Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cas. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de juny del 2014

ELS ENCAUSATS D'STROIKA ES NEGUEN A RESPONDRE LES PREGUNTES DEL FISCAL I DIUEN QUE NOMÉS VAN ANAR AL PONT DE VILOMARA A CAL CURRO, A CELEBRAR L'ANIVERSARI D'UN NEN, SI BÉ LA MEITAT RECONEIXEN QUE ES VAN PERDRE.

¿Què feien els 15 homes joves, un menor de 16 anys -ja condemnat-, i una dona de diferents llocs de Catalunya, la majoria dels quals diuen que no es coneixien, la nit del 23 de març de 2012 pel voltants de Manresa i el Pont de Vilomara, i per quin motiu una part s'havien trobat prèviament davant l'hotel Don Cándido de Terrassa per anar des d'allà a Manresa i el Pont de Vilomara, tot i que alguns no hi van arribar?

La resposta de tots és la mateixa. Havien estat convidats per Javier Cirera (resident a Terrassa) i la seva parella Ana M B, o per algun amic comú -donat que alguns diuen que no coneixien ni a Cirera ni a Ana M B-  a celebrar al restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara, l'aniversari del fill de 4 anys d'Ana M B. 
I la resposta a les preguntes del seus advocats de perquè consten trucades fetes des prop de la sala Stroika, és que es van perdre i van donar voltes, o perquè havien quedat en un benzinera a l'entrada de Manresa amb uns dels altres cotxes. I el motiu pel que alguns dels que van arribar als voltants de Manresa (com consta per la localització de les trucades de mòbil), no acabessin sopant a Cal Curro, és tan senzilla com que es van perdre o els van deixar tirats en una benzinera propera a Manresa i en quedar-se sense bateria o no tenir el telèfon del qui els havia convidat a aquell sopar d'aniversari d'un nen, havien decidit tornar cap a Sabadell, Igualada, Terrassa o Tarragona.

Donat que alguns dels encausats van reconèixer en la seva primera declaració en el jutjat de Manresa el juliol de 2012, haver participat amb més o menys implicació a l'atac neonazi a la porta de Sala Stroika del 23 de març, i altres, en aquella primera declaració, havien negat haver-se desplaçat a Manresa o el Pont de Vilomara, el Fiscal de delictes d'odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar (que els hi demana entre 37 i 39 anys de presó), ha fet constar la contradicció entre el que van reconèixer davant del jutge i el que han afirmat avui. 
Tots ha negat anar amb passamuntanyes o roba militar i, a aquells a qui els hi ha preguntat el seu advocat -donat que s'han negat a respondre al fiscal-, han dit no haver estat mai a Stroika. Això ha motivat el comentari del fiscal, que ha recordat que un dels que ha dit no haver-hi estat mai, consta que hi va treballar com a vigilant.
Alguns, a preguntes dels seus advocats, han dit que a la declaració als jutjats de Manresa van ser coaccionats pels mossos d'esquadra de que si no deien el que ells volien els hi retirarien la custòdia del fill, tindrien una pena de més anys de presó, implicarien a la seva parella o, fins i tot que, a causa de la pressió feta pels agents instants abans, havien declarat molt nerviosos i no sabien ni què havien dit.

Després que a la sessió d'ahir, en que els advocats van demanar la nul·litat de les escoltes telefòniques fetes les setmanes anteriors a les detencions i, també, del registres de punts on els mòbils dels acusats van fer o rebre trucades la nit dels fets, i fracassada l' estratègia de les defenses de pactar una acceptació de culpabilitat amb penes no superiors als 10 anys, totes les preguntes dels defensors s'han centrat en desmuntar que fossin un grup organitzat de persones que es coneixien feia temps i, a la vegada, justificar que es creuessin nombroses trucades telèfoniques aquell vespre als voltants de Manresa. 
Tots han coincidit en la mateixa coartada de que, sense participar en l'atac a la sala Stroika, haguessin estat pels voltants de Manresa, on els seus mòbils van deixar el registre, i de que anessin o no a sopar al restaurant Cal Curro de Pont de Vilomara, a 2 km de Manresa. 

Ha estat Javier Cirera M, amb un llarg historial penal i policial per activitat ultra, a qui mossos i Fiscalia consideren el líder i cervell del grup, qui ho ha aclarit. Com farien després la resta, s'ha negat a respondre al fiscal, a l'acusació particular i a l'acció popular. I responent només les preguntes del seu advocat ha explicat que aquell divendres feia 4 anys el fill de la seva parella, Ana M V, que també era a la banqueta dels acusats. 
Cirera ha dit que ell i Ana M.V van decidir celebrar un sopar d'aniversri -sense el nen!- al restaurant Cal Curro de Sant Joan de Vilomara, municipi on el seus pares tenen la segona residència. Així, van anar trucant a diferents amics per tal que vinguessin, alguns dels qual van dir que vindrien amb altres amics que recollirien a Terrassa o vindrien des d'altres llocs de Catalunya (Tarragona, Igualada, Sabadell, Palafolls, Polinyà) i es trobarien bé a Terrassa, bé en una benzinera o en una rotonda prop de Manresa.

Així, un per un, els setze acusats han anant explicant la seva gimcana particular fins arribar a l'hotel Don Cándido de Terrassa, o com un amic amb qui eren a un bar els convidava a anar amb ell a l'aniversari del fill de la parella de l'amic de l'amic. I el fet de haver participat o no en el sopar (hi ha imatges del restaurant) es justificava per haver-se perdut, no tenir saldo per trucar al cotxe de l'amic al que seguien i havien perdut en un avançantament, a una trucada de la parella dient que es trobava malament i que tornés a casa, o a que no els havien vingut a buscar a la benzinera on havien quedat.

L'ESTRANY CONTROL DE LA GUÀRDIA CIVIL

Entre els que no van arribar al restaurant del Ponts de Vilomara es troben Cristian T.S de Capellades -a qui mossos i Fiscalia considera com un dels organitzadors de l'acció-,  Víctor E.G. d'Igualada,  i Daniel M.M de Sant Vicenç de Castellet. Els dos primers van sortir amb el seu vehicle des d'Igualada direcció Manresa per la C-37, i a l'alçada de Sant Salvador de Guardiola van ser aturats, i reconeguts per la Guàrdia Civil en un control de carretera. I ha justificar que no arribés al lloc del sopar donat  que no van trobar al cotxe amb que havien quedat, pel que van decidir tornar a Igualada. (Jo sempre he pensat que aquell control de la Benemèrita no va ser casual, i crec que per les xarxes socials ultres -on la Guàrdia Civil té molts col·laboradors i agents infiltrats- algú va deixar anar que els d'Igualada i Capellades anaven a Manresa a fer una acció)

El Fiscal Miguel Ángel Aguilar li ha recordat que el que afirmava avui era totalment diferent al que havia dit jutjats de Manresa on va explicar que després de ser aturats i reconeguts en aquell control de la Guàrdia Civil, tot i anar a recollir a Daniel M.M, després de parlar per telèfon amb Javier Cirera, van considerar millor per tots no participar en l'acció violenta contra antifeixistes a Manresa. Cristian T. ha respost que, si al jutjat va dir una altra cosa, va ser per que els mossos li van dir que si no declarava el que li deien, li traurien la custòdia del fill. 
  
De totes les declaracions la potser més breu ha estat la d'Óscar R. R., veí de Polinyà, que s'ha limitat a afirmar que va anar directament des de Polinyà a Cal Curro. El seu advocat no li ha preguntat com a altres, si militava en grups ultres o als Cusos de les Brigades Blanquiazules, per donar-lis oportunitat de desmentir la seva ideologia ultra.  Óscar R.R s'ha presentat amb una camisa que li deixava descobert el tatuatge amb el número 88, que significa Heil Hitler. Qui sí ha reconegut militància política ha estat Víctor E.G, dirigent llavors del Movimiento Social Republicano (MSR), dient que aquest és un partit totalment legal. 


Óscar R R, amb el número 88 tatuat al coll, avui al judici. A sota foto seva de facebook
Així les coses, s'ha aixecat la sessió, sense que els fiscals ni les acusacions hagin pogut intervenir gaire. La propera sessió serà el dijous 12 on declararan els primers testimonis. Els testimonis protegits i el menor condemnat que hi va participar i ha reconegut tots els fets, declararan més endavant. I la majoria d'acusats -cinc són en llibertat- han abandonat la sala, sortint de l'Audiència de Barcelona al Passeig de Sant Joan, en les furgones direcció Can Brians.
Caldrà veure a les properes sessions com justifiquen les imatges de les càmares de seguretat de Cal Curro, els que van arribar al "sopar d'aniversari d'un nen", sense el nen, els gestos on sembla que comentin una pallissa a cops i patades.

Una de les tres furgonetes que tornaven els acusats a Can Brians


dijous, 27 de desembre del 2012

PRESENTACIÓ D"AMOR A LA CARTA", DIVENDRES 11 DE GENER A GIRONA

El divendres 11 de gener a les 20 hores, presento la meva novel·la "Amor a la carta" editada per Raima, a la Llibreria 22 de Girona. Una història d'amor i intriga que passa els anys 1996 i 1997 a L'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà.  
En Joan, un carter divorciat que treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que la cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'identificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere. 
Una història amb tombs inesperats o no tot és el que sembla.
Intervendran en Guillem Terribas, l'escriptor Saïd el Kadaoui (clica), la Iolanda Pineda i jo.

PER UN ERROR, EL TARGETÓ DIU A LES 19, PERÒ SERÀ A LES 20 HORES 

dilluns, 24 de desembre del 2012

TROBEN MORT EN CAURE AL BUIT D' UN HOTEL A QUI VA SER CAP DE GABINET DE TORRAMADÉ


El Diari de Girona publica aquesta notícia que ha passat desapercebuda a la resta de mitjans de Catalunya (El Punt ho publica amb menys espai) . La mort en caure al buit d'un hotel de qui va se cap de gabinet de l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé fins 2007, quan perd les eleccions i comencen a sortir a la premsa presumptes irregularitats (Caixa Girona, reqüalificacions, Gassol, etc.) El cert és que des que Josep María Amargant va desvetllar la seva versió dels fets de la nit del 8 de novembre -agressions sexuals i tocaments reiterats vistos per la resta de regidors-, les negociacions per acomiadar Minerva Amador, el presumpte intent d'aconseguir els diners de la Diputació, i la roda de premsa on 7 regidors de Salt que eren al sopar presumptament menteixen i neguen els tocaments i assetjament cap a la seva assessora, Minerva Amador, i presidenta d'UDC de Salt, hi ha gent amb ganes de parlar. I tot s'ha tensat més després que Torramadé, desafiant als seus companys de CiU, va intentar presidir de nou la Diputació el dimarts passat. 
Sembla que podrien sortir a la llum o reobrir-se altres coses del període 1999-2007, tot i que suïcidi podria ser més aviat la coincidència en el temps d'algun "marron" (econòmic, fiscal...) del temps que va ser cap de gabinet que s'estava "menjant" en Joan Jordà.  
ACTUALITZAT, DIA 26: Segons el Diari de Tarragona s'hauria penjat, (clica aquí) Reprodueixo íntegre la notícia del del Diari de Girona (clica)
  (Foto: El Punt Avui)

Joan Jordà, cap de gabinet de Torramadé, va morir dissabte en caure al buit a un hotel de Tarragona. Va ser la mà dreta de l'alcalde del 2000 al 2007

Diari de Girona

PAU ESPARCH Joan Jordà i Avellana, qui va ser el cap de gabinet de Jaume Torramadé en la primera etapa com a alcalde de Salt, va morir dissabte al matí després de caure al buit a un hotel de Tarragona. Jordà, nascut a Banyoles el 1965, va ser trobat mort a les 10 del matí. Segons la investigació policial, s´hauria tret la vida quan suposadament va prendre la decisió de tirar-se pel balcó d´una de les habitacions de l´hotel Astari. L´allotjament turístic es troba al carrer Via Augusta de la capital del Tarragonès, just a tocar del mar, i es tracta d´un edifici d´entre quatre i cinc plantes.
Els forenses van practicar l´autòpsia al cos per concretar la causa de la mort. Joan Jordà, que actualment habitava a un nucli del municipi de Fontcoberta, al Pla de l´Estany, amb la seva dona i les seves tres filles, va deixar una nota escrita.
El vincle de Jordà amb la política va començar de ben jove, quan a l´any 1987 va formar part de la llista de la Plataforma Progressista de Banyoles –liderada per Joan Solana– pels comicis municipals, ocupant una de les posicions suplents d´aquesta candidatura. Una dècada més tard, el 1996, Joan Jordà va fer campanya per Convergència i Unió en les eleccions generals. Va anar de suplent de Salvador Carrera, que estava de número dos a la llista del Senat per a la circumscripció de Girona.
L´any 1999, quan la candidatura de CiU encapçalada per Torramadé va guanyar les municipals a Salt, Jordà es va convertir en adjunt del gabinet d´alcaldia de l´Ajuntament. Al cap de poc temps però, a principis del 2000, Joan Jordà ja va passar a ocupar el càrrec de cap del gabinet d´alcaldia al consistori de Salt, per substituir Albert Colomer –qui fins aleshores exercia el càrrec–. Llavors, Colomer es va convertir en l´adjunt, després de sortir a la llum pública la seva relació amb el cas Treball.
Així, entre els anys 2000 i 2007, Jordà va esdevenir la mà dreta de Torramadé durant els dos primers mandats en què aquest va ser alcalde de la població. Un període en el qual es van tirar endavant projectes d´envergadura, com va ser el centre comercial Espai Gironès, la factoria cultural de la Coma Cros, o la reforma del mercat de la vila, i desenvolupaments urbanístics al barri de la Massana i al voltant de l´hospital Santa Caterina.
Jordà i Torramadé van mantenir una estreta relació, mentre el primer va ser cap de gabinet i el segon alcalde de Salt. Ambdós van estar en els càrrecs fins al 2007, quan el PSC va guanyar les eleccions. Torramadé va destacar en més d´una ocasió el «gran esperit de treball» de Jordà, en els pràcticament vuit anys que va ser cap de gabinet de l´Ajuntament. Tot i que, després de la derrota electoral de l´any 2007, es va produir un distanciament entre Jaume Torramadé i Joan Jordà.
Jordà, a més de la carrera política, es dedicava al sector turístic amb la seva pròpia empresa establerta també a territori gironí.
--------------
 
 Llegir més informació a DelCamp i Diari de Tarragona, clica 
El Diari de Tarragona dóna més detalls del suïcidi

 
Llegeix el meu article, Torramadé rima amb mentider, clica
Llegir crònica Ple Municipal de Salt del dilluns 17 amb pancartes demanant dimissió
Llegir article anterior de com quedaria Salt si plegués Torramadé, amb uns regidors de CiU que van negar el fets
Informació del pagament de 20.000 euros a Rafael Entrena , parella de Joana Ortega, tres dies abans de plegar.

A dalt, imatge del Ple municipal de dilluns 17 de desembre