adjunt, després de sortir a la llum pública la seva relació amb el cas Treball.
Així, entre els anys 2000 i 2007, Jordà va esdevenir la mà dreta de Torramadé durant els dos primers mandats en què aquest va ser alcalde de la població. Un període en el qual es van tirar endavant projectes d´envergadura, com va ser el centre comercial Espai Gironès, la factoria cultural de la Coma Cros, o la reforma del mercat de la vila, i desenvolupaments urbanístics al barri de la Massana i al voltant de l´hospital Santa Caterina.
Jordà i Torramadé van mantenir una estreta relació, mentre el primer va ser cap de gabinet i el segon alcalde de Salt. Ambdós van estar en els càrrecs fins al 2007, quan el PSC va guanyar les eleccions. Torramadé va destacar en més d´una ocasió el «gran esperit de treball» de Jordà, en els pràcticament vuit anys que va ser cap de gabinet de l´Ajuntament. Tot i que, després de la derrota electoral de l´any 2007, es va produir un distanciament entre Jaume Torramadé i Joan Jordà.
Jordà, a més de la carrera política, es dedicava al sector turístic amb la seva pròpia empresa establerta també a territori gironí.
--------------
 
 Llegir més informació a DelCamp i Diari de Tarragona, clica 
El Diari de Tarragona dóna més detalls del suïcidi

 
Llegeix el meu article, Torramadé rima amb mentider, clica
Llegir crònica Ple Municipal de Salt del dilluns 17 amb pancartes demanant dimissió
Llegir article anterior de com quedaria Salt si plegués Torramadé, amb uns regidors de CiU que van negar el fets
Informació del pagament de 20.000 euros a Rafael Entrena , parella de Joana Ortega, tres dies abans de plegar.

A dalt, imatge del Ple municipal de dilluns 17 de desembre

PLE FRED A SALT SENSE SOPAR DE NADAL I PANCARTES DEMANANT LA DIMISSIÓ DE TORRAMADÉ, i a VIC Vila d'Abadal obté el suport d'Anglada mentre plega Rieradevall.

El Ple de Salt d'ahir dilluns, en el que es van aprovar els pressupostos amb els vots de CiU, PP i els dos regidors ex-PxC, que acostumen a donar la majoria absoluta a Torramadé, va ser d'una estranya i correcta fredor, trencada només quan membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca van desplegar pancartes demanant la dimissió de Jaume Torramadé i de "Fanny, ni fu ni fa" referits a la regidora Fanny Carabellido, responsable de serveis socials. També es va prendre en consideració el cessament de la regidora del PSC, Francesca Terron, que passarà a ser jutgessa de pau. Terron va fer un encès i emotiu agraïment a Iolanda Pineda per haver-la inclòs en la llista del PSC, i Pineda recordà el paper de Terron, com a presidenta de l'Associació de Veïns del barri Centre en l'organització de la manifestació, "Volem viure a Salt en pau i bé" de gener de 2011. 
    Es va aprovar una moció contra la proposta del ministre Wert sobre la immersió lingüística, presentada conjuntament per CiU, PSC i IPS-CUP, que rebé el vot favorable de PxC i el no de Felip Gil del PP.
     Finalment cap grup d'oposició va preguntar a l'alcalde involucrat en el cas de presumptes tocaments i assetjament a la presidenta d'UDC de Salt, Minerva Amador ( clica per veure informació de l'afer) , que han motivat la seva baixa temporal d'UDC i a abandonar també transitòriament la presidència de la Diputació, si pensava deixar l'alcaldia o delegar en un altre regidor i sobre la contradicció que els regidors assistents al sopar del 8 de novembre neguessin els fets en una roda de premsa. Uns  fets que després en seu policial i judicial han confirmat moltes persones i han estat explicats amb pels i senyals pel cap de protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant. El PSC (clica) i PxC van demanar fa deu dies la dimissió de l'alcalde o la seva substitució mentre durava el procés judicial i dels regidors que haurien mentit, si es confirmaven els fets, en la roda de premsa posterior a la difusió del cas.
 No obstant en acabar el Ple Torramadé va informar que podia convocar-se els propers dies un Ple extraordinari, cosa que es va interpretar com una possible delegació de funcions cap a Josep Valentí o Albert Casellas.
I tal com ja explicava aquí fa dos dies, el ple va acabar sense el tradicional sopar de Nadal dels regidors de tots els grups que per primera vegada enguany l'alcalde, donada la tensió, no ha convocat.

