Extrema dreta i periodisme. Debat amb motiu del dia d'Europa, dijous 8 de maig al Col·legi de Periodistes

Actualitzat, 14 de maig 2025:. Clica per llegir crònica de l'acte al al Punt Avui

Vuitanta anys després de la derrota del nazisme, l’extrema dreta ressorgeix amb força a Europa. Desafia la declaració universal dels drets humans i fa trontollar els pilars de la democràcia. I en aquest marc, el periodisme afronta el repte de la seva cobertura informativa.

Com informar de l’extrema dreta sense fer-los d’altaveu? Viuen de la polèmica? Utilitzen els mitjans periodístics o fan servir els seus propis canals? Què en sabem dels exemples de França i Itàlia?

Amb motiu del Dia d’Europa, l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, en col·laboració amb el  Col·legi de Periodistes de Catalunya, vol reflexionar sobre aquestes qüestions i per això organitza per al 8 de maig a les 18h a la seu del Col·legi de Periodistes a Barcelona la taula rodona “Extrema dreta i Periodisme”.

Hi participaran Nico Tomás, periodista polític de l’ACN, autor del llibre “El gall ferit”, Alba Sidera, corresponsal a Roma d’El Punt Avui, autora d'”El feixisme persistent” i Xavier Rius Sant, periodista free-lance, autor d'”Aliança Catalana: els nostres ultres”.

La moderació anirà a càrrec de la periodista Anna Balcells, membre de la Junta de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya.

• Dia: 8 maig 2025
• Hora: 18h
• Lloc: Col·legi de Periodistes / Rambla de Catalunya, 10 Barcelona
• És un acte obert a tothom. Us hi esperem!

Ves a la web de l'APEC.CAT

 Clica per llegir crònica de l'acte al al Punt Avui

DEBAT AL COL·LEGI DE PERIODISTES SOBRE COM GESTIONAR L'AUGE DE L'EXTREMA DRETA, L'EQUIDISTÀNCIA i LA REGULACIÓ DE CONTINGUTS

 

Divendres dia 4 participo al debat al Col·legi de Periodistes amb Joan Palomés i Maria Dantas sobre com ha de tractar la premsa l'auge de l'extrema dreta, l'equidistància i la regulació de continguts.

El Grup de Treball de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya organitza un tercer debat sobre els actuals reptes de la comunicació per abordar l’auge de la ultradreta a Europa. L'acte tindrà lloc el dijous 4 de juliol, a les 18.30 hores, a la sala d’actes de la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes (Rambla de Catalunya, 10). Acte obert al públic general amb inscripció prèvia.

Vídeo de la meva intervenció i posterior debat a la jornada del Col·legi de Periodistes sobre com informar sobre l'extrema dreta

 

Vídeo de la meva intervenció a la jornada.

 Més informació sobre la jornada, clica.

 Com haurien de tractar els mitjans de comunicació locals els partits que fomenten valors antidemocràtics sense convertir-se en altaveu del discurs de l’odi, la xenofòbia i el racisme? Aquesta és una pregunta recurrent a moltes redaccions des de fa temps, però a hores d’ara, i amb unes eleccions municipals d’aquí uns mesos, la reflexió es fa més necessària que mai. I sobretot en els mitjans de comunicació, públics i privats, a nivell local.

Aquesta és la pregunta que va centrar la jornada del passt dimart al Col·legi de Periodistes de Catalunya.  

Des del Col·legi de Periodistes de Catalunya s’han fet diferents sessions per donar pautes i aconseguir el repte de cobrir les forces polítiques que posen en dubte o ataquen obertament els valors democràtics, sense blanquejar els seus discursos.

 

Clica per veure el vídeo complert de totes les intervencions. 

Com s'ha d'informar des dels mitjans locals de l'extrema dreta? Dimarts participo a les jornades del Col·legi de Periodistes

 

Dimarts participo  a la jormada del Col·legi de Periodistes de Catalunya, sobre com han d'informar els mitjans locals sobre l'extrema dreta. Cal inscriure's per assistir-hi.

Com haurien de tractar els mitjans de comunicació locals els partits que fomenten valors antidemocràtics sense convertir-se en altaveu del discurs de l’odi, la xenofòbia i el racisme? Aquesta és una pregunta recurrent a moltes redaccions des de fa temps, però a hores d’ara, i amb unes eleccions municipals d’aquí uns mesos, la reflexió es fa més necessària que mai. I sobretot en els mitjans de comunicació, públics i privats, a nivell local.

Des del Col·legi de Periodistes de Catalunya s’han fet diferents sessions per donar pautes i aconseguir el repte de cobrir les forces polítiques que posen en dubte o ataquen obertament els valors democràtics, sense blanquejar els seus discursos.

Per aquest motiu, el Col·legi de Periodistes i la Federació de Mitjans de Comunicació Local de Catalunya (FMCLCat) organitzen aquesta jornada sobre el tractament de l'extrema dreta el pròxim dimarts 25 d'octubre, de 10.00 h a 13.00 h, a la seu del Col·legi de Periodistes (Rambla de Catalunya, 10). La sessió també es podrà seguir online.

Programa

• 9:45 Benvinguda del Degà del Col·legi de Periodistes, Joan Maria Morros

• 10 h - Taula d’experts:

  • Helena Castellà, politòloga

  • Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en l’extrema dreta

• 11 h - L’extrema dreta al món - Debat entre corresponsals

  • Anna Buj, corresponsal de La Vanguardia a Itàlia

  • Xesco Reverter, excorresponsal de TV3 a Washington 

  • Oriol Serra, corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Alemanya

• 12 h - L’extrema dreta als mitjans locals

  • Rosa Giralt, directora de Nova Ràdio Lloret

  • Albert Sabater, director de Ràdio Tordera

  • Julià Guerrero, director de Ràdio Castellar i secretari de la FMCLCat

INSCRIPCIONS

 Informació a la web del Col·legi de Periodistes

DEBAT AL COL·LEGI DE PERIODISTES SOBRE COM COBRIR I INFORMAR SOBRE L'EXTREMA DRETA

El Col·legi de Periodistes de Catalunya va fer dijous passat un debat sobre com els mitjans de comunicació han de cobrir el fenomen de l'extrema dreta. Primer va intervenir la politòloga, Helena Castellà, i després una taula rodona amb Joan Rusiñol, cap de política de Catalunya Ràdio, Maribel Izcue, redactora en cap de la revista 5W's, Milagros Pérez Oliva de El País, i jo mateix, Xavier Rius Sant, moderat per Carles Prats del Telenotícies de TV3, membre de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes. Poso el vídeo de la meva intervenció i debat posterior, el de les preguntes fetes abans per la Núria Segura i el vídeo complert de l'acte.

 

                                   

Vídeo de la meva intervenció i el debat posterior

          

                                 

Breus respostes del ponents a Report.cat sobre les fake-news i com informar sobre la ultradreta

                                  

Vídeo complert xerrada d'Helena Castella i intervencions al debat de Joan Rusiñol, cap d'informatius de Catalunya Ràdio,  Maribel Izcue, redactora en cap de la revista 5W's; Milagros Pérez Oliva de El País,  Xavier Rius Sant, moderat per Carles Prats

Reprodueixo crònica de l'acte a Report.cat de Núria Segura:

Un 10%. Això és el que va incrementar en vots l’extrema dreta en les passades eleccions europees. Malgrat que els pronòstics no es van complir, ja que s’esperava que arribessin a ocupar una tercera part del Parlament Europeu, es van imposar com a primera força al Regne Unit, França, Itàlia i Polònia. A més, a Hongria, Fidesz, la formació del primer ministre Víktor Órban, va guanyar amb contundència amb un 52% dels vots.

D’altra banda, aquests comicis van posar punt final a l’hegemonia del bipartidisme. Els populars van obtenir prop del 24% dels vots i els socialistes gairebé un 19,5%, així que entre els dos sumen un 43%, fet que els impedeix formar una gran coalició i, per tant, els obliga a pactar amb altres formacions. En aquest context, quin poder real té l’extrema dreta dins del Parlament? I com han d’informar els mitjans d’aquests grups? Precisament aquestes qüestions van portar al Col·legi de Periodistes a organitzar el passat 30 de maig el debat Com hem de cobrir l’extrema dreta.

Xavier Rius, periodista especialitzat en l’extrema dreta i un dels participants de la taula rodona, va atribuir l’increment de l’extrema dreta als diversos atemptats de caràcter islamista, a “la sensació que falta seguretat”, a l’arribada de refugiats, la pèrdua de sobirania dels Estats enfront de la Unió Europa (UE) i a les mesures d’austeritat aplicades per Brussel·les durant la crisi econòmica.

Per la seva part, Helena Castellà, politòloga i assessora al Parlament Europeu, va assenyalar, però, que el marge d’influència d’aquestes formacions en aquesta cambra és limitat perquè estan molt dividides. De fet, estan repartides en tres formacions diferents: els conservadors i reformistes europeus (ECR), Europa per la Llibertat i Democracia Directa (EFDD) i Europa de les Nacions i de la Llibertat (ENF). A més, va apuntar que també hi ha hagut un canvi de concepció en la seva mentalitat, ja que mentre abans volien sortir de la UE, ara volen utilitzar les seves institucions per reformar-la.

Elements comuns

Tant Castellà com Rius van coincidir que no es pot posar tots els partits en el mateix sac. Per exemple, mentre que Vox defensa uns valors monàrquics, catòlics i té un discurs antifeminista i contrari a la comunitat LGTBI, Marine Le Pen, del Front Nacional francès, es dona i representa clarament una postura republicana i laica mentre que Alice Weidel, del Partit d’Alternativa per Alemanya, és lesbiana. També hi ha divergències en la manera d’entendre la política ja que mentre alguns defensen mantenir l’estat del benestar només per a la població local, i no l’estrangera, altres són partidaris d’aplicar les tendències neoliberals.

Llavors, què tenen tots aquests partits en comú i per què se’ls posa en el mateix sac? Doncs perquè tots són antieuropeistes i defensen els que ells consideren “els autèntics valors europeus” enfront de la migració musulmana, aclareixen aquests experts.

Per què són influents?

Un dels principals èxits dels grups d’extrema dreta és que han aconseguit identificar-se amb el poble en contra de “l’establishment polític”. En aquest context, la redactora en cap de la revista 5W’s, Maribel Izcue, va posar com a exemple el Front Nacional francès i la relació que manté amb la premsa. Primer es va optar per criticar les seves propostes, fet que els va servir per defensar que se’ls menyspreava perquè no formaven part de la “casta” dirigent. Després, se’ls va fer un cordó sanitari, van deixar d’aparèixer als mitjans de comunicació i se’ls va silenciar. Davant d’això, els dirigents del partit van utilitzar el mateix argument, que no se’ls donava veu perquè ells eren els verdaders representants del poble contra l’establishment.

Però, sens dubte, un dels seus grans èxits ha estat marcar l’agenda política i dels mitjans de comunicació, fins i tot, quan no tenien representació en espais institucionals, com en el cas de Vox. Un exemple és quan van posar damunt la taula que si ells guanyaven les eleccions, legalitzarien l’ús de les armes com una eina de defensa personal. Malgrat que no tenien representació al Congrés dels Diputats, aquesta afirmació va omplir planes i minuts en tots els mitjans de comunicació i els principals líders de la resta de formacions van donar la seva opinió al respecte, va explicar Castellà.

El sandvitx de la veritat

Internet i les xarxes socials han estat una plataforma clau perquè aquests partits poguessin fer arribar el seu discurs a la ciutadania. Ara bé, aquestes plataformes es caracteritzen per la immediatesa i la simplicitat del discurs. Un fet que, precisament, aprofita  l’extrema dreta, per donar una informació poc precisa, esbiaixada o que apel·la a les emocions. “Donen solucions simples a problemes complexos”, va matisar Izcue.

Íntimament lligat a això, està el fenomen de les fake news. A l’altre costat de l’Atlàntic, tant el president dels Estats Units, Donald Trump, com el del Brasil, Jair Bolsonaro, van arribar a governar els seus països gràcies, sobretot, a la fabricació de notícies falses. Per això, aquest punt va ser un dels temes centrals durant el debat. En aquest context, tant Castellà com Izcue van ressaltar que per cobrir aquest tipus d’informació s’ha d’utilitzar la fórmula del sandvitx de la veritat. “No expliquem primer la mentida -va argumentar Castellà- “sinó diem primer la veritat, després el que és mentida i després reforcem la veritat. D’aquesta manera, dins de l’imaginari queda el que és veritat i no mentida”.

En aquest sentit, Milagros Pérez Oliva, periodista d’El País, va exposar que la finalitat dels partits d’ultra dreta és “colonitzar els mitjans de comunicació” a través de discursos agressius i rumors. No obstant això, va apuntar que el seu rotatiu ha optat per parlar-ne d’ells només quan facin propostes polítiques o per explicar d’on venen, quina és la seva militància, qui els vota o com es financen, entre altres, però en cap cas quan fan córrer rumors o apliquen un to agressiu.

