Fallece Carmen Martín Padial, la que fue número tres del Movimiento Social Republicano (MSR) y cabeza de lista en las europeas de 2009. Abandonó el partido ultra en 2014 y estaba alejada de la política, dedicándose a la promoción de la lactancia natural

Carmen Martín Padial (Mayka), que fue  cabeza de lista al Parlamento Europeo en 2009 y Coordinadora Nacional entre 2009 y 2014 del partido ultra o nacional revolucionario, Movimiento Social Republicano (MSR), falleció el sábado en la localidad tarraconense de Falset, a la edad de 49 años. La muerte le sobrevino en su domicilio, tal vez por un error en la administración de la medicación paliativa que tomaba para el tratamiento de diversas patologías oseas o musculares que padecía, en el contexto actual del Covid-19 en que se suprimieron las visitas médicas de control a enfermos crónicos. 

María del Carmen Martín Padial, tras haber frecuentado de joven grupos libertarios, y militar unos meses en  Alianza Nacional, entró en el MSR en 2009, partido que proclamaba la vigencia de la teoría de la Herradura, y en ocasiones negaban ser de ultraderecha por estar mas cerca según ellos de la extrema izquierda que de la derecha liberal sionista.  El MSR reivindicaba elementos sociales del régimen nacionalsocialista alemán y formaba parte de la ahora desaparecida Alianza Europea de Movimientos Nacionals con el Jobbik húngaro, la Fiamma Tricolore italiana o el sector del Frente Nacional francés de Jean Marie Le Pen y Bruno  Bruno Gollnisch. La fallecida era vegetariana y se definía como ecologista y elogiaba del régimen nazi el amor a los animales. El MSR llegó a tener una sección o grupo juvenil afín denominado PECTA, Patriotas Españoles contra la tortura Animal, que defendía el vegetarianismo y el nudismo, y otro llamado Hispania Verde que hacía campañas en defensa del oso pirenaico

  

Abandonó el partido en 2014, coincidiendo con la marcha de numerosos dirigentes, entre ellos su Secretario General, Juan Antonio Llopart, quedando en el mismo el dirigente Jordi de la Fuente, que se le calificaba como nacional-bolchevique, que todavía consta en la web del Registro de Partidos del Ministerio del Interior como uno de sus Secretarios, ante la imposibilidad de elegir nueva ejecutiva, y nuevo presidente y secretario general. De La Fuente ingresaría en Plataforma per Catalunya en 2016 y actualmente milita en Vox. Llopart intentó crear otro partido, Soberanía y Libertad, que no llegó a cuajar, y posteriormente el grupo Pueblo.

Carmen Martín Padial (Mayka), alejada de toda actividad política, trabajaba en la difusión de campañas en favor de la lactancia natural y tenía el blog "Crianza con apego natural", y un Facebook sobre ello con 15.000 seguidores y daba conferencias sobre el tema, había publicado varios libros sobre alimentación de bebes y hacía cursos para mujeres embarazadas. Tenía dos hijos y dos hijas, de 27 y 22 años y dos de 9 años. 

     

Martín Padial en el homenaje que realizaba el MSR cada año en Medinaceli a Ezra Pound, el poeta estadounidense que durante la Segunda Guerra Mundial defendia por la radio en inglés desde Italia a Hitler y Mussolini.

  

BREIVIK, LA TEORIA DE LA FERRADURA, article al Punt Avui

El Punt Avui

 21/04/12 02:00 - Periodista - Xavier Rius

 

La majoria de forces de l'extrema dreta xenòfoba europea, que fan del no a la immigració el centre del seu ideari, han anat assumint propostes econòmiques semblants a les que tenen o tenien grups comunistes i l'extrema esquerra: nacionalització de la banca, socialització de certes empreses, sortida de l'euro, etc. I quan se'ls pregunta per aquest canvi, ho justifiquen dient que la classificació de forces polítiques, amb el semicercle que ubica unes a la dreta, d'altres a l'esquerra, i l'extrema dreta i extrema esquerra totalment allunyades, ja no és vàlida. Per ells, que ara es fan dir “identitaris”, l'espectre polític es representa amb una ferradura on els extrems s'acosten i gairebé es toquen, cosa que justificaria la similitud de propostes econòmiques dels uns i dels altres. I d'alguna manera, tant l'extrema dreta com l'extrema esquerra compartien la seva lluita radical contra el “sistema”, encara que l'extrema dreta no tingui cap inconvenient d'aprofitar-se i beneficiar-se al màxim de les possibilitats que li dóna la democràcia que combat per créixer i nodrir-se dels avantatges legals de ser una força parlamentària.
Aquestes forces d'extrema dreta qualifiquen el multiculturalisme com un virus que destruirà Europa i Occident. Consideren la immigració una eina del capitalisme per destruir econòmicament les classes mitjanes i treballadores autòctones. I culpen les esquerres pel fet de defensar un model multicultural o intercultural, una societat de ciutadans de diferents orígens i creences amb igualtat de drets i deures.
Anders Behring Breivik, autor de la massacre d'Utoya, va manifestar dimarts passat, en començar el judici, que s'havia inspirat en la manera d'actuar d'Al-Qaida com a principal organització revolucionària actual. Una organització, debilitada per l'anomenada primavera àrab, que s'ha caracteritzat per sembrar el terror de manera indiscriminada i sense cap mena de compassió cap a les víctimes. I Breivik, com fa Al-Qaida quan justifica atacs indiscriminats contra la població, la fa responsable dels règims als quals combat.
Sorprèn que parli d'Al-Qaida com a font d'inspiració revolucionària, ja que Al-Qaida seria a l'extrem oposat de les seves idees. Però aquí aquest “croat” de l'extrema dreta xenòfoba fa realitat també l'anomenada teoria de la ferradura, ja que aplica un terrorisme similar i brutal, que el diferencia de la majoria de grups anomenats terroristes.
I aquesta similitud amb el terrorisme d'Al-Qaida, la va mostrar també en començar el judici, després de reconèixer els fets i dir que ho tornaria a fer, quan va demanar que o bé se l'absolgui com a “croat” que ha volgut salvar Europa o se'l condemni a mort. Com els terroristes d'Al-Qaida espera el reconeixent i el martiri, en una visió apocalíptica de la realitat. Una visió i una manera de fer similar a la de Mohamed Merah, fa un mes a Tolosa, en els seus atacs contra ciutadans jueus i musulmans. I no és casualitat que inicialment es pensés, per la manera d'actuar, que Merah era un “llop solitari” de l'extrema dreta i se'l comparés amb Breivik.
Psiquiatres i juristes poden debatre ara si Breivik i Merah són malalts mentals o il·luminats per una fe cega en una missió. Breivik va matar joves socialistes com a responsables d'un multiculturalisme, i Merah persones d'origen immigrant i musulmans per col·laboracionistes amb l'enemic –l'elecció de víctimes jueves va ser un pla B un cop no va ser possible matar un militar d'origen magribí–. Tots dos lluitaven pel mateix: contra una Europa de ciutadans diversos amb igualtat de drets i deures.
Link de l'article al Punt Avui