SEGONS EL PUNT, TORRAMADÉ DIMITIRÀ DE PRESIDENT DESPRÉS DE REIS, PERÒ QUEDARIA COM ALCALDE DE SALT, TOT I QUE MOLTES COSES HAN CANVIAT AMB LA MORT DE JORDÀ

El Punt Avui publica avui que Torramadé dimitirà probablement de la presidència de la Diputació després de Reis (clica per anar a la notícia al Punt Avui ), però segurament continuaria com a diputat provincial i alcalde de Salt. 
      L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va twitejar i declarar el dia 27 que CDC i UDC no havien actuat amb diligència en tot l'afer Torramadé (clica per anar a la notícia)  No és cap secret que des de CDC de Girona no veien bé el paper que va fa fer a Salt en el mandat de Iolanda Pineda, ni el que feia ara a Salt i la Diputació, la seva actuació amb Caixa Girona.
Des del meu punt de vista, continuar com alcalde serà allargar una agonia mentre avança el procés judicial i la investigació interna de la Diputació pels tocaments a Minerva Amador i l'intent d'aconseguir, segons s'ha publicat, d'alguna partida pública els diners per compensar el seu silenci i acomiadament, i per la denúncia en sentit contrari que va posar Torramadé a Amador que a Torramadé se li podria girar en contra. Moltes coses s'han remogut a Salt després del suïcidi la setmana passada de Joan Jordà i Avellana, que fou cap de gabinet de Torramadé a l'ajuntament de Salt en el període 1999-2007. 

La qüestió ja no és només què passa amb els regidors i militants de CiU presents al sopar del 8 de novembre que van signar i llegir una declaració negant els tocaments sexuals a la presidenta d'UDC de Salt, Minerva Amador, que confirmaria després el cap de protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant (clica per llegir article d'Amargant detallant els fets ). La qüestió també és la pressió que estan vivint aquests regidors que, presumptament, van mentir en el seu dia sobre el cas Amador,  després del suïcidi de Jordà.  

       Sembla que Jordà s'estaria "menjant un marron" de l'època 1999-2007 del que Jordà no n'era o no se'n sentia exclusivament responsable. Caldrà esperar a veure l'escrit o els escrits que va deixar abans de morir si impliquen a Torramadé i a altres regidors passats i presents de Salt i fora de Salt. Caldrà veure quina proposta té CiU per la governabilitat de Salt si Torramadé continua d'alcalde o si plega amb uns regidors que, presumptament van mentir a la roda de premsa que van fer a la seu de CiU, negant les agressions o tocaments sexuals a Amador.
    Com explico al llibre "Xenofòbia a Catalunya" (que Torramadé i Fàbregas no van signar l'autorització per presentar-lo a Salt i ho vaig fer al Centre Cívic Santa Eugènia de Girona, tocant a Salt), quan es comença a convocar la manifestació al Ple de Salt de protesta pels robatoris de multireincidents el febrer de 2010, Torramadé demana a la llavors alcaldessa, Iolanda Pineda, (PSC), que expulsi ERC de l'equip de govern i el deixi entrar a ell com a Tinent d'Alcalde d'urbanisme, insinuant que si fa aixó s'aturaran les protestes. Pineda no ho fa i passa el que passa. El que no se sabia llavors és que Torramadé estava imputat per un presumpte delicte vinculat a un cobrament per una requalifiació (Gassol) que no va poder culminar l'any 2007 en aturar-la ERC i perdre tot seguit les eleccions. En aquell moment Torramadé demana a certes persones que intervinguin per tal que ell recuperi urbanisme donat que segons insinua, tindria  negociacions urbanístiques a mitges (IKEA, punteta...), però tot semblaria que la pressió que patia Jordà era per qüestions del període 2000-2007 que el van afectar o l'estaven afectant sense ser-ne responsable, i no rebia el suport, en el sentit que calia, de Torramadé.   

Imatge del Ple de dilluns 17 de desembre

Portada Diari de Girona de 31 de desembre 2012
Segons Dairi de Girona, l'advocat Rafael Entrena, nova parella de la Vicepresidenta Joana Ortega (UDC), va cobrar 20.000 euros per un nou informe l'aeroport de Girona, tres dies abans de plegar.

Llegir informació sobre aquest pagament . Ves a notícia Diari de Girona (clica)
Informació actualitzada a 3 de gener sobre aquest segon informe aeropurtuari encarregat a l'advocat de Torramadé, dies abans de plegar. 

TROBEN MORT EN CAURE AL BUIT D' UN HOTEL A QUI VA SER CAP DE GABINET DE TORRAMADÉ

El Diari de Girona publica aquesta notícia que ha passat desapercebuda a la resta de mitjans de Catalunya (El Punt ho publica amb menys espai) . La mort en caure al buit d'un hotel de qui va se cap de gabinet de l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé fins 2007, quan perd les eleccions i comencen a sortir a la premsa presumptes irregularitats (Caixa Girona, reqüalificacions, Gassol, etc.) El cert és que des que Josep María Amargant va desvetllar la seva versió dels fets de la nit del 8 de novembre -agressions sexuals i tocaments reiterats vistos per la resta de regidors-, les negociacions per acomiadar Minerva Amador, el presumpte intent d'aconseguir els diners de la Diputació, i la roda de premsa on 7 regidors de Salt que eren al sopar presumptament menteixen i neguen els tocaments i assetjament cap a la seva assessora, Minerva Amador, i presidenta d'UDC de Salt, hi ha gent amb ganes de parlar. I tot s'ha tensat més després que Torramadé, desafiant als seus companys de CiU, va intentar presidir de nou la Diputació el dimarts passat. 
Sembla que podrien sortir a la llum o reobrir-se altres coses del període 1999-2007, tot i que suïcidi podria ser més aviat la coincidència en el temps d'algun "marron" (econòmic, fiscal...) del temps que va ser cap de gabinet que s'estava "menjant" en Joan Jordà.  
ACTUALITZAT, DIA 26: Segons el Diari de Tarragona s'hauria penjat, (clica aquí) Reprodueixo íntegre la notícia del del Diari de Girona (clica)

  (Foto: El Punt Avui)

Joan Jordà, cap de gabinet de Torramadé, va morir dissabte en caure al buit a un hotel de Tarragona. Va ser la mà dreta de l'alcalde del 2000 al 2007

Diari de Girona

PAU ESPARCH Joan Jordà i Avellana, qui va ser el cap de gabinet de Jaume Torramadé en la primera etapa com a alcalde de Salt, va morir dissabte al matí després de caure al buit a un hotel de Tarragona. Jordà, nascut a Banyoles el 1965, va ser trobat mort a les 10 del matí. Segons la investigació policial, s´hauria tret la vida quan suposadament va prendre la decisió de tirar-se pel balcó d´una de les habitacions de l´hotel Astari. L´allotjament turístic es troba al carrer Via Augusta de la capital del Tarragonès, just a tocar del mar, i es tracta d´un edifici d´entre quatre i cinc plantes.
Els forenses van practicar l´autòpsia al cos per concretar la causa de la mort. Joan Jordà, que actualment habitava a un nucli del municipi de Fontcoberta, al Pla de l´Estany, amb la seva dona i les seves tres filles, va deixar una nota escrita.
El vincle de Jordà amb la política va començar de ben jove, quan a l´any 1987 va formar part de la llista de la Plataforma Progressista de Banyoles –liderada per Joan Solana– pels comicis municipals, ocupant una de les posicions suplents d´aquesta candidatura. Una dècada més tard, el 1996, Joan Jordà va fer campanya per Convergència i Unió en les eleccions generals. Va anar de suplent de Salvador Carrera, que estava de número dos a la llista del Senat per a la circumscripció de Girona.
L´any 1999, quan la candidatura de CiU encapçalada per Torramadé va guanyar les municipals a Salt, Jordà es va convertir en adjunt del gabinet d´alcaldia de l´Ajuntament. Al cap de poc temps però, a principis del 2000, Joan Jordà ja va passar a ocupar el càrrec de cap del gabinet d´alcaldia al consistori de Salt, per substituir Albert Colomer –qui fins aleshores exercia el càrrec–. Llavors, Colomer es va convertir en l´adjunt, després de sortir a la llum pública la seva relació amb el cas Treball.
Així, entre els anys 2000 i 2007, Jordà va esdevenir la mà dreta de Torramadé durant els dos primers mandats en què aquest va ser alcalde de la població. Un període en el qual es van tirar endavant projectes d´envergadura, com va ser el centre comercial Espai Gironès, la factoria cultural de la Coma Cros, o la reforma del mercat de la vila, i desenvolupaments urbanístics al barri de la Massana i al voltant de l´hospital Santa Caterina.
Jordà i Torramadé van mantenir una estreta relació, mentre el primer va ser cap de gabinet i el segon alcalde de Salt. Ambdós van estar en els càrrecs fins al 2007, quan el PSC va guanyar les eleccions. Torramadé va destacar en més d´una ocasió el «gran esperit de treball» de Jordà, en els pràcticament vuit anys que va ser cap de gabinet de l´Ajuntament. Tot i que, després de la derrota electoral de l´any 2007, es va produir un distanciament entre Jaume Torramadé i Joan Jordà.
Jordà, a més de la carrera política, es dedicava al sector turístic amb la seva pròpia empresa establerta també a territori gironí.
--------------
 
 Llegir més informació a DelCamp i Diari de Tarragona, clica 
El Diari de Tarragona dóna més detalls del suïcidi

 
Llegeix el meu article, Torramadé rima amb mentider, clica
Llegir crònica Ple Municipal de Salt del dilluns 17 amb pancartes demanant dimissió
Llegir article anterior de com quedaria Salt si plegués Torramadé, amb uns regidors de CiU que van negar el fets
Informació del pagament de 20.000 euros a Rafael Entrena , parella de Joana Ortega, tres dies abans de plegar.

A dalt, imatge del Ple municipal de dilluns 17 de desembre

TORRAMADÉ DEIXA TEMPORALMENT LA PRESIDÈNCIA DE LA DIPUTACIÓ. CONTINUA D'ALCALDE DE SALT

L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé (UDC), acaba d'anunciar que deixa temporalment la Presidència de la Diputació. El càrrec serà exercit per l'alcalde de Banyoles, el dirigent de CDC, Miquel Noguer. No deixa, en canvi, l'alcaldia de Salt. Dilluns vinent hi ha Ple ordinari de l'Ajuntament.
Prèviament, aquest migdia ha anunciat que deixava "a peticio pròpia de manera temporal" els seus càrrecs a UDC. Segons alguns analistes, jurídicament es fa difícil justificar aquesta retirada transitòria de la Diputació ( llegeix Diari de Girona, clica ).
Justifica que no plega de l'alcaldia de Salt dient que la institució afectada és només la Diputació, consideració sorprenent ja que els pressumptes tocaments a la cap d'UDC de Salt i n 15 de la llista de Salt, els hauria fet acompanyat dels regidors de CiU de Salt, els qual van negar-ho tot en una roda de premsa. 
Torramadé, com es recull a l'últim dels 5 audios de l'ACN que linko diu que és un apartament temporal:  "No hi ha hagut dimissió, segueixo sent President de la Diputació i la intercomarcal d'Unió de Girona"
Clica i escolta 5 audios de l'ACN, clica 

COM QUEDA LA GOVERNABILITAT DE SALT?
La retirada temporal de la Diputació és la primera conseqüència política, més enllà de com avanci el procés judicial per extorsió presentat per Torramadé contra la presidenta d'UDC de Salt i assessora seva a la Diputació, Minerva Amador, i les denúncies de Minerva Amador cap a Torramadé per agressió sexual en el sopar de regidors i miltants de CiU de Salt acompanyats de l'alcalde de Bescanó (CDC) i vicepresident de la Diputació, la nit del 8 de gener en un restaurant de Girona, previ a l'acte de "despenjada" de cartell de campanya de les 12 de la nit.

Recordem que Torramadé denúncia Amador per exigir-li 50.000 euros sota l'amenaça de denunciar-lo per reiterats tocaments sexuals en el sopar; acte seguit Amador explica que l'agressió es va produir, la va veure tothom i havia pactat amb Torramadé no denunciar-lo i acomiadar-se de la Diputació a canvi del 50.000 euros (el sou de dos anys), però quan tot ja estava a punt, Torramadé la denuncia a ella. 

Llavors tres regidores de Salt fan una roda de premsa en la que llegeixen un comunicat signat pels 7 regidors de Salt que eren al sopar amb Torramadé (tots menys Fco Honrado), per Xavier Soy i per altres militants, negant-ho tot. 

        El cap de Protocol confirma els fets, les negociacions i se sent enganyat

Però dimarts és Josep Maria Amargant, Cap de Protocol de la Diputació, qui no només confirma les agressions, en un article  titulat "Quina nit la d'aquell dia publicat al Diari de Girona i ampliat després a uns demolidores declaracions a Ràdio Girona (clica per escoltar) sino que detalla els tocaments a Amador i afirma que els va patir també una altra persona, que sembla que seria una de les regidores que van fer a roda de premsa. A l'article al Diari de Girona i en declaracions a la ràdio explica com Torramadé li demana que negocii una sortida que eviti l'escàndol i la fi de la seva carrera política, cosa que ell fa, es reuniex amb una Minerva que plora i tremola i manifesta la por a Torramadé i haver d'aturar al marit d'Amor que vol trencar la cara a l'alcalde i president de la Diputació. Però el mateix Torramadé denunciant Amador als mossos evita que arribi a bon port i fa que tot esclati quatre dies abans de les eleccions.

 Amargant confirma que Torramadé li va explicar què va passar, que alguns dels comensals també, i com el convergent Xavier Soy comentava els tocaments a les dues senyores com si fos la retransmissió d'un partit de futbol. Aquell vespre, una hora més tard, ja a l'acte de campanya de CiU, Torramadé en estat etílic faria comentaris grollers de tipus sexual cap el cap de llista per Girona, l'alcalde de Figueres, Santi Vila que reconeix des de fa anys la seva opció sexual. 

Al marge del que Torramadé plegui transitòriament de la Diputació i la celeritat o no del procés judicial, Torramadé continuarà sent alcalde de Salt, i si per les declaracions als mossos, al jutjat i a la premsa d'altres testimonis o inclús d'alguns que va signar la declaració a la premsa negant-ho, que en seu judicial o policial han reconegut que els fets sí que van passar tal com diu Amargant i Amador, la qüestió és com queda la governabilitat de Salt.  

L'alcalde pot plegar per voluntat pròpia o per moció de censura, però hi disparitat d'opinions sobre si caldria el vot d'11 regidors o n'hi hauria prou si plega per pròpia voluntat, malaltia, sentència o ingrés a la presó, si ha de de ser el següent de la llista que va obtenir més vots populars. CiU en té 9 i obté sovint la majoria gràcies els dos ex-PxC. També acostuma a votar-li a favor Felip Gil, l'únic del PP. Hi els 6 del PSC, grup encapçalat per l'exalcaldessa Iolanda Pineda, els 2 d'Independents per Salt (CUP), i Maria Osuna, l'única que continua al grup de PxC.

 En plegar el regidor de CiU Dani Navarro fa mig any, Torramadé no va voler que ocupés el lloc la següent, Tona Torras, sinó l'11, Francisco Honrado. Honrado que no era al sopar no va signar la declaració negant els fets i és l'únic regidor que fent honor la seu cognom està net. Però si com diu el Cap de Protocol, J M Amargat, les proves i testimonis dels fets, i de que Torramadé ho reconeix a diverses persones el dilluns següent, i de les negociacions posteriors, són aclaparadores, els regidors que haurien mentit es veurien obligats, més tard o més d'hora a dimitir, excepte Honrado -l'11 de la llista-. Minerva Amador és la 15. La majoria d'aquests no tenen cap experiència política i és problable que la majoria renunciarien.

Dirigents de CDC de les comarques gironines lamentaven que Torramadé (UDC) -a qui anomenaven l'home de les tenebres, es feia les llistes a mida fent entrar a CDC gent totalment fidel a ell, dient-li: "no t'afiliis a UDC que els 2, 3, 5,6 i 7 han de ser de CDC. Entra a CDC i jo diré que et vull a tu i a tu, enlloc d'aquells altres"   

El PSC, PxC (Clica per anar al web de PxC) i IPS-CUP, ja han demanat (clica per llegir comunicat del PSC ) amb major o menor contundència la dimissió de l'alcade, però també dels regidors que han mentit, si es demostren els fets denunciats per Amargant i Amador 

                         GESTORA O GOVERN D'UNITAT?

La llei preveu la creació de gestores quan dimiteixen els regidors i renuncien la resta de la llista., però evidentment aquí només dimitirien o renunciarien membres d'una llista.

Però també hi hauria la possibilitat que des de CDC de Girona i la Generalitat es plantegés per un municipi tan complex i tan fràgil com Salt un govern d'unitat amb regidors d'altres grups i amb membres de la llista de CiU no cremats per haver mentit. No es cap secret que CDC està força descontenta des de fa temps a les maneres de fer Torramadé -que els amaga que està imputat-  per un suposat cobrament per l'intent de requalificació dels terrenys de la Gassol quan Salt esclata el febrer de 2010 i demana llavors a Iolanda Pineda que expulsi ERC del govern que l'anterior mandat havia aturat la requalificació, i li doni a ell urbanisme. 

Així des del partit o des de la Conselleria de Governació es podria forçar a un govern d'unitat o una gestora en la que participaria el regidor Fco Honrado i els nous regidors de CiU -sense experiència política si accepten ocupar l'acta- amb regidors d'altres partits que haurien de ser els 6 del PSC, el del PP si volgués entrar i els dos d'IPS-CUP.

 Però qui encapçalaria aquest govern d'unitat? Què passarà si caigut Torramadé els 7 regidors que han mentit es neguen de moment a dimitir? Amb quins vots externs els actuals regidors presumptament mentiders, aconseguirien ell 11 vots per governar? Què passaria si els següents de la llista, inclosa la Sra Amador no volen acceptar l'acta de de regidor quan caiguin els que han mentit?  Es retractaran públicament els que han mentit, per conservar així el lloc o si reconeixen que han mentit encara s'enfonsen més fins que arribi la sentència judicial o la imputació de Torramadé? Quin paper jugarà l'home fort de CDC a Girona, el diputat i alcalde de Figueres, que segons testimonis va aguantar comentaris grollers sexuals de Torramadé a l'acte d'inici de campanya? 

Sembla que l'altra dona que en aquell sopar segons Amargant patiria tocaments de l'alcalde de Salt podria ser una de les que van fer la roda de premsa negant els fets, en nom de tots els assistents.

 Miquel Noguer, alcalde de Banyoles, president interí o accidental de la Diputació de Girona després de la renúncia provisional de Torramadé. Probablament si Xavier Soy, Vicepresident de la Diputació, no hagués estat al sopar i signat el manifest negant els fets, CDC hagués optat per l'opció més lògica, que el Vicepresident es fes càrrec de la Presidència interina.
Si vols saber què en penso de Torramadé, clica i ves a "Torramadé rima amb mentider" 
així és com es va compoprtar amb mi mentre feia el llibre "Xenofòbia a Catalunya" i un cop publicat, quan no signar, en base a uns actes inexistents, ni ell ni R Fàbregas l'autorització per presentar-lo a Salt

RECOMANO AQUEST ARTICLE D'A. SOLER QUE PARLA D'ESTESO I OZORES I SENYORETES.... DE SOY I TORRAMADÉ, clica
TEXT ARTICLE D'ALBERT SOLER:

ALBERT SOLER Aquí només queden dues opcions, ni més ni menys que les mateixes dues que planegen des de sempre sobre el Sant Sopar de Jesús i els apòstols, i perdó per tornar-hi a fer referència: que els fets explicats siguin autèntics, o que siguin falsos. La no presència del narrador -sigui Amargant o siguin els Evangelistes- és secundària. Analitzem-les totes dues:
A) Si el relat del sopar i els dies següents és cert, arriba tenta anys tard. Aquesta història l'agafa Antonio Ozores als anys vuitanta i en fa una pel·lícula per rebolcar-se de riure, amb Fernando Esteso de president de la Diputació, intentant empaitar l'assessora interpretada per una espaterrant Fedra Lorente. Pajares, per descomptat, faria de Xavier Soy, col·lega de peripècies d'Esteso. Després de l'escena del sopar, hilarant perquè sí, en vindrien d'altres no menys divertides, com els plors d'Esteso al seu despatx quan veu que pot perdre-ho tot, discussions pujades de to al domicili conjugal i Pajares buscant coartades per al seu amic. Posats a completar el càsting, a Amargant l'interpretaria José Luis López Vázquez, que es movia tan bé en la comèdia com en la tragèdia.
B) Si tot és fals, no hi ha pel·lícula i Xavier Soy, que ho va presenciar tot -o sigui, res- sortirà a denunciar públicament l'enorme injustícia que s'està cometent amb Torramadé, defenestrat d'UDC i gairebé obligat a apartar-se del seu càrrec de president de la Diputació. Soy no quedarà impassible davant les conseqüències que està patint Torramadé per uns fets que, ell ho sap perfectament, mai no van tenir lloc. Home d'honor, criticarà la postura del seu propi partit (CDC) en l'afer i deixarà el càrrec de vicepresident de la Diputació com a mostra de solidaritat amb el seu president, almenys fins que aquest el recuperi, lliure ja de tota màcula. I si no és així, passem a l'apartat A.
Publicat ahir a Diari de Girona.
 Informació sobre els pagaments de 20.000 euros per un informe a l'advocat Rafael Entrena (parella de Joana Ortega) que va intervenir en les negociacions avortades per Torramadé ( clica)