TRIAS ACCEPTA LA PROPOSTA DE POSAR EL NOM DE MANDELA A UN CARRER, A L'ACTE DE 25è ANIVERSARI DE SOS RACISME. Sos demana el tancament del CIE

Aquesta tarda s'ha celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona l'acte de commemoració del 25è aniversari de la creació de SOS Racisme Catalunya, amb l'assistència de l'alcalde Xavier Trias, la regidora de Drets Civils, Francina Vila, regidors de l'oposició d'ERC, PSC i ICV-EUiA (cap del PP!), del Director General de la Immigració, Xavier Bosch, i del Fiscal de Delicte d'Odi i Discriminació, Miguel Ángel Aguilar. 

El 1989 neix SOS Racisme Catalunya, tres anys després que sorgís dins del sindicat Comissions Obreres a Barcelona la iniciativa de crear el Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE). El CITE sorgia no només com una oficina per informar i assessorar els treballadors estrangers sinó, també, per comprometre el moviment sindical amb la defensa dels drets de tots els treballadors, siguin autòctons o estrangers i posicionar el sindicat i el moviment obrer per tal que no agafés el camí que havia adoptat part de la classe obrera a barris de França que abraçaven les idees de Jean Marie Le Pen. El 1986 CCOO es trobava amb el fet que poc després de la regularització d'immigrants de primera Llei d'Estrangeria de 1985, la llei no funcionava i era molt difícil pels treballador estrangers amb feina obtenir papers. L'experiència pionera de CITE a Barcelona no només es va estendre la majoria de delegacions territorials de CCOO dins i fora de Catalunya sinó que els altres sindicats van crear també oficines d'atenció als treballadors estrangers.

Doncs bé, el 1989 a diferents llocs de Catalunya i l'Estat espanyol es produeixin diversos fets racistes, com és el cas de les redades a treballadors magribins a fàbriques tèxtils de Vic i Osona, així com diverses agressions xenòfobes. 

En aquell moment la Llei d'Estrangeria fa gairebé impossible que els immigrants posteriors a la regularització de 1986 tot i tenir feina, aconsegueixi el permís de treball i residència. I l'única resposta de l'administració de l'Estat són les redades d'immigrants que creen una gran alarma social, criminalitzen els estrangers i no ajuden en res en normalitzar el flux migratori. Aquestes detencions massives a la porta de certes fàbriques són denunciades amb duresa pel Síndic de Greuges.

Això motivarà que diverses persones -algunes vinculades al CITE de CCOO, altres procedent del món cultural, educatiu o vinculats a altres associacions- mantinguin diverses trobades amb membres de SOS Racisme de França i decideixin crear SOS Racisme Catalunya.

Pere Camps, que ha intervingut com a fundador de SOS, ha recordat les primeres passes de l'organització, com com el concert que es va fer al Palau d'Esports de Barcelona el 5 de maig de 1990, i l'èxit de les dues manifestacions multitudinàries de 1992, que van fer que els partits i institucions que  inicialment havien rebut l'aparició de SOS amb cert escepticisme, acceptessin el repte i tant el president Jordi Pujol, com l'alcalde Pasqual Maragall donessin suport real a les propostes polítiques i cíviques de SOS. Per Camps aquest fet va ser important donat que "teníem clar que només podíem derrotar la xenofòbia i el racisme si més a més de la ciutadania no obtenien el suport de les institucions".

 En aquest mateix sentit, el periodista de TV3 Carles Solà, que ha glosat la importància de la manifestació a Barcelona del 29 de novembre de 1992 convocada per SOS com a resposta per l'assassinat a Madrid de la dominicana Lucrecia Pérez, a la que van participar 30.000 persones. Per Solà aquest assassinat de Lucrecia fet pel Guàrdia Civil, Luis Merinoi Pérez, fora de servei, que després de prendres unes copes va decidir anar amb uns amics al barri d'Arabaca a "dar un susto a esos negros" amb la seva arma reglamentària, va ser el primer crim d'odi documentat a l'Estat espanyol.

En nom de SOS Racisme han intervingut Beatriu Guarro i Karlos Castilla, jurista i activista del Grup No als CIE de SOS Racisme que han incidit en els reptes actuals de SOS, un dels qual és el tancament del Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). També ha parlat Zeshan Mouhammad, activista de SOS i  víctima d’una identificació per perfil ètnic. 

Per la seva part el Director d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch -que ha tingut unes paraules de condol pel quatre nens morts aquesta matinada a l'incendi de casa al Vendrell-, ha parlat de les polítiques i accions per combatre els racisme i els falsos rumors dels que s'alimenten els que atien les idees intolerants. Després de qualificar SOS Racisme com un referent, ha alertat del perill que significa l'ultra dreta recordant que a les municipals de diumenge a Perpinyà, el Front Nacional, ha estat la força més votada. Bosch ha lamentat que la llei d'igualtat que redactava l'anterior govern central fos avortada pel PP, ha demanat millors eines jurídiques i penals per l'actuació de la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació, i ha parlat de propostes legislatives catalanes tant en el marc polític actual com en el del futur estat català. 

 

Després de visonar un vídeo de record d'aquests 25 anys, Alba Cuevas, Directora de SOS Racisme, ha exposat els eixos actual de treball de l'entitat com són la lluita pel tancament dels CIE, la derogació de la Llei d'estrangeria, i el combat del discurs racista als mitjans de comunicació i les institucions. Cuevas, aprofitant que tenia l'alcalde al costat, li ha demanat que es canvii de nom la plaça d'Antonio López, Marquès de Comillas, el qual va ser un pròsper traficant d'esclaus, pel de Nelson Mandela.

Ha clos l'acte l'alcalde Trias, el qual ha proposat que als immigrants sense papers se'ls dongui un permís temporal o provisional, per tal que puguin treballar legalment mentre es decideix la seva situació i així es pugui evitar que entrin en cercles d'explotació i marginalitat. I pel que fa a la proposta de Cuevas de posar a un carrer o una plaça el nom de Mandela s'ha mostrat totalment favorable, deixant clar, però que el procés per canviar de nom un carrer dura alguns anys.

 L'alcalde, Xavier Trias, fent el seu parlament. A l'esquerra de la imatge la regidora de Drets Civils, Francina Vila. A la dreta, Alba Cuevas, directora de SOS Racisme Catalunya, i Pere Camps que parlà com a fundador de la d'associació.

 

   El periodista Carles Solà presentant l'acte, al costat dels regidors de l'oposició del PSC, ERC i ICV. 

 El saló de Cent s'ha omplert

 

 La Jose Peñín, responsable de premsa de SOS, en estat de bona esperança, fent la seva feina.

 La majoria dels que han intervingut han demanat el tancament del CIE de Barcelona a Zona Franca

LA SENTÈNCIA D'ALBIOL LEGITIMA QUE ES PUGUI VEXAR I MENTIR SOBRE UN COL·LECTIU PER INTERÈS POLÍTIC O ELECTORAL. SOS Racisme recorrerà a l'Audiència

Jose Peñín i Alba Cuevas de SOS Racisme

 SOS Racisme ha valorar avui la sentència absolutòria de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, feta pública a ahir  (Clica per anar a la informació del judici i la sentència) . 

Per la portaveu de comunicació de SOS, José Peñín, "la sentència adopta els mateixos arguments pels que el Tribunal Suprem va absoldre als condemnats en primera instància pel cas de la llibreria Kalki i, tot i reconèixer que Albiol va atemptat a la dignitat d'un col·lectiu i exagerava els fets en responsabilitzar a la seva totalitat d'una problemàtica o d'uns comportaments, ho justifica o exculpa amb l'argument que ho ha fet per motius polítics, electoralistes o per posar de manifest un problema". Per Peñín això ho fa "encara més greu donat que justifica l'ús de l'odi vers un col·lectiu i l'exageració per motius polítics o electorals"

Alba Cuevas, Directora de SOS, ha replicat l'argument d'Albiol que ha estat un judici polític, deixant clar que SOS Racisme "és independent de qualsevol partit i en cap moment ha buscat obtenir cap rèdit polític". Cuevas ha afegit que faran recurs a la sentència que "és un perill i un mal precedent en el context europeu en el que creix el discurs de l'odi". Després de recordar que l'article 510 del Codi Penal s'està reformant en el marc de la reforma del Codi Penal que es tramita al Congrès del Diputats, Cuevas ha conclòs preguntant-se si "hem d'arribar a una situació com la de Grècia per que els tribunals persegueixin el discurs de l'odi?"      

