UNA EUROPA POC SOLIDÀRIA
L'Estat espanyol tampoc està tenint una política gens solidària amb els refugiats i els migrants
La mort aquesta setmana de més de 450 persones que intentaven arribar
per mar a Itàlia, i el fort increment del nombre de morts des de
començaments d'any tant a Grècia com a Itàlia, posen un cop més damunt
la taula la falta d'una política coherent de la Unió Europea (UE), no
només pel que fa a la immigració i el dret d'asil, sinó a la manera
d'afrontar la crisi humanitària derivada dels conflictes de Síria i
Líbia, i la fugida de ciutadans d'Eritrea i Somàlia que escapen d'atacs
de la milícia islamista Al-Shabaab. El 30% dels arribats aquest any a
Itàlia i el 60% dels que han entrat a Grècia són sirians. I mentre que
Jordània, el Líban, Turquia, Egipte i fins i tot l'Iraq acullen tres
milions de refugiats sirians, la Unió Europea n'acull menys de 100.000.
A
més a més, el conflicte de Líbia ha obligat a intentar passar cap a
Europa bona part dels treballadors immigrants africans que vivien en
aquest país i aquells que eren allà procedents de l'Àfrica subsahariana i
que esperaven fer el salt.
Fins al novembre passat, la Unió
Europea finançava el dispositiu Mare Nostrum de salvament marítim, creat
arran del naufragi en què van morir 366 persones l'octubre del 2013
prop de Lampedusa. Però Brussel·les i l'Agència Europea de Fronteres
Exteriors, Frontex, van donar per acabat el programa, cosa que va
obligar Itàlia a posar en marxa l'operació Tritó. Operació que no pretén
rescatar els que són al mig de la Mediterrània, sinó protegir fronteres
i que no té vaixells ni helicòpters per fer rescats en alta mar.
Aquesta és una de les causes de l'increment del nombre de morts.
Sorprèn
que els estats de la UE, entre els quals ara hi ha Espanya, parlin en
el Consell de Seguretat de les Nacions Unides (ONU) de solidaritat amb
les víctimes de Síria i del gihadisme a l'Àfrica, però després no obrin
les seves fronteres als refugiats. Sorprèn també que tant l'anterior
president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, com
l'actual, Jean-Claude Juncker, així com l'anterior responsable de
l'Interior, Cecilia Malmström, i l'actual, Dimitris Avramópulos,
s'omplin la boca de boniques paraules, però deixin Grècia i Itàlia soles
per afrontar la tragèdia i no exigeixin als estats una política d'asil
d'acord amb la magnitud de la crisi.
Els discursos sobre bon
veïnatge i solidaritat que es van pronunciar en la cimera de ministres
d'Afers Estrangers de la Mediterrània, celebrada dilluns passat a
Barcelona, en què es va parlar de terrorisme gihadista, de la guerra a
Síria i l'Iraq, i de polítiques migratòries, després no es plasmen ni
amb una política europea solidària d'asil vers els que fugen ni d'ajut
econòmic als països que acullen la majoria dels que arriben. Tampoc, de
moment, s'ha plantejat recuperar instruments de salvament com l'operació
Mare Nostrum.
I, pel que fa a l'Estat espanyol, tampoc està
tenint una política gens solidària amb els refugiats i els migrants. I
és que mentre que a Itàlia i Grècia la classe política afronta
l'arribada d'immigrants parlant de crisi humanitària, aquí el govern que
presideix Mariano Rajoy i el seu ministre de l'Interior, Jorge
Fernández Díaz, afronta els salts de Ceuta i Melilla, que són una
anècdota comparats amb les dades dels que arriben a Itàlia, parlant
d'assalt a les fronteres d'Espanya.
Xavier Rius, periodista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada