SERGI H I RUBÉN G CONDEMNATS A DOS ANYS DE PRESÓ I A UNA INDEMNITZACIÓ DE 14.000 EUROS PER L'AGRESSIÓ A ALEJANDRO FENÁNDEZ EL 12-O-11. Els mossos denuncien al jutjat a set ultres i un antifeixista per les agressions a la porta de l'Audiència el dia que s'havia de fer el judici

(text actualitzat!)
El tribunal de la Secció 10 de l'Audiència de Barcelona, formada pels magistrats Santi Vidal, Montserrat Comas d'Argemir i Isabel Cámara, han condemnat a dos anys de presó a Sergi H  i a Rubén G, per l'agressió i les ferides que va patir l'ex dirigent del MSR, ara militant de PxC,   Alejandro Fernández, a la porta de la Sala The Other Place del Poblenou de Barcelona el 12 d'octubre de 2011, on Democracia Nacional celebrava un concert. També se'ls condemna a pagar a Fernández, entre tots dos, una indemnització de 14.161 euros.

 Aquella tarda de 2011 un centenar de joves antifeixistes, que anteriorment havien participat a la manifestació contra la celebració del 12 d'octubre, van anar fins el local on se celebrava el concert ultra i van començar a llençar pedres i ampolles a la porta, i a donar-hi patades, fins fer-la caure. Quan l'Alejandro Fernádez, que era darrera la porta va sortir, va rebre l'impacte de diversos objectes al cap i la cara que li van produir ferides de consideració, precisant diverses intervencions quirúrgiques la crani. 

Els dos joves condemnats van negar en el judici haver llençat pedres i ampolles, si bé Rubén G va reconèixer ser qui, com es veu en els vídeos dels fets, va donar una patada a Alejandro Fernandez quan ja havia rebut l´impacte de pedres i ampolles al cap i la cara. Sergi H va afirmar que no participa en els incidents i que es va apartar del lloc quan van començar.

Si bé inicialment es demanaven 5 anys i mig de presó, en el judici el Fiscal Fernando Rodíguez Rey, (que exerceix de Fiscal d'Estrangeria de Barcelona), va rebaixar la petició de pena a només tres anys i mig de presó, més una multa i indemnització (clica) donat que els acusats van aportar prèviament una quantitat per reparació del dany. L'acusació particular va mantenir  la petició de 5 anys de presó. El judici, després de suspendre's el 9 d'octubre per incompareixença de l'advocat de Rubén G -dia que es van produir incidents i agressions a la porta de l'Audiència-, es va celebrar, en mig d'un gran desplegament policial el 24 d'octubre.

 Imatge del judici del dia 24

La sentència, al llarg de disset pàgines, després de valorar raonaments jurídics i jurisprudència sobre la responsabilitat penal en delictes fets per una "massa d'assetjament", conclou que tots dos van agredir a Alejandro Fernández amb objecte perillós, però rebaixen la pena demanada, donat que del testimoni dels policies que van declarar i les imatges no va poder determinar amb exactitud que els objectes llençats per ells fossin els que van impactar a Fernández.  

Així  la sentència "considera coherent la versió dels mossos d'esquadra sobre el fet que Sergi H va tenir una actitud activa en el llançament d'ampolles" fet que és coherent amb el reconeixement que va fer Alejandro Fernández de Sergi H com una de les dues persones que li va llençar un dels objectes que li va impactar, que va fer l'agredit en una posterior roda de reconeixement. La sentència reconeix, però, que tot i que a les imatges dels vídeos de telenotícies "hi ha una persona amb la vestimenta i la semblança del acusat (Sergi H) intervenint de forma activa en el moment de l'agressió no podem afirmar que sigui ell".  Pel que fa a Rubén es fa constar el fet que ell reconeix haver-li donat una patada quan havia resultat ferit al cap com es veu a les imatges. 

La sentència que recordem que la signa Montserrat Comes d'Argemir, jutge que de la sentència de l'Audiència que va condemnar l'any 2009 als membres del Circulo de Estudios Indoeuropeos y la llibreria Kalki per idees genocides, reahabilitació del Tercer Reich i incitació a l'odi (després tombada pel Suprem)  i Santi Vidal, jutge de la condemna a Pedro Varela de la Llibreria Europa (després tombada pel Tribunal Constitucional) rebat l'agrumentació de l'advocada Begoña Casado, defensora de Sergi H, sobre el fet que la tipificació del delicte i l'agravant d'odi ideològic es va incloure al Codi Penal per perseguir els grups feixistes, racistes i nazis, no per protegir-los. 

La sentència reconeix que el delicte i agravant per aquesta circumstància de motius d'odi ideològic es va introduir al Codi Penal l'any 1994 després de diversos episodis violència racista, antisemita i nazi i de les neteges ètniques a l'antiga Iugoslàvia, però que, tal con recullen el convenis internacionals i l'ordenament jurídic, s'ha d'aplicar per igual sigui quina sigui la ideologia del subjecta passiu que reb l'agressió.
I afegeix que "la protesta pacífica per raó d'ideologia és perfectament legítima. No hi ha dubtes del drets dels acusats a participar en la manifestació contra la celebració del Dia de la Hispanitat i contra grups neonazis. No obstant, tals drets es transmuten quan, per raons ideològiques s'actua de manera violenta contra persones de grups ideològic contraris amb instruments lesius sabent que s'atempta a la integritat física dels mateixos (...) La violència desplegada va ser gratuïta i carent de qualsevol justificació". 

 

 ELS INCIDENTS I AGRESSIONS DEL DIA 9 AL JUTJAT

 D'altra banda ahir van declarar ahir a la comissaria del mossos d'esquadra set militants ultres i un antifeixista pels incidents que es van donar a les 9'30 del matí del 9 d'octubre -dia que s'havia de celebrar inicialment el judici- quan un grups d'uns 25 ultres van irrompre sense provocació prèvia per darrera d'on es concentraven pacíficament els antifeixistes al la zona peatonal central del passeig Lluis Companys, que donaven suporta a Sergi i Rubén.  Aquell dia, en el moment dels incidents, només hi havia dues furgonetes dels ARRO a la porta de l'Audiència.

 Imatges dels incidents del dia 9. Les dues primeres quan els 9 agents de l'ARRO que eren a la porta de l'Audiència intervenen per separar als dos grups després de l'agressió dels ultres. La de sota, més tard, quan ja ha vingut la BRIMO

El ultres, entre els que hi havia militants i dirigents de PxC, MSR i Casal Tramuntana, van agafar desprevinguts als antifeixistes, als que des de darrera seu van donar cops amb la mà o amb un casc de moto, alguna colleja, patades i empentes. Alguns antifeixistes van respondre a l'agressió, produint-se una baralla. Immediatament els nou agents de mossos d'esqudara que eren a la porta de l'Audiència van anar cap allà, intentant separar-los, i traient les porres van fer anar als ultres cap a les escales de l'Audiència on van demanar la documentació a diversos militants ultres. 

Després de prendre'ls declaració ahir, els mossos han posat en comunicació dels jutjat els fets atribuint als set ultres i a  un antifeixista un presumpte delicte de baralla tumultuosa. S'ha de dir que l'únic antifeixista a qui els mossos atribueixin també una actitud agressiva en aquesta baralla provocada i iniciada pels ultres, seria el l'antifeisxta que és a la presó per ser el presumpte autor de l'agressió produïda el dia 11 d'octubre  després d'un debat sobre Ucraïna al Casal La Torna de Gràcia, al que van assistir ciutadans ucraïnesos d'una i altra tendència, que va acabar en enfrontaments, i un jove ucraïnés va resultar greument ferit, estant encara en coma.   

EL FISCAL REBAIXA A TRES ANYS I MIG LA PETICIÓ DE PENA PER SERGI I RUBEN, Les defenses demanen l'absolució i l'acusació manté la petició de 5 anys. El judici se celebra en mig d'un ampli dispositiu policial, mentre tres cents antifeixistes es manifesten davant l'Audiència.

Avui s'ha celebrat a la Secció 10ª de l'Audiència de Barcelona el judici a Rubén G i Sergi H, acusats de les lesions que va patir l'ex dirigent del Movimiento Social Republicano, ara militant a PxC, Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011 a la porta de la sala The Other Place del Poble Nou, on es va celebrar un concert de Democracia Nacional. Aquest concert que inicialment s'havia de fer a Sabadell on l'alcalde va dir que no l'autoritzaria i la Fiscalia i mossos havien preparat un dispositiu per gravar-lo, finalment es va fer a aquest local privat del Poble Nou, que està qualificat com a club de fumadors, i seria propietat o d'ús habitual dels Ángeles del Infierno.

Quan es va saber poques hores abans que finalment es feia allà, la Fiscalia ja no va estar a temps de demanar una ordre judicial per poder entrar a gravar-lo, i la seva ubicació també va arribar als grups antifeixistes que van decidir anar cap allà després de la manifestació contra el Dia de la Hispanidad que es va fer fins la Plaça Sant Jaume.  

 

 Sergi H, en entrar a l'Audiència, observat per Jutge Josep Niubó, que va presidir el tribunal de cas Srtoika Per Mossos i Fiscalia, l'atac d'Stroika del 22 de març de 2012 va ser la venjança a l'atac a The Other Place

300 antifeixistes s'han concentrat demanant l'absolució 

 El ultres a la banda sud de l'Audiència

El judici, inicialment fixat pel 9 d'octubre, es va haver de suspendre fa dues setmanes per incompareixença de l'advocat de Rubén G. Aquell dia es van produir incidents davant de l'Audiència, quan una trentena d'ultres van irrompre de manera sorpresiva per darrera d'on es concentraven els antifeixistes, produint-se algunes agressions, fet que va agafar desprevinguts a les dues furgonetes de mossos que van haver de demanar suport de la Brigada Mòbil que es va personar al cap d'una estona per fer un cordó que separés els dos grups.

Tot i que el nombre d'ultres que han vingut a donar suport a Alejandro Fernández, ha estat molt menor, aquests s'han citat a tres-cents metres de l'Audiència on havien quedat amb la Brigada Mòbil que els ha escortat encapsulats fins a l'entrada a l'Audiència per Buenaventura Muñoz (banda sud) on s'han quedat durant les més de quatre hores que ha durat el judici. Per la seva banda uns tres cents antifeixistes s'han concentrat a la zona central del Passeig Lluís Companys rodejats d'un ampli dispositiu de la Brigada Mòbil, que ha escorcollat a tots ells i també ha els ha fotografiat i filmat.
 A dins la sala, on han accedit per separat deu antifeixistes i sis ultres acompanyats d'una dotzena de mossos, no s'ha produït cap incident. El Tribunal ha estat presidit per la magistrada Montserrat Comas d'Argemir i i ha format part també del mateix el jutge Santi Vidal, que fa 17 anys va condemnar al propietari de la Lliberia Europa, Pedro Varela en el primer judici a Espanya d'un delicte de negació i apologia de l'Holocaust, i  que ha estat notícia aquesta setmana per la petició que sigui suspés de feina cautelarment per haver participat en la redacció d'una hipotètica constitució catalana. El Fiscal ha sigut Fernando Rodíguez Rey, que exerceix de Fiscal d'Estrangeria de Barcelona .   

NEGUEN HAVER LLENÇAT PEDRES I AMPOLLES, TOT I QUE RUBÈN RECONEIX SER EL QUE DÓNA LA PATADA

El judici ha començat amb la declaració i interrogatori de Rubén G, el qual ha explicat que després de la manifestació de la Plaça Sant Jaume, es va dir per megafonia que s'anés en metro al Poble Nou per manifestar-se davant el concert ultra. Ha negat haver llençat pedres o ampolles, i ha reconegut ser el que, com es veu clarament en les imatges dels telenotícies que s'han visionat,  va donar una patada a Alejandro Fernández quan ja sagnava després haver rebut l'impacte d'objectes al cap. 

Per la seva banda Sergi H, que tant ell com la seva advocada, Begoña Casado, han portat la defensa més preparada i fonamentada, ha negat haver llençat objectes i ha recordat que un cop detingut aquell vespre a comissaria, se li va comunicar que ho estava per desordres públics i danys, però en cap cas se li va dir res que se li atribuís cap delicte de lesions ni l´agressió a Alejandro Fernández. 

Ha explicat que ell només va anar a la manifestació de Plaça Sant Jaume i allà va sentir que en acabar s'anava a protestar davant del concert de Democracia Nacional al Poble Nou, però que ell no va tenir cap paper destacat ni va participar en el llançament d'objectes a Fernández. 

Així ha dit que hi va anar perquè "volia mostrar el meu rebuig a l'acte ultra" i ha recalcat que, més enllà de de les diferències ideològiques amb els nazis, "no estic d'acord amb la violència ni a actuar com ells ho farien". 

 Imatges que s'han visionat al judici on es reconeix a Rubén G donant la patada, però hi ha ghagut disparitats d'opinions si els acusats llencen o no pedres

 Tot seguit ha declarat l'agredit, Alejandro Fernández, que ha explicat que ell era al pis de dalt (el concert es feia al sòtano) al costat de la porta quan van començar els crits dels antifeixistes i els cops a la porta. Ell va intentar aguantar la porta, però la van tirar a terra a cops, patades i pedrades. Llavors ell va veure un grup molt a prop llançant ampolles i pedres, impactant-li dos d'aquest objectes, i se li va acostar l'acusat Rubén G, que instants bans li havia tirat un objecte a la cara, li va donar una forta patada al costat o les natxes. 

A preguntes de perquè inicialment va atribuir el llançament de l'ampolla i de la pedra que li van impactar a la cara a Rubén i, setmanes més tard va atribuir el llançament d'un dels objectes a Sergi H, ha explicat que el dia de l'agressió i els següents estava estabornit, tenia febre i maldecap, i va ser quan en una segona roda de reconeixement li van mostrar a Sergi H, es va adonar o va recordar que aquest li havia llençat un dels objectes.

Aquestes contradiccions de Fernández i el fet que a la minuta i atestats policials de la detenció de Sergi no se li atribuís inicialment l'agressió, ha estat motiu d'una polèmica entre les parts, i ha estat hàbilment esgrimit per la lletrada Begoña Casado per negar la culpabilitat del seu client.  

 Els dos agents dels mossos d'esquadra que han declarat i van intervenir en les detencions han manifestat que Rubén va agredir i llençar objectes a Fernández i que Sergi va tenir un paper dirigent en l'acció.  

L´últim en declarar ha estat el pèrit forense que ha detallat les lesions que ha patit Fernández, l'operació posterior on se li va posar titani i ciment quirúrgic al crani i les seqüeles definitives de tipus estètic que li han quedat a la cara i el cap. 

Un cop escoltats els acusats, testimonis i pèrits, el Fiscal ha rebaixat la petició de pena, inicialment de 5 anys, a tres i mig, considerant que el fet que hagin dipositat part de la indemnització demanada, és un atenuant, i ha destacat que considera que la responsabilitat i autoria és compartida més enllà de que hagin tingut papers diferents. El Fiscal, però, ha incidit en el fet que l'agressió té l'agravan d'odi ideològic tipificat en el Codi Penal.  L'acusació particular exercida per l'advocat d'Alejandro Fernández ha demanat una indemnització de 33.000 euros i 5 anys de presó per tots dos.
Per la seva banda la defensa de Rubén G ha demanat l'absolució, sense cap proposta alternativa pel cas que sigui declarat culpable.  Begoña Casado ha justificat la petició d'absolució de Sergi H en el fet que se li imputa un delicte del que no hi ha proves i que inicialment no se li atribuïa en l'atestat de la detenció i dels fets. Ha fet una al·legat contra la pretensió del Fiscal de que es consideri l'acció que s'atribueix al seu defensat com d'odi ideològic  donat que aquests supòsits  d'incitació a l'odi es van legislar pels qui promouen la violència i discriminació per motius d'origen, raça, religió, etc, no per protegir la persecució de les idees nacionalsocialistes, racistes o feixistes com fa, per ella, els convocats del concert de Democracia Nacional. Casado, tot i demanar l'absolució del seu client, ha proposat que en el cas que sigui declarat culpable, se li imposi una pena d'un any de presó.

    En Sergi H, explicant com ha anat el judici