EL ESTADO ISLÁMICO, LA BARBARIE DE MOSUL Y HATRA Y LA CONVENCIÓN INTERNACIONAL DE PROTECCIÓN DEL PATRIMONIO CULTURAL EN CONFLICTOS ARMADOS

El Estado Islámico y la convención de bienes culturales

En '¿Arde París?', la novela de Larry Collins y Dominique Lapierre, se detalla como los días previos a la liberación de París, durante la segunda guerra mundial, el general y gobernador alemán de la capital de Francia, Von Choltitz, tras cargar las semanas anteriores en trenes hacia Berlín muchas obras de arte del Louvre y otros museos, se negó a obedecer la orden de Hitler de destruir París. Y actualmente el bus turístisco que recorre los monumentos emblemáticos de la ciudad, informa a los visitantes de los monumentos que siguen en pie gracias a la negativa de Von Choltiz de demolerlos.
Naciones Unidas y la UNESCO aprobaron en 1954 la Convención para la Protección de los Bienes Culturales en caso de Conflicto Armado, ampliada por el Protocolo de 1999, que establece una serie de normas, tanto para los contendientes como para las potencias ocupantes, para respetar y proteger los bienes culturales, monumentos, yacimientos arqueológicos, museos y todo tipo de obras de arte, así como los emblemas para señalizar los lugares protegidos. Convención que establece unas sanciones para quienes las incumplen, pero que apenas se ha aplicado y respetado en los conflictos de las últimas décadas.
El bombardeo y destrucción de la biblioteca de Sarajevo, que albergaba manuscritos milenarios, y la destrucción de patrimonio cultural bosnio fueron utilizados para probar la complicidad del presidente serbio, Slobodan Milosevic, en el genocidio cultural y la destrucción deliberada del patrimonio cultural de un pueblo por razones ideológicas. La acusación contra Milosevic contó con el testimonio del bibliotecario de la Universidad de Harvard, Andreas Riedlmayer, que en julio del 2003 compareció ante el Tribunal Penal Internacional para la antigua Yugoslavia testificando contra Milosevic por el delito de genocidio cultural.
Durante los primeros días de la ocupación norteamericana de Irak, en abril del 2003, cuando fue saqueado el museo arqueológico de Bagdad, se acusó a las tropas ocupantes de permitirlo, vulnerando dicha convención. Si bien la mayoría de piezas no fueron destruidas sino robadas y puestas a la venta en distintos lugares del mundo, la mayoría de las cuales fueron recuperadas más tarde.
Y a lo largo de los cuatro años que dura la guerra de Siria se ha denunciado tanto el robo de piezas de todo tipo, como la destrucción de yacimientos y barrios históricos, como ha ocurrido en Alepo. Pero ni los contendientes se vanagloriaban de ello, ni lo difundían en vídeos propagandísticos. En Siria algunas iglesias cristianas, como las de Malula, fueron destruidas o gravemente dañadas por milicianos de grupos sunitas radicales como el Frente al Nursa. Y durante la subguerra civil iraquí, que se produjo los primeros años de ocupación americana, milicias sunitas destruyeron algunas mezquitas chiís, pero se respetó el patrimonio cultural de la antigua Mesopotamia, más allá que se produjeran nuevos robos de piezas con fines puramente lucrativos.
Pero la difusión la semana pasada del vídeo de la destrucción de esculturas milenarias asirias y acadias y de un toro alado del museo de Mosul, ciudad tomada por el Estado Islámico en junio, confirma que la destrucción del patrimonio cultural que realiza este grupo no es un efecto colateral de la guerra, ni siquiera una mercancía para financiarse, sino un objetivo estratégico de su califato. Y el segundo episodio difundido el jueves, con las imágenes arrasando con excavadoras la ciudad asiria de Nimrud, cercana a Mosul, o el anuncio de este sábado de que están destruyendo la ciudad de Hatra --comparable a Petra y Palmira-- confirma esta voluntad de eliminar todo aquello anterior al islam.
Pretenden eliminar las huellas del pasado de la antigua Mesopotamia y el Próximo Oriente, ese territorio donde se descubre la escritura cuneiforme y surgen de un mismo tronco las tres religiones monoteístas, el judaísmo, el cristianismo y el islam. Pretenden eliminar una historia de la que habla ampliamente el Antiguo Testamento, que es considerado un libro sagrado también por el islam. Mosul y la cercana ciudad de Nimrud es la mítica Nínive de la Biblia, a la que Jonás --considerado profeta también por el Corán con el nombre de Yunes--, después de ser tragado por la ballena, regresó para proclamar la destrucción si no se arrepentían de sus pecados. Y parece que el Estado Islámico desea hacer realidad ahora en toda la región de Nínive y Mosul esa devastación bíblica. Y si están destruyendo el pasado asirio y acadio de la región de Nínive, no hay duda de que hará el Estado Islámico si conquista la bíblica y lujuriosa Babilonia, afortunadamente protegida por la tropas iraquís.
Este segundo ataque contra el patrimonio cultural de Irak ha motivado que de nuevo la secretaria general de la UNESCO, Irina Bokova, haya hecho un llamamiento al Consejo de Seguridad de la ONU a posicionarse, a la comunidad internacional a actuar y a denunciar los hechos ante el Tribunal Penal Internacional, si bien poco o nada se podrá hacer esgrimiendo ante los nuevos bárbaros la Convención de Protección de Bienes Culturales.
Pero pese a los avances militares de las tropas iraquís, kurdas e iranís, con la ayuda de los bombardeos de la coalición internacional que lidera Estados Unidos, parece que la derrota del Estado Islámico es todavía lejana. Y solo se conseguirá si se enmiendan los errores posteriores a la guerra de Irak, cuando se marginó a la minoría suní, y si pactando con el diablo en Siria, es decir el régimen de Bashar al Asad, se desaloja a los seguidores del nuevo califato.

 Leer en castellano en El Periódico

A “Crema París?”, la novel·la de Larry Collins i Dominique Lapierre, es detalla com els dies previs a l’alliberament de París, durant la Segona Guerra Mundial, el general i governador alemany de la capital de França, Von Choltitz, després de carregar les setmanes anteriors en trens cap a Berlín moltes obres d'art del Louvre i altres museus, es va negar a obeir l’ordre de Hitler de destruir París. I actualment el bus turístic que recorre els monuments emblemàtics de la ciutat, informa als visitants dels monuments que segueixen en peu gràcies a la negativa de Von Choltiz de demolir-los.

Nacions Unides i la UNESCO, van aprovar el 1954 la Convenció per a la Protecció dels Béns Culturals en cas de Conflicte Armat, ampliat pel Protocol de 1999, que estableix una sèrie de normes, tant per als combatents, com per les potències ocupants per respectar i protegir els béns culturals, monuments, jaciments arqueològics, museus i tot tipus d'obres d'art, així com els emblemes per senyalitzar els llocs protegits. Convenció que estableix unes sancions per a qui les incompleixen, però que gairebé no s'ha aplicat i respectat en els conflictes de les últimes dècades. (Text de la Convenció)

El bombardeig i destrucció de la biblioteca de Sarajevo, que albergava manuscrits mil·lenaris, i la destrucció de patrimoni cultural bosnià, van ser utilitzats per provar la complicitat del president serbi, Slobodan Milosevic, en el "genocidi cultural" i la destrucció deliberada del patrimoni cultural d’un poble per raons ideològiques. L'acusació contra Milosevic va comptar amb el testimoni del bibliotecari de la Universitat de Harvard, Andreas Riedlmayer, que el juliol del 2003 va comparèixer al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, testificant contra Milosevic pel delicte de genocidi cultural.

Durant els primers dies de l'ocupació nord-americana de l'Iraq, l'abril del 2003, quan va ser saquejat el museu arqueològic de Bagdad, es va acusar les tropes ocupants de permetre-ho, vulnerant aquesta convenció. Si bé la majoria de peces no van ser destruïdes, sinó robades i posades a la venda en diferents llocs del món, la majoria de les quals van ser recuperades més tard. I al llarg dels quatre anys que dura la guerra de Síria s'ha denunciat tant el robatori de peces de tot tipus, com la destrucció de jaciments i barris històrics, com els d´Alep. Però ni els combatents es vanagloriaven d'això, ni ho difonien en vídeos propagandístics. A Síria algunes esglésies cristianes, com les de Malula, van ser destruïdes o greument danyades per milicians de grups sunnites radicals com el Front al Nursa. I durant la subguerra civil iraquiana, dels primers anys d'ocupació americana, milícies sunnites van destruir algunes mesquites xiïtes, però es va respectar el patrimoni cultural de l'antiga Mesopotàmia, més enllà que es donessin nous robatoris de peces per motius purament lucratius.

Però la difusió la setmana passada del vídeo de la destrucció d'escultures mil·lenàries assíries i acàdies i d'un toro alat del museu de Mossul, ciutat presa per l'Estat Islàmic el juny, va confirmar que la destrucció del patrimoni cultural que realitza aquest grup, no és un dany col·lateral de la guerra, ni tan sols una mercaderia per finançar-se, sinó un objectiu estratègic del seu califat. I el segon vídeo, difós dijous, amb imatges arrasant amb excavadores la ciutat assíria de Nimrud, propera a Mossul, o l'anunci fet avui que estan destruint la ciutat de Hatra -comparable amb Petra i Palmira- confirma aquesta voluntat d’eliminar tot allò anterior a l'islam.

 Pretenen esborrar les empremtes del passat de l'antiga Mesopotàmia i el Pròxim Orient, aquest territori on es descobreix l'escriptura cuneïforme i sorgeixen d'un mateix tronc les tres religions monoteistes, el judaisme, el cristianisme i l'Islam. Pretenen eliminar una història de la que parla àmpliament la l'Antic Testament que és considerat un llibre sagrat també per l'islam. Mossul i la propera ciutat de Nimrud és la mítica Nínive de la Bíblia, a la qual Jonàs -considerat profeta també per l'Alcorà amb el nom de Yunes- després de ser empassat per la balena, va tornar per proclamar la destrucció si no penedien de seus pecats. I sembla que l'Estat Islàmic vol fer realitat ara en tota la regió de Nínive i Mossul aquesta devastació bíblica. I si estan destruint el passat assiri i acadi de la regió de Nínive, no hi ha dubte que farà l'Estat Islàmic si conquista la bíblica i luxuriosa Babilònia, afortunadament protegida per la tropes iraquianes.

Aquest segon atac contra el patrimoni cultural de l'Iraq, ha motivat que de nou la secretària general de la UNESCO, Irina Bokova, hagi fet una crida al Consell de Seguretat de l'ONU a posicionar-se, a la comunitat internacional a actuar i a denunciar els fets davant el Tribunal Penal Internacional, si bé poc o gens es podrà fer esgrimint davant els nous bàrbars la Convenció de Protecció de Béns Culturals. Però, malgrat els progressos militars de les tropes iraquianes, kurdes i iranianes, amb l’ajuda dels bombardejos de la coalició internacional que lidera Estats Units, sembla que la derrota de l'Estat Islàmic és encara llunyana. I només s’aconseguirà si s'esmenen els errors posteriors a la guerra de l'Iraq, quan es va marginar a la minoria sunnita, i, si  pactant amb el diable a Síria, és a dir el règim de Baixar al-Assad, es desallotja als seguidors del nou califat.

Xavier Rius, periodista
 Llegir en català a El Periódico