STOP MARE MORTUM, concentració davant la Comissió Europea a Barcelona

Unes 300 persones han participat a la concentraciò celebrada aquesta tarda  davant de la seu de la Comissió Europea a Barcelona, al Passeig de Gràcia amb Provença, per demanar un canvi de política migratòria i d'asil que posi fi als morts a la Mediterrània, sota el lema "Stop al genocidi, Mare Mortum"
L'acte ha estat iniciat pel periodista del programa de TV3  Tot un  Món, Carles Solà, s'ha llegit i cantat un fragment de l'obra de teatre "Lampedusa Beach" i els actors Miquel Àngel Ripeu i Nausicaa Bonnin han llegit el manifest de la campanya que adjunto a sota. Tot seguit s'ha tallat una estona el carrer Provença i s'ha despenjat una pancarta des del terrat de La Pedrera. A l'acte hi han assitit diputats de CDC, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP.

Carles Solà, sota el balcó de la Comissió Europea

 S'han encès espelmes en memòria del 850 morts de la setmana passada

Els actors Nausicaa Bonnin i Miquel A Ripeu llegint el manifest.

Llegir el meu punt de vista sobre aquesta tragèdia i la necessitat d'una política diferent d'asil, a l'article que vaig publicar dimarts passat al Periódico (clica)

MANIFEST

De nou som testimonis del drama del Mediterrani, on diumenge (19 d’abril) passat van perdre la vida més de 800 persones que fugien de conflictes armats i de la pròpia precarietat dels seus països d’origen. És per aquest motiu que la plataforma d’entitats Stop Mare Mortum, denuncia i condemna el Genocidi Migratori que està convertint el mar Mediterrani en un cementiri. Segons estimacions de la Organització Internacional per a les Migracions, es calcula que durant el 2015 poden arribar a perdre la vida intentant arribar a Europa fins a 30.000 persones.

Aquesta situació dramàtica contrasta amb les polítiques migratòries de la Unió Europea, que continua veient la immigració irregular com una vulneració de les fronteres europees, i no com una crisi humanitària, posant els interessos econòmics per davant de la vida i de la dignitat humanes. El fet que moltes de les persones que han mort fossin possibles demandants d’asil, deixa en evidència la manca d’implicació de les institucions europees a l’hora de d’aplicar polítiques d’asil i refugi amb garanties, tal i com estipula la Convenció de Ginebra de 1951, i de la qual tots els estats membres són firmants. Tampoc no podem obviar la complicitat dels estats europeus amb aquells governs de tercers països que per diversos motius, no donen resposta a les necessitats dels seus ciutadans i ciutadanes. Aquesta complicitat només respon a polítiques exteriors basades en interessos econòmics i acords comercials, que arriben a l’extrem de destinar una part important dels fons de cooperació europea al finançament de centres d’internament i altres mesures repressives als estats de la riba sud del mediterrani.

Així mateix, el decàleg de propostes plantejades per la Comissió Europea com a solució a la tragèdia viscuda, continua sense donar una resposta humanitària al patiment d’aquelles persones que, per motius diversos, es veuen obligades a fugir dels seus països d’origen. Ans al contrari, la solució de la Comissió Europea passa per reforçar el control dels fluxos migratoris, obviant la necessitat de donar una primera resposta de socors i salvament a totes aquelles persones que intenten creuar el mar Mediterrani. Declaracions com la del Ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que justifica la manca d’una operació de salvament per evitar un possible efecte crida, ens demostren la hipocresia d’unes institucions que han renunciat a la seva vessant més humanitària i de compromís amb els drets humans i que prefereixen “l’efecte mort” com a mesura dissuasiva.