Un dels temes que també es van posar sobre la taula va ser com evitar que l’extrema dreta marqui l’agenda política dels partits o dels mitjans. Per Castellà un clar exemple és quan es parla de la crisi dels refugiats quan, realment, la crisi és de la UE, que no ha sabut gestionar l’entrega d’asil a les persones que arriben a Europa provinents de països en conflicte. En aquest context, aquesta politòloga assenyala que s’ha d’evitar utilitzar el mateix to agressiu que aquestes formacions i que no s’ha de “blanquejar” els seus discursos posant-los en centre del debat polític.

Per la seva part, el cap de política de Catalunya Ràdio, Joan Rusiñol, va reflexionar sobre si s’ha de fer un cordó sanitari i evitar de parlar de l’extrema dreta en els mitjans. Una iniciativa que creu que és contraproduent, ja que afavoreix que puguin fer-ne un discurs victimista. “En parlem amb la màxima rugositat i màxima atenció, som més exigents”, va assegurar.

Finalment, segons Rius, la clau és que el periodista estigui molt ben informat, conegui el discurs dels partits d’ultra dreta i, així, els pugui rebatre amb dades i xifres. Una cosa amb la qual coincideixen tots els ponents que van participar al debat del Col·legi de Periodistes és que, davant d’aquestes postures polítiques, s’ha de rescatar l’essència del periodisme: corroborar i contrastar detalladament la informació.

 Nuria Segura.

Analitzo el creixement de l'extrema dreta a Catalunya i Espanya en una entrevista de la revista de la Fundació Nous Horitzons

El número actual de la revista de la Fundació Nous Horitzons (vinculada a l'antic PSUC i a Iniciativa per Catalunya-Verds)  el dedica a analitzar el moment actual a Catalunya, Espanya i Europa el creixement de l'extrema dreta, coincidint amb les eleccions espanyoles, municipals i europees. 

Em fan una entrevista que reprodueixo aquí.

 

DISSABTE, MANIFESTACIÓ A BARCELONA PER ATURAR VOX

Pel proper dissabte a les 17 hores, s'ha convocat una manifestació antifeixista a Barcelona, sota el lema "Aturem l'extrema dreta, #STOP VOX". Aquest és el manifest de la convocatòria:

L’alarmant pujada del partit d’extrema dreta, VOX, se suma al creixement del feixisme arreu d’Europa i l’auge dels discursos d’odi a escala mundial.
A més, la situació a les fronteres segueix sent de barbàrie: les devolucions en calent a la frontera sud, la vulneració dels drets dels refugiats i les refugiades, les morts a la Mediterrània… i també el racisme que impregna la nostra societat: la islamofòbia als mitjans, les identificacions per perfil ètnic o les persecucions policials…
També s’està vivint un augment del masclisme i de la LGTBIfòbia. Des de les declaracions retrògrades de Trump i Bolsonaro fins als atacs contra els drets i les llibertats de les dones i les persones LGTBI que impulsa VOX (i ara sovint el PP i Cs), ens trobem davant d’un greu intent de tornar a un passat més opressiu.
El nacionalisme ultra i excloent de VOX només planteja el retorn a la “Una, Grande y Libre” del franquisme.
Tot això evidencia el que es venia anunciant feia temps: el creixement de l’extrema dreta i del racisme és una realitat i cal fer-hi front.
Però de res serveix el derrotisme, és hora de demostrar que nosaltres som més.
L’estratègia de silenci i inacció davant les campanyes i violències de l’extrema dreta —per “no donar-los publicitat”— ha fracassat. En canvi, organitzar una resposta unitària des de baix sí que pot aturar-la.
És aquí on rau el sentit de la mobilització del 16-23 de març, una mobilització internacional que denunciï, de forma coordinada i unitària, l’auge del feixisme, les polítiques racistes de barbàrie i els discursos d’odi —islamofòbia, antisemitisme, romafòbia , masclisme, LGTBIfòbia…— que abonen el feixisme i la ultradreta.
Amb l’espai worldagainstracism.org, proposem lluitar de forma conjunta i global contra una extrema dreta que, malgrat tingui una expressió peculiar a cada país o regió, també s’està organitzant internacionalment i comparteix trets comuns.
A Barcelona ens manifestarem el dissabte, 23 de març de 2019, amb una sèrie de demandes urgents:

• StopVOX! Ni VOX ni qui defensi les mateixes polítiques.
• No al racisme institucional; drets cívics i drets humans per a tothom.
• Prou impunitat per al feixisme. Prou criminalització de l’antifeixisme.
• Cap pas enrere en la igualtat: no al masclisme, no a la LGTBIfòbia.
• Contra la islamofòbia, l’antisemitisme, la romafòbia i la negrefòbia.
• Per la convivència en la diversitat
• Per un món sense racisme.

Nosaltres hi serem. I tu?

 

 Signants:

 Abrera en Comú
ACATHI, Migració, refugi i diversitats LGTBI+
Almena Cooperativa Feminista
Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya
Amical de Mauthausen i altres camps
AMIC-UGT
Antonete Vive, Colectivo Federalista
Aragón Si Puede
Arran Barberà
Asamblea contra el Racismo y la Discriminación de Cantabria
Asociació de transsexuals, intersexuals y transgéneres de Catalunya
Asociación de Permacultura ATTA
Asociación Humanista, Elda
Asociación Intercultural Nakeramos
Asociación Musulmana por los Derechos Humanos
Asociación Social Cultural de Honduras en la Provincia de Girona
Asociación Uruguayo Catalana Los Botijas
Assemblea 15M Sarrià-St. Gervasi
Assemblea de Cambrils
Assemblea de Joves del Besòs
Assemblea Nacional de Joves Independentistes
Assemblea pels drets socials del Garraf
Assemblea Territorial de Nou Barris de l’Assemblea Nacional Catalana
Associació 17 de Maig, entitat LGTBI
Associació 500×20
Associació AltraItalia
Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme
Associació d’Estudiants de l’Hospitalet
Associació d’olotins i olotines per la convivència
Associacio de Comerciants Trinitat Vella
Associació d’Estudiants Progressistes (AEP)
Associació Encara en Acció, moviment afectiu, sexual i de gènere
Associació Feminista Les Bruixes
Associació Festival de Cinema Jueu
Associació Grup d’Amics Gais, Lesbianes, Transsexuals i Bisexuals (GAG)
Associació IMPLICAT – Immigrants x la Integració a CAT
Associació Intercultural Llatins
Associació Juvenil Sàhara Dempeus
Associació Juvenil Sociocultural Roket Project, Kasal de Joves de Roquetes
Associació Sociocultural Refugiarte
Asturies Pa Toes
Ateneu de Memòria Popular
Ateneu Popular 9 Barris
Ateneu Vilanoví
Atzavara-arrels
Avalot – Joves de la UGT
AVV Riu Sud, Asociación de vecinos y vecinas Riu Sud
AVV. Sant Marti de Provençals
Badia en Comú
Bar Coral
Barcelona En Comú
Barri Obert Gràcia
Batzac, Joventuts Llibertàries
Be Artsy
Bluebeat FM, Programa radiofònic
Boulder Rocodrom a BCN
Brasileiras Contra o Fascismo – Bcn
Ca la Dona
Canal Migrantes
Cantautora y activista Espacio del inmigrante
Caravana Obrim Fronteres, Catalunya
Casal Popular 3 Voltes Rebel
Castellers de Barcelona
Catàrsia, Col.lectiu d’asiàticdescendents
CCOO de Catalunya
CDR La Marina
Centre Cultural Islàmic Català
Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN)
Centre Islàmic Camí de la Pau
CGT de Catalunya
Círculo Podem Masies Catalanes-L’Albiol
Colectic
Colectivo Anticapitalista de Burgos
Colectivo editorial de Kaosenlared.net
Colectivo Perromuerto Santa Coloma de Gramenet
Colectivo Salou LGTBI
Comissió Antifeixista 27 de Gener
Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat
Comitè de solidaritat Oscar Romero
Comunidad Activa, Cooperativa
Comunistes #Polinya
Comunistes de Catalunya
Comunistes de Catalunya-Sabadell
CONFAVC
Consell de la Joventut de Barcelona
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Convivim Sant Marti Espacio de Convivencia Intercultural
Coordinadora Euia Sabadell
Cornellà Sense Fronteres
Crida Constituent
Crida LGBTI
Crida Premianenca, Candidatura Municipal
CUP – Candidatura d’Unitat Popular
CUP Capgirem Barcelona
CUP Castellbisbal
Dones ANC
Dones x Dones
Ecolectia, plataforma de Comercio Justo
Emergencia Frontera Sur
ENTREPOBLES
EQUIS-MGF
ERCGramenet
Espacio del Inmigrante
Espai País Valencià
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Unida i Alternativa
FAGC
FAVB
Favgram, Federación de asociaciones de vecinos de Santa Coloma de Gramenet
Federació Besòs 4.0 de la Joventut Obrera Cristiana
Federació d’Associacions de Veïns de Manresa
Fem Manresa
Feministes autonomes
Fundació l’Alternativa
Fundació Nous Horitzons
Gender and LGBT Lab (Gayles.tv)
Generació del Ritme, Asociación Cultural
Ger, entitat cultural i esportiva
GOAC. Germanor Obrera d’Acció Catolica
Grup municipal CUP-Poble Actiu l’Hospitalet de Llobregat
Guanyar Alcoi
Guanyem Badalona en Comú
Guanyem Cerdanyola
Guanyem Sant Boi
Hèkates col.lectiu feminista
HU-Entiende LGTB+, Huesca
IAC
Iaioflautas
ICV
ICV Montcada
Irídia
Itacat – Agència de Comunicació Intercultural
Joventut Comunista de Catalunya
Joventut Multicultural Musulmana (JMM)
Joventut Socialista de Barcelona
Joventut Socialista Unificada de Catalunya
Joventuts d’Esquerra Republicana
Joves d’Esquerra Verda
Joves En Comú Badalona
Juventut Comunista de Catalunya
L’Espai roig del Bages
La Binza, Asociación cultural murcianista
La Ciutat Invisible, SCCL
La Clau (casal popular del Baix Montseny)
La Conca Terra d’Acollida
La Diversa, cooperativa d’habitatge
La Masia de la Guineueta
La Tremenda · Comunicació Cultural
La Troca: escola comunitària de formació permanent
LaFundició, Cooperativa cultural
Lliga dels Drets dels Pobles
Lluita Internacionalista
Marea Pensionista
Marx21.net, xarxa anticapitalista
Marxa Mundial de Dones
Metromuster SCCL
MigrantasRacializadas8M
Moolaade col.lectiva feminista
Movem Martorell
Mulheres brasileiras em Barcelona contra o Fascismo
My Name is Not Refugee
Obrir Escletxa
Observatorio de los derechos humanos de los pueblos
Òmnium Cultural
Paicam Maresme
Partit de l’Esquerra Europea
Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu (PSUC viu)
Plataforma Aturem la Guerra
Plataforma d’Afectats per la Crisi (P.A.C) de Mataró
Podem Manresa
Podem Reus
Procés Constituent
Raíces Solidarias
Red de Solidaridad Popular-Murcia
Rubí Solidari
Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta
SEPC Badalona
Sindicat Co.bas comissions de base, Catalunya
Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes
Sinistra Italiana Barcellona
Soisloscerdos Netlabel
Solidaritat Obrera Sindicat Oficis Varis Barcelona
Som VNG, Candidatura municipalista de Vilanova i la Geltrú
Somsó Batucada – Associació Dones i Repercussió
SOS Racisme Catalunya
Sota el mateix cel
Stop Mare Mortum
TAMAIA viure sense violència sccl, Ámbito de las violencias machistas
Tanquem els CIE
Teatracció
Tras la Manta
UCFR Garraf
UCFR Henares
UCFR Reus – A Reus Primer les Persones
UCFR Valles Oriental
UGT de Catalunya
UM9-CUP
Unió de comunitats islàmiques de Catalunya (UCIDCAT)
Unió de Pacients per la Regularització del Cànnabis
USTEC-STEs
Veus Gitanes
VOLEMataró, partido político
Women’s March Barcelona – Barcelona Resisters
Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament
Xarxa Europea de dones periodistes
Xarxa internacional de periodistes amb visió de Gènere
Fundació Solidària Flama
Asociación La Tregua. Arte y Transformación Social
XAMIGRA Xarxa migrades i refugiades de Gràcia
MiA Barcelona
Orquestra de Ermesinde
Forn de teatre Pa’tothom
Solidaritat Catalana Terrassa
Centre d anàlisi i programes Sanitaris (CAPS)
Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge

VOX, ELS ULTRES QUE VAN BÉ AL PARTIT POPULAR. Analitzo al Punt Avui l'entrada de Vox al Parlament andalús i com el PP es beneficia, malgrat la seva baixada de vots, de la irrupció del partit ultra

Xavier Rius, El Punt Avui, 28 de desembre de 2018

Amb l’entrada dels dotze diputats de Vox al Parlament andalús, l’Estat espanyol ha deixat de ser una de les poques excepcions d’Europa, ja que la majoria de països feia anys que tenien diputats d’ultradreta als seus parlaments. En alguns llocs és una ultradreta neonazi i negacionista de l’Holocaust, com a Grècia amb Alba Daurada; en d’altres clarament pro-israeliana, com l’holandès Partit per la Llibertat, de Geert Wilders, que considera Israel com el baluard d’Occident enfront de l’islam; altres transiten d’una posició a l’altra, com fa Marine Le Pen; en alguns països de l’antiga Europa de l’Est són ultracatòlics i antisemites, i a Àustria i Itàlia formen part del govern. I tant els uns com els altres rebutgen la immigració, volen recuperar el control de les fronteres perdut amb la integració europea i s’oposen a les polítiques econòmiques de la Comissió Europea.

A l’Estat espanyol la ultradreta va perdre la seva oportunitat l’any 2010, quan Plataforma per Catalunya va estar a punt d’entrar al Parlament de Catalunya i mig anys més tard obtenien 67 regidors. Però les lluites caïnites habituals d’aquests grups o el fet que la societat sigui poc permeable a propostes racistes, el partit es va enfonsar quatre anys després. I la majoria de grups ultres espanyols estaven més preocupats per combatre l’independentisme, amb accions com l’atac a Blanquerna, que pel rebuig a la immigració. Mentre a Alemanya l’any 2016, quan va acollir el flux de refugiats, van haver-hi 3.500 atacs racistes, i el 2017, 2.200 amb agressions, pintades i incendis a centres d’acollida o mesquites, a l’Estat espanyol aquests atacs han sigut gairebé anecdòtics. Sembla que és cert que l’Estat espanyol és menys racista que altres veïns europeus.

La ultradreta acostuma a ocupar espais buits que deixen altres partits, i amb Mariano Rajoy se’n va crear un. Rajoy va prometre que derogaria la llei de l’avortament de Zapatero, però quan va ser a La Moncloa, no la va derogar. I aquí és on Vox, que havia quedat en la irrellevància el 2014 després de no aconseguir entrar al Parlament Europeu, comença a treballar-se aquests sectors de la dreta ultracatòlica, contrària a l’avortament o el matrimoni homosexual. Després, com també va fer el Front National a França, s’adreça a col·lectius sectorial com els defensors dels toros o la caça. I quan és detingut el president de Manos Limpias per les seves extorsions, l’advocat de Vox, Javier Ortega Smith, ocupa l’espai i comença a posar querelles contra l’independentisme, aconseguint rellevància mediàtica. Amb José María Aznar lloant Santiago Abascal, i Pablo Casado assumint els seus plantejaments, Vox va sortir reforçat. Ara el PP i Ciudadanos se serviran de Vox per governar Andalusia i no es plantegen aïllar-lo. Si tot i la davallada del PP, gràcies a Vox s’ha mobilitzat tota la dreta aconseguint la majoria, ja els anirà bé que Vox creixi en les municipals i autonòmiques del maig.

  Llegir al Punt Avui

ENTREVISTA A VILAWEB SOBRE ULTRADRETA A EUROPA, ESPANYA I CATALUNYA

Vilaweb, 23 de setembre de 2018,  @martavallsribas

El fantasma de l’extrema dreta recorre Europa. Un fenomen que s’escampa cada nova convocatòria electoral sense que ningú no sàpiga com aturar-lo. Si fa una dècada els partits de l’extrema dreta tenien una posició marginal als parlaments i als òrgans de poder dels estats europeus, el 2018 la situació s’ha capgirat. L’últim cas ha estat a Suècia, on a les eleccions del 9 de setembre el partit nacionalista i antiimmigració Demòcrates de Suècia va multiplicar la representació: 63 escons d’un total de 349. I no n’és l’únic. El poder i la impunitat que va prenent s’han fet evidents a les manifestacions racistes i neonazis de Chemnitz, a Alemanya, de les últimes setmanes, o en les agressions de grups ultra contra l’independentisme català. El periodista Xavier Rius Sant és especialista en drets humans, conflictes internacionals, immigració i ultradreta. Hi conversem per provar d’entendre el perquè de l’auge d’aquests moviments a Europa i a l’estat espanyol.
—L’extrema dreta creix a tot Europa. Per què?
—Per a entendre-ho, primer hem de tenir clar que són grups molt diferents ideològicament. Per exemple, VOX, a l’estat espanyol, pregona l’avortament zero i, en canvi, el Front Nacional de Marine Le Pen, a França, està d’acord amb la llei de terminis de Zapatero. També n’hi ha que neguen l’holocaust i n’hi ha que se’n van a l’altre extrem i defensen que Israel és el baluard d’Occident contra l’islam.
—Què tenen en comú, doncs?
—L’ultradreta es fonamenta en la dificultat d’empatitzar amb els altres, perquè posa al mateix sac un col·lectiu i el culpabilitza de tots els problemes. Ara, com que l’antisemitisme ja no és moda, va en contra de l’islam, i sí que té èxit. I apel·la al discurs de la por per guanyar suports: ‘Vénen de fora, tenen uns altres costums i són violents. Ells ens ataquen a nosaltres’. I ho justifiquen amb notícies com: ‘Joves magrebins n’agredeixen uns altres a la perifèria de Barcelona’. A partir d’aquí comença l’enrenou.
—Coincideixen en un discurs dur en contra de la immigració.
—Sí, contra l’islam, especialment. I en defensa del tancament de fronteres entre els estats europeus: són euroescèptics.
—I per què en contra de l’islam?
—És un problema que es retroalimenta. La manca de llibertat religiosa de l’islam és un obstacle per a construir una societat intercultural i interreligiosa. Els musulmans hauran d’acceptar la llibertat de creença i els valors de la il·lustració, que a Europa s’adopten els segles XVIII i XIX, després de les matances de les guerres entre protestants i catòlics. Un exemple d’aquesta manca és que una musulmana no es pot casar amb mi, perquè no en sóc jo, de musulmà. Això fa que els primers perjudicats siguin els fills d’immigrants: hi ha moltes filles d’immigrants musulmans que no poden fer la seva vida si no trenquen amb la família. Però en un afer tan complex com aquest, defensar que no hi hagi mesquites, no arregla res. A l’inrevés, arran de l’insult als musulmans, es genera més tancament i reafirmació identitària. La resposta no ha de ser mai la xenofòbia ni el racisme.
—Per què els neonazis tornen a prendre els carrers a Alemanya, on semblava que s’havia treballat tan bé la memòria històrica i la condemna del nazisme?
—El nazisme és perseguit penalment però això no vol dir que hagi desaparegut mai. En aquestes protestes, s’hi barreja tot: els nazis que surten de l’armari, el moviment antiimmigració i Merkel, que pateix pel seu acord de govern amb la CSU (Unió Social Cristiana), també molt durs quant a la immigració. De fet, l’antiimmigració a Alemanya comença amb el moviment PEGIDA (Patriotes Europeus Contra la Islamització d’Europa), com a moviment de carrer. En veure que podia donar-li rèdit, Alternativa com a Alemanya la incorpora al seu discurs.
—S’ha relacionat molt l’auge de l’extrema dreta amb la crisi econòmica. Per això sorprèn el cas suec: en la societat del benestar exemplar, l’extrema dreta es dispara.
— Suècia és un poble blanc, molt poc barrejat i sense un passat colonial. A la Gran Bretanya, per exemple, hi ha britànics conservadors que tenen la nacionalitat de fa generacions, però són negres o fills d’indígenes. Això a Suècia no passa. L’arribada de migrants en tan poc temps fa que el discurs ‘ens envaeixen’ cali amb facilitat. A més, les diferències culturals són enormes i les dificultats de comunicació fan que la comprensió mútua sigui encara més difícil: a qui no coneixes i amb qui no pots comunicar-te et genera por.
—Què diríeu als qui proposen de tancar les fronteres…
—Que és impossible. Què volen fer? Tancar les fronteres entre els estats de la zona Schengen? No seria possible que hi hagués el moviment de turistes i treballadors que hi ha. Tampoc és viable de tancar les fronteres exteriors, de dir: ‘Ara no comprarem més cacauets al Marroc’. I tot allò que nosaltres hi venem, què?
—Defensen de blindar l’entrada al continent de persones de fora d’Europa. Els caps de govern d’Alemanya i Àustria, Merkel i Kurz, van acordar de donar més recursos i competències a Frontex, que esperen que entrarà en vigor el 2020.
—Les fronteres exteriors ja són tancades. I ja hi ha acords amb el Marroc i Turquia per a retornar migrants o impedir-los que vinguin. Amb Líbia, un dels principals punts de sortida de migrants, és impossible d’arribar-hi a cap acord perquè és un estat fallit. Què més hi pots fer? Col·locar més tanques? No pots aturar la sortida de vaixells. I si s’enfonsen, hi ha dues opcions: deixar-los morir o anar-los a salvar. També poden fer augmentar els controls per retornar-los una vegada siguin aquí. I també ho fan, si són del Marroc o d’Algèria. Però si són de Burkina Faso, Eritrea o Somàlia sovint no és possible. No hi ha solucions màgiques.
—Aleshores els estats es barallen entre ells per com repartir-se els migrants.
—Merkel va aconseguir que haguessin de retornar al primer país europeu que havien trepitjat per a iniciar-hi la tramitació de l’asil. I això significa que, pel cap baix, tots han de restar durant dos anys a Grècia, Itàlia o Espanya. Però aquests països, en contra, volen repartir-los.

—La setmana passada el parlament europeu va votar de sancionar Hongria per haver erosionat la democràcia. Però cal que la sanció sigui aprovada per unanimitat i no n’hi haurà. No hi ha mecanismes per a frenar les polítiques xenòfobes? 
— No és per falta de mecanismes que no ho faran. No aplicaran les sancions perquè les conseqüències econòmiques serien tan complicades que la UE no es pot moure de la retòrica. Si Viktor Orbán governa amb un suport popular tan gran i, a més, en coalició amb el partit Jobbik (aquests sí que són nazis de veritat!) doncs què hi ha de fer Europa? Ningú no té ganes de sancionar ningú, perquè som un club econòmic i tenim interessos creuats. A més, hi ha qui creu que seria contraproduent, sancionar Orban, perquè encara el deixarien com una víctima de la dictadura de Brussel·les.

—Com ha afectat la presidència de Donald Trump a l’extrema dreta d’Europa?
—A la ultradreta li agrada Trump perquè és un personatge autoritari que, a més, contradiu allò que diuen les elits econòmiques, encara que sigui un personatge de la casta. Trump fa un discurs amb l’estómac (o amb la testosterona) en què diu allò que vol sentir algú de classe mitjana que ha perdut poder adquisitiu. A mi, qui em fa por de veritat és Steve Bannon, que vol exportar el seu discurs ultra a Europa. Aquest és el més perillós.
—L’extrema dreta ha capitalitzat la frustració amb el sistema?
—Sí, perquè l’esquerra no dóna solucions màgiques. A més, l’extrema dreta pot prometre una cosa i fer la contrària, perquè els seguidors són més compassius envers els seus dirigents. Perquè la corrupció enfonsa un partit d’esquerres i, en canvi, la dreta diu: ‘Bé, tots roben’. Mira a València, l’argument era: ‘Val més que robin aquests que no els altres’. A Trump, li dóna suport l’extrema dreta evangèlica, però ell no és cap exemple de vida monacal sexual, diguem-ne.
—A l’estat espanyol els partits considerats ultres no són ni al congrés ni als parlaments, però sí que darrerament hi ha hagut una xifra preocupant d’agressions.
—Aquí la diferència és que els partits d’extrema dreta no reconeixen que ho són. A més, el cas és que aquí no s’abandera amb la immigració sinó amb la unitat de l’estat. VOX també hi barreja el franquisme i l’ultracatolicisme, encara que també hi ha incorporat la islamofòbia. Caldrà veure què passa a les municipals. Però bé, potser perquè ‘Espanya era un imperi’ i ‘vam portar la civilització’ a les Filipines i Cuba, històricament la ultradreta no ha estat gaire racista. Ara bé, sí que agafen els arguments contra l’islam. Aquí vam tenir Plataforma per Catalunya, que va estar a punt d’entrar al parlament.
—També vam tenir el ‘Netegem Badalona’ de Xavier García Albiol.
—Però no com al nord d’Europa. A Alemanya poden ser molt moderns, però va haver-hi vuit-cents atacs a albergs d’acollida d’immigrants. Aquí és inversemblant. El discurs de l’Albiol funciona a escala municipal, dir ‘els immigrants reben totes les beques menjador‘. Però fixa’t, una ironia, els dos regidors de Salt (Gironès) de Plataforma per Catalunya van haver de dimitir perquè tenien parelles negres. Una altra anècdota curiosa: tu saps qui porta el digital Voces del Pueblo? Un home negre. Afortunadament, l’ultradreta no és gaire racista, ni a Catalunya ni a Espanya.
—Les agressions a les manifestacions unionistes no paren de repetir-se.
—Perquè la seva bandera és la unitat d’Espanya. Les manifestacions unionistes són liderades per Democracia Nacional i passa que, al final, la gent normaleta, votants de Ciutadans, se sumen als càntics que propaguen els dels grups ultra, de ‘Puigdemont a prisión’ o ‘España una y no cinquenta y una’.
—Ciutadans aprofita la situació per vendre el discurs de confrontació social…
—Els és rendible per als qui no són independentistes i que estan cansats de la història. Però no crec que els funcioni aquí el ‘A por ellos’, perquè la gent pot estar-ne farta, però no vol que s’empresoni tot el govern català. És tot estratègia, volen vendre que Catalunya és un infern per treure’n rèdit a la resta de l’estat espanyol, però no pas aquí.

