TRUMP NO DEFRAUDA I FA UN DISCURS A L'ESTIL MÉS POPULISTA I DEMAGOG, INAPLICABLE ECONÒMICA, SOCIAL I MILITARMENT, MENTRE DESQUALIFICA A LA CASTA POLÍTICA DE WASHINGTON I S'ATRIBUEIX A ELL UN SUPSOAT EMPODERAMENT DE LA MASSA. Diu que eradicarà el Daesh, però ningú sap com

1.Donald Trump ha dit que avui, amb ell, "Washington transfereix el poder a la gent, al poble". Però és el president que té la popularitat més baixa de la història segons totes les enquestes que li donen només una popularitat del 40%, 18 punts menys que la que tenia Ronald Reagan el dia del seu jurament.  

2. Diu que "torna el poder a la gent" -no a la ciutadania-, fent un discurs sobre l'empoderament de la massa, molt similar al que sense gaire fonament fan arreu tots els social-populismes de lideratges messiànics, siguin d'ultradreta clàssica, siguin personatges empresaris mediàtics com ell, per exemple Berlusconi, i també alguns d'esquerra personalista. I front els polítics demòcrates i republicans de (la Casta) de Washington, fa un govern d'empresaris que no han exercit càrrecs públics de govern o legislatius. Empresaris que per triomfar han defensat i aplicat polítiques econòmiques ultraliberals sense cap mena de "compassió" per qui no té l'èxit immediat. "Estàs acomiadat!", frase que repetia Trump en alguns dels seus actes i programes de TV.

3.Diu que Washington i els que l'han precedit han transferit, donat la riquesa de la classe mitjana a gent de fora i a països estrangers, i que  ell amb el proteccionisme farà que tornin les fàbriques i la feina: "Una a una les fàbriques han tancat i han marxat a l'estranger. La riquesa de de la nostra classe mitjana se li ha tret de les seves llars i s'ha redistribuit arreu del món"  "Comprarem productes americans i els llocs de treball seran pels americans". "Hem de protegir les fronteres del països que fabriquen els nostres productes, ens roben empreses i feines".  Però el proteccionisme i el tancament econòmic és una arma de doble full, donat que llavors tampoc hi hauran exportacions. No es pot tornar a una economia proteccionista autàrquica en un món globalitzat. Amb el seu discurs culpabilitza als governs i ciutadans de països on han marxat les fàbriques, -"que ens roben"- genera un discurs d'odi.

4. "Hem subsidiat exèrcits d'altres països, hem defensat les fronteres d'altres nacions i hem rebutjat defensar les nostres (...) Però això ara ja és passat!  Unirem al món civilitzat contra el terrorisme islàmic radical que eradicarem de la capa de la terra!" ¿I com es pot fer sense intervencions militars ni aliances o ajudant a altres exèrcits més dèbils d'estats que pateixen el terrorisme islàmic? Una cosa és qüestionar certes intervencions militars, com l'invasió de l'Iraq de 2003, que van ser equivocades i contraproduents, però Trump sembla que nega tota intervenció, incloses les de caire humanitari i fetes amb l'aval de l'ONU en les que els Estats Units hi han tingut un pes important. I quina és l'estratègia secreta de Trump per "eradicar" totalment el terrorisme islamista, d'Al Qaida i el Daesh?

5. "D'avui en endavant, Amèrica Primer. Amèrica Primer!"   Sempre que s'ha utilitzat aquest eslògan, "Primer nosaltres, Primer els de casa" "Deutschland über alles", ha sigut  per legitimar o justificar polítiques racistes i agressives que han desembocat amb odi i racismes social i institucional. 

Ah! I pels que pensen que potser aviat Trump haurà d'afrontar un impeachment, recordem que Mike Pence, el Vicepresident, sí que té ideologia. És un "creacionista" que nega Darwin i els valors de la Il·lustració. Mentre Trump s'ha dedicat a saber vendre i fer-se ric, Pence té una ideologia més fonamentada i perillosa que Trump.

LA COINCIDÈNCIA D'ESLOGANS DE "PODEMOS" AMB ELS QUE UTILITZEN FA ANYS EL CASAL TRAMUNTANA I JOSEP ANGLADA (prego que els doctors en comunicació i ciència política de Podemos acceptin aquesta humil reflexió d'un estudiós de la ultradreta)

El primer personatge polític que va començar a utilitzar a l'Estat espanyol el terme "casta política" a finals de l'any 2008, va ser Josep Anglada -president de la xenofòba i populista, Plataforma X Catalunya- de manera pejorativa per desqualificar a la resta de forces polítiques. Ho utilitzava en els seus escrits, comunicats de premsa i intervencions al Ple de l'ajuntament de Vic, on PxC havia passat a les eleccions municipals de 2007 d'un a quatre regidors, sent la segona força de Vic, i s'havia format un govern de concentració o de cordó sanitaria front PxC, format per CiU, PSC, ERC i ICV-Esquerra Unida. Així per Anglada els altres eren "la casta" independentista, nacionalista o espanyolista, de dretes o d'esquerres, que s'unia contra ell. Un any més tard, el 2009, el periodista Daniel Montero publica el llibre "La Casta, el chollo de ser político en España", que és la versió espanyola del publicat poc abans a Itàlia "La casta. Così i politici italiani sono diventati intoccabili, per dos periodistes del Corriere de la Sera.  

Quan el gener de 2010 l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, anuncia que denunciarà a la policia els  estrangers sense papers empadronats a la ciutat per tal que siguin expulsats, i que negarà el padró als sense papers que arribin a Vic -proposta de la que després l'alcalde s'haurà de desdir-, Anglada agafa una gran notorietat mediàtica. 

De només sortir al Canal Català, esdevé el convidat políticament incorrecte de molts programes de TV d'àmbit estatal: Intereconomía, Tele5, Antena 3, la Sexta, etc.. on el seu discurs contra la casta "política podrida" té molt ressó i és adoptat per altres social-populistes demagogs anti Zapatero i anti-PP com el periodista d'Intereconomía ,Enrique de Diego, que legalitza l'efímera Plataforma de la Las Clases Medias. I serà Enrique de Diego qui editarà el libre signat per Anglada (però presumptament escrit per un exsocialista andalús empipat amb la Junta de Andalucía) "Sin mordazas y sin velos". A la presentació del qual a Madrid, Anglada, De Diego i el president de Manos Limpias, Miguel Bernad, carregaran contra "la casta política"

Llavors, a la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de 2010, Anglada sacseja aquest terme "casta política podrida" per criticar a la Catalunya de CiU i Jordi Pujol, i a la del tripartit de Montilla

En aquell moment Pablo Iglesias encara no havia fet el salt mediàtic, era professor interí de ciència política, encara no havia entrat com assessor d'Izquierda Unida, i comença a dirigir i presentar el programa La Tuerka a TeleK.

Anglada, De Diego, i M Bernad (Manos Limpias) a la presentació a Madrid de "Sin mordazas y sin velos" el 2010 en la que Anglada, De Diego, i M Bernad (Manos Limpias) carreguen contra la "casta política podrida"

Pel que fa a l'eslogan que ha agafat recentment de "Frente a vuestro odio, nuestra sonrisa", és calcat a "Frente a vuestro odio, nuestra alegría" eslogan de l'ultra o identitari social-populista "Casal Tramuntana" obert a Barcelona el gener de 2012 que vol imitar el "Feixisme del Tercer Mileni" de la Casa Pound italiana, d'on sembla que van agafar l'eslogan.    

Membres del "socialpatriota", ultra o nacional-revolucionari Casal Tramuntana -alguns dels seus impulsors estan vinculats a PxC- amb l'eslogan del casal o centre social: "Frente a vuestro odio, nuestra alegria", tret, sembla del nofeixisme italià, el març de 2012.

Acte de Podemos a Barcelona amb l'eslogan "Su odio, nuestra sonrisa" de Pablo Iglesias, amb Gemma Ubasart

EL CABDILLISME DEL LÍDER QUE APEL·LA A "LA MASSA", LA BONA GENT. UNA ALTRA COINCIDÈNCIA AMB EL DISCURS DE LA ULTRADRETA

Una altra similitud de Podemos amb el discurs del neofeixisme actual -i els règims autoritaris del segle XX- és el cabdillisme del seu líder, front la partitocràcia. És un fet que hores d'ara -26 de desembre de 2014-, que al Registre de Partits del Ministeri de l'Interior continua constant com a símbol del partit Podemos, la cara del seu líder, opció que no fa cap altre partit d'àmbit estatal o autonòmic, però que podria recordar la omnipresència de la imatge del líder, cabdill o guia suprem  a certs règims passats o presents autoritaris, nacional-populistes o -des del meu punt de vista- amb certs dèficits democràtics.  
També sembla que hi ha coincidències amb el llenguatge de la ultradreta, que es defineix social-identitària, quan Iglesias diu que Podemos no és de dretes ni d'esquerres sinó transversal, donat que "el poder no té por a l'esquerra, té por a la gent", fent-se portaveu de "la gent". Un discurs amb semblances a la ultradreta quan, com el MSR, parla de convertir "la massa en poble" i s'apel·la sempre, com fa Anglada a "la bona gent" que està enganyada pels partits corruptes. Un discurs que fa ara Marine Le Pen quan es proclama la portaveu del poble o la líder que empodera, dóna el poder al poble, a les persones.