A la pàgina 133 i següentes de l'informe de SOS Racisme, presentat aquest juliol hi ha un capítol meu. Algunes dades o reflexions poden haver quedat un xic desfadades.
llegit tot l'informe, clica aquí
.Informe 2011. L’estat del racisme a Catalunya.
- Pàgina133 -
REFLEXIÓ
2010-2011, L’ASCENS DEL VOT I EL DISCURS XENÒFOB
Xavier Rius Sant.
Periodista i autor del llibre “Xenofòbia a Catalunya”, editat recentment per Edicions de 1984.
■ A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 Plataforma per Catalunya va obtenir 65.967 vots arreu de Catalunya i 67 regidors, front els 12.447 vots i 17 regidors de 2007. El nombre de vots era lleugerament inferior als 75.321 obtinguts a les eleccions catalanes de novembre de 2010, però mentre a les eleccions catalanes tots els electors de Catalunya podien votar aquesta força xenòfoba, a les municipals només es va presentar a 105 municipis. Més a més, també s’hi van presentar les dues escissions de PxC, Via Democràtica, liderada per l’ex Secretari General de Plataforma, Pablo Barranco, que va presentar 9 candidatures, sortint només ell de regidor a Sant Just Desvern, i el Partit per Catalunya, liderada pel regidor de Cervera, Mateu Figuerola i ex Vicepresident segon de PxC, que en va presentar 17, però només va obtenir un regidor, ell, a Cervera.
El fet que es presentessin aquestes dues llistes dissidents va perjudicar molt a Anglada, no només perquè competien pel mateix espai polític, sinó, també, perquè com a exmembres de PxC denunciaven les males maneres i els tripijocs econòmics d’Anglada. A municipis com Terrassa van competir les tres llistes i cap va obtenir representació, i a Cornellà, on VD va fer una candidatura potent, PxC no va entrar en mancar-li només tres vots. Així doncs, si PxC hagués estat l’única llista xenòfoba hagués el nombre de regidors xenòfobs hagués estat major.
D’altra banda es va donar el fet que a Badalona la candidatura del popular Xavier Garcia Albiol esdevindrà la llista més votada i, en no estar d’acord CiU a sumar-se a un tripartit amb PSC i Iniciativa, que tindria majoria absoluta, Albiol serà el nou alcalde com a llista més votada. Però no és pot entendre aquesta arribada a l’alcaldia d’Albiol, ni la forta pujada de PxC sense contextualitzar-ho en el que havia passat a Catalunya l’últim any i mig.
Garcia Albiol
Si comencem per Albiol, descobreix el filó de sacsejar la immigració en oposar-se l’any 2005 a les gestions que es fan a Badalona per trobar una ubicació pel col·lectiu magribí que pregava els divendres a un poliesportiu i es proposarà una nau industrial al barri del Progrés. Un any més tard, amb motiu de la proposta de cessió, a canvi d’un lloguer anual d’un terreny públic a Montigalà per fer un oratori, el PP inicia una recollida de signatures en contra del mateix, sota el lema, “No a la las mezquitas en terreno público”. Si bé ja hi havia hagut protestes veïnals a alguns llocs de Catalunya contra l’obertura d’una mesquita, com les que havia orquestrat Anglada ara, per primera vegada, ho inicia un partit polític amb responsabilitats de govern. I, com farà també Anglada, també rebutjarà l’obertura de mesquites quan es facin en terrenys privats, fet que mostrarà la seva veritable cara. Un cop trobat el filó, a les eleccions municipals de 2007 farà el polèmic vídeo demanant més seguretat i vinculant immigració i delinqüència que acabarà proclamant que “Hem de reaccionar per construir una ciutat digna. Volem una Badalona neta i segura. Jo hi estic disposat, tu decideixes!” Amb aquest discurs, i mentre el PSC viu fortes lluites internes, que portarà a l’abstenció, a un terç