Els regidors de CiU, Josep Valentí, Anna Fusté, Albert Casellas i l'alcalde J Torramadé

 En l'apart de preguntes Iolanda Pineda va preguntar per les actuacions de l'equip de govern per aturar els desnonaments hipotecaris. Cal recordar que fa un mes s'aprovà amb els vot també de CiU, declarar Salt municipi sense desnonaments. Avui Iolanda Pineda interpelarà al Senat al ministre Luis de Guindos sobre les mesures per aturar els desnonaments i el decret aprovat pel govern, totalment insuficient. (Clica per anar a la intervenció al Senat) i veure notícia (d'Europa Press sobre la pregunta i la resposta)

   I VILA D'ABADAL APROVA ELS PRESSUPOSTOS AMB EL VOT DE PxC

Una estona abans del Ple de Salt, començava el Ple a Vic, l'altra ciutat amb alcalde com Torramadé encapçalava la llista en nom d'UDC. S'havien de votar uns pressupostos pels que l'equip de govern CiU-ERC no tenia majoria i havia de renunciar a l'acta de regidora la diputada de la CUP, Georgina Rieradevall. 
La CUP denuncià que l'alcalde havia posat al començament del Ple la renúncia de Rieradevall per aconseguí així (amb Rieradevall ja fora del Ple) una majoria que no tenia. 
Finalment l'alcalde va canviar l'ordre del Ple posant pel final la renúncia cosa que feia pensar que Vila d'Abadal hauria aconseguit el suport d'algun altre grup. I així va ser. PxC, de Josep Anglada, va donar el sí als comptes sense demanar la retirada -cosa sorprenent-  dels fons destinats a convivència i immigració i entitats formades en gran part per ciutadans no autòctons com havia fet anys anteriors.
En la intervenció que va fer Rieradevall de comiat  denuncià el xantatge que havia patit aquests dies per tal que votés a favor o s'abstingués en els pressupostos. De fet, l’encara regidora de la CUP ha protagonitzat un discurs molt dur vers l’alcalde, amb desqualificacions, titllant la política vigatana com un “feudalisme de l’equip de govern”, "una “estafa" i "una rabieta de nens petits", entre d'altres afirmacions. També va dir que la “manca d’ètica de Vila d'Abadal” era “típica de la màfia”.
Llegir discurs de comiat de la Georgina Rieradevall al Ple de Vic. 


   LLEGIR ARICLE MEU, TORRAMADÉ RIMA AMB MENTIDER (O EL QUE JO VAIG VEURE I VIURE A SALT), CLICA

UNIÓ APARTA TORRAMADÉ DEL PARTIT DESPRÉS QUE AHIR DIMARTS INTENTÉS PRESIDIR EL PLE DE LA DIPUTACIÓ I TORNAR A INCORPORAR-SE , CLICA PER LLEGIR AL PERIÓDICO 

NOTICÍA DEL LLIBRE A DIARI DE GIRONA

Un llibre revela que PxC va oferir ser cap de llista de Girona a l´edil del PP a Salt

Anglada es va reunir el maig de 2010 amb diversos veïns per crear el màxim de llistes

VOTI AQUESTA NOTÍCIA

Es va presentar a Barcelona per Campuzano (CiU) i Pineda (PSC).
 diari de girona

SALT | JESÚS BADENES
El líder de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, va oferir encapçalar la llista de la formació al municipi de Girona a l'actual regidor del PP a Salt, Felip Gil. Anglada i Gil no hauria arribat a tancar l'acord i finalment, el PP el va imposar com candidat contra la voluntat dels militants del partit a Salt. En la negociació, també hauria assistit l'antiga representat de la plataforma Gent Per Salt Maria Cudinach, que finalment, també va anar en la llista del PP de Salt.
El periodista Xavier Rius Sant revela aquestes trobades en el seu llibre Xenofòbia a Catalunya. Segons Rius, les trobades es van produir a partir del maig de 2010, un any abans de les eleccions municipals. Segons relata l'autor, després de la crema de cotxes del 2010 i dels enfrontaments entre comunitats a Salt, un grup de satencs van demanar una reunió amb el regidor de Plataforma per Catalunya a Olot Moisès Font i amb el líder de la formació a Vic. La trobada es va produir l'11 de maig de 2010, en un dinar a Girona.
A Xenofòbia a Catalunya Xavier Rius analitza l'arribada de la immigració estrangera a Catalunya, la gestió de les diferents administracions, el sorgiment de veus i partits xenòfobs i els conflictes i polèmiques que es van produir a llocs com Vic, Badalona o Salt. La publicació inclou també fets recents com la renúncia, el passat setembre, de dos dels regidors de PxC a Salt.
El llibre explica com l'any 1992 a Girona, just acabat el segon procés de regularització del govern de Felipe González, el llavors governador civil Pere Navarro i el seu assessor Carles Navales van encarregar un estudi a les associacions i entitats d'immigrants o que treballen amb immigrants. En aquest estudi, es van recollir propostes per a la integració social dels nouvinguts amb l'objectiu d'evitar que, com passava a França, sorgissin veus que culpessin els immigrants de tots els mals i sacsejaven la xenofòbia amb finalitats electorals i polítiques. "Vista la situació actual, 20 anys després al mateix barri de Santa Eugènia o a Salt, no es van aplicar des de les administracions", segons destaca l'autor.

Link Diari de Grirona, clica aquí