Per aquests motius, i perquè ens oposem que se segueixi legitimant aquest genocidi migratori, la Plataforma Stop Mare Mortum exigeix a la Unió Europea i als estats membres que:

Dotin de pressupost i reorientin les funcions de l’Agència Europea de Control de Fronteres (FRONTEX), amb l’objectiu que realitzi tasques de rescat a les víctimes del drama del Mediterrani. La UE no pot seguir obviant la seva responsabilitat de salvament.
Destinin més recursos a les polítiques d’asil i refugi i es presentin propostes que donin resposta a les persones que fugen de conflictes armats o són víctimes de persecucions. És essencial facilitar vies legals perquè les persones demandants d’asil puguin exercir el seu dret de demanar refugi als estats europeus, i no es vegin obligades a arriscar la seva vida en un camí que, molt probablement, els portarà a la mort.
Acabin amb la hipocresia de les polítiques d’externalització de fronteres de la UE, que tenen com a objectiu traslladar el drama migratori a tercers països a canvi d’acords econòmics i comercials.
Canviïn les actuals polítiques europees d’intervenció militar a tercers països per unes polítiques de resolució de conflictes basades en el diàleg entre estats.
Garanteixin que els fons de cooperació europeus destinats a tercers països no siguin instrumentalitzats a favor dels propis governs europeus o de governants sense escrúpols.
Pel dret a la vida i a la dignitat humanes, NO MÉS MORTS al mar Mediterrani.

DESCARREGA’L: MANIFEST STOPMAREMORTUM

https://stopmaremortum.files.wordpress.com/2015/04/manifest-stopmaremortum1.pdf #27A #StopMareMortum #StopGenocidiMed

FALTEN MITJANS I POLÍTICA D'ASIL COMPARTIDA, article publicat ahir al Periódcio sobre les últimes tragèdies a la Mediterrània i la política d'asil i fronteres de la UE

Mentre que Jordània, el Líban, Turquia i l'Iraq acullen més de tres milions de refugiats sirians, la Unió Europea (UE) n'acull menys de 100.000. Aquesta és una dada que haurien de tenir present els ministres d'Exteriors i Interior de la UE, que ahir es van reunir a Luxemburg, en el moment d'acordar mesures per afrontar la tragèdia que es dóna al Mediterrani. Certament, han coincidit en el temps diversos conflictes i conjuntures que han multiplicat la magnitud del desastre: la guerra de Síria, la fugida per fam i conflictes de població d'Eritrea, Etiòpia i Somàlia, on actua la milícia islamista d'Al- Xabab; la necessitat d'abandonar Líbia d'aquells centenars de milers de treballadors immigrants que eren allà amb Gaddafi i van creure que després del canvi de règim podrien seguir guanyant-se la vida; i els que fugen d'altres zones de conflicte dominades per grups islamistes com Mali o Nigèria. Els que s'enfilen a les barcasses originaris del Senegal o de Gàmbia, abans majoritaris de la immigració subsahariana que venia a Europa, ja són una minoria.
El caos i la guerra civil de Líbia han facilitat el sorgiment d'àmplies xarxes que han convertit la tronada flota pesquera en una ruta de sortida per a centenars de milers de persones i una manera d'enriquiment ràpid per als que hi aporten les seves barques. Des d'Occident es qualifica de màfies i traficants tots els que aprofiten aquesta conjuntura per traslladar milers de desesperats cap a Itàlia i Malta. Però responsabilitzar únicament de la situació els que controlen les rutes seria com culpar els que, de manera honrada o enganyosa, passaven fugitius del nazisme pels Pirineus ara fa set dècades. És una actitud autista relacionar les imatges de l'últim vídeo del Daesh executant a Líbia un grup de cristians etíops o les matances de les milícies d'Al-Xabab comeses a Etiòpia amb el que passa aquests dies al mar Mediterrani, sense oferir alternatives als que pateixen aquesta violència.
Itàlia, Grècia i Malta exigeixen la implicació de la Unió Europea no només a l'hora d'aportar més mitjans per als rescats, sinó també per acollir a tota la UE els que hi arriben. El novembre passat Brussel·les va donar per tancada l'operació Mare Nostrum deixant a Itàlia sense els vaixells i helicòpters necessaris, cosa que va donar pas a l'operació Tritó, que no comptava amb vaixells per fer salvaments en alta mar. Hi ha qui diu que si Europa facilita el rescat a les barques que naufraguen a poques milles de Líbia, generaran un perniciós efecte crida.
Certament cal estabilitzar la situació de Líbia per acabar amb el caos que afavoreix aquestes sortides. També s'ha de treballar per sufocar els conflictes que viu el Pròxim Orient i l'Àfrica, vinculats alguns amb el gihadisme més radical. Però mentre  que les solucions a tot plegat són complexes i escapen de la responsabilitat exclusiva d'Europa, hi ha una cosa que només competeix a Europa: proporcionar més mitjans a Itàlia, Grècia i Malta, i aplicar una política d'asil que comprometi tothom i que estigui a l'altura de les tràgiques circumstàncies que vivim en l'actualitat.
Llegir en català al Periódico 

Mientras Jordania, Líbano, Turquía e Irak acogen a más de tres millones de refugiados sirios, la Unión Europea (UE) acoge a menos de 100.000. Este es un dato que deberían tener presente los ministros de Exteriores e Interior de la UE, que ayer se reunieron en Luxemburgo, a la hora de acordar medidas para afrontar la tragedia que se da en el Mediterráneo. Ciertamente han coincidido en el tiempo diversos conflictos y coyunturas que han multiplicado la magnitud de desastre: la guerra de Siria, la huida por hambre y conflictos de población de Eritrea, Etiopía y Somalia, donde actúa la milicia islamista de Al-Shabaab; la necesidad de abandonar Libia de aquellos cientos de miles de trabajadores inmigrantes que estaban allí con Gadafi y creyeron que tras el cambio de régimen podrían seguir ganándose la vida; y los que huyen de otras zonas de conflicto dominadas por grupos islamistas como Mali o Nigeria. Los que se suben a las barcazas originarios de Senegal o Gambia, antes mayoritarios de la inmigración subsahariana que venía a Europa, son ya una minoría.

El caos y guerra civil de Libia han facilitado el surgimiento de amplias redes que han convertido la destartalada flota pesquera en una ruta de salida para cientos de miles de personas y un modo de enriquecimiento rápido para quienes aportan sus barcas. Desde Occidente se califica de mafias y traficantes a todos los que aprovechan esta coyuntura para trasladar a miles de desesperados hacia Italia y Malta. Pero responsabilizar solo de la situación a los que controlan las rutas sería como culpar a los que, de manera honrada o engañosa, pasaban fugitivos del nazismo por los Pirineos hace siete décadas. Es una actitud autista relacionar las imágenes del último vídeo del Daesh ejecutando en Libia a un grupo de cristianos etíopes o las matanzas de las milicias de Al-Shabaab en Etiopía con lo que ocurre estos días en el mar Mediterráneo, sin ofrecer alternativas a quienes padecen dicha violencia.

Italia, Grecia y Malta exigen la implicación de la Unión Europea no solo a la hora de aportar más medios para los rescates, sino también para acoger en toda la UE a los que llegan. El pasado noviembre Bruselas dio por concluida la operación Mare Nostrum dejando a Italia sin los barcos y helicópteros necesarios, lo que dio paso a la operación Tritón, que carecía de buques para hacer salvamentos en alta mar. Hay quien dice que si Europa facilita el rescate a las barcas que zozobran a pocas millas de Libia, generarán un pernicioso efecto llamada.

Ciertamente hay que estabilizar la situación de Libia para que acabar con el caos que favorece estas salidas. También hay que trabajar para sofocar los conflictos que vive el Oriente Próximo y África, vinculados algunos con el yihadismo más radical. Pero mientras las soluciones a todo ello son complejas y escapan de la responsabilidad exclusiva de Europa, hay algo que solamente compete a Europa: proporcionar más medios a Italia, Grecia y Malta, y aplicar una política de asilo que comprometa a todos y que esté a la altura de las trágicas circunstancias que vivimos en la actualidad.

 Llegir en castellà al Periódico

UNA EUROPA POC SOLIDÀRIA, publico al Punt Avui sobre les morts a la Mediterrània i la crisis humanitària

  UNA EUROPA POC SOLIDÀRIA

 El Punt Avui, dissabte 18 d'abril de 2015

L'Estat espanyol tampoc està tenint una política gens solidària amb els refugiats i els migrants

La mort aquesta setmana de més de 450 persones que intentaven arribar per mar a Itàlia, i el fort increment del nombre de morts des de començaments d'any tant a Grècia com a Itàlia, posen un cop més damunt la taula la falta d'una política coherent de la Unió Europea (UE), no només pel que fa a la immigració i el dret d'asil, sinó a la manera d'afrontar la crisi humanitària derivada dels conflictes de Síria i Líbia, i la fugida de ciutadans d'Eritrea i Somàlia que escapen d'atacs de la milícia islamista Al-Shabaab. El 30% dels arribats aquest any a Itàlia i el 60% dels que han entrat a Grècia són sirians. I mentre que Jordània, el Líban, Turquia, Egipte i fins i tot l'Iraq acullen tres milions de refugiats sirians, la Unió Europea n'acull menys de 100.000.

A més a més, el conflicte de Líbia ha obligat a intentar passar cap a Europa bona part dels treballadors immigrants africans que vivien en aquest país i aquells que eren allà procedents de l'Àfrica subsahariana i que esperaven fer el salt.

Fins al novembre passat, la Unió Europea finançava el dispositiu Mare Nostrum de salvament marítim, creat arran del naufragi en què van morir 366 persones l'octubre del 2013 prop de Lampedusa. Però Brussel·les i l'Agència Europea de Fronteres Exteriors, Frontex, van donar per acabat el programa, cosa que va obligar Itàlia a posar en marxa l'operació Tritó. Operació que no pretén rescatar els que són al mig de la Mediterrània, sinó protegir fronteres i que no té vaixells ni helicòpters per fer rescats en alta mar. Aquesta és una de les causes de l'increment del nombre de morts.

Sorprèn que els estats de la UE, entre els quals ara hi ha Espanya, parlin en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides (ONU) de solidaritat amb les víctimes de Síria i del gihadisme a l'Àfrica, però després no obrin les seves fronteres als refugiats. Sorprèn també que tant l'anterior president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, com l'actual, Jean-Claude Juncker, així com l'anterior responsable de l'Interior, Cecilia Malmström, i l'actual, Dimitris Avramópulos, s'omplin la boca de boniques paraules, però deixin Grècia i Itàlia soles per afrontar la tragèdia i no exigeixin als estats una política d'asil d'acord amb la magnitud de la crisi.

Els discursos sobre bon veïnatge i solidaritat que es van pronunciar en la cimera de ministres d'Afers Estrangers de la Mediterrània, celebrada dilluns passat a Barcelona, en què es va parlar de terrorisme gihadista, de la guerra a Síria i l'Iraq, i de polítiques migratòries, després no es plasmen ni amb una política europea solidària d'asil vers els que fugen ni d'ajut econòmic als països que acullen la majoria dels que arriben. Tampoc, de moment, s'ha plantejat recuperar instruments de salvament com l'operació Mare Nostrum.

I, pel que fa a l'Estat espanyol, tampoc està tenint una política gens solidària amb els refugiats i els migrants. I és que mentre que a Itàlia i Grècia la classe política afronta l'arribada d'immigrants parlant de crisi humanitària, aquí el govern que presideix Mariano Rajoy i el seu ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, afronta els salts de Ceuta i Melilla, que són una anècdota comparats amb les dades dels que arriben a Itàlia, parlant d'assalt a les fronteres d'Espanya.

Xavier Rius, periodista

Llegir al Punt Avui,