 COMUNICAT DE SOS RACISME

• Respecte el contingut de la sentència:
• El jutge descarta el delicte d’incitació a l’odi, la discriminació i la violència (recollit a l’article 510.1 del CP.), basant-se en la jurisprudència estatal, molt restrictiva en la interpretació de l’article, i rebutjant les sentències europees, molt més progressistes i protectores del Drets Humans.
• Tot i que el Codi Penal actual fa una lectura molt estricta de l’article i, especialment, del concepte “provocar”, com entitat de drets humans defensem una interpretació extensiva ja que, d’altra manera, no s’estan protegint els drets humans i s’està donant espai excessiu al discurs de l’odi i l’atac a les minories, amb les greus conseqüències que això comporta.
• Volem posar de manifest que el jutge es refereix a les sentències absolutòries dels casos de la Llibreria Kalki i Llibreria Europa. Així que, absolen Xavier García Albiol basant-se en els mateixos arguments amb els que han absolt els feixistes i divulgadors d’ideologia nazi.

• Respecte els arguments per desestimar el delicte d’injúries a col•lectius (recollit a l’article 510.2 CP.), és potser la part que estem més en desacord:
• El jutge reconeix que l’acusat fa accions i comentaris injuriosos, que ataca l’honor i la dignitat dels gitanos romanesos, però que no ho fa amb intenció d’injuriar-los. Considerem aquesta justificació un sense-sentit, probablement vàlid a nivell jurídic, però que no acceptem.
•  I no estem d’acord que l’acusat no fes aquestes declaracions sense motivació racista ni xenòfoba. Tota la trajectòria del líder dels populars de Badalona en declaracions racistes avalen aquesta acusació.
• El jutge justifica les declaracions injurioses al•legant que ho fa per captar vots. Considerem que la finalitat no justifica els mitjans, ans el contrari, que justament ataqui un col•lectiu com estratègia electoral, fa més greus aquests fets, com recull el Tribunal de Drets Humans.

• Considerem destacable que el jutge faci menció explícita de la dificultat que un jutge de Penal dicti una sentència condemnatòria per delictes d’instigació a l’odi, en contra de la doctrina del Tribunal Suprem, que va emetre la lamentable sentència absolutòria pel cas de la Llibreria Kalki amb una lectura molt restrictiva de l’article 510.1. Tot i així, pensem que hi ha temes molt importants que requereixen de valentia jurídica, i aquest n’és un.
• Respecte les declaracions de Xavier García Albiol:
• Rebutgem rotundament les acusacions de judici polític. Som una entitat independent que defensem els drets humans i treballem per eradicació del racisme. Aquesta és la nostra única motivació.
• El fet que altres partits i altres polítics també utilitzin declaracions racistes i xenòfobes és una realitat preocupant, però no eximeix de gravetat els seus actes.
• Altres polítics acusats de racisme i xenofòbia han estat avalats per les urnes i el sistema judicial, com ara Josep Anglada (PxC). Per tant, considerem que aquest no ha de ser motiu d’orgull. Beneficiar-se d’un sistema judicial molt feble en la defensa dels drets humans no vol dir estar avalat.

CONCLUSIONS:

                 El procés jurídic no ha acabat encara. Farem recurs d’apel·lació esperant la sentència de  l’Audiència Provincial.

o      Un cop més, la sentència absolutòria deixa desemparada l’acció judicial contra el discurs de l’odi, racista i xenòfob i l’atac a col·lectius minoritaris. I demostra la feblesa de la justícia espanyola en la protecció dels drets humans. Reforçar aquesta eina és un tema pendent en el que continuarem treballant i insistint.

o      Temem les conseqüència a nivell polític i social del missatge que emet aquesta sentència, emparant el discurs de l’odi si s’utilitza per motius electoralistes. Obre la porta a que en endavant es pugui demanar el vot incitant a l’odi. I denunciem que això pot tenir conseqüències molt greus.  En aquest sentit, cal tenir en compte el context europeu en el que grups d’extrema dreta estan obtenint espais en el diferents parlaments, amb el perill que això suposa.

o      Tot i les dificultats del procés i el resultat decebedor, continuem pensant que utilitzar les eines que ens dóna l’Estat de Dret per denunciar els delictes d’odi és efectiu, ja que dóna el missatge de que la societat civil no ho accepta tot. I pensem que els polítics tindran en compte les conseqüències abans d’emetre aquest tipus de discursos. Així que continuarem denunciant les actituds racistes i xenòfobes.

o      Cal fer política per la societat i no demagògia. Es poden anomenar els problemes de convivència si existeixen, però no d’aquesta manera, sinó constructivament i amb voluntat de posar solució. "

 SOS Racisme denúncia que la sentència legitimi l´ús del discurs de l'odi vers certs col·lectius com a estratègia política i electoral

L'ESTAT DEL RACISME A CATALUNYA, INFORME 2011, capítol meu sobre el vot xenòfob.

 A la pàgina 133 i següentes de l'informe de SOS Racisme, presentat aquest juliol hi ha un capítol meu.  Algunes dades o reflexions poden haver quedat un xic desfadades.
llegit tot l'informe, clica aquí
.Informe 2011. L’estat del racisme a Catalunya.
- Pàgina133 -
REFLEXIÓ
2010-2011, L’ASCENS DEL VOT I EL DISCURS XENÒFOB
Xavier Rius Sant.
Periodista i autor del llibre “Xenofòbia a Catalunya”, editat recentment per Edicions de 1984.
■ A les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 Plataforma per Catalunya va obtenir 65.967 vots arreu de Catalunya i 67 regidors, front els 12.447 vots i 17 regidors de 2007. El nombre de vots era lleugerament inferior als 75.321 obtinguts a les eleccions catalanes de novembre de 2010, però mentre a les eleccions catalanes tots els electors de Catalunya podien votar aquesta força xenòfoba, a les municipals només es va presentar a 105 municipis. Més a més, també s’hi van presentar les dues escissions de PxC, Via Democràtica, liderada per l’ex Secretari General de Plataforma, Pablo Barranco, que va presentar 9 candidatures, sortint només ell de regidor a Sant Just Desvern, i el Partit per Catalunya, liderada pel regidor de Cervera, Mateu Figuerola i ex Vicepresident segon de PxC, que en va presentar 17, però només va obtenir un regidor, ell, a Cervera.
El fet que es presentessin aquestes dues llistes dissidents va perjudicar molt a Anglada, no només perquè competien pel mateix espai polític, sinó, també, perquè com a exmembres de PxC denunciaven les males maneres i els tripijocs econòmics d’Anglada. A municipis com Terrassa van competir les tres llistes i cap va obtenir representació, i a Cornellà, on VD va fer una candidatura potent, PxC no va entrar en mancar-li només tres vots. Així doncs, si PxC hagués estat l’única llista xenòfoba hagués el nombre de regidors xenòfobs hagués estat major.
D’altra banda es va donar el fet que a Badalona la candidatura del popular Xavier Garcia Albiol esdevindrà la llista més votada i, en no estar d’acord CiU a sumar-se a un tripartit amb PSC i Iniciativa, que tindria majoria absoluta, Albiol serà el nou alcalde com a llista més votada. Però no és pot entendre aquesta arribada a l’alcaldia d’Albiol, ni la forta pujada de PxC sense contextualitzar-ho en el que havia passat a Catalunya l’últim any i mig.
Garcia Albiol
Si comencem per Albiol, descobreix el filó de sacsejar la immigració en oposar-se l’any 2005 a les gestions que es fan a Badalona per trobar una ubicació pel col·lectiu magribí que pregava els divendres a un poliesportiu i es proposarà una nau industrial al barri del Progrés. Un any més tard, amb motiu de la proposta de cessió, a canvi d’un lloguer anual d’un terreny públic a Montigalà per fer un oratori, el PP inicia una recollida de signatures en contra del mateix, sota el lema, “No a la las mezquitas en terreno público”. Si bé ja hi havia hagut protestes veïnals a alguns llocs de Catalunya contra l’obertura d’una mesquita, com les que havia orquestrat Anglada ara, per primera vegada, ho inicia un partit polític amb responsabilitats de govern. I, com farà també Anglada, també rebutjarà l’obertura de mesquites quan es facin en terrenys privats, fet que mostrarà la seva veritable cara. Un cop trobat el filó, a les eleccions municipals de 2007 farà el polèmic vídeo demanant més seguretat i vinculant immigració i delinqüència que acabarà proclamant que “Hem de reaccionar per construir una ciutat digna. Volem una Badalona neta i segura. Jo hi estic disposat, tu decideixes!” Amb aquest discurs, i mentre el PSC viu fortes lluites internes, que portarà a l’abstenció, a un terç