Amb l’entrada dels dotze diputats de Vox al Parlament andalús,
l’Estat espanyol ha deixat de ser una de les poques excepcions d’Europa,
ja que la majoria de països feia anys que tenien diputats d’ultradreta
als seus parlaments. En alguns llocs és una ultradreta neonazi i
negacionista de l’Holocaust, com a Grècia amb Alba Daurada; en d’altres
clarament pro-israeliana, com l’holandès Partit per la Llibertat, de
Geert Wilders, que considera Israel com el baluard d’Occident enfront de
l’islam; altres transiten d’una posició a l’altra, com fa Marine Le
Pen; en alguns països de l’antiga Europa de l’Est són ultracatòlics i
antisemites, i a Àustria i Itàlia formen part del govern. I tant els uns
com els altres rebutgen la immigració, volen recuperar el control de
les fronteres perdut amb la integració europea i s’oposen a les
polítiques econòmiques de la Comissió Europea.
A l’Estat espanyol
la ultradreta va perdre la seva oportunitat l’any 2010, quan Plataforma
per Catalunya va estar a punt d’entrar al Parlament de Catalunya i mig
anys més tard obtenien 67 regidors. Però les lluites caïnites habituals
d’aquests grups o el fet que la societat sigui poc permeable a propostes
racistes, el partit es va enfonsar quatre anys després. I la majoria de
grups ultres espanyols estaven més preocupats per combatre
l’independentisme, amb accions com l’atac a Blanquerna, que pel rebuig a
la immigració. Mentre a Alemanya l’any 2016, quan va acollir el flux de
refugiats, van haver-hi 3.500 atacs racistes, i el 2017, 2.200 amb
agressions, pintades i incendis a centres d’acollida o mesquites, a
l’Estat espanyol aquests atacs han sigut gairebé anecdòtics. Sembla que
és cert que l’Estat espanyol és menys racista que altres veïns europeus.
La
ultradreta acostuma a ocupar espais buits que deixen altres partits, i
amb Mariano Rajoy se’n va crear un. Rajoy va prometre que derogaria la
llei de l’avortament de Zapatero, però quan va ser a La Moncloa, no la
va derogar. I aquí és on Vox, que havia quedat en la irrellevància el
2014 després de no aconseguir entrar al Parlament Europeu, comença a
treballar-se aquests sectors de la dreta ultracatòlica, contrària a
l’avortament o el matrimoni homosexual. Després, com també va fer el
Front National a França, s’adreça a col·lectius sectorial com els
defensors dels toros o la caça. I quan és detingut el president de Manos
Limpias per les seves extorsions, l’advocat de Vox, Javier Ortega
Smith, ocupa l’espai i comença a posar querelles contra
l’independentisme, aconseguint rellevància mediàtica. Amb José María
Aznar lloant Santiago Abascal, i Pablo Casado assumint els seus
plantejaments, Vox va sortir reforçat. Ara el PP i Ciudadanos se
serviran de Vox per governar Andalusia i no es plantegen aïllar-lo. Si
tot i la davallada del PP, gràcies a Vox s’ha mobilitzat tota la dreta
aconseguint la majoria, ja els anirà bé que Vox creixi en les municipals
i autonòmiques del maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada