EL FISCAL REBAIXA A TRES ANYS I MIG LA PETICIÓ DE PENA PER SERGI I RUBEN, Les defenses demanen l'absolució i l'acusació manté la petició de 5 anys. El judici se celebra en mig d'un ampli dispositiu policial, mentre tres cents antifeixistes es manifesten davant l'Audiència.

Avui s'ha celebrat a la Secció 10ª de l'Audiència de Barcelona el judici a Rubén G i Sergi H, acusats de les lesions que va patir l'ex dirigent del Movimiento Social Republicano, ara militant a PxC, Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011 a la porta de la sala The Other Place del Poble Nou, on es va celebrar un concert de Democracia Nacional. Aquest concert que inicialment s'havia de fer a Sabadell on l'alcalde va dir que no l'autoritzaria i la Fiscalia i mossos havien preparat un dispositiu per gravar-lo, finalment es va fer a aquest local privat del Poble Nou, que està qualificat com a club de fumadors, i seria propietat o d'ús habitual dels Ángeles del Infierno.

Quan es va saber poques hores abans que finalment es feia allà, la Fiscalia ja no va estar a temps de demanar una ordre judicial per poder entrar a gravar-lo, i la seva ubicació també va arribar als grups antifeixistes que van decidir anar cap allà després de la manifestació contra el Dia de la Hispanidad que es va fer fins la Plaça Sant Jaume.  

 

 Sergi H, en entrar a l'Audiència, observat per Jutge Josep Niubó, que va presidir el tribunal de cas Srtoika Per Mossos i Fiscalia, l'atac d'Stroika del 22 de març de 2012 va ser la venjança a l'atac a The Other Place

300 antifeixistes s'han concentrat demanant l'absolució 

 El ultres a la banda sud de l'Audiència

El judici, inicialment fixat pel 9 d'octubre, es va haver de suspendre fa dues setmanes per incompareixença de l'advocat de Rubén G. Aquell dia es van produir incidents davant de l'Audiència, quan una trentena d'ultres van irrompre de manera sorpresiva per darrera d'on es concentraven els antifeixistes, produint-se algunes agressions, fet que va agafar desprevinguts a les dues furgonetes de mossos que van haver de demanar suport de la Brigada Mòbil que es va personar al cap d'una estona per fer un cordó que separés els dos grups.

Tot i que el nombre d'ultres que han vingut a donar suport a Alejandro Fernández, ha estat molt menor, aquests s'han citat a tres-cents metres de l'Audiència on havien quedat amb la Brigada Mòbil que els ha escortat encapsulats fins a l'entrada a l'Audiència per Buenaventura Muñoz (banda sud) on s'han quedat durant les més de quatre hores que ha durat el judici. Per la seva banda uns tres cents antifeixistes s'han concentrat a la zona central del Passeig Lluís Companys rodejats d'un ampli dispositiu de la Brigada Mòbil, que ha escorcollat a tots ells i també ha els ha fotografiat i filmat.
 A dins la sala, on han accedit per separat deu antifeixistes i sis ultres acompanyats d'una dotzena de mossos, no s'ha produït cap incident. El Tribunal ha estat presidit per la magistrada Montserrat Comas d'Argemir i i ha format part també del mateix el jutge Santi Vidal, que fa 17 anys va condemnar al propietari de la Lliberia Europa, Pedro Varela en el primer judici a Espanya d'un delicte de negació i apologia de l'Holocaust, i  que ha estat notícia aquesta setmana per la petició que sigui suspés de feina cautelarment per haver participat en la redacció d'una hipotètica constitució catalana. El Fiscal ha sigut Fernando Rodíguez Rey, que exerceix de Fiscal d'Estrangeria de Barcelona .   

NEGUEN HAVER LLENÇAT PEDRES I AMPOLLES, TOT I QUE RUBÈN RECONEIX SER EL QUE DÓNA LA PATADA

El judici ha començat amb la declaració i interrogatori de Rubén G, el qual ha explicat que després de la manifestació de la Plaça Sant Jaume, es va dir per megafonia que s'anés en metro al Poble Nou per manifestar-se davant el concert ultra. Ha negat haver llençat pedres o ampolles, i ha reconegut ser el que, com es veu clarament en les imatges dels telenotícies que s'han visionat,  va donar una patada a Alejandro Fernández quan ja sagnava després haver rebut l'impacte d'objectes al cap. 

Per la seva banda Sergi H, que tant ell com la seva advocada, Begoña Casado, han portat la defensa més preparada i fonamentada, ha negat haver llençat objectes i ha recordat que un cop detingut aquell vespre a comissaria, se li va comunicar que ho estava per desordres públics i danys, però en cap cas se li va dir res que se li atribuís cap delicte de lesions ni l´agressió a Alejandro Fernández. 

Ha explicat que ell només va anar a la manifestació de Plaça Sant Jaume i allà va sentir que en acabar s'anava a protestar davant del concert de Democracia Nacional al Poble Nou, però que ell no va tenir cap paper destacat ni va participar en el llançament d'objectes a Fernández. 

Així ha dit que hi va anar perquè "volia mostrar el meu rebuig a l'acte ultra" i ha recalcat que, més enllà de de les diferències ideològiques amb els nazis, "no estic d'acord amb la violència ni a actuar com ells ho farien". 

 Imatges que s'han visionat al judici on es reconeix a Rubén G donant la patada, però hi ha ghagut disparitats d'opinions si els acusats llencen o no pedres

 Tot seguit ha declarat l'agredit, Alejandro Fernández, que ha explicat que ell era al pis de dalt (el concert es feia al sòtano) al costat de la porta quan van començar els crits dels antifeixistes i els cops a la porta. Ell va intentar aguantar la porta, però la van tirar a terra a cops, patades i pedrades. Llavors ell va veure un grup molt a prop llançant ampolles i pedres, impactant-li dos d'aquest objectes, i se li va acostar l'acusat Rubén G, que instants bans li havia tirat un objecte a la cara, li va donar una forta patada al costat o les natxes. 

A preguntes de perquè inicialment va atribuir el llançament de l'ampolla i de la pedra que li van impactar a la cara a Rubén i, setmanes més tard va atribuir el llançament d'un dels objectes a Sergi H, ha explicat que el dia de l'agressió i els següents estava estabornit, tenia febre i maldecap, i va ser quan en una segona roda de reconeixement li van mostrar a Sergi H, es va adonar o va recordar que aquest li havia llençat un dels objectes.

Aquestes contradiccions de Fernández i el fet que a la minuta i atestats policials de la detenció de Sergi no se li atribuís inicialment l'agressió, ha estat motiu d'una polèmica entre les parts, i ha estat hàbilment esgrimit per la lletrada Begoña Casado per negar la culpabilitat del seu client.  

 Els dos agents dels mossos d'esquadra que han declarat i van intervenir en les detencions han manifestat que Rubén va agredir i llençar objectes a Fernández i que Sergi va tenir un paper dirigent en l'acció.  

L´últim en declarar ha estat el pèrit forense que ha detallat les lesions que ha patit Fernández, l'operació posterior on se li va posar titani i ciment quirúrgic al crani i les seqüeles definitives de tipus estètic que li han quedat a la cara i el cap. 

Un cop escoltats els acusats, testimonis i pèrits, el Fiscal ha rebaixat la petició de pena, inicialment de 5 anys, a tres i mig, considerant que el fet que hagin dipositat part de la indemnització demanada, és un atenuant, i ha destacat que considera que la responsabilitat i autoria és compartida més enllà de que hagin tingut papers diferents. El Fiscal, però, ha incidit en el fet que l'agressió té l'agravan d'odi ideològic tipificat en el Codi Penal.  L'acusació particular exercida per l'advocat d'Alejandro Fernández ha demanat una indemnització de 33.000 euros i 5 anys de presó per tots dos.
Per la seva banda la defensa de Rubén G ha demanat l'absolució, sense cap proposta alternativa pel cas que sigui declarat culpable.  Begoña Casado ha justificat la petició d'absolució de Sergi H en el fet que se li imputa un delicte del que no hi ha proves i que inicialment no se li atribuïa en l'atestat de la detenció i dels fets. Ha fet una al·legat contra la pretensió del Fiscal de que es consideri l'acció que s'atribueix al seu defensat com d'odi ideològic  donat que aquests supòsits  d'incitació a l'odi es van legislar pels qui promouen la violència i discriminació per motius d'origen, raça, religió, etc, no per protegir la persecució de les idees nacionalsocialistes, racistes o feixistes com fa, per ella, els convocats del concert de Democracia Nacional. Casado, tot i demanar l'absolució del seu client, ha proposat que en el cas que sigui declarat culpable, se li imposi una pena d'un any de presó.

    En Sergi H, explicant com ha anat el judici

 

"DISCURS RACISTA, NO EN EL NOSTRE NOM!" ACTE A SANT ROC PER LA CONVIVÈNCIA AMB MOTIU DEL JUDICI DE DEMÀ A ALBIOL

Santiago Vidal, Alaba Cuevas i Anna Vicente
Aquesta tarda un centenar de persones han participat a l'Ateneu de Sant Roc de Badalona, a l'acte "Justícia i Convivència" organitzat per Badalona som Totes i Tots, amb motiu del judici que se celebrarà demà la Ciutat de la Justícia de Badalona contra l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol. S'acusa a l'alcalde d'un delicte d'incitació a l'odi i la discriminació contra immigrants i gitanos d'origen romanès, tipificat a l'article 510 del Codi Penal. La Fiscalia li demana un any de presó, una multa de 8.100 euros i la inhabilitació pel càrrec durant el temps de la condemna. A l'acte hi han estat presents representants de nombroses entitats badalonines i també hi eren regidors de CiU, PSC i ICV-EUiA

       A l'acte ha intervingut Alba Cuevas, de SOS Racisme que ha explicat el llarg procés des que el llavors cap de l'oposició, repartís el 24 d'abril de 2010 uns fulletons titulats "¿Tu barrio es seguro?", en els que afirmaba: "Estoy a solo dos concejales de ganar las elecciones  municipales. Si en 2011 soy el alcalde os aseguro que: Podremos salir por el barrio con la Seguridad de no ser acosados ni atracados". En el el text i les imatges es culpabilitzava a immigrants, sobretot als romanesos de ser responsables de la inseguretat, brutícia i delinqüència.  Com ha explicat Cuevas, SOS Racisme i la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya van denunciar el cas, si bé aquesta federació, posteriorment, es va retirar.   
 

      Dies després de repartir aquests fulletons electorals, Garcia Albiol es va reafirmar en diferents entrevistes en les que culpabilitzava de manera genèrica a certs col·lectius, com els gitanos romanesos, d'haver vingut a Badalona només per delinquir. Aquestes declaracions, algunes de les quals les recullo aquí, formen part de l'acusació que es poden llegir més àmpliament a l'escrit d'acusació (clica)

       Alba Cuevas ha explicat que aquesta iniciativa judicial contra l'alcalde de Badalona s' enmarca en la tasca habitual de l'organització que es basa en l'atenció i la defensa de les víctimes del racisme i la discriminació, la denúncia de pràctiques o discursos discriminatoris que fan partits i institucions, i la feina qüotidiana de sensibilització. Aquesta defensa de les víctimes comporta que SOS es persona com acusació o acció popular en moltes causes que gestiona o tramita, i, en aquest cas, van actuar legalment denunciant el líder del PP badaloní.

      Anna Vicente de Badalona som Totes i Tots ha explicat la trajectòria d'aquesta plataforma creada el 2010 en favor de la cohesió i la convivència, contra les polítiques discriminatòries i els discursos plens de mentides que fomenten la segregació, el sectarisme i l'enfrontament.

        Per la seva banda, el jutge Santiago Vidal, sense voler entrar en el fons del cas i respectant la presumpció d'inocència de García Albiol, ha fet un recorregut històric dels dos articles del Codi Penal, el 510, d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació per motius d'origen, raça, etc... i el 607-2 de negació, apologia o justificació del genocidi, recordant que ell va ser el jutge que va condemnar Pedro Varela, de la Llibreria Europa. Condemna que finalment fou revocada i declarat parcialment inconstitucional l'article 607. També ha explicat com en el cas posteriors de la llibreria Kalki, el Tribunal Suprem va fer una interpretació sobre el delicte d'incitació a l'odi i la violència, segons la qual si acte seguit a les manifestacions en tal sentit, no hi havia una actuació concreta de violència o discriminació, no es podia considerar que hi hagués delicte. Vidal ha considerat un error aquestes interpretacions que primen la la no limitació de la llibertat d'expressió, fins i tot quan pot incitar a l'odi, la violència i la discrimació, o justificar i negar genocidis.  Així, ha reconegut que la persecució penal d'aquests tipus delictius és ara molt feble. De tota manera ha recordat que gràcies a que l'Audiència de Barcelona va revocar els dos arxivaments del cas fets pels jutjats de Badalona, el cas arriba finalment a judici.

      Però Vidal també s'ha referit a que en el paquet legislatiu de reforma del Codi Penal que ara és al Congrés, juntament amb aspectes negatius, com la penalització a l'ajut a immigrants irregulars, s'ha plantejat un reforma total dels articles 510 i 607-2, a instàncies, sobretot, de la Fiscalia de Barcelona i en compliment d'una directiva o acord de la Unió Europea, que sí permetrà castigar en el futurs accions d'opinió que ara queden impunes.  

      Pel que fa al judici de demà, només ha explicat que, en el cas que l'alcalde de Badalona sigui condemnat, és molt problable que en ser recorreguda, l'Audiència ratifiqui la sentència condemnatòria. Però si es absolt pel Jutjat Penal, difícilment l'Audiència estimarà el recurs que es pugui presentar, sent la ratificació d'aquesta hipotètica absolució el més probable.  

      En el torn de preguntes, quan li han demanat la seva opinió sobre les concentracions que hi hauran a la Ciutat de la Justícia a favor i en contra l'Albiol, Vidal ha dit que els jutges se senten incòmodes quan hi ha manifestacions per pressionar-los en un judici i pot ser contraproduent. Alba Cuevas de SOS Racisme ha explicat llavors que van decidir donar suport a la concentració que es farà demà a les 9,30 a la Ciutat de la Justícia, perquè quan Albiol va anar a declarar al jutjats de Badalona fa més d'un any, ells no van convocar a la gent, però Albiol, en canvi, sí que va anar-hi acompanyat de dotzenes de seguidors. 
      Jo he manifestat la possibilitat que García Albiol, tant si és condemnat com si és absolt, que pugui sortir-ne reforçat en aprofitar la repercussió mediàtica del cas, mostrant-se com a víctima d'una persecució.

      Vidal ha demanat que la protesta sigui cívica i no s'entri en provocacions. S'espera que la sala quedarà plena deixant molta gent fora, donat que Albiol, al marge dels que es manifestaran al carrer (es diu que ha fletat tres autocars), portarà molts simpatitzants a la sala. També alguns professors de dret han recomanat com a pràctica, per la importància del judici, a alumnes seus que hi vagin a prendre notes per un treball posterior a classe.

(Llegir convocatòria de la protest contra G Albiol)

 .

 ..

El jutge Santi Vidal i Alba Cuevas de SOS Racisme

Tot seguit  Abdelkrim Latifi, Montse Sòria,  Dolors Sabater i     , han llegit el manifest Discurs Racista, No en el nostre nom. L'acte ha comptat també amb la participació del cantant badaloní Cesc Gil, que ha interpretat tres cançons plenes de contingut i d'optimisme, i finalment s'ha fet una foto dels signants del manifest.     

MANIFEST:

En els darrers anys Catalunya i els seus municipis s’han transformat en societats diverses, fruit dels processos migratoris i els canvis socials i demogràfics que han comportat. Ciutats, barris i pobles on hi viuen gent procedent de diferents països i cultures. I Badalona n’és un exemple.

És una realitat a tenir en compte, doncs influeix en l’economia local, les necessitats socials, la pluralitat de cultures i religions i en la percepció de la ciutat, que cal mirar-la sota el prisma de la diversitat. Tot un repte però també una oportunitat.

El futur que volem per Badalona, i per tot el país, és que aquesta convivència esdevingui cohesió social i respecte per a tots els veïns i veïnes. Només així podrem gaudir d’una societat justa, on es respectin els drets de totes les persones, indiferentment del seu país o regió d’origen, la seva ètnia o cultura. I fa molt temps que treballem per aconseguir-ho. Aquest és un repte per tothom i a tots els nivells, on tenen un paper clau les administracions i els agents socials i econòmics, però també els ciutadans i ciutadanes.

Malauradament, els darrers anys, hem hagut de patir l’atac constant del discurs de l’odi. Atacs racistes, que sense cap ètica ni responsabilitat, assenyalaven primer un col·lectiu i després un altre, amb la intenció de dividir la societat i criminalitzar determinats grups socials, especialment minories ètniques, només per aconseguir un grapat de vots.

Un exemple es va produir a Badalona, amb Xavier Garcia Albiol. En el procés d’obtenció de l’alcaldia de la ciutat, es va utilitzar un discurs anti-immigració i d’incitació a l’odi entre col·lectius. Una manera de fer que ha portat a Garcia Albiol  a ser el primer alcalde de l’Estat espanyol  imputat per un delicte d’incitació a l’odi entre col·lectius.

Volem manifestar que les conseqüències d’aquesta actitud, impròpia de cap persona que vulgui vetllar pel benestar dels seus ciutadans i ciutadanes, no afecta  només a uns grups determinats. Gitanos, romanesos, paquistanesos, marroquins, immigrants, amb o sense papers, joves, vells, catalans, espanyols… tots som badalonins i badalonines, i quan es llança un atac racista a un de nosaltres, ens ataquen a tots. Perquè estan malmetent els nostres barris, la nostra convivència, i perquè estan fent malbé la nostra societat.

Per aquest motiu, exigim a la Justícia que actuï amb contundència davant d’una conducta que el Codi Penal recull com a delicte: el d’incitació a l’odi entre col·lectius i el d’injúries. Una conducta, que a més, té greus conseqüències per la convivència i la cohesió social, sent encara més lamentable quan el responsable d’aquesta és un càrrec  públic. Hi ha línies vermelles que no es poden traspassar, sota cap concepte.

Venim d’un procés llarg, doncs es va iniciar el passat setembre de 2010, però aquests mesos i anys ens han servit per reiterar, i amb fermesa, que cal actuar davant qualsevol activitat delictiva que posi en perill la nostra societat.  Considerem que cal utilitzar les eines que ens dóna l’Estat de Dret per defensar els Drets Humans i lluitar contra el racisme, i així ho hem fet, perquè és la nostra responsabilitat com a societat civil.

Discurs racista, no en el nostre nom! (Llegir-lo a la web de SOS Racisme (clica)

Cesc Gil

Més informació del cas i escrit d'acusació
Albiol no va a l'acte a Badalona amb Malala, la noia pakistanesa premi Sajarov.
Escàndols a l'equip de govern d'Albiol