BREIVIK, UNA CONDEMNA DESTINADA A FRENAR L'ODI RACISTA, El Periódico

Publico aquest article a El Periódico
La matanza de Noruega   Análisis
Una condena destinada a frenar el odio racista
Xavier Rius

 Anders Behring Breivik, que reconoció ser el autor de unos asesinatos según él, atroces pero necesarios para salvar Europa, ha aceptado la condena a prisión frente a la otra opción de que se le declarara enfermo mental. El tribunal lo considera responsable de unos crímenes que preparó con meticulosidad. Si se le hubiera considerado víctima de un trastorno y hubiera sido condenado a permanecer en un psiquiátrico, Breivik ya había anunciado que recurriría en favor de su buen estado mental. No deseaba que lo encerrasen por loco, dado que el valor político de sus actos quedaría devaluado. Y ese recurso de Breivik hubiera alargado el dolor de las familias que deberían asistir de nuevo al circo mediático del criminal enorgulleciéndose y difundiendo su odio. Si antes de cometer sus crímenes escribió el manifiesto 2083, Declaración de Independencia Europea, ahora ha anunciado que aprovechará la prisión para continuar escribiendo. Igual que Hitler se consideraba guiado por la providencia con la misión de salvar la Europa germánica de las razas inferiores, y aprovechó su estancia en prisión para escribir el Mein kampf, Breivik, que se considera un guerrero templario, quiere aprovechar su retiro para escribir. Y si Hitler culpaba de todos los males de Alemania a los judíos y consideraba el marxismo como parte de la conspiración judía, Breivik considera que la Europa blanca está amenazada por la «invasión musulmana», fruto de lo que califica como el «infierno multicultural» de los socialdemócratas.
 Breivik, que había militado en un partido xenófobo, se sintió decepcionado por este y emprendió otros caminos para conseguir su fin con otros medios. Y, como anunciaba en su Declaración, estaba convencido de que otros seguirían su camino.
 Afortunadamente su llamada no ha surtido efecto, y el Gobierno y los partidos, lejos de entrar en debates sobre los supuestos peligros de la inmigración islámica, se reafirmaron en los valores de los derechos y deberes de la sociedad noruega, en la que la ciudadanía no se mide por el color o hacia dónde se reza.
 Y es que los problemas de encaje que se pueden dar con la llegada de flujos migratorios no se solucionan con discursos racistas hacia estos, de la misma manera que las dificultades de asunción de valores como la libertad religiosa, que implica que muchos de los hijos de familias islámicas puedan expresar que han dejado de creer, tampoco se consigue dificultando la obertura de mezquitas ni criminalizando el islam.

 Orgullosos de sus creencias

 Porque la libertad religiosa consiste en permitir y facilitar que los inmigrantes de países islámicos tengan sus templos, sintiéndose orgullosos de sus creencias, de la misma manera que consiste en que todos acepten el derecho a no creer o a cambiar de religión en una sociedad laica.
 Y si se criminaliza el islam, como ha ocurrido tantas veces, lo que se consigue es que los inmigrantes musulmanes se encierren en sí mismos y no se sientan ciudadanos, dificultando ese trasvase de creencias en todas direcciones consustancial de la libertad religiosa.
  
   Llegir en català a El Periódico (fins demà no s'obrirà sencer)

DEBAT SOBRE EXTREMADRETA A L'ESCOLA DE LES JOVENTUTS SOCIALISTES

Avui 22 de juliol, aniversari de la matança d'Oslo i Utoya, he participat a Pujarnol, prop de Banyoles, a un debat a l' Escola de Formació, Debat i Reflexió Guillermo Vidaña de les Joventuts Socialistes de Catalunya sobre com afrontar i lluitar contra l'extrema dreta. Una hora abans, a la intervenció del Primer Secretari del PSC, Pere Navarro, moltes de les preguntes que li han fet els assistents era sobre com afrontar el discurs xenòfob, tant des del punt de vista de la convivència i cohesió social als muncipis, com pels efectes electorals de PxC a certs ajuntaments.
He compartit taula amb Thierry Marchal Beck, president del Mouvement de Jeunes Socialistes de França que ha explicat l'evolució del Front Nacional i la seva experiència de com afrontar el discurs xenòfob a França que recullo aquí sota. Ha presentat i moderat la Cristina López de Salt. Jo, davant de militants, alguns de municipis que pareixen les conseqüències de la pujada de PxC de fa 14 mesos, he donat unes pinzellades de com va sorgir a Catalunya PxC, dels errors dels partits o d'alguns dirigents (de CiU, PP i PSC) a l'hora d'afrontar l'efecte de PxC que han sigut contraproduents i de com a alguns dirigents locals de partits, sobretot d'UDC, han saccejat, alimentat o aprofitat certs rumors, conscients que la pujada de PxC els beneficiaria electoralement.

   

Thierry Marchal Beck ha explicat que el FN s'alimenta de dubtes o preguntes que es fa molta gent com si cal la pena de mort, si els aturats busquen realment feina o si hi ha massa gent assistida per l'Estat.

Ha plantejat que per combatre'l cal: 

1.Que les forces polítiques i socials progressites ser presents als llocs on hi ha els problemes dels que pot treure rèdit l'extremadreta.

2.Cal la lluita cultural i ideològica, cal que l'esquerra, les forces polítiques, el President e la República, el Primer Ministre siguin símbols d'aquesta lluita  front l'extremadreta.

3.No caure en la seva trampa, en el seu discurs.

4.L'esquerra i el socialisme no han de ser forces de gestió de l'actual crisis, sinó de transformació social, fiscal i ecològica.

Un cop ha acabat la seva exposició jo li he demanat que aclarís com el FN compatibilitza el discurs antisemita negacionista (ara força callat) de Jean Marie Le Pen i Bruno Gollnisch, i el antiislàmic i fins i tot de vegades pro israelí de Marine Le Pen. 

Tot seguit alguns dels d'assistents han fet intervencions explicant la realitat als seus municipis amb PxC, sobre com afrontar el problemes de convivència i ens han fet preguntes al Thierry i a mi.

Gràcies a la JSC per convidar-me! 

Gràcies per les fotos Renato Marín!

 

ARTICLE AL TRIANGLE, LA VIOLÈNCIA FEIXISTA SURT DE L'ARMARI

                   LA VIOLÈNCIA XENÒFÒBA HA SORTIT DE L’ARMARI

Amb la detenció el passat dimarts d’una noia de Navarcles, els mossos d’esquadra donen per desmantellat el grup que va perpetrar l’atac a la sala Stroika el 23 de març. Aquell vespre, Albert M. G, de 16 anys que era a la porta del local una hora abans del concert antifeixista dels grups KOP i Non Servium, va se colpejat reiteradament amb pals de ferro i punys americans, resultant ferit molt greu, mentre que a altres joves que esperaven els hi van ficar bengales dins del vehicle, mentre els hi bloquejaven les portes. Dels 17 detinguts 10 són a la presó acusats de temptativa d’assassinat, lesions, incendi, i banda criminal.

El sumari deixa clar que no es va tractar d’una acció espontània, sinó una acte planificat amb un funcionament similar al d’un grup militar. Acció que segons han reconegut els autors es va fer, tal com jo ja vaig anunciar després del fets, com a resposta al llançament de pedres al bar The Other Place al Poble Nou de Barcelona, on Democracia Nacional celebrava el 12 d’octubre un concert.

Malgrat que alguns dels detinguts no es coneixien prèviament, l’acció referma la certesa que a Catalunya hi ha militants d’extrema dreta capaços d’organitzar-se i fer mal. Joves que es mouen al voltant de hooligans del futbol, sobretot les Brigadas Blanquiazules i els Ultra Sur. Alguns dels detinguts havien estat candidats del Movimiento Social Republicano (MSR) i de Plataforma X Catalunya. El partit d’Anglada ha guardat silenci sobre la implicació d’Antonio F.P, actualment en presó, que va ser candidat de PxC a Palafolls les passades municipals. El MSR només reconeix com a militant seu a Victor E G, d’Igualda, actualment en llibertat provisional, si bé altres dels detinguts havien format part de llistes electorals. De fet, pel material i propaganda trobat pel la policia, l’organització amb la que tenien més vinculació els detinguts és Alianza Nacional. Així Javier C. M, que segons el sumari és el líder del grup, tot hi haver format part fa temps de les llistes del MSR, era fins fa un any el delegat a Catalunya d’Alianza Nacional, i en nom d’AN anà a les reunions de la campanya en solidaritat amb Pedro Varela. Javier C. M, veí de Terrassa ja havia estat  imputat per l’atac amb còctels molotv a uns magribins l’any 2002 a Sant Vicenç de Castellet.

            El significatiu dels fets és que, entre la base social de joves que poden anar a un concert de música neonazi, que pertanyen o simpatitzen amb els grups més radicals de hooligans o que s’hagin prestat a formar part d’una candidatura d’extremadreta, es pugui crear, encara que sigui només per una acció concreta, un grup amb l’estructura d’una secció d’assalt i actuar de manera molt violenta. Es cert que una part d’aquesta base social, la que fa uns anys tenia el seu nucli a Sabadell, havia quedat escapçada amb reiterades condemnes judicials. El fet que l’Ajuntament de Sabadell es personés com acció popular oferint advocats a les víctimes va permetre una dotzena de sentencies per agressions i amenaces, cosa que va fer que els implicats evitessin tornar a actuar. I com hem vist ara la majoria de detinguts i empresonats resideixen a Terrassa, Igualada, Esparreguera, Castellar del Vallès i Blanes.

                          Eurocopa, banderes racistes i agressions

     Unes altres agressions racistes que s’han produït aquests dies van ser les agressions a ciutadans llatinoamericans, àrabs i pakistanesos a la celebració de l’Eurocopa el passat 1 de juliol. Hi haurien participat unes 30 persones que a més van incendiar 14 contenidors i cremar una bandera catalana. La investigació es basa en part a les fotos publicades per diferents mitjans, i va concloure amb tres detencions, una d’elles la d’un conegut militant d’extremadreta de Santa Coloma de Gramenet.

Però aquell vespre, al marge de les agressions, van ser notícia les mostres d’exaltació feixista a la Plaça Espanya mostrades per una vintena de joves i no tan joves,  entre els que hi havia membres de Plataforma per Catalunya i del Casal Tramuntana, com és el cas del regidor de L´Hospitalet, Alberto Sánchez. Sánchez va ser fotografiat darrera una bandera espanyola amb el símbol racista de la creu celta fent la salutació feixista i també observant meravellat una bandera amb la creu de ferro alemanya i l’esvàstica. Em consta que altres dirigents de PxC, com els regidor de L´Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet, Daniel Ordóñez i Juan Gómez Montero, eren també a la plaça i no es van sumar a l’exaltació de símbols i gestos feixistes. El grup municipal d’Iniciativa a L’Hospitalet ha presentat una moció de reprovació contra Sánchez pel Ple que se celebrarà aquest dimarts, mentre que des de l’equip de govern, format per PSC i Iniciativa, es planteja fer algun posicionament sobre l’actitud del regidor.

               Un nou Casal a Badalona?

            Diversos membre del Casal Tramuntana del Clot, que sembla que té els dies comptats en manca’ls-hi llicència d’activitat, m’han transmès a mi el seu malestar perquè des de la premsa barregin els actes que ells fan amb les actituds violentes perpetrades per persones alienes al mateix, sigui l’agressió d’immigrants a la Plaça Espanya, sigui l’atac de l’Stroika. Certament una cosa és es anar actes d’un centre social d’extremadreta, una altre es pujar-se a la font de la Plaça Espanya amb banderes feixistes, i una, molt diferent, accions violentes com agredir immigrants o l’atac de l’Stroika. Però només és una constatació que d’aquesta base sociològica, sobretot, d’entre alguns dels hooligans, surten els que actuen amb violència.

            I no és cap secret que a l’ampli i divers espai social de l’extremadreta que desitja centres com el Casal Tramuntana, hi ha divergències per com s’ha fet tot. Fa un mes es va anunciar a la propera xarxa l’obertura d’un nou Casal identitari a Badalona anomenat Jaume I el Conqueridor. Segons he pogut saber, si bé les informacions són contradictòries, persones que freqüenten el Casal Tramuntana i altres que no, algunes provinents del Moviment Patriòtic Català, diguem d’una ideologia amb arrels catòliques, que no han acabat d’empatitzar amb el tarannà de festa i futbol d’algun sector de Tramuntana, obririen aquest nou local a Badalona. Precisament el líder de PxC a Badalona, Carlos Francisoud va pertànyer al MPC.

     Anglada a les Espanyes

            Mentre això passa Josep Anglada continua amb un nou intent d’exportar Plataforma arreu de l’Estat, ara amb el nom de Plataforma por la Libertad. L’impulsor de PxL a Madrid és l’advocat i ex president de CEDADE, José María Ruiz Puerta. Puerta, juntament amb antics membres de CEDADE i militants actuals de l’Asociación de Amigos de León Degrelle (cap belga de les SS que Franco va acollir), va aportar els 80.000 euros amb el que Anglada va pagar la campanya de PxC a les eleccions generals de novembre. Però Ruiz Puerta es va sentir molest perque un cop més durant aquella campanya Anglada es va veure exquitxat per escàndols com la denúncia per agressions que li va posar el seu fill.

El passat dissabte 30 de juny Plataforma por La Libertad va convocar el seu primer acte a Torrejón de Ardoz. Una concentració contra l’obertura d’una mesquita. Torrejón de Ardoz, amb la veïna Alcalà de Henares, on té la seu central Democracia Nacional, i España 2000 i té un regidor, forma part de l’anomenat Corredor d’Henares per on l’extremadreta vol penetrar políticament. I sorprenement a l’acte contra la mesquita en el que hi va intervindre Anglada i Ruiz Puerta, només hi van assistir cinquanta de persones, molts d’ells vinguts amb Anglada des de Catalunya. Tant des del PP que governa Torrejón, com des d’España 2000 i DN es va desqualificar l’acte. I és que el discurs d’Anglada a Madrid no es benvingut ni per les organitzacions d’extremadreta clàssica que acusen a Anglada de catalanista i aquests dies no es cansaven de repetir que a l’acte no s’hi va veure cap bandera espanyola. I l’extremadreta catòlica, que clama contra el PP per no derogar la llei d’avortament, té forts vincles amb congregacions on hi ha una gran quantitat de seminaristes i monges africanes i llatines. I els discurs i els comentaris d’Anglada sobre negritos i sudaques ara per ara no quallen. Ara doncs a Anglada només li resta confiar que Mas avanci les eleccions i aquesta xenofòbia que ha sortit de l’armari entri al Parlament.

Xavier Rius

AQUESTA INFORMACIÓ S'HAURIA D'AMPLIAR DONAT QUE ARA TINC CONSTÀNCIA QUE ALGUNS EX DIRIGENTS DE DEMOCRÀCIA NACIONAL D'ASTURIES, BURGOS I MADRID HAN ENTRAT A PxL.

DIUMENGE, ANIVERSARI DE LA MATANÇA D'UTOYA, PARTICIPO A UN DEBAT A L'ESCOLA DE FORMACIÓ DE LES JOVENTUTS SOCIALISTES SOBRE EXTREMADRETA

Aquest diumenge, 22 de juliol, al migdia, aniversari de la matança d'Oslo i Utoya, participo a Banyoles a un debat a l' Escola de Formació, Debat i Reflexió Guillermo Vidaña de les Joventuts Socialistes de Catalunya sobre com afrontar i lluitar contra l'extrema dreta. Estaré a la taula amb Thierry Marchal.Beck,  president del Mouvement de Jeunes Socialistes de França.
Adjunto aquí el link de dos articles meus sobre aquella matança.
Article al Periódico, fet tres dies després. "Xenofòbia i llops solitaris"

"Breivik i la Teoria de la ferradura", El Punt Avui.

