dimecres, 20 de novembre del 2013

PRESENTACIÓ DEL MANIFEST, VIC-ISRAEL, COMPLICITATS QUE MATEN



Aquesta tarda s'ha presentat al'Espai ETC de Vic la campanya "Complicitats que maten",contra els convenis de col·laboració entre la Univeristat de Vic i universitats israelianes, signats la passada setmana.  A l’acte s'ha explicat i llegit el manifest on s’exposen els motius per boicotejar aquests acords.  Hi han intervingut Meritxell Verdaguer, representant de la campanya; Sami Abdul-Jawad, metge palestí resident a Vic; Steve Cedar, activista polític i jueu; i Pau Muñoz, membre del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a la Universitat de Vic.
      El 12 de novembre la Universitat de Vic (UVic) va fer públic un comunicat de premsa en el que anunciaven la signatura d’acords de col·laboració amb institucions israelianes. El rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña, que va viatjar a Israel aquest novembre amb la delegació que va acompanyar el viatge oficial del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va signar un conveni de col·laboració amb la Universitat de Haifa i el Rambam Health Care Campus.
     Amb la firma d’ambdós convenis, la UVic pretén impulsar amb institucions israelianes programes de mobilitat per a professors, investigadors i estudiants, com també cooperar per establir graus i màsters interuniversitaris. Tal com expliquen, “aquests acords s’emmarquen dins la línia estratègia d’internacionalització de la UVic.”

MANIFEST:
Nosaltres, els firmants d’aquest manifest, entitats, col·lectius i persones a títol individual, rebutgem aquest conveni pels motius que exposem a continuació:
"El juliol del 2005 la societat civil palestina va fer una crida unitària per iniciar una campanya d’aïllament internacional d’Israel inspirada en la lluita sud-africana contra el règim d’apartheid. Més de 130 organitzacions de la societat civil palestina van adherir-se al manifest. Des d’aleshores, la campanya civil internacional per al Boicot, les Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel s’ha anat estenent arreu del món i ha sumat múltiples suports.
A través d’aquesta campanya de mesures punitives no violentes, el poble palestí vol poder exercir el seu dret inalienable a l’autodeterminació i acabar amb la injustícia històrica a què es veu sotmès des de 1948, des de la Nakba (catàstrofe).
L’establiment de l’Estat d’Israel l’any 1948 va significar l’expulsió de més del 70% de la població indígena de les seves llars i de la seva terra. Més de 700.000 palestins i palestines esdevingueren refugiats. A partir de la Guerra de 1967 Israel posà en marxa l’ocupació militar i civil de Gaza, Cisjordània, Jerusalem Est i els Alts del Golan. 300.000 palestins foren desplaçats de les seves llars. Avui, els refugiats palestins sumen més de cinc milions. Israel continua negant-los el seu dret al retorn, incomplint la Resolució 194 (1948) de l’Assemblea General de les Nacions Unides i la 237 (1967) del seu Consell de Seguretat.
A Cisjordània i Jerusalem Est, Israel hi ha establert més de 230 assentaments, amb prop de 600.000 colons jueus, impossibilitant la creació d’un Estat palestí viable i autònom. Per altra banda, Israel segueix ocupant els Alts del Golan sirians des de 1967, on hi resideixen més de 20.000 colons jueus a 32 assentaments. Tots aquests assentaments són il·legals segons el Dret Internacional: violen la Quarta Convenció de Ginebra i incompleixen la Resolució 242 (1967) del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Des de l’any 2005 Israel ha imposat un bloqueig criminal a la Franja de Gaza. La situació a la Franja de Gaza és d’extrema crisi humanitària i així ho han documentat les Nacions Unides.
L’Estat d’Israel ha establert i consolidat tot un aparell legislatiu discriminatori vers el 20% de la seva població, la minoria àrab. Més d’una cinquantena de lleis discriminen els palestins i palestines amb ciutadania israeliana.
Les institucions acadèmiques israelianes no són alienes al desenvolupament i manteniment d’aquest sistema de control institucionalitzat i fragmentació territorial a què es veu sotmès el poble palestí. En són part necessària i imprescindible, i per això rebutgem l’acord de col·laboració que la UVic vol establir amb universitats israelianes:
  • Per llei, els soldats, exsoldats i els estudiants reservistes reben un tracte preferencial en totes les universitats. Mai cap universitat ha expressat cap mena d’oposició, ni tan sols de manera simbòlica.
  • La discriminació vers els palestins també es veu reflectida amb la seva desproporcionada baixa representació en tots els nivells educatius. Són el 20% de la població de l’Estat d’Israel, però només representen el 9,5 % dels alumnes de grau, un 4,8% dels de màster, un 3,2 % dels de doctorat i un 1% del personal acadèmic.
  • Tal i com passava a la Sud-àfrica de l’Apartheid, a Israel les institucions acadèmiques no són espais innocents on hi regni la llibertat acadèmica i les idees progressistes. Ben al contrari, les universitats ajuden de manera particular a desenvolupar el coneixement necessari per assegurar i recolzar les pràctiques i polítiques que allarguen l’ocupació i colonització dels Territoris Palestins.
  • Les empreses militars israelians fan possible les persistents i greus violacions que Israel comet de la Legalitat Internacional. Subministren l’armament i la tecnologia que permet a Israel cometre atrocitats, com els bombardejos de Gaza 2008-09 amb més de 1.300 morts, més del 30% menors, i les diàries violacions dels Drets Humans. El sistema universitari i els instituts de recerca israelians estan profundament implicats en la recerca militar i els projectes de desenvolupament armamentístic, situant-se al centre de la planificació i execució dels crims de guerra israelians. Michael Federman, President de la Junta de Directors d’Elbit Systems (una de les principals empreses fabricants de materials electrònics de Defensa a Israel), és membre de la Junta Directora de la Universitat Hebrea de Jerusalem i de l’Insitut  Weizmann. La implicació de l’acadèmia israeliana amb l’Ocupació dels Territoris Palestins i el sistema d’Apartheid israelià és del tot innegable.
  • La Universitat de Haifa és un exemple del que s’ha exposat anteriorment. Patrocina, conjuntament amb l’exèrcit, un programa acadèmic que forma futurs oficials d’intel·ligència i es duu a terme en una base militar al mateix campus universitari. Dóna preferència als estudiants que han servit l’exèrcit a l’hora d’assignar les places de residència pels seus estudiants, un criteri obertament discriminatori contra els estudiants àrabs-palestins. A més, a la guia oficial de la universitat per a estudiants internacionals inclou advertències específiques de no visitar els pobles i ciutats palestines situades dins l’Estat d’Israel, i desaconsella totalment visitar els territoris palestins, Cisjordània i Gaza.
És per això que:
  • Exigim al Rector de la UVic, el Sr. Jordi Montaña, i al president de la Fundació Universitària Balmes i Alcalde de Vic, el Sr. Josep Maria Vila d’Abadal, reconsiderin completament els acords de col·laboració, en nom de la Universitat de Vic, amb una universitat israeliana.
  • Exigim que fins que la universitat amb la que es vulgui establir l’acord no emeti un posicionament clar i públic en defensa d’aquests mateixos punts i es desvinculi de qualsevol col·laboració amb l’exèrcit i la indústria armamentística, la Universitat de Vic no pot establir cap mena de col·laboració amb aquesta institució israeliana. Fer-ho la convertiria en còmplice de tots i cadascun dels crims que l’Estat d’Israel comet vers la població civil palestina, per legitimació d’una part imprescindible del sistema que possibilita l’execució d’aquests crims.
Tal i com demana la campanya civil internacional pel Boicot, les Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel, considerem legítima la crida fins que l’Estat d’Israel no compleixi amb la seva obligació de reconèixer el dret a l’autodeterminació del poble palestí i acati el Dret Internacional per mitjà de la finalització de l’ocupació i la colonització del territoris ocupats l’any 1967 i el desmantellament del Mur; el reconeixement dels drets fonamentals dels ciutadans àrabs palestins d’Israel a una plena igualtat; el respecte, la protecció i la promoció dels drets dels refugiats palestins a retornar a les seves llars i propietats tal i com ho va estipular la Resolució 194 de les Nacions Unides.
Contràriament al que es diu des d’àmbits poc informats o simplement amb voluntat desinformadora, la crida al boicot internacional no busca la destrucció i/o desaparició de l’Estat d’Israel, sinó l’estricte acompliment de la legalitat internacional i el respecte pels drets humans i el dret a l’autodeterminació del poble palestí."
Vic, 11 de novembre de 2013

anar a la web Complicitats que maten (clica)

A QUI S'ASSEMBLA EL DE L'ACUDIT DEL PERIÓDICO QUE SURT AMB EL D FERNÁNDEZ?


Salah Jamal, vídeo

LES DECLARACIONS POSTERIORS D'ALBIOL, QUALIFICANT ELS GITANOS ROMANESOS DE PLAGA, AFIRMANT QUE TOTS HAN VINGUT A DELINQUIR I HAN DE SER EXPULSATS O EMPRESONATS, I L'ÚS INCORRECTE DE XIFRES SOBRE DETENCIONS DE ROMANESOS ATRIBUINT-LOS EL GRUIX DE DELICTES, BASE DE FISCALIA I L'ACUSACIÓ PER DEMANAR LA CONDEMNA

Avui s'ha celebrat a la Ciutat de la Justícia de Barcelona el judici a l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, acusat d'un  presumpte delicte d'incitació a l'odi i la discriminació per motius d'origen ètnic, tipificat a l'article 510 del Codi Penal, demamant-li la fiscalia i l'acusació particular, exercida per SOS Racisme, un any de presó, 8000 euros de multa i la inhabilitació al càrrec i sufragi passiu (ser candidat) durant el temps de la condemna. El fiscal coordinador de delictes d'odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar, ha exercit el ministeri fiscal.

         Els fets jutjats van tenir lloc el 24 d'abril quan Albiol va repartir un fulletó preelectoral  del PP "¿Tu barrio es seguro?", en el que afirmaba: "Estoy a solo dos concejales de ganar las elecciones  municipales. Si en 2011 soy el alcalde os aseguro que: Podremos salir por el barrio con la Seguridad de no ser acosados ni atracados". En el que el text i les imatges es culpabilitzava a immigrants, sobretot als rumanesos de ser responables de la inseguritat, brutícia i delinqüència. però tal com ja explicava aquí fa uns dies, l'acusació es basava més en els declaracions fetes per Albliol els dies posteriors que en cointingut del diptic del PP.

 
 
Xavier García Albiol, moments abans d'iniciar el judici a la Ciutat de la Justícia, acompanyat de la cúpula del PP català


     García Albiol ha arribat a la Ciutat de la Justícia a les 9,45 del matí, mentre dos grups, uns de detractors convocats per SOS Racisme i Àgora Badalona, i un altre més nombrós de partidaris d'ell esperaven a la porta.Albiol ha arribat acompanyat pel regidor del PP de Barcelona, Alberto Fernández Diaz, i regidors de Badalona i L'Hospitalet. La presidenta del PP català, Alícia Sánchez Camacho, que era al parlament, ha arribat una estona més tard.
En entrar l'alcalde de Badalona ha fet diverses declaracions manifestant que ell no hauria incitat a l'odi o la discriminació contra cap col·lectiu concret, sinó que només havia denunciat l'incivisme i els fets delictius de certs grups d'immigrants. 

DADES INCORRECTES: NI 240, NI 83 GITANOS ROMANESOS, NI TOTS ELS GITANOS
     Ja dins la sala, la fiscalia i l'acusació particular han centrat la seva acusació, més que en el fulletó, en les declaracions que va fer dies posteriors i l´ús incorrecte de dades que criminalitzaven generèricament als gitanos romanesos de ser tots delinqüents. Albiol va declarar aquells dies que 240 romanesos havien estat detinguts, per després reduir-ho a 83, culpabilitazant al col·lectiu gitano romanès en el seu conjunt de ser autor de la quarta part dels delictes de la ciutat. Però les declaracions de dos agents de la Guàrdia Urbana que van fer l'informe sobre 83 detencions de romanesos han aclarit que no és tractava de 83 persones, donat que alguns havien estat detinguts diverses vegades. També han dit que aquest 83 detencions no totes eren  de gitanos, i a preguntes de la Fiscalia han aclarit que part dels detinguts no vivien a Badalona. Amb això el Fiscal i l'advocat de SOS Racisme han mostrat la falsedat i la volunta criminalitzadora de les declaracions per les quals atribuïa a un col·lectiu de més de 500 persones la quarta part del delictes a la ciutat.

      Tot seguit acusació i Fiscalia s'ha centrat en les declaracions de García Albiol els dies posteriors, preguntant-li per aquestes declaracions, declaracions que Albiol ha reconegut que potser alguna havia estat desafortuinada, però que si es llegien en el seu context es veuria que ell no criminalitzava ni estigmatitzava genèricament cap col·lectiu.

Les declaracions per les que s'ha preguntat a Albiol són aquestes:

 Entrevista realizada por Sr. Xavier García Albiol en fecha 25 de abril de 2010 en Cadena Ser:  

"Le tengo que decir que el colectivo rumano gitano se ha  instalado en nuestra ciudad a delinquir y a robar. Esto esta generando muchos problemas en los barrios mas densos de la ciudad, y yo creo que esto se tiene que afrontar con valentía y de cara”.
 
 Con estos colectivos lo que se tiene que tener firmeza y contundencia policial y que a estas personas se las detengan, se las ponga en mano de la justicia y que vayan a la cárcel o que se les devuelvan de donde han venido. Vuelvo a insistir, yo no estoy señalando a todas las personas ni mucho menos a la nacionalidad rumana"
Entrevista realizada por Sr. Xavier Garcia Albiol en fecha 25 de abril de 2010 en
“20 minutos TV”
 
"El colectivo rumano gitano, ha venido, concretamente a nuestra ciudad a delinquir”.

 Entrevista al Sr. Xavier Garcia Albiol a “Els Matins” de CATALUNYA RADIO.
Data 26/04/2010:
 
Entrevistador:
.- Sr.Garcia Albiol, vostè a dit que els romanesos son responsables de la majoria de delictes que es cometen, als barris de Llefia i la Salut.
Sr. Garcia Albiol: (minut 1:47)

.- Efectivament si, els que s’han instal·lat a Badalona, aquests si que estan duent a terme activitats delictives, especialment en barris com podria ser el barri de la Salut o el barri de Llefià o el barri de Sant Roc per exemple.  
 Entrevistador:
- Tenen xifres oficials?

Sr. Garcia Albiol:
-Home, miri, xifres oficials en aquest moment no en tinc...

Declaraciones del Sr. García Albiol en TVE-1 Telediario 2 día 26/04/2010
Xavier García Albiol: (minuto 00:38)

“Hay determinados individuos, que son rumanos gitanos concretamente que están creando muchos roblemas de seguridad y muchos problemas de atracos endistintos barrios de Badalona, y por tanto esto lo debemos afrontar con valentía, con decisión y decir las cosas claras”.

Manifestaciones del Sr. García Albiol recogidas Portal Youtube día 26/04/2010
Link: http://www.youtube.com/watch?v=GPzg3yhT-Ag&feature=related
Xavier García Albiol: (minut 0:36):


"Son personas honradas que han venido a trabajar pero con la misma sinceridad, tengo que decir que el colectivo rumano gitano a venido, concretamente a nuestra ciudad a delinquir".

Xavier García Albiol: (minut 0:50)
"Que aquí no sirven las políticas de integración aquí lo que se necesita son medidas contundentes, policiales, judiciales y que estas personas abandonen la calle y que los encierren en la cárcel o los devuelvan a su país".


       A llarg de torn de preguntes del fiscal i de l'advocat acusador, el jutge els ha interromput diverses vegades demanant a les parts que no debatissin amb l'acusat, sinó que es limitessin a preguntar. Albiol ha repetit que ell feia política parlant dels problemes i escoltant els veïns i ha repetit una i altra vegada que aquestes declaracions en les que es basa Fiscalia i acusació -que poso a sobre-, estaven descontextualitzades.
      Per la seva banda l'advocat d'Albiol ha insistit en el fet que l'ara alcalde de Badalona no va criminalitzar ni senyalar genèricament cap col·lectiu.

          A l'hora de les conclusions finals el Fiscal M Ángel Aguilar ha fet una exahustiva intervenció en la que ha reconegut que l'article 510, ara en fase de reforma al Congrés, no ha estat prou útil per castigar penalment aquests fets però ha recordat que les sentencies del Tribunal Europeu de Drets Humans, les directives i acords de la Unió Europea sobre lluita contra la discriminació, i els pactes internacionals signats per Espanya, passen a formar part automàtica de la normativa penal, cosa que fa que les declaracions d'Albiol, abans comentades, motiven uns sanció penal per incitar a l'odi i la discriminació i per editar proparagnda en tal sentit. 

        Aguilar ha reconegut que la sentencia de 12 d'abril de 2010 sobre la llibreria Kalki va absoldre als acusats en entendre que no hi havia delicte de provocació i incitació, si acte seguit ningú no actuava en tal sentit. Però ha recordat les diverses normatives europees que demanen als estats que persegueixin les opinions que estigmatitzen deteminats col·lectius i ha detallat les diferents normes que condemnen l'anti gitanisme, i les resolucions, tractats, acords i recomenacions del Consell d'Europa, de la Unió Europea, del Cosell d'Europa i de l'ONU relatives a la discriminació del gitanos de Romania i altres estats. Per tal cosa ha demanat que es condemni Albiol a un any de presó, multa de 8.000 euros i inhabilitació pel temps de la condemna. L'advocat de SOS Racisme, més breu, s'ha sumat a la petició de la Fiscalia. 

    Per la seva banda l'advocat defensor, Cristobal Martell, ha manifestat que Albiol no va actuar per tal de discriminar ni marginar ningú, sinó que només havia parlat de problemes que tenia la ciutat. ha repetit que coses que ha dit García Albiol  també les havia dit el conseller d'Interior Felip Puig, o el portaveu de CiU a Badalona, Ferran Falcó. Per tot això ha demanat l'absolució del seu client. El cas ha quedat vist per setència passades les 4 de la tarda.  

 
García Albiol arribant a la Ciutat de la Justícia

                                         Clica a la imatge per veure el vídeo
 MÉS INFORMACIÓ:
Acte d'ahir dimarts a Sant Roc, Discurs racista, no en el meu nom
Més informació del cas i escrit d'acusació
Albiol no va a l'acte a Badalona amb Malala, la noia pakistanesa premi Sajarov.
Escàndols a l'equip de govern d'Albiol

dimarts, 19 de novembre del 2013

"DISCURS RACISTA, NO EN EL NOSTRE NOM!" ACTE A SANT ROC PER LA CONVIVÈNCIA AMB MOTIU DEL JUDICI DE DEMÀ A ALBIOL

Santiago Vidal, Alaba Cuevas i Anna Vicente
Aquesta tarda un centenar de persones han participat a l'Ateneu de Sant Roc de Badalona, a l'acte "Justícia i Convivència" organitzat per Badalona som Totes i Tots, amb motiu del judici que se celebrarà demà la Ciutat de la Justícia de Badalona contra l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol. S'acusa a l'alcalde d'un delicte d'incitació a l'odi i la discriminació contra immigrants i gitanos d'origen romanès, tipificat a l'article 510 del Codi Penal. La Fiscalia li demana un any de presó, una multa de 8.100 euros i la inhabilitació pel càrrec durant el temps de la condemna. A l'acte hi han estat presents representants de nombroses entitats badalonines i també hi eren regidors de CiU, PSC i ICV-EUiA

       A l'acte ha intervingut Alba Cuevas, de SOS Racisme que ha explicat el llarg procés des que el llavors cap de l'oposició, repartís el 24 d'abril de 2010 uns fulletons titulats "¿Tu barrio es seguro?", en els que afirmaba: "Estoy a solo dos concejales de ganar las elecciones  municipales. Si en 2011 soy el alcalde os aseguro que: Podremos salir por el barrio con la Seguridad de no ser acosados ni atracados". En el el text i les imatges es culpabilitzava a immigrants, sobretot als romanesos de ser responsables de la inseguretat, brutícia i delinqüència.  Com ha explicat Cuevas, SOS Racisme i la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya van denunciar el cas, si bé aquesta federació, posteriorment, es va retirar.   
 

      Dies després de repartir aquests fulletons electorals, Garcia Albiol es va reafirmar en diferents entrevistes en les que culpabilitzava de manera genèrica a certs col·lectius, com els gitanos romanesos, d'haver vingut a Badalona només per delinquir. Aquestes declaracions, algunes de les quals les recullo aquí, formen part de l'acusació que es poden llegir més àmpliament a l'escrit d'acusació (clica)
       Alba Cuevas ha explicat que aquesta iniciativa judicial contra l'alcalde de Badalona s' enmarca en la tasca habitual de l'organització que es basa en l'atenció i la defensa de les víctimes del racisme i la discriminació, la denúncia de pràctiques o discursos discriminatoris que fan partits i institucions, i la feina qüotidiana de sensibilització. Aquesta defensa de les víctimes comporta que SOS es persona com acusació o acció popular en moltes causes que gestiona o tramita, i, en aquest cas, van actuar legalment denunciant el líder del PP badaloní.

      Anna Vicente de Badalona som Totes i Tots ha explicat la trajectòria d'aquesta plataforma creada el 2010 en favor de la cohesió i la convivència, contra les polítiques discriminatòries i els discursos plens de mentides que fomenten la segregació, el sectarisme i l'enfrontament.
        Per la seva banda, el jutge Santiago Vidal, sense voler entrar en el fons del cas i respectant la presumpció d'inocència de García Albiol, ha fet un recorregut històric dels dos articles del Codi Penal, el 510, d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació per motius d'origen, raça, etc... i el 607-2 de negació, apologia o justificació del genocidi, recordant que ell va ser el jutge que va condemnar Pedro Varela, de la Llibreria Europa. Condemna que finalment fou revocada i declarat parcialment inconstitucional l'article 607. També ha explicat com en el cas posteriors de la llibreria Kalki, el Tribunal Suprem va fer una interpretació sobre el delicte d'incitació a l'odi i la violència, segons la qual si acte seguit a les manifestacions en tal sentit, no hi havia una actuació concreta de violència o discriminació, no es podia considerar que hi hagués delicte. Vidal ha considerat un error aquestes interpretacions que primen la la no limitació de la llibertat d'expressió, fins i tot quan pot incitar a l'odi, la violència i la discrimació, o justificar i negar genocidis.  Així, ha reconegut que la persecució penal d'aquests tipus delictius és ara molt feble. De tota manera ha recordat que gràcies a que l'Audiència de Barcelona va revocar els dos arxivaments del cas fets pels jutjats de Badalona, el cas arriba finalment a judici.
      Però Vidal també s'ha referit a que en el paquet legislatiu de reforma del Codi Penal que ara és al Congrés, juntament amb aspectes negatius, com la penalització a l'ajut a immigrants irregulars, s'ha plantejat un reforma total dels articles 510 i 607-2, a instàncies, sobretot, de la Fiscalia de Barcelona i en compliment d'una directiva o acord de la Unió Europea, que sí permetrà castigar en el futurs accions d'opinió que ara queden impunes.  
      Pel que fa al judici de demà, només ha explicat que, en el cas que l'alcalde de Badalona sigui condemnat, és molt problable que en ser recorreguda, l'Audiència ratifiqui la sentència condemnatòria. Però si es absolt pel Jutjat Penal, difícilment l'Audiència estimarà el recurs que es pugui presentar, sent la ratificació d'aquesta hipotètica absolució el més probable.  
      En el torn de preguntes, quan li han demanat la seva opinió sobre les concentracions que hi hauran a la Ciutat de la Justícia a favor i en contra l'Albiol, Vidal ha dit que els jutges se senten incòmodes quan hi ha manifestacions per pressionar-los en un judici i pot ser contraproduent. Alba Cuevas de SOS Racisme ha explicat llavors que van decidir donar suport a la concentració que es farà demà a les 9,30 a la Ciutat de la Justícia, perquè quan Albiol va anar a declarar al jutjats de Badalona fa més d'un any, ells no van convocar a la gent, però Albiol, en canvi, sí que va anar-hi acompanyat de dotzenes de seguidors. 
      Jo he manifestat la possibilitat que García Albiol, tant si és condemnat com si és absolt, que pugui sortir-ne reforçat en aprofitar la repercussió mediàtica del cas, mostrant-se com a víctima d'una persecució.

      Vidal ha demanat que la protesta sigui cívica i no s'entri en provocacions. S'espera que la sala quedarà plena deixant molta gent fora, donat que Albiol, al marge dels que es manifestaran al carrer (es diu que ha fletat tres autocars), portarà molts simpatitzants a la sala. També alguns professors de dret han recomanat com a pràctica, per la importància del judici, a alumnes seus que hi vagin a prendre notes per un treball posterior a classe.
 .
 ..
El jutge Santi Vidal i Alba Cuevas de SOS Racisme
Tot seguit  Abdelkrim Latifi, Montse Sòria,  Dolors Sabater i     , han llegit el manifest Discurs Racista, No en el nostre nom. L'acte ha comptat també amb la participació del cantant badaloní Cesc Gil, que ha interpretat tres cançons plenes de contingut i d'optimisme, i finalment s'ha fet una foto dels signants del manifest.     


MANIFEST:
En els darrers anys Catalunya i els seus municipis s’han transformat en societats diverses, fruit dels processos migratoris i els canvis socials i demogràfics que han comportat. Ciutats, barris i pobles on hi viuen gent procedent de diferents països i cultures. I Badalona n’és un exemple.
És una realitat a tenir en compte, doncs influeix en l’economia local, les necessitats socials, la pluralitat de cultures i religions i en la percepció de la ciutat, que cal mirar-la sota el prisma de la diversitat. Tot un repte però també una oportunitat.

El futur que volem per Badalona, i per tot el país, és que aquesta convivència esdevingui cohesió social i respecte per a tots els veïns i veïnes. Només així podrem gaudir d’una societat justa, on es respectin els drets de totes les persones, indiferentment del seu país o regió d’origen, la seva ètnia o cultura. I fa molt temps que treballem per aconseguir-ho. Aquest és un repte per tothom i a tots els nivells, on tenen un paper clau les administracions i els agents socials i econòmics, però també els ciutadans i ciutadanes.

Malauradament, els darrers anys, hem hagut de patir l’atac constant del discurs de l’odi. Atacs racistes, que sense cap ètica ni responsabilitat, assenyalaven primer un col·lectiu i després un altre, amb la intenció de dividir la societat i criminalitzar determinats grups socials, especialment minories ètniques, només per aconseguir un grapat de vots.

Un exemple es va produir a Badalona, amb Xavier Garcia Albiol. En el procés d’obtenció de l’alcaldia de la ciutat, es va utilitzar un discurs anti-immigració i d’incitació a l’odi entre col·lectius. Una manera de fer que ha portat a Garcia Albiol  a ser el primer alcalde de l’Estat espanyol  imputat per un delicte d’incitació a l’odi entre col·lectius.

Volem manifestar que les conseqüències d’aquesta actitud, impròpia de cap persona que vulgui vetllar pel benestar dels seus ciutadans i ciutadanes, no afecta  només a uns grups determinats. Gitanos, romanesos, paquistanesos, marroquins, immigrants, amb o sense papers, joves, vells, catalans, espanyols… tots som badalonins i badalonines, i quan es llança un atac racista a un de nosaltres, ens ataquen a tots. Perquè estan malmetent els nostres barris, la nostra convivència, i perquè estan fent malbé la nostra societat.

Per aquest motiu, exigim a la Justícia que actuï amb contundència davant d’una conducta que el Codi Penal recull com a delicte: el d’incitació a l’odi entre col·lectius i el d’injúries. Una conducta, que a més, té greus conseqüències per la convivència i la cohesió social, sent encara més lamentable quan el responsable d’aquesta és un càrrec  públic. Hi ha línies vermelles que no es poden traspassar, sota cap concepte.

Venim d’un procés llarg, doncs es va iniciar el passat setembre de 2010, però aquests mesos i anys ens han servit per reiterar, i amb fermesa, que cal actuar davant qualsevol activitat delictiva que posi en perill la nostra societat.  Considerem que cal utilitzar les eines que ens dóna l’Estat de Dret per defensar els Drets Humans i lluitar contra el racisme, i així ho hem fet, perquè és la nostra responsabilitat com a societat civil.
Discurs racista, no en el nostre nom! (Llegir-lo a la web de SOS Racisme (clica)


Cesc Gil


Més informació del cas i escrit d'acusació
Albiol no va a l'acte a Badalona amb Malala, la noia pakistanesa premi Sajarov.
Escàndols a l'equip de govern d'Albiol

dijous, 14 de novembre del 2013

AJORNADA LA DECLARACIÓ DEL CAP DE LLISTA DE PxC A REUS EN ACCEPTAR-SE LA PETICIÓ DE WATANI QUE ES CITI LES 8 ENTITATS O INSTITUCIONS QUE VAN DENUNCIAR EL FALS XEC ELECTORAL DE PxC. Ruiz Puerta, defensor de Pedro Varela i de Manos Limpias contra Garzón assumeix la defensa de PxC

El Jutjat n 3 de Reus ha acceptat la petició de l'advocat Hilal Tarkou Lahlimi, de l'associació Watani de Reus, per tal que la declaració com imputat que havia de fer avui el cap de llista de PxC per Reus, Albert Tafalla, per la propaganada electoral de maig de 2011, s'ajorni al 4 de desembre, per tal que siguin citades  les altres vuit entitats o institucions que van denunciar en diferents jutjats de Catalunya aquella propaganda presumptament delictiva.
 Si bé el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia dictaminat que totes les denúncies s'unifiquessin en la que es tramitava a Reus, que és on es va presentat primer, aquestes vuit entitats no havien estat convocades a comparèixer ni s'havia citat als responsables del partit a nivell nacional que havien redactat i fet distribuir propaganda idèntica a un centenar de municipis.

 A l'escrit presentat a Ficalia de Tarragona el juny de 2011 al Watani va denunciar PxC  per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i la discriminació als immigrants en general i cap els ciutadans musulmans, fet en la propaganda electoral de maig de 2011. Un dels elements més significatius d'aquella campanya va ser la còpia del fals xec a nom de Mohamed Alcabir Samir de 4.000 euros expedit per la Generalitat i el Pacte Nacional de la Immigració, que PxC va distribuir com propaganda electoral, acompanyat d'un escrit on es deia que tots els immigrants havien rebut de la Generalitat una subvenció de 4.000 euros que havia costat 600 euros a cada català autòcton. Així mateix es deia que la majoria d'immigrants tenien gratis el lloguer i rebuts de la llum, gas i aigua , que eren sufragats per les administracions, i que no pagaven impostos en els seus comerços donat que se'ls hi perdonava per la seva condició d'estrangers. Així PxC demanava que no es donés cap ajut als immigrants, no es permetés l'obertura de mesquites i es vinculava als immigrants de manera generalitzada amb màfies i  delinqüents. 

Denúncies similars a la de Watan de Reus van ser interposades per la Direcció General d'Immigració de la Generalitat, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, el Síndic de Greuges de Santa Coloma, la Universitat Pompeu Fabra i diverses entitats de Mataró.  En no haver estat citades avui, l'advocat Hilal Tarkou ha demanat la suspensió de la declaració i que siguin citades totes aquestes entitats en compliment de la resolució del tribunal de Justícia de Catalunya d'unificar les 9 denúncies, cosa que ha acceptat el jutge que ha posat com a data per prendre declaració el 4 de desembre. Al unificar-se a Reus totes les denúncies probablement també seran citats a declarar els màxims dirigents de PxC.


Josep Anglada, en un en un comunicat fet fa uns dies, ha manifestat que "en el fons aquesta actitud per part de Takou indica alguna cosa que és extremadament perillosa, la progressiva interferència dels islamistes en la nostra societat, no només no s'adapten sinó que a més pretenen que les nostres lleis s'ajustin als seus desitjos i capricis", afegint "amb nosaltres estan molt equivocats, estem aquí per defensar els catalans d'aquesta invasió demogràfica i ideològica que és l'islamisme. Ningú ens farà callar i molt menys Takou i la seva associació Watani".

Per la seva banda Takou s'ha mostrat molt satisfet de la decisió judicial de convocar també a la resta de denunciants i que no es jutgi només el repartiment d'aquesta propaganda presumptament delictiva a Reus, en conformitat als article 510 i 617-1 del Codi Penal, sinó el seu repartiment arreu de Catalunya
 ,
A la foto de Reus Diari-Nació Digital veiem d'esquerra a dreta, al regidor del Vendrell, Joan M Carrasco d'esquena, al vicepresident de PxC, August Armengol, a l'imputat i cap de llista de Reus (no va sortir escollit com regidor) Albert Tafalla, a l'advocat madrileny José María Ruiz Puerta i al regidor de Vic, Juan Carlos Fuentes que resideix a les comarques tarragonines des de fa tres anys.  Juan Carlos Fuentes, tot i que havia estat condemnat per editar una falsa octaveta electoral d'un inexitent col·lectiu musulmà el maig de 2007, finalment, defensat per Ruiz Puerta, fou absolt entenent l'Audiència de Barcelona que aquella propaganda electoral, tot i ser falsa i fraudulenta, la seva publicació era un acte de llibertat d'expressió  Quan entri en vigor el nou redactat de l'article 510 del Codi Penal, que es modifica per exigència de directives europees, serà més fàcil castigar penalment aquest actes .

dimecres, 13 de novembre del 2013

GÓMEZ MONTERO JUTJAT DE NOU A ST COLOMA. ICV DENÚNCIA PxC A VILADECANS, I DEMÀ PxC CITADA A DECLARAR COM IMPUTADA A REUS PEL FALS XEC DE LES MUNICIPALS 2011. Directa publica alguna de les fotos atribuïdes a G Montero. Cap regidor de PxC assisteix al Ple de St Coloma del vespre

Aquesta setmana diferents dirigents de Plataforma X Catalunya han estat citats a comparèixer o se'ls ha denunciat a diversos jutjats per injúries, agressions, calumnies i incitació a l'odi.
 A Santa Coloma de Gramenet el portaveu de PxC, Juan Gómez Montero, que va ser condemnat el passat mes de junt per agressions dins l'ajuntament, ha estat jutjat per una suposada agressió a una ciutadana a la porta de la Sala de Plens el passat 28 de gener. A Viladecans, Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa han posat una denúncia contra el regidor de PxC Alberto Delgado per diferents tuits insultants i de mal gust sobre violacions de "guarras". I demà al Jutjat n 3 de Reus haurà de declarar com a imputat el cap de llista de PxC de les municipals de 2011, Albert Tafalla, en haver-se unificat totes les denúncies per la propaganda electoral presumptement delictiva d'aquelles eleccions al jutjar de Reus, procés en el que també hauran de comparèixer posteriorment  la Generalitat i els dirigents de nacionals de PxC, donat que la propaganda electoral es va fer a molts municipis i també fou denunciada per la Direcció General d'Immigració.

EL FISCAL DEMANA 240 EUROS DE MULTA A GÓMEZ MONTERO PER LESIONS

El regidor a la porta del jutjat
Lorena B sortint del jutjat
Avui al migdia ha tingut lloc als jutjats de Santa Coloma un nou judici per denúncies creuades per agressions, aquesta vegada entre Gómez Montero i una jove antifeixista, Lorena B, i la fiscal, com en casos anteriors (clica), en acabar la vista ha demanat l'absolució de la noia i la condemna de Gómez Montero.  

Els fets van tenir lloc en el ple del 28 de gener de 2013 en el que prenia possessió el número 7 de la llista, Esteban Escribano, després de la renúncia d'un altre regidor i restant vacant el tercer escò, en no voler assumir-lo ningú, sembla per discrepàncies amb Gómez Montero.

Aquella tarda diversos joves van mostrar fulls a la sala de plens i al passadís d'entrada amb el lema "Fora feixistes de Santa Coloma". Gómez Montero els hi va fer fotos amb el mòbil i, quan a mig ple Gómez Montero va sortir per anar al lavabo, en tornar a entrar, la jove Lorena B, a qui ell havia fotografiat, li va demanar que no li fes fotos mentre li posava prop de la cara el full amb la inscripció: "Fora feixistes de Santa Coloma".  Llavors, segons Lorena B, el regidor li va arrencar el full, fent-li ell una esgarrapada i un cop quan ella va intentar recuperar el full, mentre la insultava amb expressions com "guarra, etarra i perroflauta". La versió que ha explicat el portaveu de PxC,  és que quan ell va tornar a entrar al Ple, a la porta d'entrada el van sacsejar i va rebre algun cop en obrir-se pas, mentre Lorena B i altres persones li posaven els cartells a la cara i l'amenaçaven amb expressions com "Te vamos a pegar dos tiros en la cabeza!"

En el judici els dos testimonis de Lorena B, que eren aquell dia en aquell moment prop d'ella, han corroborat la seva versió i no han entrat en contradiccions, mentre els dos policies que eren aquell dia al ple i van actuar quan es van produir els fets, a més de contradir-se, no han pogut corroborar si Lorena B va empenyer, colpejar o insultar al regidor.

Així les coses la fiscal ha demanat l'absolució de Lorena B. i que es condemnés a Gomez Montero a 240 euros de multa per agressions, petició que ha estat assumida també per l'advocat de la noia. Per la seva banda l'advocat de Gómez Montero ha demanat l'absolucio del regidor i la condemna a 300 euros de multa de Lorena B.

 D'altra banda avui La Directa publicat un reportatge amb informació i una de les fotos sobre el passat de Gómez Montero que circulen des de fa setmanes per Santa Coloma. A l'article la Directa parla del passat neonazi del regidor i de la recent condemna del seu germà a quatre anys de presó pel cas Casuals, en el que també han estat condemnat dos fills del subhaster Roberto Royuela, qui va entrar a PxC simultàniament amb Gómez Montero. El regidor a mi m'ha dit que les fotos en les que surt ell fent la salutació nazi sota unes esvàtiques a la seu d'Estado Nacional Europeo a L'Hospitalet de Llobregat on ell havia militat, com altres que circulen aquest dies de caire íntim, son  falses.



 Imatge de la pàgina 2 de la revista Intemperie, on surt J Gómez Montero com a redactor

ACTUALITZAT DIMECRES AL VESPRE:
NI GÓMEZ MONTERO NI ESTEBAN ESCRIBANO ASSISTEIXEN AL PLE MUNICIPAL D'AVUI A LA TARDA

Per motius que desconec, ni Juan Gómez Montero ni Esteban Escribano han assistit al Ple Municipal d'avui a la tarda. Així doncs els tres llocs de PxC han estat buits durant el ple extraordinari de Santa Coloma que tenia com a únic punt la valoració del Pla d'Actuació Municipal i el seu compliment en els primers dos anys de mandat.
 Fotografia de Gramenet 2.0 del Ple d'avui, amb els tres llocs de PxC buits



DENÚNCIA D'INICIATIVA AL REGIDOR DE VILADECANS PER TUITS INSULTANTS

La coordinadora nacional d’ICV, Dolors Camats, acompanyada del regidor d'Iniciativa a Viladecans, Luis Atienza, del regidor de Sant Boi de Llobregat, Josep Puigdengolas, i d'altres dirigents de la formació al Baix Llobregat, ha presentat avui als jutjats de Viladecans, una querella contra Plataforma per Catalunya (PxC) i el regidor Alberto Delgado per un delicte de calúmnies i injúries en base uns tuits que qualifiquen la gent d’ICV “d’assassins” i d'altres tuits de tipus sexual i vexatori. ICV demana que PxC i el regidor Alberto Delgado assumeixi l'autoria dels tuits, que es fan des del compte de PxC de Viladecans, es retractin i retirin els insults i mentides que escampen per la xarxa i indemnitzin a la formació ecosocialista.

La denúncia arriba després que el regidor de PxC a Viladecans, Alberto Delgado, en saber la posició d’ICV en relació a la Sentència del Tribunal d’Estrasburg sobre la Doctrina Parot assegurés a la xarxa amb un tuit que “ICV y ERC pidiendo que salgan terroristas a la calle. Es normal, unos mataron a 100 millones de personas, los otros fueron terroristas”. Posteriorment també van fer un altre tuit dient: “Violador sin habilitar suelto. Ahora cuando violen a las de ERC, ICV, CUP y demás perroflautas, darán gracias #doctrinaParot”. “No es poden deixar impunes aquest tipus d’actituds amb fonaments feixistes i masclistes”, ha assegurat la coordinadora nacional ecosocialista.

“Cal acabar amb la impunitat dels que es pensen que poden insultar a la discrepància, a la feina que fan altres partits o a d’altres ciutadans”, ha dit Camats que ha assistit avui acompanyada per una delegació d’ICV de Viladecans i de la comarca del Baix Llobregat a registrar la querella al Jutjat de Viladecans i ha avisat que el seu partit no permetrà que “hi hagi impunitat per aquells que fan de les actituds feixistes i l’odi una activitat política”. “És la primera denúncia però farem les que calguin”, ha advertit la dirigent ecosocialista que considera que “la millor manera de desemmascarar el que hi ha al darrere d’aquestes actitud és denunciar i donar arguments als fiscals i als tribunals perquè puguin condemnar les mentides i els insults”.

Plataforma X Catalunya,  en un comunicat redactat avui han negat ser autors del compte de twitter i dels seus continguts: "El grup municipal de Plataforma per Catalunya i el seu portaveu Alberto Delgado desmenteixen l’autoria de les publicacions a Twitter que els atribueix ICV.
  El portaveu de Plataforma per Catalunya a l’Ajuntament, Alberto Delgado, ha negat, tal i com ja va fer en l’últim ple municipal, que ni ell ni l’agrupació local de Viladecans que encapçala hagin estat els responsables dels missatges a Twitter que han motivat una querella per part d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa.
Delgado reprova que ICV hagi de recórrer a aquestes estratagemes que no porten enlloc i que només busquen obtenir un rèdit medià
tic" (Llegir el comunicat sencer)
 
Llegir la denúncia presentada avui per ICV EUiA

D Camats i altres càrrecs electes d'ICV en sortir dels jutjats
 Un dels tuits motiu de la denúncia


DEMÀ PxC DECLARA COM IMPUTADA A REUS PER LA PROPAGANDA ELECTORAL DE LES MUNICIPALS DE 2011 PER UN DELICTE D'INCITACIÓ A L'ODI I LA DISCRIMINACIÓ

A la campanya de les municipals de 2011, PxC va repartir en la seva propaganda una còpia d'un suposat xec que de 4.000 euros que segons PxC rebia cada immigrant de la Generalitat, amb un cost de 600 euros per cada autòcton.  Aquest fals xec que informanva d'aquest ajut inexistent que rebrien tots els immigrants estrangers, acompanyat d'altres informacions falses, com que els immigrants no pagaven impostos en els seus negocis, va formar part de l'argumentari de la campanya de PxC arreu de Catalunya.

Per aquest motiu l'associació Watani de Reus va posar una denúncia el 9 de juny de 2011 a la Fiscalia de Tarragona en entendre que PxC hauria coméss delictes tipificats en els article 510 i 617-1.  Dies més tard la Direcció General d'Immigració de la Generalitat i alguna altra entitat va fer també una denúncia similar. Després de diverses decisions judicials totes les denúncies seran instruïdes pel Jutjat n 3 de Reus, on ha estat citat a declarar demà el cap de llista de Reus, Albert Tafalla, i posteriorment poden ser cridats els dirigents nacionals de PxC. Sembla que PxC serà defensada per l'advocat José María Ruiz Puerta, ex president de la neonazi CEDADE i president de Partido X La Libertad      

Fals xec de 6.000 euros que segons PxC rebien tots els immigrants

dilluns, 11 de novembre del 2013

PINTADES DE DEMOCRACIA NACIONAL AMB SIMBOLOGIA NAZI, EN MEMÒRIA DELS DOS MILITANTS D'ALBA DAURADA ASSASSINATS, A GAVÀ I ALTRES MUNICIPIS. DN intensifica la seva presència a l'Àrea Metropolitana de Bcn

Els últims mesos Democracia Nacional ha intensificat la seva presència a Barcelona i l'àrea metropolitana, fent-se visible amb pintades a molts municipis. DN es va encarregar de la logística de l'acte de La España en Marcha a Montjuïc el 12-O, si bé aquell mateix dia es van tensar les relacions entre el president de DN, Manuel Canduela, i Pedro Pablo Peña, d'Alianza Nacional, a causa de la defensa explícita de la lluita armada que va fer Peña a l'acte. Una de les causes d'aquesta major presència de DN a Catalunya seria el fet que el president de Democracia Nacional Joven (DNJ) de tot Espanya, Pedro Chaparro -un dels detinguts per l'atac a la seu de la Generalitat l'11-S-, passi, sembla per raons personals, molt temps al Baix Llobregat.


Precisament aquest cap de setmana DNJ han fet nombroses pintades a diferents municipis del Baix Llobregat, entre ells Gavà, d'homenatge a Aryíris Manolis Kapelonis i Yorgos Fundulis, militants d'Alba Daurada assassinats fa deu dies. Aquests assassinats sembla que són una resposta d'algun grup d'extrema esquerra a l'assassinat  del músic Pavlos Fyssas a mans de membres del partit  neonazi, si bé no es descarta alguna altra autoria del doble crim, donat que passa precisament ara que són a la presó els principals líders d'Alba Daurada, entre ells els seus president, Nikolaos Michaloliakos, i s'ha iniciat el procés per il·legalitzar aquest partit. Com ja vaig dir l'endemà de la mort dels dos neonazis grecs, condemno totalment aquest crim, més enllà de qualsevol valoració política. 

                GAVÀ S'OMPLE DE PINTADES EN MEMÒRIA DELS NAZIS GRECS
Gavà va ser un dels municipis que ahir diumenge van apareixer nombroses pintades de Democracia Nacional Joven, amb simbologia nacionalsocialista amb el número 88 (Heil Hitler per la 8 lletra de l'alfabet:HH) i el número 14. El 14 són "Les catorze paraules" pronunciades per  David Lane: "Hem d'assegurar l'existència del nostre poble i  un futur pels nens blancs","We must secure the existence of our people and a future for White children" Però alguns diuen que el veritable significat de les 14 paraules a Europa és: "Wir müssen die Existenz unserer Rasse und eine Zukunft für die weissen Kinder schützen" (Hem d'assegurar l'existència de la nostra raça i un futurs pels nens aris).
      David Eden Lane, nascut a l'estat nord-americà d'Iowa l'any 1938 , va ser un líder supremacista blanc, escriptor i criminal, condemnat a 190 anys de presó, fundador del grup " The Order". Morí  el  28 de maig de 2007a la presó federal de  Terre Haute, Indiana. 
     
           Aquestes pintades es van fer a la porta de Convergència Democràtica de Catalunya, a la fàbrica ROCA, i a nombrosos carrers. Pintades similars amb el 14 i el 88 ja les va fer un grup d'extrema dreta aquest estiu a l'Ateneu Popular La Màquia.


 
Foto: Ateneu La Màquia





Tot i que ha estat pintat el local de CDC, aquesta vegada a l'Ateneu La Màquia li han arrencat cartell de la porta però no li han fet pintades com la que van fer aquest estiu:



 (Pintada de l'estiu passat)

 Un dirigent d'Alianza Nacional, el 12 d'octubre de 2013 a Montjuïc amb el 14/88 a la gorra

ACTE DE MILITANTS DE PxC, TRAMUNTANA I ALTRES GRUPS AL CONSOLAT GREC

El dissabte a la tarda una trentena de militants de diferents grups d'extrema dreta, identitaris o socialpatriotes van fer un acte en memòria dels dos militants d'Alba Daurada assassinat davant el consolat de Grècia a Barcelona. S'ha de dir que tant dirigents de Democracia Nacional, com Manuel Canduela, com de PxC i Casal Tramuntana, com Alejandro Fernández i Sergio Conce(pción) s'han reunit aquest últim any amb Nikolaos Michaloliakos i altres líders de la formació ultra grega.
A l'acte d'ahir davant del consolat hi van participar militants de PxC, membres del Casal Tramuntana i, també, d'altres grups. S'ha de dir, però, que ni Tramuntana ni PxC van signaven la convocatòria.  Entre els participants estava Sergio Serralvo, el cap de llista de PxC a Cornellà, que va aparèixer fa cinc anys a TV3 defensant Hitler i explicant que el que es diu d'ell als llibres d'història està manipulat. 
 Foto de B Cazorla

Sergio Conce(pción) de PxC de Salt i dirigent de les Joventuts Identitàries de Catalunya amb Nikolaos Michaloliakos, a Atenes aquest març passat.

Manuel Canduela, president de DN, amb Michaloliakos fa un any i mig

 VÍDEO DE L'ACTE DE D'ALIANZA NACIONAL A MADRID:




I PINTADES A MADRID D'AMENAÇA AL FOTÒGRAF JORDI BORRÀS

 Aquest cap de setmana han aparegut a Madrid pintades d'amenaça a Jordi Borràs fetes per Democracia Nacional Joven