Llegir la entrevista que em fa Marta Valls a Vilaweb 

"SI ELS ESPANYOLISTES VOLEN DISTANCIAR-SE DE LA ULTRADRETA, HAURIEN DE DESTITUIR DE SCC A PERSONATGES COM J.R. BOSCH, QUE VA A HOMENATGES FRANQUISTES", DIU EL FOTOPERIODISTA JORDI BORRÀS A LA PRESENTACIÓ DE "PLVS ULTRA" A BARCELONA.

 

Ahir al vespre, vigília de Sant Jordi, es va presentar al centre cívic, Pati Llimona de Barcelona el llibre "Plus Ultra, crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya" del fotoperiodista Jordi Borràs, que és un recull d'imatges i textos, no només de les mobilitzacions unionistes contra la independència i la celebració de la consulta, sinó també dels grups d'ultradreta que actuen a Catalunya. Grups que tenen un pes significatiu a les mobilitzacions contra el "procés" i amb vasos comunicants amb els partits constitucionalistes com  PP i Ciutadans, amb qui es manifesten plegats. Borràs ha fet aquest últims anys un seguiment gràfic dels grups ultres, publicant moltes de les seves fotos a Nació Digital. A l'acte que, va congregar unes cent trenta persones, hi van intervenir l'historiador Roger Prims, l'historiador i expert en ultradreta i seguidors d'equips de futbol,  Carles Viñas, la periodista Gemma Aguilera, i l'autor, Jordi Borràs. Borràs fa un any va publicar el llibre Warselona, que és un recull de imatges de manifestacions i conflictes dels últims temps.

  

Gemma Aguilera, Roger Prims, Jordi Borràs i Carles Viñas 

Roger Prims, el primer en intervenir, va exposar un repàs de la catalanofòbia a l'Estat espanyol i, barrejant cites i fragments de discursos de polítics actuals, amb altres de fa cinquanta o cent anys, jugant sovint amb declaracions molt similars separades per cent anys d'història, o fent-nos creure per un moment que el que deia havia estat proclamat per un polític del segle XIX o la primera meitat del XX, quan havien estat dites els últims dos o cinc anys i alguna, també, per polítics d'esquerres. I va acabar ironitzant sobre les declaracions recents del Delegat del Govern a Andalusia, Antoni Sanz, que va dir fa  unes setmanes que no volia que a Espanya manés un partit "que se llama Ciutadans y su presidente Albert". 

Carles Viñas, després de felicitat a Borràs per la seva valentia per haver fet un seguiment fotogràfic tan exahustiu dels grups ultres, va fer un recorregut de la ultradreta a Espanya, des de Fuerza Nueva fins a Plataforma per Catalunya i La España en Marcha, impulsada per Alianza Nacional i una de les Falanges, .   

destacant el mals resultats d'aquest i altres grups ultres a les passades europees, qualificant la ultradreta com "la força política absent. Existeix, però no té representació".

Per la seva banda la periodista Gemma Aguilera va lamentar que la majoria de mitjans de comunicació a Catalunya prefereixin no parlar de l'extrema dreta en considerar-la residual: "No per no parlar d'una cosa, deixa d'existir". I tot seguit va destacar la relació i la col·laboració de polítics constitucionalistes del PP i Ciutadans amb els grups ultres a l'hora de mobilitzar-se, explicant la reacció que havien tingut la nit abans a la tertúlia del 23/24 del Canal 3/24 algun tertulià ubicat ideològicament en el PP i Ciutadans, quan ella va recomanar aquest llibre per Sant Jordi, i va creure que ella parlava d'un llibre de ficció.

L'últim en intervenir va ser Jordi Borràs, que començà recordant a Xavier Vinader, mort fa dues setmanes que si no hagués estat ingressat a l'hospital fa uns mesos, hagués fet l'epíleg del llibre. "Vinader és el mestre del periodisme d'investigació a Catalunya, va escriure molt sobre la ultradreta dels anys setanta i vuitanta,  i recentment havia dit que "els incontrolats dels anys setanta ara vana amb trajo i corbata".

Borràs, continuant les paraules de Viñas, reflexionà sobre el paper dels ultres al moviment unionista i de les declaracions d'alguns polítics i intelectuals de l'òrbita del PP i Ciutadans que s'hi han volgut desmarcar. Però per Borràs, tot i que hi ha un espanyolisme legítim, com a opció i com a sentiment, si de veritat volen defensar un unionisme sense banderes ultres "haurien de destituir a Josep Ramón Bosch, president de Societat Civil Catalana (SCC) que fins fa poc dirigia Somatemps, format per ultres, que el 18 de juliol de 2013 va participar en un homenatge a Francisco Franco".Borràs va manifestar estar d'acord en les paraules de Viñas de que la ultradreta és la força que existeix, però sembla absent.

Tot seguit va relatar com va començar el procés d'aquest llibre de fotos i textos o articles que ha fet ell que es va definir com "il·lustrador de formació i professió, i fotògraf per accident", afegint que "vaig començar fent fotos de fatxes per curiositat, i he acabat fent un llibre de fotos i articles".   I va explicar com va començar a prendre imatges d'aquesta temàtica a la primera consulta per la independència a Arenys de Munt i, com, la denúncia feta per la La Falange, va motivar la seva prohibició, iniciant-se un moviment que encara continua. Per Borràs "no es pot parlar d'espanyolisme, sense parlar d'extrema dreta, ni parlar d'extrema dreta sense parlar d'espanyolisme" .

Tot seguit es es van fer diverses intervencions des del públic que foren comentades pels quatre que eren a la taula. Borràs, a pregunta meva, no va aclarir si seguirà fent un seguiment fotogràfic de la ultradreta, tot i que va dir que ara necessitava un descans i allunyar-se una mica de la temàtica. Borràs va agrair es suport dels que participant econòmicament amb el micromecenatge, han fet possible el projecte i de Pol·len edicions.

XERRADA DEBAT A MANRESA AMB JORDI BORRÀS SOBRE ULTRADRETA "La ultradreta sociològica continua al PP", "El perill existeix com es va veure a Stroika"

            
  Vídeo íntegre de la xerrada i debat posterior a youtube (clica la imatge)

Aquest vespre he participat amb el fotoperiodista Jordi Borràs, a la xerrada debat sobre la ultradreta a Catalunya i la seva actuació el context del procés independentista organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya i Nació Digital, Manresa Info, al que han assistit una cinquantena de persones.

Després que el Vicedegà del Col·legi, Gonçal Mazcuñan, i Pere Fontanals, de Manresa Info, presentessin l'acte, ha intervingut en Jordi Borràs que ha fet una detallada descripció dels grups ultres que actuen a Catalunya i el seu paper front el procés independentista, els seus gots comunicants. Des de sectors del PP i Societat Civil Catalana, amb Somateps, les diverses Falanges, MSR, Plataforma X Catalunya, el Casal Tramuntana, Alianza Nacional, Democracia Nacional o les Brigadas Blanquiazules. 
Així ha explicat com des de Somatemps, fundat fa poc més d'un any a Sampedor,  que defensa un revisionisme històric que identifica els catalans "amb seny" com els defensors d'Espanya, on convergien militants de molts d'aquests grups, es va impulsar una plataforma més amplia, com és Societat Civil Catalana, per tal que s'hi poguessin integrar persones de Ciutadans, PP o inclús el PSC, que no sentien còmodes amb Somatemps per la seva vinculació a la ultradreta. Borràs ha explicat que actualment el no a la immigració no és és l'eix cohesionador d'aquests grups: "El que uneix el populisme de dretes és la ferma defensa de la unitat indivisible de l'estat".

Per Borràs, a diferència de França, no hi ha un partit clar que identifiqui la ultradreta, "però el perill  és que l'extrema dreta que hi és no es veu, i està present al govern, als tribunals, a la Guàrdia Civil.... Vuit de cada deu votants que es consideren d'extrema dreta diuen que han votat al PP". Borràs publicarà properament el llibre "Plus Ultra, crònica gràfica del espanyolisme a Catalunya"

 

 Tot seguit he intervingut jo, que he detallat el mapa de la ultradreta a Catalunya, explicant com fa cinc anys va haver-hi una coincidència de missatges -tot i els diferents matisos- entre Josep Anglada (PxC) i Xavier García Albiol (PP de Badalona), en un moment que certs mitjans donaven gran rellevància, i sovint d'una manera poc acurada a la immigració o a accions delictives fetes per persones d'origen estranger. I he analitzat com el discurs d'Albiol i Anglada i certes accions fetes des d'Unió Democràtica de Catalunya -declaracions de Duran i Lleida i mesures equivocades de Vila d'Abadal a Vic-, només van servir per legitimar el discurs de PxC, Anglada i García Albiol.

Després m'he referit a la situació de PxC, amb l'expulsió de Josep Anglada, la creació per part d'aquest de Plataforma Democràtica X Catalunya, la creació per part d'alguns dirigents  i militants de PxC de la independentista SOM Catalans (clica) . Una divisió que, sumada al fet que la immigració ha sorgit de l'agenda política, aventura que aquests grups quedaran molt lluny dels 67 regidors que van obtenir el 2011. 

M'he referint també al cas de l'atac neonazi d'Stroika a Manresa, i com entre els jutjats i condemnats, hi havia persones havien militat a Alianza Nacional, PxC, MSR, etc, cosa que mostra com, més enllà de les rivalitat entre els dirigents d'aquest grups, hi ha una bona relació i traspàs de militants i simpatitzants de tots aquest grups, molt d'ells amb lligams a les Brigadas Blanquizules de l'Espanyol. L'exemple més clar d'això és que l'atac d'Stroika del 23 de març de 2012 va ser la venjança per l'atac antifeixista a un concert de Democracia Nacional el 12 d'octubre de 2011 a Barcelona, on va resultar ferit un ex dirigent del MSR que en el moment dels fets d'Stoika ja militava a PxC. 

 També m'he referit a la resta de grups com MSR, la seva escissió Soberanía y Libertad, els de La España en Marcha -autors de l'atac de Blanquerna-, a Democracia Nacional, España 2000 y, també, a Partido x La Libertad, aliat espanyol de PxC.    
Tant Borràs com jo, hem coincidit en que la ultradreta sociològica continua al PP, i que aquesta ultradreta que se centra en el no a l'avortament i la unitat d'Espanya, és molt diferent a la de grups com el Front Nacional de Marine Le Pen. I hem coincidit en considerar que alguns d'aquest grups o part dels sus militants, com es veure a Stroika, poden ser perillosos. 

Tot seguit s'ha fet un interessant col·loqui on s'ha comentat sobre si part del vot populista ultra podria anar a Podemos pel seu discurs anti-casta, o sobre si PxC està enfonsada o el vot xenòfob tindrà o no força les properes municipals.

 El Vicedegà del Col·legi de Periodistes im president del Consell Editorial de Regió7, Gonçal Mazcuñan, a la dreta de la foto, i Pere Fontalans de Manresainfo, a l'esquerra, presentant l'acte.

 
Crònica a la web del Col·legi de Periodistes

Crònica a ManresaInfo

Altres vídeos meus a Youtube d'entrevistes, debats o presentacions de llibres, clica

XERRADA DEBAT A MANRESA SOBRE L'EXTREMA DRETA, dijous 11 a les 20 hores

El dijous 11 de desembre faré a Manresa amb el fotoperiodista Jordi Borràs una conferència sobre estructura, connexions, interioritats dels grups d'ultradreta que funcionen a Catalunya, amb incidència especial en els que han actuat al Bages i, també, en el paper d'aquest grups front el procès independentista. La xerrada debat està organitzada per Manresainfo.cat (Nació Digital) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya.