Frías, en una imatge de fa anys
El jutge Santiago Pedraz, del Jutjat Central d'Instrucció de l'Audiència Nacional, ha desimputat al militant ultra, Diego José Frías, de la causa de la cèl·lula gihadista "Fraternidad islámica", fidel a l'Estat Islàmic o Daesh, desarticulada a Sabadell, Terrassa i Sant Quirze del Vallès el 8 d'abril passat.
Frías que havia anat de número dos a la llista del MSR per Lleida a les catalanes de 2006 i de quatre a la de PxC de Canovelles el 2011, va ser acusat de posar un arsenal d'armes
municions i explosius a disposició del seu amic Antonio Sáez, Alí el Peluquero, líder del grup, i haver planificat o
haver-se plantejat amb ell atemptar a una llibreria jueva de Barcelona.
Frías i el seu entorn van negar aquest fet, argumentant que les armes que li van incautar eren de col·lecció i estaven desactivades, com és el cas de la granada de l'exèrcit espanyol. Per altres tenia l'oportuna llicència, i les que podien ser il·legals eren només la pistola elèctica Tàser i punys americans, que es compren lliurament a Andorra. I pel que fa a la seva relació amb Antonio Sáez, va reconèixer que es coneixien des de d'abans que aquest es convertís a l'Islam, que era el seu perruquer i que havien intercanviat documents escrits sobre Palestina i l'ocupació israeliana.
El passat 20 de juliol, tot i continuar imputat, va ser posar en llibertat amb una fiança de 3.000 euros. Ara amb la interlocutòria del 27 de gener pel que es processa a deu dels empresonats, ell queda definitivament desimputat i apartat del cas.
Així el jutge diu: "De otro lado, pese a que a Diego José Frías Álvarez se les ocupó una granada, escopetas de balines, culata, cuchillos, defensa eléctrica, pistolas, puño americano, cartuchos, katana y libro Islam, además de cartuchos de escopeta, dado el informe pericial, no son aptos para constituir delito, y no consta la disposición del mismo para colaborar con la célula, ni aún para suminstrarles material".
OPERACIÓ ENVOLTADA DE POLÈMICA
La posada en llibertat i desimputació de Frías genera més interrogants sobre l'operació, duta a terme pels mossos amb el nom d' Operació Caronte. L'operació
va culminar el 8 d'abril amb la detenció de deu homes i una dona, la
majoria d'ells conversos a l'islam, que formaven part d'una anomenada
"Fraternitat Islàmica" i que segons la investigació pretenien fer
diversos atemptats a Catalunya i enviar gent a Síria i l'Irak. En
concret eren cinc espanyols (quatre conversos al islam), un
paraguaià i, la resta, marroquins. I el que va sorprendre va
ser que es detingués també al militant ultra, Diego Frías, a Sant Quize
del Vallès, que va ser acusat de passar un arsenal d'armes
municions i explosius al seu amic Antonio Sáez, Alí, i haver planificat o
haver-se plantejat amb ell atemptar a una llibreria jueva de Barcelona.
L'endemà de les detencions, el conseller Ramon Espadaler va
manifestar en roda de premsa que es tractava d’una de les operacions
contra el terrorisme yihadista més importants de les realitzades a
Catalunya, i més encara quan la cèl·lula tenia voluntat d’atemptar a
Catalunya.
Tres dies més tard de la detenció, el jutge de
l'Audiència Nacional,
Santiago Pedraz, va decretar l'ingrés a presó de Frías amb la resta dels
detinguts, imputat per un delicte de col·laboració amb el grup
terrorista
"Fraternidad Islámica" i un delicte de tinència i dipòsit d'armes si
explosius.
Però després de diversos recursos al seu processament i a l'auto de presó, el 29 de juliol l'Audiència Nacional va decretar la seva llibertat amb
càrrecs, en esvair-se a ulls per l'Audiència Nacional bona part de les
acusacions que li van fer els Mossos d'Esquadra sobre les armes i
explosius.
Aquesta operació del mossos va ser notícia també, perquè dies més
tard es va conèixer que els Mossos van denunciar a l'Audiència Nacional
que la Policia Nacional havia alertat al grup gihadista que els Mossos els estaven
vigilant, els hi havien intervingut els telèfons i hi tenien un
infiltrat.
Així dos agents de la Policia Nacional es van reunir a Mataró amb un
musulmà convers al que van demanar que contactés amb els uns musulmans
de Terrassa per posar sobre avís a la cèl·lula terrorista de Sabadell i
Terrassa que estaven sent investigats pels Mossos. Segons la versió dels
Mossos, aquest convers va reunir-se a primers de novembre amb els
membres de la cèl·lula en una reunió que també hi era el mossos
d'esquadra infiltrat.
Després d'aquest avís els membres de la cèl·lula van canviar la
manera d'actuar i van avançar la marxa a Síria de tres dels seus membres
que foren detinguts amb la col·laboració del CNI i l'Audiència Nacional
qua ja eren a Bulgària.
Així mateix els Mossos van comunicar al jutge Santiago Pedraz de
l'Audiència Nacional que el mosso infiltrat a la cèl·lula havia estat a
la reunió on un convers els va informar que la Policia Nacional els
avisava que estaven sent investigats pels Mossos. No obstant la fiscal
de l'Audiència, Blanca Rodríguez, va decidir arxivar la denúncia dels
Mossos en entendre que en tot cas el que havia passat era que tant la
policia catalan com l'espanyola estaven seguint simultàniament i tenien
infiltrats o informadors en el grup. Aquest suposada xivatada de la
Policía Nacional va motivar una agra resposta del ministre Jorge
Fernández Díaz que afirmà que "no es podia deixar la lluita
antiterrorista en mans de qui no té sentit d'estat", referint-se al
paper de CDC amb relació a la immigració islàmica i la Fundació Nous
Catalans i al procés independentista català.
Ara, amb la desimputació de Frías sobren nous
interrogants sobre la investigació i desarticulació d'aquest grup.
