A la pàgina 133 i següentes de l'informe de SOS Racisme, presentat aquest juliol hi ha un capítol meu. Algunes dades o reflexions poden haver quedat un xic desfadades.
llegit tot l'informe, clica aquí
.Informe 2011. L’estat del racisme a Catalunya.
- Pàgina133 -
REFLEXIÓ
2010-2011, L’ASCENS DEL VOT I EL DISCURS XENÒFOB
Xavier Rius Sant.
Periodista i autor del llibre “Xenofòbia a Catalunya”, editat recentment per Edicions de 1984.
■ A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 Plataforma per Catalunya va obtenir 65.967 vots arreu de Catalunya i 67 regidors, front els 12.447 vots i 17 regidors de 2007. El nombre de vots era lleugerament inferior als 75.321 obtinguts a les eleccions catalanes de novembre de 2010, però mentre a les eleccions catalanes tots els electors de Catalunya podien votar aquesta força xenòfoba, a les municipals només es va presentar a 105 municipis. Més a més, també s’hi van presentar les dues escissions de PxC, Via Democràtica, liderada per l’ex Secretari General de Plataforma, Pablo Barranco, que va presentar 9 candidatures, sortint només ell de regidor a Sant Just Desvern, i el Partit per Catalunya, liderada pel regidor de Cervera, Mateu Figuerola i ex Vicepresident segon de PxC, que en va presentar 17, però només va obtenir un regidor, ell, a Cervera.
El fet que es presentessin aquestes dues llistes dissidents va perjudicar molt a Anglada, no només perquè competien pel mateix espai polític, sinó, també, perquè com a exmembres de PxC denunciaven les males maneres i els tripijocs econòmics d’Anglada. A municipis com Terrassa van competir les tres llistes i cap va obtenir representació, i a Cornellà, on VD va fer una candidatura potent, PxC no va entrar en mancar-li només tres vots. Així doncs, si PxC hagués estat l’única llista xenòfoba hagués el nombre de regidors xenòfobs hagués estat major.
D’altra banda es va donar el fet que a Badalona la candidatura del popular Xavier Garcia Albiol esdevindrà la llista més votada i, en no estar d’acord CiU a sumar-se a un tripartit amb PSC i Iniciativa, que tindria majoria absoluta, Albiol serà el nou alcalde com a llista més votada. Però no és pot entendre aquesta arribada a l’alcaldia d’Albiol, ni la forta pujada de PxC sense contextualitzar-ho en el que havia passat a Catalunya l’últim any i mig.
Garcia Albiol
Si comencem per Albiol, descobreix el filó de sacsejar la immigració en oposar-se l’any 2005 a les gestions que es fan a Badalona per trobar una ubicació pel col·lectiu magribí que pregava els divendres a un poliesportiu i es proposarà una nau industrial al barri del Progrés. Un any més tard, amb motiu de la proposta de cessió, a canvi d’un lloguer anual d’un terreny públic a Montigalà per fer un oratori, el PP inicia una recollida de signatures en contra del mateix, sota el lema, “No a la las mezquitas en terreno público”. Si bé ja hi havia hagut protestes veïnals a alguns llocs de Catalunya contra l’obertura d’una mesquita, com les que havia orquestrat Anglada ara, per primera vegada, ho inicia un partit polític amb responsabilitats de govern. I, com farà també Anglada, també rebutjarà l’obertura de mesquites quan es facin en terrenys privats, fet que mostrarà la seva veritable cara. Un cop trobat el filó, a les eleccions municipals de 2007 farà el polèmic vídeo demanant més seguretat i vinculant immigració i delinqüència que acabarà proclamant que “Hem de reaccionar per construir una ciutat digna. Volem una Badalona neta i segura. Jo hi estic disposat, tu decideixes!” Amb aquest discurs, i mentre el PSC viu fortes lluites internes, que portarà a l’abstenció, a un terç
dels antics votants del PSC, Albiol passarà de 5 a 7 regidors i es formarà un govern tripartit de PSC, ERC i CiU. Immigració la portarà CiU
Llavors, l’abril de 2010, en un moment que, com veurem Josep Anglada ha agafat forta rellevància mediàtica, després de les polèmiques generades a França per l’intent de Nicolas Sarkozy d’expulsar gitanos romanesos, Albiol es passejarà per Badalona acompanyat de la cúpula del PP català repartint aquell fulletó contra la delinqüència amb la famosa foto de “No queremos rumanos”. Aquest fet motivarà un crítica de la direcció estatal del PP i farà que Sánchez Camacho es disculpi, donat que va en la línia contrària al que fa el PP als llocs on governa que sap que sacsejar la immigració i les mentides pot generar conflictes socials. Però després d’uns mesos de silenci, el PP català assumirà l’estratègia d’Albiol de cara les eleccions catalanes. Així, el 17 de setembre de 2010 porta a Badalona a l’eurodiputada francesa Marie Therese Sanchez, per tal que conegui els suposats assentament gitanos que hi ha a Badalona. Uns assentaments inexistents, que sí existeixen, en canvi a Madrid, on governa el PP, a llocs com el barri sense llei de la Cañada Real.
Llavors, en la campanya electoral catalana Alícia Sánchez Camacho anunciarà que Zapatero pensar fer una nova regularització d’un milió d’immigrants —cosa falsa—, i acusarà CiU d’haver fomentat la immigració magribina per desepanyolitzar Catalunya. També acusarà als socialistes d’haver permès l’entrada de milions d’immigrants irregulars. Afirmació cínica donat que, quan es va produir la major vinguda d’equatorians, colombians i bolivians sense papers, ella era primer, Directora General al Ministeri de Treball i, després, representant espanyola a l’Organització d’Estats Americans i l’Organització Mundial del Treball.
Valorant positivament el resultat del PP a les catalanes, i preocupat per la pujada de vots de PxC que va estar a punt d’entrar al Parlament, el PP decidí repetir a molts municipis el discurs d’Albiol de cara a les municipals de maig de 2011. Així l’espot electoral de Garcia Albiol a Badalona va ser ell mateix arrencant-se un esparadrap de la boca, dient: “Altres ho pensen, jo ho dic!” i prometia que “faria la vida impossible als il·legals, als que no volen adaptar-se i als delinqüents”. I el 15 de maig, en un acte Albiol va dir que la seva posició front la immigració “no és xenofòbia, és supervivència”, comentari que no només legitimava l’idea que els immigrants ens amenacen, sinó que entronca amb la justificació del racisme: O ells o nosaltres.
En aquesta campanya CiU va estar força callada en immigració, si bé Artur Mas, en una acte a Badalona, en suport del candidat de CiU, Ferran Falcó, va dir que el responsable del desgavell de la immigració irregular havia estat el PP. Falcó estava convençut que ell pujaria i el PSC baixaria. I així, si Albiol era la força més votada, exigiria al PSC que el deixés ser alcalde tot o mig mandat, a canvi d’evitar que Albiol governés. Al llarg de la campanya, el candidat per Barcelona, Xavier Trias, no es va cansar de dir que Badalona no seria moneda de canvi amb el PP, si ell necessitava el suport del PP. Duran Lleida, en canvi va repetir una i altra vegada que la culpa del problema de la immigració la tenien les regularitzacions fetes pel PSOE i PP, i del seu bonisme, oblidant que CiU va votar que sí a totes.
I a les eleccions municipals a Badalona el PSC es va mantenir, però van baixar en vots i regidors CiU i IC, mentre ERC desapareixia, rebutjant CiU a entrar en un govern tripartit, cosa que va motivar que Albiol fos alcalde, en minoria, com a força més votada. I coherent amb el seu discurs va negar a l’agost que els col·lectius musulmans lloguessin equipaments públics per pregar durant el Ramadà i va fer diverses batudes a establiments d’estrangers que havien tingut sancions, clausurant-ne tres en un dia, fet que anunciaria en una roda de premsa, indicant que ell sí feia complir la llei. He de dir que l’anterior govern de Badalona com els altres ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona han sancionat i clausurat molts comerços per incompliment de normatives, però no ho fan en forma de batuda, ni convocant rodes de premsa cada cop que se’n tanca un. Al desembre Albiol presentaria al Ple una proposta per evitar l’obertura d’una mesquita que no es va aprovar, en estar en minoria i, casualment, el regidor d’UDC es va desmarcar dels de CDC, Iniciativa i PSC, i va sortir de la sala instants abans de la votació.
Més tard, al gener, després de reestructurar la Guàrdia Urbana, dissoldre la Unitat de Convivència (UCO) i crear el Grup Omega, va fer diverses batudes al carrer en busca de sense papers. Com ell mateix havia dit, volia que els irregulars marxessin de Badalona. Una postura totalment dissonant amb la que fa el PP a les comunitats ajuntaments de la resta de l’Estat on governa, donat que ni van repetint que “els immigrants es queden els ajuts socials”, donat que es fals i són polítics del PP qui els gestiona, ni apliquen la política de pressionar als immigrants perquè marxin al municipi veí.
Plataforma, de les catalanes a les municipals
Per entendre la pujada electoral de PxC a les municipals de 2011, cal retrocedir a gener de 2010 quan Anglada, gràcies a la proposta sobre el padró que fa l’alcalde de Vic, d’Unió Democràtica, Josep Maria Vila d’Abadal, agafa una notorietat que no esperava. I el fet que Vila, després de dir que havia fet la proposta “per salvar la ciutat” –es a dir que la ciutat estava en perill—, hagi de fer marxa enrere legitimarà el discurs xenòfob d’Anglada. Així, mentre s’encadenen els diferents episodis sobre el padró, els conflictes Salt, el discurs dur de García Albiol, i polèmiques com la de la mediadora de Cunit o les propostes de prohibició del burka, PxC aconsegueix una gran extensió territorial, mentre Anglada surt a totes les televisions. S’ha de dir que a Salt, l’exalcade d’Unió, Jaume Torramadé, –imputat en secret per un suposat cobrament de diners per una requalificació que no va poder culminar en ser avortada per ERC— va portar desenvolupar una estratègia de deslegitimació de l’equip de govern del PSC i ERC que, sense cap mena de dubte, va beneficiar a PxC. En alguns dels moments de més crispació Torramadé va demanar entrar a l’equip de govern i que li donessin a ell la cartera d’urbanisme en un govern PSC-CiU, sense ERC. Així els dies previs a la rebentada del Ple municipal del 22 de febrer de 2010, va trucar a nombroses portes per aconseguir-ho. En negar-se l’alcaldessa Iolanda Pineda a expulsar ERC i fer un govern amb CiU amb Torramadé a Urbanisme, Torramadé continuà amb la seva campanya de deslegitimació del consistori. No es pot entendre tot el que va passar a Salt sense tenir en compte aquest fet.
A les eleccions catalanes de novembre PxC va obtenir només 75.321 vots, un 2,5% a la demarcació de Barcelona, i no va entrar al Parlament. I si no en va obtenir més va ser, en part, pels errors propis, i habituals d’Anglada, a causa de la seva peculiar personalitat i manera de gestionar el partit. Així decideix no posa als primers llocs de la llista al Secretari General, l’hispano alemany, Pablo Barranco Schnitzler, que havia fet importants aportacions econòmiques al partit. Barranco, dolgut explicarà que Anglada té a la llista delinqüents com Gerard Bellalta, de Vilanova i la Geltrú, condemnat a dos anys de presó per vendre contractes falsos a immigrants i denunciarà la situació organitzava i econòmica del partit.
També serà motiu de controvèrsia les imatges que emetrà TV3 d’un acte electoral d’Anglada a Castelldefels. A l’acte assistiran caps rapats, un d’ells amb la creu gamada tatuada al clatell al costat de la frase “Pride White”, orgull blanc. Aquella imatge, repetida una i altre vegada als informatius trencaria la imatge moderada que volia donar Anglada en els díptics enviats per correu a tots els electors. Estic convençut que si Anglada no hagués tingut l’enfrontament amb Barranco i si aquells caps rapats no haguessin sortit a TV3, Anglada ara seria diputat. El Movimiento Social Republicano, MSR, només obtindria 778 vot a tot Catalunya.
Però els 75.321 vots obtinguts eren una mostra que el discurs calava i Anglada va crear grups locals arreu de Catalunya de cara les municipals del 22 maig de 2012 que presentaria 105 candidatures. Així va obtenir 65.967 vots i 67 regidors, front els 17 obtinguts els 2007. Regidors que haguessin sigut, al menys, deu o dotze més, si no s’haguessin presentat les dues escissions del partit, Via Democrática, de Pablo Barranco, i el Partit per Catalunya, liderada per Mateu Figuerola.
Tan cert com que a ciutats com L’Hospitalet de Llobregat, Salt, Mataró, Torelló o Santa Coloma de Gramenet, els regidors perduts pel PSC van anar a PxC, també ho és que als llocs on les escissions competien amb la força d’Anglada, PxC en va sortir molt perjudicada, i on competien les tres sigles com a Terrassa, PxC no va obtenir regidor. Més a més també competia en alguns municipis amb el discurs dur de Garcia Albiol.
En canvi, a la resta de l’Estat les llistes xenòfobes van baixar. Així si el 2007 el Partido de Acción Democrática (PADE), sorgit de la dreta del PP a Madrid, n’havia obtingut vint, Iniciativa Habitable, cinc a Madrid i Extremadura, i España 2000, dos a València, el 2011 només en van obtenir un el Movimiento Social Republicano, un Iniciativa Habitable, i cinc España 2000, quatre dels quals serien al País Valencia i un a Alcalá de Henares.
CiU Reacciona
Aquesta pujada de PxC va motivar que alguns dirigents de CiU, com Josep Antoni Duran Lleida i el portaveu del Govern, Francescs Homs assumissin un discurs més dur amb la immigració. Així es van fer propostes per retallar ajuts i la Renda Mínima d’Inserció als nou vinguts i, coincidint amb les polèmiques viscudes a Salt per l’intent de l’alcalde d’Unió, Jaume Torramadé, d’impedir l’obertura d’una mesquita i una església africana, es va remetre a correcuita un projecte al Parlament de modificació de la llei de culte. Homs, ho justificaria a la roda de premsa posterior al Consell Executiu de Generalitat amb unes declaracions que legitimaven les mentides d’Anglada i Albiol: “No pot ser que ens exigeixin que els hi fem les mesquites”
En aquest context van arribar les eleccions general del 20 de novembre i sorprenentment ni CiU, ni PP, ni el PSOE van parlar d’immigració durant la campanya. I els dies previs a les mateixes PxC es va veure involucrada per una sèrie d’escàndols legals i judicials que sense cap mena de dubte la van perjudicar: El judici contra Anglada per la falsa octaveta de 2007, la denúncia del seu fill contra ell per maltractaments, l’ingrés a la presó d’un dels regidors de Vic per apropiació indeguda i el reguitzell de dades que confirmaven els lligams amb l’extremadreta neonazi de diversos regidors de l’Àrea Metropolitana, o el culebrot de Salt del pas al Grup Mixt, donant la majoria al democratacristià, Jaume Torramadé, de dos dels tres regidors de PxC de Salt que tenien parelles de color. PxC obtingué a les generals 59.781 vots, molt lluny dels que necessitava per obtenir un diputat.
El fet que ara no hi hagin eleccions previstes pels propers anys, podria permetre l’aparició d’una força política xenofòba-identitària a nivell de tot l’Estat que sortiria de la dreta del PP i de sectors reciclats de l’extrema dreta tradicional amb la participació o no d’Anglada. És evident que el PP no podrà assumir ni repetir el discurs i les mentides d’Albiol donat que en governar arreu, es tiraria pedres a la pròpia teulada.
Els ingredients sociològics hi són: Pèrdua de sobirania de les institucions front els poders econòmics externs que arruïnen les classes treballadores; la corrupció al PP i a la Casa Reial que queden impunes; la vinculació d’immigració amb l’atur, mostrar la immigració islàmica com amenaça i, perquè no? sacsejar les mesures que, en compliment de la llei penitenciària que haurà de fer el Govern central, alliberant presos d’ETA. I ara els vots ja no els trauria principalment als socialistes, sinó al PP. ■
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada