La majoria de forces de l'extrema dreta xenòfoba europea, que fan del
no a la immigració el centre del seu ideari, han anat assumint
propostes econòmiques semblants a les que tenen o tenien grups
comunistes i l'extrema esquerra: nacionalització de la banca,
socialització de certes empreses, sortida de l'euro, etc. I quan se'ls
pregunta per aquest canvi, ho justifiquen dient que la classificació de
forces polítiques, amb el semicercle que ubica unes a la dreta, d'altres
a l'esquerra, i l'extrema dreta i extrema esquerra totalment
allunyades, ja no és vàlida. Per ells, que ara es fan dir “identitaris”,
l'espectre polític es representa amb una ferradura on els extrems
s'acosten i gairebé es toquen, cosa que justificaria la similitud de
propostes econòmiques dels uns i dels altres. I d'alguna manera, tant
l'extrema dreta com l'extrema esquerra compartien la seva lluita radical
contra el “sistema”, encara que l'extrema dreta no tingui cap
inconvenient d'aprofitar-se i beneficiar-se al màxim de les
possibilitats que li dóna la democràcia que combat per créixer i
nodrir-se dels avantatges legals de ser una força parlamentària.
Aquestes forces d'extrema dreta qualifiquen el multiculturalisme com un virus que destruirà Europa i Occident. Consideren la immigració una eina del capitalisme per destruir econòmicament les classes mitjanes i treballadores autòctones. I culpen les esquerres pel fet de defensar un model multicultural o intercultural, una societat de ciutadans de diferents orígens i creences amb igualtat de drets i deures.
Anders Behring Breivik, autor de la massacre d'Utoya, va manifestar dimarts passat, en començar el judici, que s'havia inspirat en la manera d'actuar d'Al-Qaida com a principal organització revolucionària actual. Una organització, debilitada per l'anomenada primavera àrab, que s'ha caracteritzat per sembrar el terror de manera indiscriminada i sense cap mena de compassió cap a les víctimes. I Breivik, com fa Al-Qaida quan justifica atacs indiscriminats contra la població, la fa responsable dels règims als quals combat.
Sorprèn que parli d'Al-Qaida com a font d'inspiració revolucionària, ja que Al-Qaida seria a l'extrem oposat de les seves idees. Però aquí aquest “croat” de l'extrema dreta xenòfoba fa realitat també l'anomenada teoria de la ferradura, ja que aplica un terrorisme similar i brutal, que el diferencia de la majoria de grups anomenats terroristes.
I aquesta similitud amb el terrorisme d'Al-Qaida, la va mostrar també en començar el judici, després de reconèixer els fets i dir que ho tornaria a fer, quan va demanar que o bé se l'absolgui com a “croat” que ha volgut salvar Europa o se'l condemni a mort. Com els terroristes d'Al-Qaida espera el reconeixent i el martiri, en una visió apocalíptica de la realitat. Una visió i una manera de fer similar a la de Mohamed Merah, fa un mes a Tolosa, en els seus atacs contra ciutadans jueus i musulmans. I no és casualitat que inicialment es pensés, per la manera d'actuar, que Merah era un “llop solitari” de l'extrema dreta i se'l comparés amb Breivik.
Psiquiatres i juristes poden debatre ara si Breivik i Merah són malalts mentals o il·luminats per una fe cega en una missió. Breivik va matar joves socialistes com a responsables d'un multiculturalisme, i Merah persones d'origen immigrant i musulmans per col·laboracionistes amb l'enemic –l'elecció de víctimes jueves va ser un pla B un cop no va ser possible matar un militar d'origen magribí–. Tots dos lluitaven pel mateix: contra una Europa de ciutadans diversos amb igualtat de drets i deures.
Link de l'article al Punt Avui
Aquestes forces d'extrema dreta qualifiquen el multiculturalisme com un virus que destruirà Europa i Occident. Consideren la immigració una eina del capitalisme per destruir econòmicament les classes mitjanes i treballadores autòctones. I culpen les esquerres pel fet de defensar un model multicultural o intercultural, una societat de ciutadans de diferents orígens i creences amb igualtat de drets i deures.
Anders Behring Breivik, autor de la massacre d'Utoya, va manifestar dimarts passat, en començar el judici, que s'havia inspirat en la manera d'actuar d'Al-Qaida com a principal organització revolucionària actual. Una organització, debilitada per l'anomenada primavera àrab, que s'ha caracteritzat per sembrar el terror de manera indiscriminada i sense cap mena de compassió cap a les víctimes. I Breivik, com fa Al-Qaida quan justifica atacs indiscriminats contra la població, la fa responsable dels règims als quals combat.
Sorprèn que parli d'Al-Qaida com a font d'inspiració revolucionària, ja que Al-Qaida seria a l'extrem oposat de les seves idees. Però aquí aquest “croat” de l'extrema dreta xenòfoba fa realitat també l'anomenada teoria de la ferradura, ja que aplica un terrorisme similar i brutal, que el diferencia de la majoria de grups anomenats terroristes.
I aquesta similitud amb el terrorisme d'Al-Qaida, la va mostrar també en començar el judici, després de reconèixer els fets i dir que ho tornaria a fer, quan va demanar que o bé se l'absolgui com a “croat” que ha volgut salvar Europa o se'l condemni a mort. Com els terroristes d'Al-Qaida espera el reconeixent i el martiri, en una visió apocalíptica de la realitat. Una visió i una manera de fer similar a la de Mohamed Merah, fa un mes a Tolosa, en els seus atacs contra ciutadans jueus i musulmans. I no és casualitat que inicialment es pensés, per la manera d'actuar, que Merah era un “llop solitari” de l'extrema dreta i se'l comparés amb Breivik.
Psiquiatres i juristes poden debatre ara si Breivik i Merah són malalts mentals o il·luminats per una fe cega en una missió. Breivik va matar joves socialistes com a responsables d'un multiculturalisme, i Merah persones d'origen immigrant i musulmans per col·laboracionistes amb l'enemic –l'elecció de víctimes jueves va ser un pla B un cop no va ser possible matar un militar d'origen magribí–. Tots dos lluitaven pel mateix: contra una Europa de ciutadans diversos amb igualtat de drets i deures.
Link de l'article al Punt Avui
