Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris VI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris VI. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 de novembre del 2024

Polítics i monarques enfangats i els errors de Sánchez. El Triangle

 

Xavier Rius Sant, El Triangle 3 de novembre de 2024

La ciutat d’Alzira, fundada pels àrabs fa més de mil anys, es deia inicialment Aljazira, que en àrab significa “la illa” o “la península”. Aljazira és el nom de la cadena de televisió àrab que agafa nom de la península de l’estat qatarià. Si els àrabs anomenaren així l’actual capital de la comarca de la Ribera Alta, va ser perquè quan el riu Xúquer i els seus afluents con el Magre i el Barranc de la Barxeta incrementaven el seu cabal i es desbordaven, la ciutat que, a més estava protegida per les muralles que hi van construir, emergia com una illa en mig de l’aigua i les terres que quedaven inundades o cobertes per l’agua i el fang.

En aquell temps no hi havia zones inundables totalment construïdes i urbanitzades, centres comercials amb pàrquings subterranis i carreteres, autovies ni vies de tren que dificultaven l’evacuació de l’aigua cap el mar. Evidentment la responsabilitat de construir, urbanitzar i fer carreteres i vies de tren mal dissenyades a zones inundables del País Valencià és de tots els governs de diferents colors que han governat Espanya, la Generalitat Valenciana i els ajuntaments. I de no haver construït claveguerams amb una capacitat per cabdals extraordinaris, també.

Convido als lectors a passejar pel carrer Cartellà de Barcelona que va d’Horta fins la Plaça de Virrei Amat, passant en aquell punt a dir-se Riera d’Horta, i podrà comprovar com molts dels portals de les cases i comerços d’edificis del carrer Cartellà construïts abans dels anys noranta tenen en les dues bandes del portal unes barres de ferro amb guies que es posaren allà per que quan plovia molt a Collserola, la Vall d’Hebron, al Carmel i el Guinardó, els veïns posaven una planxa de fusta d’un metro d’alçada, ja que sovint el clavegueram es desbordava i així evitaven que s’inundessin els portals, garatges i baixos dels edificis. L’última d’aquestes inundacions que deixaren al carrer Cartellà imatges de baixos inundats i cotxes amuntegats, van tenir lloc el setembre de 1978. I una de les primeres actuacions de Narcís Serra com alcalde va ser la canalització subterrània de la riera. I el 2009 es construí el Dipòsit Fluvial de les Rieres d’Horta, que s’omplirà en episodis de pluja intensa com un embassament soterrani, les aigües del qual s’utilitzen després pel rec de parcs i neteja de carrers. Així doncs, tot i que el canvi climàtic ens donarà sorpreses, si es fan bé les coses, aquestes catàstrofes de la pluviometria mediterrània poden mitigar-se o suavitzar-se. I lamentablement per responsabilitat de totes les administracions, a València les obres d’enginyeria han anat en molts llocs en sentit contrari al que demandava l’orografia i la pluviometria extrema. Centres comercials en zones inundables, i cases i blocs de pisos prop del torrents i barrancs.

Però evidentment tot i que amb les pluges de dimarts passat les destrosses materials haguessin sigut quantioses, sí que hi ha hagut una responsabilitat de la Generalitat Valenciana de Carlos Mazón que no va activar l’alerta als telèfons i als mitjans de comunicació fins passades les vuit del vespre, quan a les cinc de la tarda ja se sabia que havien caigut cinc-cents litres en les capçaleres de rius i torrents i que aquesta aigua arribaria en un parell o tres d’hores a les comarques afectades.

D’altra banda, crec que, més enllà de la negligència de la Generalitat de no donar l’alarma a temps, cosa que ha provocat un nombre de morts que superarà en molt al que ara coneixem, hi ha hagut una negligència del Govern central de Pedro Sánchez de no atrevir-se a declarar l’Estat d’Alarma i centralitzar la direcció de totes les tasques de rescat que, d’haver-se fet dimecres hagués agilitzat l’arribada de l’ajuda i el ràpid desplegament de l’Exèrcit, més enllà dels primers cinc-cents membres de la Unitat Militar d’Emergències que va demanar Mazón. També hagués permès el ràpid desplegament de bombers i serveis de salvament de tot Espanya, molts dels quals, com en el cas dels bombers i helicòpters catalans, Mazón inicialment va rebutjar.

Hores d’ara amb milers de persones que ho han perdut tot i les infraestructures de comunicacions, vialitat i subministrament de serveis bàsics destruïdes, i centenars de cadàvers per recuperar del pàrquings negats, resulta incompressible que ni la Generalitat Valenciana no hagi declarat la Zona d’Emergència Catastròfica que preveu la Llei 13/2010 de la Comunitat Valenciana, ni el Govern Central, assumint les competències, hagi declarat l’Estat d’Alarma. Evidentment ha pesat molt en l’espera de Pedro Sánchez l’evitar un enfrontament amb el PP i la pretensió de no semblar que volia treure competències a la Generalitat, més quan sectors del PP i Vox van rebutjar o criticar les restriccions imposades durant la COVID. Recordem Ayuso permetent que obrissin els bars i restaurants amb allò que “Madrid és llibertat!”, i Vox recorrent i tombant al Tribunal Constitucional l’Estat d’Alarma.

Diumenge al migdia el Rei Felip VI, la Reina i els presidents Pedro Sánchez i Carlos Mazón han anat a Paiporta on els veïns denuncien que els hi falta de tot, i s’han produït les escenes que tots hem vist. I si bé inicialment semblava que era una protesta sorgida espontàniament dels veïns, observant les imatges es veu que coneguts ultres valencians, alguns sense amagar la seva simbologia en les samarretes o en els seus tatuatges com el de l’home que parla amb el Rei lluint tatuat el número 88 que significa Heil Hitler, són els qui han escalfat l’ambient llençant objectes i fang. També sembla que Revuelta, el grup juvenil vinculat a Vox hi ha jugat un paper destacat. Però més enllà de quina part de la responsabilitat del llançament de fang i insults als dos presidents i al monarca sigui de la ultradreta juvenil de Vox i de la valenciana neonazi, crec que Pedro Sánchez s’ha equivocat marxant del lloc abans que el Rei i Mazón. I és que el Rei apartant el paraigua amb el que els escortes el protegien i anant a parlar amb qui els escridassaven ha assumit un lideratge que políticament el beneficia. I Mazón quedant-se darrera seu i no marxant també ha donat la imatge de ser un polític madur que assumeix las crítiques.

 Llegir al Triangle en català

 

 Xavier Rius Sant, periodista, El Triangle, 3 de noviembre de 2024

La ciudad de Alzira, fundada por los árabes hace más de mil años, se llamaba inicialmente Aljazira, que en árabe significa «la isla» o «la península». Aljazira es el nombre de la cadena de televisión árabe que toma nombre de la península del estado qatarí. Si los árabes llamaron así a la actual capital de la comarca de la Ribera Alta, fue porque cuando el río Júcar y sus afluentes con el Magro y el Barranco de la Barxeta incrementaban su caudal y se desbordaban, la ciudad que, además estaba protegida por las murallas que construyeron, emergía como una isla en medio del agua y las tierras que quedaban inundadas o cubiertas por el agua y el barro.

Por aquel entonces no había zonas inundables totalmente construidas y urbanizadas, centros comerciales con parkings subterráneos y carreteras, autovías ni vías de tren que dificultaban la evacuación del agua hacia el mar. Evidentemente la responsabilidad de construir, urbanizar y realizar carreteras y vías de tren mal diseñadas en zonas inundables del País Valenciano es de todos los gobiernos de diferentes colores que han gobernado España, la Generalitat Valenciana y los ayuntamientos. Y de no haber construido alcantarillado con una capacidad para capitales extraordinarios, también.

Invito a los lectores a pasear por la calle Cartellà de Barcelona que va de Horta hasta la Plaza de Virrei Amat, pasando en ese punto a llamarse Riera de Horta, y podrá comprobar cómo muchos de los portales de las casas y comercios de edificios de la calle Cartellà construidos antes de los años noventa tienen en las dos bandas del portal unas barras de hierro con guías que se pusieron allí para que cuando llovía mucho en Collserola, Vall d’Hebron, Carmel y Guinardó, los vecinos pusieran una plancha de madera de un metro de altura, ya que a menudo el alcantarillado se desbordaba y así evitaban que se inundasen los portales, garajes y bajos de los edificios. La última de estas inundaciones que dejaron en la calle Cartellà imágenes de bajos inundados y coches amontonados, tuvieron lugar en septiembre de 1978. Y una de las primeras actuaciones de Narcís Serra como alcalde fue la canalización subterránea de la riera. Y en 2009 se construyó el Depósito Fluvial de las Rieras de Horta, que se llenará en episodios de lluvia intensa como un embalse subterráneo, cuyas aguas se utilizan después para el riego de parques y limpieza de calles. Así, aunque el cambio climático nos dará sorpresas, si se hacen bien las cosas, estas catástrofes de la pluviometría mediterránea pueden mitigarse o suavizarse. Y lamentablemente por responsabilidad de todas las administraciones, en Valencia las obras de ingeniería han ido en muchos sitios en sentido contrario a lo que demandaba la orografía y la pluviometría extrema. Centros comerciales en zonas inundables, y casas y bloques de pisos cerca de los torrentes y barrancos.

Pero evidentemente aunque con las lluvias del pasado martes los destrozos materiales hubieran sido cuantiosos, sí ha habido una responsabilidad de la Generalitat Valenciana de Carlos Mazón que no activó la alerta en teléfonos y medios de comunicación hasta pasadas las ocho de la tarde, cuando a las cinco de la tarde ya se sabía que habían caído quinientos litros en las cabeceras de ríos y torrentes y que esa agua llegaría en un par o tres horas a las comarcas afectadas.

Por otra parte, creo que, más allá de la negligencia de la Generalitat de no dar la alarma a tiempo, lo que ha provocado un número de muertes que superará en mucho a lo que ahora conocemos, ha habido una negligencia del Gobierno de Pedro Sánchez de no atreverse a declarar el Estado de Alarma y centralizar la dirección de todas las labores de rescate que, de haberse realizado el miércoles hubiera agilizado la llegada de la ayuda y el rápido despliegue del ‘Ejército, más allá de los primeros quinientos miembros de la Unidad Militar de Emergencias que pidió Mazón. También hubiera permitido el rápido despliegue de bomberos y servicios de salvamento de toda España, muchos de los cuales, como en el caso de los bomberos y helicópteros catalanes, Mazón rechazó inicialmente.

En la actualidad con miles de personas que lo han perdido todo y las infraestructuras de comunicaciones, vialidad y suministro de servicios básicos destruidas, y cientos de cadáveres por recuperar de los parkings inundados, resulta incompresible que ni la Generalitat Valenciana haya declarado la Zona de ‘Emergencia Catastrófica que prevé la Ley 13/2010 de la Comunidad Valenciana, ni el Gobierno Central, asumiendo las competencias, haya declarado el Estado de Alarma. Evidentemente ha pesado mucho en la espera de Pedro Sánchez el evitar un enfrentamiento con el PP y la pretensión de no parecer que quería quitar competencias a la Generalitat, más cuando sectores del PP y Vox rechazaron o criticaron las restricciones impuestas durante la COVID . Recordemos a Ayuso permitiendo que abrieran los bares y restaurantes con lo de que “¡Madrid es libertad!”, y Vox recorriendo y tumbando en el Tribunal Constitucional el Estado de Alarma.

El domingo al mediodía el Rey Felipe VI, la Reina y los presidentes Pedro Sánchez y Carlos Mazón han acudido a Paiporta donde los vecinos denuncian que les falta de todo, y se han producido las escenas que todos hemos visto. Y si bien inicialmente parecía que era una protesta surgida espontáneamente de los vecinos, observando las imágenes se ve que conocidos ultras valencianos, algunos sin esconder su simbología en las camisetas o en sus tatuajes como el del hombre que habla con el Rey luciendo tatuado el número 88 que significa Heil Hitler, son quienes han calentado el ambiente lanzando objetos y barro. También parece que Revuelta, el grupo juvenil vinculado a Vox ha jugado un papel destacado. Pero más allá de qué parte de la responsabilidad del lanzamiento de barro e insultos a los dos presidentes y al monarca sea de la ultraderecha juvenil de Vox y de la valenciana neonazi, creo que Pedro Sánchez se ha equivocado marchándose antes que el Rey y Mazón. Y es que el Rey apartando el paraguas con el que los escoltas le protegían y yendo a hablar con quien les abucheaban ha asumido un liderazgo que políticamente le beneficia. Y Mazón quedándose detrás suyo y no marchándose también ha dado la imagen de ser un político maduro que asume las críticas.


dimarts, 23 de febrer del 2021

HAN TORNAT ELS FRANQUISTES QUE MAI HAVIEN MARXAT, El Punt Avui, 40 anys del cop del 23-F


 

 

El 23 de febrer de 1981 el diputat de Fuerza Nueva, Blas Piñar, era l’únic membre de la ultradreta franquista que no renegava de ser-ho present a l’hemicicle. Fuerza Nueva a les eleccions de 1979 va aconseguir 378.964 vots, 110.730 a la província de Madrid, que li van donar l’escó. Però a les eleccions de 1982, amb la ultradreta dividida, havent de competir amb tres candidatures falangistes i amb Solidaridad Nacional, del colpista Tejero, Fuerza Nueva va quedar fora i no va tornar a seure al Congrés cap partit manifestament franquista i ultra fins a l’abril de 2019, quan Vox va obtenir 24 diputats, que es convertirien en 52 mig any després.

La ultradreta ha competit electoralment durant 38 anys totalment dividida, vivint unes inacabables lluites caïnites. Així, a les europees de 2014 es van presentar separadament Falange Española de las JONS, Democracia Nacional i el Movimiento Social Republicano, i les coalicions d’Alternativa Española del gendre i la filla de Blas Piñar, amb la Comunió Tradicionalista Carlista, d’una banda i, per altra, la de La Falange-FE amb Alianza Nacional. També s’hi va presentar llavors l’escissió del Partit Popular creada per Vidal Quadras i Santiago Abascal, Vox, que sense fer llavors un programa clarament homologable al de la ultradreta franquista o al Front Nacional francès,va aconseguir 244.929 vots, a 4.000 d’aconseguir l’escó.

L’única ultradreta que havia aconseguit ser mínimament rellevant a l’Estat espanyol era la de Plataforma per Catalunya, de Josep Anglada, que va estar a punt d’entrar al Parlament de Catalunya l’any 2010, i a les municipals de 2011 va aconseguir 67 regidors. Però era una ultradreta centrada en el rebuig a la immigració, no en l’enyorança del franquisme, per més que els seus dirigents fossin franquistes. I els seus votant, partidaris del “primer els de casa”, no abraçaven majoritàriament les idees de la sagrada unitat d’Espanya. Per això no va entrar Anglada al Parlament. Si a Vic PxC obtenia a les municipals tres mil vots i era la segona força política, a les eleccions catalanes a la capital d’Osona es quedava en només mil, perquè aquest “primer els de casa” es manifestava votant Convergència per fer fora Montilla, “que no és de casa”, de la Generalitat.

Mentre Vox vivia la travessa del desert, liderada per Abascal i Ortega Smith, que recriminaven a Rajoy feblesa amb el procés català i que no s’atrevís a derogar la llei de l’avortament, els partits ultres històrics van conjurar-se a fer una candidatura unitària a les europees de 2019. I es creà el setembre de 2018 la coalició ADÑ-Identitidad Española, de la qual formaven part les dues Falanges reconciliades, Democracia Nacional i Alternativa Española. I les propostes d’aquesta coalició franquista i les de Vox serien molt similars. Derogar l’estat de les autonomies, prohibir l’avortament, no a les polítiques de gènere i, sense sortir de la Unió Europea, recuperar control de fronteres, fer fora els immigrants irregulars i barrar el pas a l’islam. Però llavors Vox va irrompre a les eleccions andaluses, va deixar sense espai ADÑ i va començar un ascens del qual el darrer episodi són els onze diputats aconseguits a Catalunya. Un vot desacomplexat amb la unitat d’Espanya que no s’entendria sense el discurs del rei del 3 d’octubre de 2017 que va legitimar l”a por ellos”. I a poc a poc ha permès que sortissin de l’armari molts militars recentment retirats que demanaven al Rei en diferents manifestos que fes un cop per salvar la unitat d’Espanya i posar fi al govern socialcomunista del PSOE i Podemos. I hem pogut conèixer xats de Whatsapp en què generals retirats proposen afusellar 26 milions d’espanyols i repetir unes maniobres com les de 1936. I si bé el Partit Popular, desorientat i en caiguda lliure, no s’ha afegit a aquest corrent en favor de tornar sigui com sigui a l’España Grande y Libre de Franco, molts dels seus votants sí que ho han fet votant a Vox i repetint amb Abascal “Viva su Majestad el Rey!

  Llegir al Punt Avui

  




dimecres, 31 de juliol del 2013

CELEBRACIÓ DE L'IFTAR I LA FESTA DEL TRO DEL MARROC AMB EL NOU CÒNSOL DE GIRONA

Segons les últimes dades de l'Institut Català d'Estadística (IDESCAT) a la demarcació de Girona hi ha 40.313 ciutadans marroquins empadronats. A aquests s'hauria de sumar un nombre potser similar de marroquins ja nacionalitzats espanyols o fills de marroquins amb nacionalitat espanyola, els quals pel Regne del Marroc continuen sent marroquins en tenir, de fet, la doble nacionalitat.

Fins ara havien de fer papers al consolat de Barcelona però fa dos mesos es va obrir a Girona una oficina consular sent el nou cònsol, Brahim Baddi, que havia desenvolupat a l'ambaixada de Madrid les tasques de responsable de cooperació internacional, fet que li donava un bon coneixement del món de les ong que treballen al Magrib i de les associacions hispanomarroquins.

Ahir, 30 de juliol, dia que se celebra al Marroc la Festa del Tro del rei Mohammed VI, es va fer al vespre un acte a l'hotel Carlemany de Girona de presentació del nou cònsol, de celebració de la festa de Tro, i de trencament del dejuni del Ramadà o Ifatar, al que van assistir 150 persones, tant de les comunitats magribines de les comarques gironines com representants de les autoritats catalanes i de diverses associacions. Així hi eren presents, entre d'altres, el Delegat de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús, el Subdelegat del Govern central, Juan Manuel Sánchez Bustamante, l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, l'ex alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, regidors gironins i saltencs, o els caps de la Policia Nacional,  Mossos d'Esquada i de la Guàrdia Civil.  

L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé i el cònsol, Baddi.

El cònsol va fer un breu parlament explicant el significat de l'acte, de l'obertura del consolat i lloant les bones relacions entre els governs espanyol i català amb el del Marroc. Així mateix va mostrar el seu desig de que el consolat ajudés a establir més relacions a tots nivells entre la societat catalana i els ciutadans marroquins i les entitats i associacions.  
        
 El cònsol, Brahim Baddi, fent el seu parlament
 Autoritats escoltant al cònsol
 Regidors i ex regidors de Salt de CiU i no adscrits (ex PxC)
 La regidora Fany Carabellido, l'esposa de l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, i el cònsol
 Wilfredo Sánchez, el regidor no adscrit Carles Bonet, i el cònsol
La saltenca Salima Inau, en... , Mohammed Houri de CODENAf i FCOOM, el cònsol, l'exalcadessa Iolanda Pineda i el seu marit Moisés Tomàs.
 El president de l'associació Al Hilal, Mohammed Attaouil, que construeix la mesquita de Salt a Torre Mirona, conversa amb l'alcalde, Jaume Torramadé.