A aquella mateixa hora Unitat Contra el Feixisme presentarà en roda de premsa a la Plaça Catalunya la campanya "Tots i Totes som Unitat contra el Feixisme i el Racisme"
Anar a la convocatòria d'UCFR, clica

BREIVIK, LA TEORIA DE LA FERRADURA, article al Punt Avui

El Punt Avui

 21/04/12 02:00 - Periodista - Xavier Rius

 

La majoria de forces de l'extrema dreta xenòfoba europea, que fan del no a la immigració el centre del seu ideari, han anat assumint propostes econòmiques semblants a les que tenen o tenien grups comunistes i l'extrema esquerra: nacionalització de la banca, socialització de certes empreses, sortida de l'euro, etc. I quan se'ls pregunta per aquest canvi, ho justifiquen dient que la classificació de forces polítiques, amb el semicercle que ubica unes a la dreta, d'altres a l'esquerra, i l'extrema dreta i extrema esquerra totalment allunyades, ja no és vàlida. Per ells, que ara es fan dir “identitaris”, l'espectre polític es representa amb una ferradura on els extrems s'acosten i gairebé es toquen, cosa que justificaria la similitud de propostes econòmiques dels uns i dels altres. I d'alguna manera, tant l'extrema dreta com l'extrema esquerra compartien la seva lluita radical contra el “sistema”, encara que l'extrema dreta no tingui cap inconvenient d'aprofitar-se i beneficiar-se al màxim de les possibilitats que li dóna la democràcia que combat per créixer i nodrir-se dels avantatges legals de ser una força parlamentària.
Aquestes forces d'extrema dreta qualifiquen el multiculturalisme com un virus que destruirà Europa i Occident. Consideren la immigració una eina del capitalisme per destruir econòmicament les classes mitjanes i treballadores autòctones. I culpen les esquerres pel fet de defensar un model multicultural o intercultural, una societat de ciutadans de diferents orígens i creences amb igualtat de drets i deures.
Anders Behring Breivik, autor de la massacre d'Utoya, va manifestar dimarts passat, en començar el judici, que s'havia inspirat en la manera d'actuar d'Al-Qaida com a principal organització revolucionària actual. Una organització, debilitada per l'anomenada primavera àrab, que s'ha caracteritzat per sembrar el terror de manera indiscriminada i sense cap mena de compassió cap a les víctimes. I Breivik, com fa Al-Qaida quan justifica atacs indiscriminats contra la població, la fa responsable dels règims als quals combat.
Sorprèn que parli d'Al-Qaida com a font d'inspiració revolucionària, ja que Al-Qaida seria a l'extrem oposat de les seves idees. Però aquí aquest “croat” de l'extrema dreta xenòfoba fa realitat també l'anomenada teoria de la ferradura, ja que aplica un terrorisme similar i brutal, que el diferencia de la majoria de grups anomenats terroristes.
I aquesta similitud amb el terrorisme d'Al-Qaida, la va mostrar també en començar el judici, després de reconèixer els fets i dir que ho tornaria a fer, quan va demanar que o bé se l'absolgui com a “croat” que ha volgut salvar Europa o se'l condemni a mort. Com els terroristes d'Al-Qaida espera el reconeixent i el martiri, en una visió apocalíptica de la realitat. Una visió i una manera de fer similar a la de Mohamed Merah, fa un mes a Tolosa, en els seus atacs contra ciutadans jueus i musulmans. I no és casualitat que inicialment es pensés, per la manera d'actuar, que Merah era un “llop solitari” de l'extrema dreta i se'l comparés amb Breivik.
Psiquiatres i juristes poden debatre ara si Breivik i Merah són malalts mentals o il·luminats per una fe cega en una missió. Breivik va matar joves socialistes com a responsables d'un multiculturalisme, i Merah persones d'origen immigrant i musulmans per col·laboracionistes amb l'enemic –l'elecció de víctimes jueves va ser un pla B un cop no va ser possible matar un militar d'origen magribí–. Tots dos lluitaven pel mateix: contra una Europa de ciutadans diversos amb igualtat de drets i deures.
Link de l'article al Punt Avui