SUSPESA L'ORDRE D'EXPULSIÓ DE MOHAMED ATTAOUIL PRESIDENT DEL CENTRE ISLÀMIC DE SALT, DONAT QUE JA TENIA LA NACIONALITAT ESPANYOLA CONCEDIDA. EL MINISTERI DE JUSTÍCIA LI HA INICIAT UN EXPEDIENT DE REVOCACIÓ DE LA NACIONALITAT QUE HAURÀ DE DECIDIR L'AUDIÈNCIA NACIONAL. En el cas que l'Audiència consideri lesiva als interesos nacionals l'atorgament de la nacionalitat, llavors podria fer-se efectiva l'ordre d'expulsió

El president del Centre Cultural Iman Malik de Salt, Mohamed Attaouil, a qui la Direcció General de la Policia li va obrir un expedient d'expulsió fa mig any -fet que no va transcendir fins setembre-, acusant-lo d'haver comés dos delictes indeterminats de terrorisme -pels no ha estat imputat ni se li ha especificat quins són-, va aconseguir el passat desembre la suspensió de l'esmentada ordre d'expulsió. El fet que ja tingués concedida la nacionalitat espanyola per la Direcció General dels Registres i el Notariat, tot i que estava pendent de fer l'acte formal de jura o promesa de la Constitució, ha estat el motiu de la suspensió. 

Tot i això se li ha comunicat que el Ministeri de Justícia ha iniciat un procediment de revocació de la concessió de la nacionalitat considerada "lesiva als interessos públics",  al·legant que es va valorar equivocadament el seu grau d'integració a la societat espanyola i, potser també, al·legant motivacions de seguretat nacional. Aquest procediment en el cas que conclogui la via administrativa acordant que l'atorgament de la nacionalitat a Attaouil es lesiva als interessos públics, serà aprovat pel Consell de Ministres i portada a l'Audiència Nacional per l'Advocacia de l'Estat que interposarà un contenciós administratiu contra l'acord inicial de la Dirección General de Registros y el Notariado. Llavors serà l'Audiència qui decidirà si se li retira la nacionalitat -fet que reobriria l'ordre d'expulsió suspesa- o si se li manté la nacionalitat.

Com ja he explicat aquí, el passat juny la Direcció General de la Policia  va notificar a Attaouil -que ja havia obtingut la resolució del Ministeri de Justícia comunicant-li la concessió de la nacionalitat espanyola i ja tenia data per l'acte de jurament de la Constitució- que se li obria un procediment amb proposta administrativa per expulsar-lo d'Espanya en aplicació de l’article 54 de la llei d’estrangeria i retornar-lo al Marroc. I es justificava l'expulsió en base  haver fet dos delictes de terrorisme, que no li deien quins eren,  per atemptar a la seguretat d'Espanya i per defensar en cercles privats idees favorables a la violència gihadista. 

Attaouil, per mitjà del seu advocat, Iván Jiménez Aybar, va fer les pertinents al·legacions, desmentint també fets que es citaven en la proposta d'expulsió com haver viatjat a Kuwait, país al que ell mai no ha estat. Sí que va anar a La Meca com diu la policia, cosa que mai no ha negat, donat que va fer allà el peregrinatge, el hajj o hadjch que estableix l'Alcorà que es faci al menys un cop a la vida. Així mateix Attaoluil es va dirigir a la Fiscalia de l'Audiència Nacional oferint-se a comparèixer si és que hi havia acusacions o indicis que ell hagués fet dos delictes de terrorisme, sense que se'l cridés a declarar. Coincidint amb el canvi de govern i de ministres de l'Interior i Justícia, durant dos mesos el procediment va restar aturat, però el passat setembre es va reactivar. Ara caldrà esperar el final de l'expedient de revocació per lesivitat i el que decideixi  l'Audiència Nacional.

Que el president del Centre Cultural Islàmic de Salt, Mohammed Attaouil, té unes idees properes al salafisme no era cap secret i ell mateix ho ha reconegut sempre, entenent salafisme com una interpretació o corrent de l'islam que desitja que els musulmans visquin de la manera més semblant a la que vivien els seguidors de Mahoma en el segle VII. TeleMadrid el va incloure en el reportatge "Los doce imanes de la yihad" en el que se l'acusava de defensar o cridar a la violència religiosa, i la cadena fou condemnada pel  Jutjat de Primera Instància de Girona, i després pel Tribunal Suprem a indemnitzar Attaouil amb 20.000 euros, donat que ho van fer sense cap prova ni fonament. El diari ABC també va donar crèdit a aquelles acusacions.

Attaouil també va patir una forta campanya de rebuig a la construcció de mesquita de Salt, que havia d'acabar amb els oratoris-garatges que vulneraven la Llei de Culte, campanya que va ser impulsada sobretot per Plataforma per Catalunya, partit que tenia i té representació a l'ajuntament de Salt. I va ser investigat per ingressos per finançar la mesquita d'imports superiors de dos o tres mil euros o fora dels procediments legals, que ell justificà pel fet que alguns divendres en les diferents pregàries diversos centenars de fidels donaven un o dos euros, que ingressava després al compte corrent sense aclarir l'origen. Fou condemnat  a sis mesos de presó per identificar-se durant una inspecció de Treball com el cap d'obres de l'empresa que construïa la mesquita. La inspecció cercava si hi havia operaris sense contracte. 

Attaouil va mantenir contactes amb Tarik Chadlioui, un imam salafista que va ser empresonat fa dos anys a Anglaterra en el marc d’una operació antigihadista conjunta que es fer a l’Estat espanyol, el Regne Unit i Alemanya.  A la xarxa hi ha el vídeo de de la visita que Chadlioui va fer a Salt l'any 2013 en el que conversa amb Attaouil i demanen diners per acabar la mesquita.

Però més enllà d'aquest fets, és o era vicepresident a Catalunya de l'associació majoritària de mesquites i comunitats islàmiques, la Unión de Comunidades Islamicas de España (UCIDE), que a Catalunya s'anomena UCIDCAT i està presidida per Mohamed El Ghaidouni de idees molt més obertes o evolucionades que Attaouil, i que creu que l'islam s'ha d'adaptar i evolucionar als temps actuals en el context europeu.  El fet de que imams o presidents de centres culturals islàmics com Attaouil, d'ideologia més radical formin part d'UCIDCAT i en tinguin responsabilitats, és una estratègia deliberada, tot i que les relacions entre mesquites i col·lectius magribins i els diferents organismes oficials del Marroc (Ministeri d'Assumptes islàmics, Ministeri per la Immigració a l'exterior, el Consell de la Comunitat Marroquí a l'Estranger, serveis secrets de la DGED, ambaixada i consolats...)  de vegades són complicades amb lluites caïnites
Lluites que es va intuir quan Espanya va expulsar fa sis anys a Noureddine Ziani, home que, amb diners del Marroc que ell repartia a les diferents mesquites, havia de controlar les mesquites i els marroquins i els seus fills residents a Catalunya, donant comptes tant al consols de Barcelona i Girona i l'ambaixada, com als serveis secrets de la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED). Però Ziani es va fer independentista entrant a CDC i Nous Catalans, cosa que va indignar per igual al Marroc -que no veu bé la lluita independentista per la seva analogia amb les reivindicacions del Sàhara o el Rif- i al Govern espanyol. El cas de Ziani es diferent al de Attaouil perquè Ziani encara no havia rebut la notificació de concessió de la nacionalitat que sí que té Attaouil.

L'any passat el Ministeri de l'Interior va expulsar a diversos imams o presidents de de centres islàmics com l'iman Abdelouahb E, de 40 anys d'edat, que predicava a una mesquita del Ejido (Almeria), expulsat l'1 de novembre. També va ser expulsat a l'abril el president de la Unión Islámica de Imanes y Guías de España, Alaa Mohamed Saíd, que residia a Logronyo. I al març Yassine Lafraiki, de 33 años, que anava a construir una mesquita a Corella (Navarra)

L'EXPULSIÓ DE MOHAMMED ATTAOUIL, UNA VENJANÇA O LLUITA PEL PODER A L'ISLAM CATALÀ? MOLESTA AL GOVERN DEL MARROC QUE NO SEGUEIXI LES SEVES DIRECTRIUS? SE'L VOL EXPULSAR COM UN AVÍS A LA RESTA D'IDEOLOGIA SALAFISTA?

 Mohamed Attaouil amb l'anterior alcalde de Salt, Jaume Torramadé, quan es construïa la mesquita

Que el president del Centre Cultural Islàmic de Salt, Mohammed Attaouil, té unes idees properes al salafisme no era cap secret i ell mateix ho ha reconegut sempre, entenent salafisme com una interpretació o corrent de l'islam que desitja que els musulmans visquin de la manera més semblant a la que vivien els seguidors de Mahoma en el segle VII. 

TeleMadrid el va incloure en el reportatge "Los doce imanes de la yihad" en el que se l'acusava de defensar o cridar a la violència religiosa, i la cadena fou condemnada pel  Jutjat de Primera Instància de Girona, i després pel Tribunal Suprem a indemnitzar Attaouil amb 20.000 euros, donat que ho van fer sense cap prova ni fonament. El diari ABC també va donar crèdit a aquelles acusacions.

Attaouil també va patir una forta campanya de rebuig a la construcció de mesquita de Salt, que havia d'acabar amb els oratoris-garatges que vulneraven la Llei de Culte, campanya que va ser impulsada sobretot per Plataforma per Catalunya, partit que tenia i té representació a l'ajuntament de Salt. 

Va ser investigat per ingressos per finançar la mesquita d'imports superiors de dos o tres mil euros o fora dels procediments legals, que ell justificà pel fet que alguns divendres en les diferents pregàries diversos centenars de fidels donaven un o dos euros, que ingressava després al compte corrent sense aclarir l'origen. Fou condemnat  a sis mesos de presó per identificar-se durant una inspecció de Treball com el cap d'obres de l'empresa que construïa la mesquita. La inspecció cercava si hi havia operaris sense contracte. 
Attaouil va mantenir contactes amb Tarik Chadlioui, un imam salafista que va ser empresonat l’any passat a Anglaterra en el marc d’una operació antigihadista conjunta que es fer a l’Estat espanyol, el Regne Unit i Alemanya.  A la xarxa hi ha el vídeo de de la visita que Chadlioui va fer a Salt l'any 2013 en el que conversa amb Attaouil i demanen diners per acabar la mesquita.

Però més enllà d'aquest fets, era vicepresident a Catalunya de l'associació majoritària de mesquites i comunitats islàmiques, la Unión de Comunidades Islamicas de España (UCIDE), que a Catalunya s'anomena UCIDCAT i està presidida per Mohamed El Ghaidouni de idees molt més obertes o evolucionades que Attaouil, i que creu que l'islam s'ha d'adaptar i evolucionar als temps actuals en el context europeu.  El fet de que imams o presidents de centres culturals islàmics com Attaouil, d'ideologia més radical formin part d'UCIDCAT i en tinguin responsabilitats, és una estratègia deliberada, tot i que les relacions entre mesquites i col·lectius magribins i els diferents organismes oficials del Marroc (Ministeri d'Assumptes islàmics, Ministeri per la Immigració a l'exterior, el Consell de la Comunitat Marroquí a l'Estranger, serveis secrets de la DGED, ambaixada i consolats...)  de vegades són complicades amb lluites caïnites pel poder.

Lluites que es va intuir quan quan Espanya va expulsar fa cinc anys a Noureddine Ziani, home que amb diners del Marroc que ell repartia a les diferents mesquites, havia de controlar les mesquites i els marroquins i els seus fills residents a Catalunya donat comptes tant al consols de Barcelona i Girona i l'embaixada, com ala serveis secrets de la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED). Però Ziani es va fer independentista entrant a CDC i Nous Catalans, cosa que va indignar per igual al Marroc -que no veu bé la lluita independentista per la seva analogia amb les reivindicacions del Sàhara o el Rif- i al Govern espanyol.

El fet és que Attaouil, que tenia dificultats econòmiques per acabar la mesquita de Salt va viatjar fa cinc anys a La Meca, i aprofitaà per fer gestions per aconseguir finançaments d'entitats islàmiques saudites que no van fructificar. I Attaouil es reunia periòdicament a Salt amb l'agent del CNI, que acreditat com membre del Cos Nacional de Policia, fa un seguiment de les mesquites. També es reunia amb els enllaços dels Mossos d'Esquadra i sempre ha sgut conscient que tant la Policia Nacional i el CNI, com els Mossos tenien confidents entre els fidels habituals de la mesquita. I com tant altres marroquins amb més de deu anys de residència legal a Espanya -en porta 20- va demanar la nacionalitat espanyola, cosa que va veure concedida el maig de 2016, havent de fer fer el jurament de la Constitució el 2017. Però uns dies abans, sembla a proposat de CNI i la Policia se li va suspendre la citació per jurar, quedant suspès tot el procediment, cosa que també li va passar a Ziani, poc abans de ser expulsat com es vol fer ara amb Attaouil per resolució administrativa.

El fet és que el passat juny, en ple ramadà, es va notificar a Attaouil que se li obria un procediment amb proposta administrativa -sense intervenció de cap jutge- per expulsar-lo d'Espanya en aplicació de l’article 54 de la llei d’estrangeria i retornar-lo al Marroc, per haver fet dos delictes de terrorisme -que no li diuen quins són-, per atemptar a la seguretat d'Espanya i per defensar en cercles privats idees favorables a la violència gihadista. Attaouil, per mitjà del seu advocat Iván Jiménez Aybar, va fer les pertinents al·legacions, desmentint també fets que es citen en la proposta d'expulsió com haver viatjat a Kuwait, país que ell no ha visitat. Que va anar a La Meca com diu la policia mai ho ha negat. I es dirigí a la Fiscalia de l'Audiència Nacional oferint-se a comparèixer si és que hi havia acusacions o indicis que ell hagués fet dos delictes de terrorisme que la resolució no aclareix ni determina, però coincidint amb el canvi de govern, durant dos mesos no en va saber res més (Recordem que a Zinai, des que se li va fer la proposta a que va ser expulsat van passar menys de deu dies). 

La setmana passada el procés es va reactivar amb la petició d'expulsió i Attaouil va decidir dissabte fer públic el seu cas, sense que de moment sàpiga en què es basa la Direcció General de la Policia per atribuir-li dos delictes de terrorisme. Tot fa pensar que algun informador de la policia l'ha denunciat sigui per que ell hagi dit quelcom que pugui ser entès com una defensa del terrorisme, sigui com jo penso, per venjances i les lluites de poder que hi ha a les comunitats islàmiques i els immigrants marroquins.

Ahir a la seu de la UCIDCAT el seu president Mohamed el Ghaidouni va fer una roda de premsa en la que també hi era Attaouil,i Ghaidouni va demanar que s'investigui si aquestes acusacions són certes, per garantir la seguretat de la comunitat musulmana i de tots els ciutadans".  Tot i que van evitar defensar-lo explícitament, van posar en en valor que no es tracta d'una persona desconeguda, sinó d'algú que porta més de 20 anys a Espanya i que ha participat en nombroses jornades i activitats comunitàries. Per aixó la UDIDCAT va demanar que "s’impedeixi el procediment d’expulsió fins que l’Audiència Nacional investigui Mohammed Attaouil penalment”, més quan la policia no ha aportat dades o documents que provin les presumptes activitats lligades a terrorisme jihadista que se li carreguen, així com tampoc se l’ha posat a disposició judicial com es procedeix en aquests casos. Per Ghaidouni "són acusacions molt greus i som els primers que volem saber si tot això que se cita a l’expedient signat per la secretaria d’estat de Seguretat és cert”. Per la seva banda Attauouil digué que  no ha comès apologia del terrorisme i reclama "Si jo he comès un o dos delictes de terrorisme he d'estar a la presó, abans d'expulsar-me he de passar per un jutge".
La sospita de que tot sigui una venjança o formi part de les lluites de poder dels col·lectius magribins i musulmans, o que siguin els mateixos serveis secrets marroquins que vulguin que se l'expulsi d'Espanya donat que ell se separa del culte malikita propi del Marroc i que el Govern marroquí vol que sigui hegemònic entre la seva diàspora, crec que podria ser la causa d'aquesta proposta d'expulsió que en no tenir control judicial, deixa indefens a l'estranger expulsable de les acusacions que se li fan. I quedaria també la possibilitat que, sense poder-se concretar quin són els delictes de terrorisme que se li atribueixen, sigui una advertència a altres imams i líders d'altres mesquites: "si teniu o prediqueu idees salafistes, direm que feu delictes de terrorisme i sereu expulsats".
Per aquest mateix sistema d'expulsió sense intervenció judicial van ser expulsats el passat mes d'abril  Yassine Lafraiki i l'imam de Tossa de Mar, Osama Mohamed Aldelwahab Abdelatif.

Publico aquest aquest article al Punt Avui: EL RETORN DE MURSI, L'ÚNICA OPCIÓ?

Xavier Rius 

La declaració de l'estat d'excepció, amb la suspensió de llibertats polítiques i de premsa, era el final previsible a la manca d'acord entre els seguidors de Mursi i la cúpula militar i el govern provisional, un cop fracassats tots els intents de mediació.

Si aquesta suspensió de les llibertats, per evitar manifestacions d'una o altra tendència, s'hagués fet fa sis setmanes potser hagués facilitat la transició cap a unes eleccions que satisfessin les demandes dels 22 milions d'egipcis que van signar la petició de dimissió del president islamista. Però després de tants morts, l'estat d'excepció no aconseguirà ni pacificar el país, ni encarrilar-lo cap a una transició democràtica, per més que l'exèrcit hagi aconseguit desallotjar les places del Caire ocupades pels Germans Musulmans.

El general Al-Sisi, quan va haver donat el cop, no va suspendre les llibertats perquè volia que els milions de persones que havien demanat la fi de Mursi es continuessin manifestant.

 "Si no aconsegueix pacificar el país, l'exèrcit podria destituir el general Al-Sisi i pactar la restitució del poder al president islamista". 

Però mentre els manifestants contraris a Mursi tornaven a casa o a la feina, els seguidors dels Germans Musulmans, armats amb la legitimitat de defensar un president escollit democràticament, van continuar omplint les places. I amb tants morts, els únics que n'han sortit reforçats han estat els islamistes. I és impensable que la suspensió de llibertats sigui ara eficaç per aturar les protestes i l'espiral de violència. Cada enterrament esdevindrà una manifestació, com també acabarà en manifestació la sortida de la pregària a moltes mesquites. I si l'exèrcit i la policia disparen continuarà l'espiral d'odi i sang. I si no disparen, les places es tornaran a omplir.

Egipte va viure sota l'estat d'emergència des del 1981 fins al maig de 2012. I aquesta suspensió de llibertats no va aturar els manifestants que van fer caure Mubàrak. I ara és poc probable que es pugui sotmetre el país a un règim de silenci i esperar que, amb el temps, tot s'oblidi. Les manifestacions continuaran i ofegaran en la sang de la repressió líders laics que van donar suport al cop, com el vicepresident i premi Nobel de la Pau Muhammad el-Baradei, que després de les matances d'ahir ha dimitit. Així, si amb l'estat d'excepció no es pacifica el país, l'alternativa serà una dictadura militar que intentarà aturar a trets les manifestacions i el terrorisme, mentre musulmans laics i cristians són assassinats per islamistes.

Però potser l'exèrcit, per no ser engolit pel caos, reaccionarà, destituirà Al-Sisi i pactarà el retorn a la presidència de Mursi. I mentre això passa, la violència a Egipte no ajudarà a pacificar ni Síria ni l'Iraq, ni permetrà que avanci el diàleg entre palestins i Israel.

Xavier Rius, periodista

Llegir al Punt Avui 

 Llegir article del 28 de juliol on advertia que el nou règim no podria tenir legitimitat si provocava un bany de sang (clica)

 Llegir article del 7 de juliol, quatre dies després del cop, en el que deia que si no hi havia acord amb els islamistes, Egipte acabaria sent una nova dictadura (clica)

CELEBRACIÓ DE L'IFTAR I LA FESTA DEL TRO DEL MARROC AMB EL NOU CÒNSOL DE GIRONA

Segons les últimes dades de l'Institut Català d'Estadística (IDESCAT) a la demarcació de Girona hi ha 40.313 ciutadans marroquins empadronats. A aquests s'hauria de sumar un nombre potser similar de marroquins ja nacionalitzats espanyols o fills de marroquins amb nacionalitat espanyola, els quals pel Regne del Marroc continuen sent marroquins en tenir, de fet, la doble nacionalitat.

Fins ara havien de fer papers al consolat de Barcelona però fa dos mesos es va obrir a Girona una oficina consular sent el nou cònsol, Brahim Baddi, que havia desenvolupat a l'ambaixada de Madrid les tasques de responsable de cooperació internacional, fet que li donava un bon coneixement del món de les ong que treballen al Magrib i de les associacions hispanomarroquins.

Ahir, 30 de juliol, dia que se celebra al Marroc la Festa del Tro del rei Mohammed VI, es va fer al vespre un acte a l'hotel Carlemany de Girona de presentació del nou cònsol, de celebració de la festa de Tro, i de trencament del dejuni del Ramadà o Ifatar, al que van assistir 150 persones, tant de les comunitats magribines de les comarques gironines com representants de les autoritats catalanes i de diverses associacions. Així hi eren presents, entre d'altres, el Delegat de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús, el Subdelegat del Govern central, Juan Manuel Sánchez Bustamante, l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, l'ex alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, regidors gironins i saltencs, o els caps de la Policia Nacional,  Mossos d'Esquada i de la Guàrdia Civil.  

L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé i el cònsol, Baddi.

El cònsol va fer un breu parlament explicant el significat de l'acte, de l'obertura del consolat i lloant les bones relacions entre els governs espanyol i català amb el del Marroc. Així mateix va mostrar el seu desig de que el consolat ajudés a establir més relacions a tots nivells entre la societat catalana i els ciutadans marroquins i les entitats i associacions.  
        

 El cònsol, Brahim Baddi, fent el seu parlament

 Autoritats escoltant al cònsol

 Regidors i ex regidors de Salt de CiU i no adscrits (ex PxC)

 La regidora Fany Carabellido, l'esposa de l'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, i el cònsol

 Wilfredo Sánchez, el regidor no adscrit Carles Bonet, i el cònsol

La saltenca Salima Inau, en... , Mohammed Houri de CODENAf i FCOOM, el cònsol, l'exalcadessa Iolanda Pineda i el seu marit Moisés Tomàs.

 El president de l'associació Al Hilal, Mohammed Attaouil, que construeix la mesquita de Salt a Torre Mirona, conversa amb l'alcalde, Jaume Torramadé.

LA PAH ES MANIFESTA AL PLE DE SALT CONTRA L'ORDRE DE DESALLOTJAMENT. PxC NO PREGUNTA PER LA SITUACIÓ DE LA MESQUITA tot i haver fet un comunicat en contra fa tres dies. PxC tuiteja pintada islamòfoba d'aquesta nit. Després de suspendre el ple 10 minuts, Torramadé fa desallotjar als membres de la PAH

(Actualitzat dimarts a les 12h)
El ple municipal de l'Ajuntament de Salt d'avui dilluns s'ha iniciat amb retard donat que en entrar l'alcalde, Jaume Torramadé, els 25 membres de la PAH que eren a la sala s'han posat drets i, dirigint-se a l'alcade, li han preguntat què faria l'Ajuntament per les famílies del bloc ocupat quan sigui desallotjat, tal com ha ordenat el jutjat. Torramadé ha dialogat uns instants amb ells, mentre la conversa pujava de to. L'alcalde ha intentat començar el ple però, donat que els membres de la PAH han continuat dirigint-se a ell, ha suspès el ple 10 minuts, després dels quals ha ordenat que es desallotgés els membres de la PAH. Hi havia forta presència policial.

La regidora Maria Osuna de PxC no ha fet cap pregunta sobre el tema de la mesquita. Entre el públic només hi havia tres membres de PxC i no hi eren el membres de les Joventuts Identitàries de Salt i Girona. Mentre es feia el Ple o poc després, ja de matinada, algú ha fet un nova pintada a la mesquita que "casulament" ha estat tuitejada per Josep Anglada. 

Foto del moment en que la policia municipal i els mossos desallotgen

Hi havia una forta presència de la Brigada Mòbil al voltant de l'Ajuntament

Quan l'alcalde Jaume Torramadé ha entrat a la sala, els membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca s'han posat drets i, mentre mostraven cartells, després de llegir l'article de la Constitució que reconeix el dret a l'habitatge, han preguntat a l'alcade que faria per les famílies que viuen al bloc ocupat des del passat 22 de març, propietat del SAREB, amb ordre de desallotjament.

L'alcalde ha parlat uns instants amb ells, sense respondre, però les preguntes de la PAH i els ha dit que podien parlar amb ell o el regidor que calgués en qualsevol moment, però que ara havia de començar el ple. Els membres de la PAH li han preguntat què passaria amb els veïns de Salt quan sigui  trets del blog i l'alcalde els hi ha respost que cap persona de les que viu al blog ha demanat empadronar-s'hi. Marta Afuera li ha recriminat que la Taula d'Habitatge no funciona i l'alcalde ha donat ordre a la Secretària que comencés amb la lectura de primer punt de l'ordre del dia. En no haver-hi silencia Torramadé ha suspès el ple deu minuts.

     

Fora al carrer hi havia cinc dotacions de la Bigada Mòbil dels mossos d'esquadra, s'ha obert la porta lateral que donava cap a les furgones i, en reiniciar-se el ple, l'alcalde ha dit que si tornava a haver-hi interrupcions faria desallotjar la sala, cosa que ha ordenat pocs  instants després. Marta Afuera ha avisat a l'alcade que aquest agost es farà escrache als domicilis de l'alcalde i d'altres regidores.  Els membres de la PAH han continuat manifestant-se fora vigilats per la Brigada Mòbil de mossos. Part de públic, aliè a la PAH o militants de partits, han pogut quedar-se a dins.

Foto del bloc ocupat des del 22 de març

LA RENÚNCIA DE ROBERT FÀBREGAS DE L'ÀREA DE CULTURA.

Un dels primers punts de l'ordre del dia era el donar compte del relleu a petició pròpia del regidor Robert Fàbregas que deixa l'Àrea de Cultura, si bé continua amb Ensenyament. Aquesta renúncia havia generat dubtes de si era a petició pròpia o un cessament donat que Fàbregas no havia passat pel Registre l'escrit pertinent demanat deixar Cultura. No és cap secret que des de sectors de CDC de Girona s'havia apostat per ell per rellevar Torramadé a l'alcaldia segons com evolucionés judicialment el cas de les denúncies creuades per tocaments a Minerva Amador i la denúncia de Torramadé contra Amador per extorsió, i la denúncia del Cap de Protocol, Josep M Amargant. Fins i tot des de sectors de CDC s'havia pronosticat que Fàbregas es desdiria en seu judicial del manifest signat per tots els regidors de CiU de Salt -tret de Fco Honrado- negant els fets, cosa que sembla que Fàbregas finalment no va fer al jutjat.  I si Fàbregas es desdeia al Jutjat del manifest que s'havia llegit en seu de CiU, no quedaria tacat judicialment si les acusacions d'Amargat i Amador contra Torramadé quedaven demostrades judicialment.              

La regidora socialista i exalcaldessa, Iolanda Pineda, va preguntar si Fàbregas continuava com a Tinent d'Alcalde i com a regidor de Ensenyament, i si aquest cessament de Cultura significava algun canvi. Torramadé va dir que tot seguia igual dins del grup de CiU.

La regidora socialista, Iolanda Pineda.



CiU DIVIDIDA A LA MOCIÓ d'IPS-CUP SOBRE LA INDEPENDÈNCIA.

Una de les mocions que s'ha presentat ha estat la d'Independents per Salt IPS-CUP, "Per donar suport a la via catalana cap a la independència i la instal·lació d'una estelada de forma permanent".

Tot i que IPS ha retirat la referència posar una estelada al poble de forma permanent, donada les reticències del grup de CiU, finalment quan s'ha votat la moció, només als punts referents a donar suport a la "Via catalana cap a la independència", s'ha produït un empat (9 sí, 9 no, i 3 abstencions) en abstenir-se l'alcalde de CiU, i votar-hi en contra el regidor, també de CiU, Fco Honrado.  Si l'alcalde hagués votat que sí, ell hagués desempatat tal com marca el reglament amb el vot de qualitat. Llavors a suggerència de la Sectretària s'ha repetit la votació, canviant de vot la regidora no adscrita (ex PxC), Juana D Martínez, rebutjant-se la moció amb 10 vots (PxC, 1 no adscrit, PP, 1 de CiU, i PSC), 9 sí (2 IPS-CUP, 1 no asdcrit exPxC -C Bonet- i 6 de CiU) i 2 abstencions (CiU)  

Fco Honrado de CiU ha votat que no a la moció de suport a la Independència. L'alcalde i un altre regidor de CiU s'han abstingut.

CiU REBUTJA AMB L'EXCUSA DEL MOSQUIT TIGRE REOBRIR LES FONTS DEL MUNICIPI. NOMÉS HI VOTEN A FAVOR IPS-CUP I PSC

Els regidors d'IPS-CUP, Eva Rigau i Ferran Burc

IPS-CUP  va presentar també una moció donant suport al procés judicial admès per un jutjat de Buenos Aires (Argentibna) pels crims del franquisme. Només hi va donar suport, a pa part d'IPS, el grup socialista. Pineda digué que si va ser a un jutjat d'Espanya on va començar el procés que va acabar amb la impunitat de Pinochet, ara canviaven les tornes i era la justícia argentina qui actuava contra la dictadura franquista. 
L'alcalde de CiU, Jaume Torramadé digué que tot i tenir un familiar que fou afusellat pels franquistes, aquestes mocions estaven fora de lloc que podríem continuar amb Felip V i acabar parlant de Viriato. Va ser rebutjada per 12 vots, front 9 sí, i l'abstenció de Juana D Martínez, no adscrita.

Però la moció més polèmica va ser la que es demanava que s'obrissin les fonts públiques de Salt, presnetada també per IPS i defensada per F Burc que va argumentar que si bé obrir les fonts no solucionava el problema de fons de misèria de les famílies que agafaven aigua a les fonts, era necessaria obrir-les per garantir el dret a l'aigua reconegut internacionalment i pel perjudici que representa pels qui juguen als parcs.
Llegir escrit d'IPS, "Als pobres, ni aigua!" 

La socialista Pineda va dir que donaven suport a la moció tot i que en un content de menys atur i situacions límits a moltes famílies, ella, sent alcadessa, en va fer tancar algunes l'any 2009 en compliment del decret de sequera. 
Maria Osuna de PxC va denunciar l'incivisme que es dóna si s'obren les fons amb gent que se n'aprofita i omple garrafes, mostrant el seu suport a que continuïn tancades. El no adscrit Carles Bonet digué que si s'obrien les fonts no se solucionaria el problema, donat que molta gent continuaria sense aigua a casa per manca de pagament i que el preu de l'ampolla d'aigua era molt barat.
Robert Fàbregas en nom de l'equip de govern justificà que continuïn tancades per recomanació sanitària de lluita contra el mosquit tigre. 
La moció fou rebutjada amb el vots de CiU, PP, PxC i C Bonet, l'abstenció de J D Martínez, i el sí de PSC i IPS.

Pel que fa a la resta de mocions,CiU i IPS van donar suport a les que va presentar el PSC contra la LOMCE (llei educativa ministre Wert) i a la de suport a les entitats esportives front accions de la inspecció de treball. 

EL BLOC DE SALT A PREC I PREGUNTES

En el torn de precs i preguntes Ferran Burc d'IPS-CUP va preguntar si el SAREB (Banc dolent) estava al dia dels pagaments d'impostos del blog. També va preguntar per les mesures que prendria l'Ajuntament pels ciutadans de Salt que viuen al bloc ocupat quan siguin desallotjats. 

Torramadé digué que estava d'acord amb les reivindicacions de la PAH, que estava obert a dialogar amb ells, però que no compartia certes maneres emfatitzant amb les formes d'alguna persones -referint-se a Marta Afuera- i repetí que ningú dels que hi viu havia demanat empadronar-se a aquella adreça i que l'Ajuntament havia actuat sempre per tal que cap família desnonada dormís al carrer. 

EN CONTRA DEL QUE S'ESPERAVA DESPRÉS DEL COMUNICAT DE PxC, MARIA OSUNA NO PREGUNTA PER LA MESQUITA

Tot i que a la majoria de municipis PxC ha presentat mocions contra el burka i contra que se cedeixi espais públics per pregar durant el ramadà, PxC de Salt no ho ha fet.

Però en el torn de precs i preguntes la regidora de PxC, Maria Osuna, no va fer cap pregunta sobre la situació de la mesquita en construcció de Salt després que la setmana passada el president d'Al Hilal, Mohammed Attaouil, fos cridat a declarar -que no imputat- per una investigació dels mossos d'esquadra sobre el finançament de la mesquita que es construeix a Torre Mirona. (Llegir a Diari de Girona, clica)

 El motiu de la investigació és que Attaouil havia fet ingressos de més de 3.000 euros al compte amb el que es paga el terreny (que té hipoteca) i les obres sense declarar-ne l'origen. Una part dels diners provenen de donacions i altra de les col·lectes que es fan els divendres i a certs establiments. I podia ser que hi hagués una donació important d'Aràbia Saudita i del Marroc que s'haguessin hagut de declarar en superar els 3.000 euros, pel que hauria fet una falta o delicte de blanqueig de capitals. 

Attaouil ha anat dues vegades els últins tres anys a La Meca -si bé de l´últim viatge no hauria tornat gens satisfet. De tota manera aquest finaçament per contruir mesquites amb diners vinguts o donats pel Marroc, Paquistan o Aràbia Saudita el fan també fins ara s'hagui perseguit a cap per blanqueig de diners i no declarar les donacions.

 

Aquest silenci de Maria Osuna al ple va sorprendre després del comunicat fet per PxC contra la mesquita ,   en el  que "demana que es paralitzi d’immediat la seva construcció i manifesta la seva confiança en què la Justícia actuï amb contundència davant d’aquests fets."  També va sorprendre la poca presència de membres de PxC i de les Joventuts Identitàries de Girona, habituals als plens.

 (Actualitzat dimarts al matí)

Casualment o no Josep Anglada ha tuitejat la foto d'una pintada feta a la mesquita aquest vespre mentre es feia el ple o potser de matinada.Els responsables de la mateixa ja han posat denúncia als mossos.

.

Fotos d'ahir a les 6 de la tarda de la mesquita en obres

 

A SOTA FOTO TUITEJADA PER JOSEP ANGLADA AQUEST MATÍ:

           

EGIPTE, LEGITIMITAT DEMOCRÀTICA SOBRE UN BANY DE SANG?, publico aquest article al Punt Avui

El Punt Avui, 28 de juliol de 2013

Xavier Rius

A finals de juny, el moviment Tamarud (Rebela't) i el Front de Salvació Nacional van donar un ultimàtum al president Muhammad Mursi, avalats per 22 milions de signatures, demanant la seva dimissió i la convocatòria d'eleccions. L'1 de juliol, va ser el cap de l'exèrcit, Abdel Fatah al-Sisi, qui es va sumar a l'ultimàtum. Dos dies més tard, en negar-se Mursi a dimitir, el cap de l'exèrcit va detenir el president i, acompanyat de l'imam d'Al-Azar, del patriarca copte, del líder del partit salafista Nur i de membres del Front de Salvació Nacional, va anunciar l'inici d'un procés que hauria de desembocar en la convocatòria d'eleccions i la redacció d'una nova Constitució.

      Així, els militars, amb el suport de l'oposició, destituïen el primer president escollit democràticament a Egipte, fet que no deixava de ser paradoxal. Evidentment, un dels motius que va impulsar a l'exèrcit a donar el cop va ser la desastrosa política econòmica de Mursi. Els caps militars controlen el 40% de l'economia i no es podien permetre les pèrdues que tenien per la mala gestió. Un cop detingut Mursi, es va nomenar president interí el cap del Constitucional, Adli Mansur. El Nobel de la Pau Muhammad el-Baradei seria vicepresident i responsable d'Exteriors.

      Però els milions de seguidors dels Germans Musulmans no han acceptat el cop i els seus dirigents s'han negat a entrar en un govern que ha de convocar eleccions perquè se senten legitimats en haver guanyat els comicis amb 13 milions de vots i han continuat manifestant-se, demanant la llibertat de Mursi. Fa tres dies, els militars van donar un ultimàtum als Germans Musulmans per tal que acabessin amb les protestes i s'integressin en el procés de transició, cosa que han rebutjat. I les manifestacions a favor de Mursi van costar la vida de 66 persones la nit de divendres. 

         Resulta inimaginable que el nou govern pugui aconseguir la legitimitat interna i externa sobre aquest bany de sang. Fins i tot és impensable que un Nobel de la Pau com El-Baradei pugui aguantar molt en la vicepresidència si continuen les matances, com també es impensable iniciar un procés democratitzador sobre tants cadàvers i la repressió d'una part de la societat. 

       Per això, el més probable és que el govern i l'exèrcit hagin d'optar per prohibir totes les manifestacions. I en un context d'estat d'excepció es farà difícil que sorgeixin els consensos per convocar eleccions. Unes eleccions que, potser, tornarien a guanyar els Germans Musulmans. Algú va calcular malament les reaccions populars en fer el cop o potser creia possible aquella dita de “per què no dissolem el poble i en triem un de nou?”

Tamarud,

 Llegir al Punt Avui, clica

DICTADURA O ACORD? Publico aquest article al Punt Avui sobre Egipte

 XAVIER RIUS, 07/07/2013

Tal com estan les coses a Egipte, amb els defensors i opositors de Muhammad Mursi enfrontant-se al carrer i l'exèrcit que l'ha fet caure desplegat, hi ha qui diu que el futur d'Egipte pot ser la guerra civil. Segur que es viuran dies d'enfrontaments amb més morts, però és més que dubtós que Egipte s'aboqui a una guerra, donat que no hi ha caps militars ni unitats fidels a Mursi, ni el Germans Musulmans tenen ara cap milícia. El dilema que es viu ara és si serà possible una reconciliació de cara a iniciar un nou procés constituent tutelat per l'exèrcit amb el president interí, el jutge Adly Mansur, arbitrant-lo i si els Germans Musulmans, fent autocrítica pels errors d'aquest any, hi voldrà o hi podrà participar. Si això no és possible, el país del Nil s'abocarà a una nova dictadura sense llibertats polítiques, ni per als uns ni per als altres.

I és que no es pot iniciar un procés de cara a unes eleccions sense els Germans Musulmans, perquè per fer-lo calen llibertats polítiques i de manifestació. I, com estem veient, Mursi encara té el suport de milions de persones. L'única manera d'impedir que els qui estan al costat del derrocat president es manifestin o difonguin les seves opinions és amb una dictadura que censuri la premsa i prohibeixi a tothom manifestar-se.

Hi ha qui pensa que la voluntat de l'exèrcit, que controla sectors de l'economia, ha estat aprofitar el descontentament de les últimes setmanes amb les manifestacions de milions de persones decebudes per la deriva islamista del govern, la nova Constitució que no deixava lloc per al laïcisme i les altres confessions i sobretot la seva nefasta política econòmica, per prendre el poder amb un cop revestit de legitimitat popular. Però també podria ser que la cúpula militar, després que els opositors recollissin 22 milions de signatures demanant la dimissió del president, un cop Mursi va rebutjar la petició de l'exèrcit d'escoltar la veu del carrer i convocar noves eleccions, s'hagi vist obligat a complir l'amenaça.

Potser Mursi, mancat de capacitat de diàleg, assessorat per líders que creuen que la veritat divina és amb ells, pensés que el cap de l'exèrcit, Abdel Fatah al-Sisi, no seria capaç de fer un cop contra el primer president escollit democràticament. Però la realitat és que Mursi està arrestat. I tan cert com això és que molta gent dels barris pobres i el camp encara li dóna suport. Llavors, l'endemà que l'exèrcit imposi el toc de queda per acabar amb les morts al carrer, veurem si es possible iniciar aquesta transició en què participi tothom o si, senzillament, hi haurà dictadura per temps. En aquest segon cas, caldrà veure si els islamistes opten per demanar retornar a la política, per la desobediència civil o pel terrorisme.

Xavier Rius, periodista

 Llegir al Punt Avui (clica)

"DOS ANYS DE REVOLTES", publico valoració de l'any al Punt Avui

En l'últim número de l'any, que va acompanyat de les portades d'aquest any, publico al Punt Avui aquest article de valoració de les revoltes àrabs i al situació al Pròxim Orient.

               

Dos anys de revoltes 

Xavier Rius, periodista 31/12/2012

Qatar i Turquia han esdevingut les noves potències d'aquesta regió, en què encara s'han
de produir molts canvis

Dos anys després que el tunisià Mohamed Bouazizi es calés foc, fet amb què va començar la primavera àrab que va fer caure els dictadors de Tunísia, Egipte, el Iemen i Líbia, mentre Síria continua en guerra, encara no sabem si aquests països avancen cap als desitjos de llibertat i feina que van fer sortir al carrer tanta gent o s'estancaran en uns règims més democràtics, dominats per islamistes incapaços de millorar l'economia.
A Tunísia i Egipte, van ser els joves laics els qui van iniciar les protestes a què es van sumar els islamistes, sent el funeral de cada mort el que feia créixer les mobilitzacions. A Egipte, l'islamista Muhammad Mursi, després d'atorgar-se tots els poders, emulant el rais Mubarak, i de desactivar el poder polític dels militars i silenciar els jutges, ha imposat una Constitució amb un referèndum de dubtosa legalitat. Una Constitució que rebutgen els laics i esquerrans que van manifestar-se a Tahrir, tant pel paper que dóna a la llei islàmica, com per la manera com s'ha fet, tot i que teòricament reconeix els drets dels cristians coptes. En canvi, a Tunísia, on també van guanyar les eleccions els islamistes, tenen un president laic, Moncef Marzuki, amb menys poders que Mursi. I a diferència d'Egipte, els qui lideren ara la lluita per les llibertats civils no són els cristians, la intel·lectualitat i les esquerres, sinó els joves –homes i dones— de famílies musulmanes, creients o no, que senzillament volen les llibertats que es tenen a Europa. Però el veritable problema per a aquests països és l'economia i la manca de feina. A Egipte, els militars, tot i haver estat allunyats del poder polític, continuen amb els privilegis i controlen el 30% de l'economia, mentre el turisme continua reduït a zero. A Tunísia, tot i haver nacionalitzat els béns del dictador, controlen l'economia les mateixes elits nacionals i companyies estrangeres d'abans. I fer baixar els preus de la llet i el pa no és fàcil en una globalització econòmica que no té res a veure amb la Tunísia i l'Egipte de Nasser i Bourguiba dels setanta. Per això, el suport de les mesquites serà decisiu per evitar nous esclats si la situació no millora.
Líbia, després d'una guerra que va rebre el suport d'Occident i de part del països islàmics, fa passos contradictoris cap a la democràcia. Però on la situació pateix un estancament perillós és Síria, amb Baixar al-Assad, cada cop més aïllat, que ni tan sols contempla deixar Damasc i acantonar-se a la costa de Lataquia, d'on és originària la seva minoria alauita, i des d'allà negociar un alto el foc que dividiria el país però garantiria una zona per als seus. Ara sembla que l'aliat rus ja no creu que sigui possible mantenir-lo en el poder, i el que espanta a tothom és que arribi a utilitzar armes químiques i si el caos que es podria generar afectaria o no Israel i el Líban. Per últim, mentre l'Iran està perdent l'aliat sirià que li permetia armar la milícia libanesa de Hezbol·là, les minories xiïtes del Iemen i Bahrain, que van fer les seves revoltes, veuen com la primavera els ha passat de llarg. I mentre Israel, desubicat en el nou escenari, continua expandint les colònies a Cisjordània, Qatar i Turquia han esdevingut les noves potències d'aquesta regió, en què encara s'han de produir molts canvis. Passos cap a la democràcia que sorgiran de dins, no envaint un país com van fer els Estats Units ara fa deu anys.
Llegir al Punt Avui, clica 
------------------

I ja que acabo fent una referència a la guerra d'Iraq de fa 10 anys, poso aquí sota tres fotos meves de fa deu anys que, en aquestes dates, jo era a l'Iraq. La primera és de l'Hotel Palestina amb l'estàtua de Saddam, que cauria tres mesos després, amb un rètol a l'hotel de " Happy new year 2003". L'altra és al costat d'un mural amb la foto de Saddam. I la de sota de Bàssora, amb les estàtues assenyalant l'Iran, l'enemic, a l'altra banda del Shat el Arab.

.