Manuel Andrino i altres 4 condemnats per Blanquerna haurien d'entrar dimarts a la presó. Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo ha aconseguit una nova suspensió. Pedro Chaparro de DN recollirà l'odre d'ingrés demà passat i tindrà 10 dies per ingressar. Tots estan pendents de l'indult que no arriba.Un està fugit a l'estranger. Tot i això encara creuen possible obtenir un nou ajornament en l´últim moment si s'accepten els recursos de súplica o el d'ampara al TC que alguns han presentat

                                               

                               

Manuel Andrino

Manuel Andrino, Cap Nacional de La Falange-FE, i altres quatre condemnats per l'Audiència Provincial de Madrid a dos anys i set mesos de presó per l'assalt al Centre Cultural Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, perpetrat l'11 de setembre de 2013, tenen ordre d'entrar a presó demà passat, dimarts 6 d'abril. Una condemna que ha viscut diversos ajornaments amb diversos recursos que han fet modificar dues vegades la pena imposada. Com no hi hagut una estratègia unitària d'actuació entre els catorze condemnats, uns membres de La Falange-FE, altres d'Alianza Nacional, altres de Democracia Nacional, altres del desaparegut Nudo Patriota Español i algún altre, només simpatitzant d'aquests grups, no tots tenen encara ordre d'ingrés a presó.

D'entrada uns van demanar l'indult i altres no. Indult sobre el que encara no s'ha pronunciat el Consell de Ministres i que, com en el cas del presos catalans, el Govern també pot concedir-lo a qui no l'ha demanat. Personalment sempre he cregut que si eren indultats ho serien a la vegada que el presos independentistes catalans, decisió ajornada de nou a causa de les eleccions madrilenyes. Un dels condemnats, Juan Luis López García, de La Falange, va marxar d'Espanya fa quatre anys, dient que anava a lluitar contra l'Estat Islàmic al Kurdistan de Síria i l'Iraq, si bé hi ha qui creu que ara està en un altre país d'un altre continent. López té una ordre de cerca i captura internacional dictada per l'Audiència Provincial de Madrid.  

 

  Juan Luis López en cerca i captura                                  

Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo

Havent rebut fa mesos la majoria una primera ordre d'ingrés a presó, dotze d'ells van fer un nou recurs de súplica, demanant la suspensió de l'ordre d'ingrés, al·legant que estaven a l'espera de la tramitació dels expedients d'indult. Íñigo Pérez de Herrasti Urquijo, cunyat de l'ex ministre, Íñigo Méndez de Vigo i cosí de l'ex ministre de Defensa, Pedro Morenés, va interposar un nou recurs al Tribunal Constitucional i ha aconseguit la suspensió de l'ordre d'ingrés a presó. Cinc dels condemnats van recollir el passat dia 23 l'ordre d'ingrés en un termini de deu dies feiners, que expira dimarts 6 d'abril, entre els que es troba Manuel Andrino, va ser jutjat el passat dia 24 a Barcelona, per les declaracions que va fer dies després dels fets de Blanquerna, justificant l'us de la violència per oposar-se a l'independentisme.  Andrino apareix al Butlletí de la Comunitat de Madrid com a cap de la candidatura unitària a les eleccions madrilenyes de les dues Falanges, si bé va a nom de FE de la JONS, a les llistes provisionals publicades divendres, però en tenir també una pena de inhabilitació simultània a la de presó, caldrà veure si la Junta Electoral considera si ara pot ser o no candidat. En idéntica situació està Jesús Fernando Fernández, el que a Blanquerna anava amb la cara tapada, també condemnat que va de número 8.

Altres quatre condemnats, entre els que es troben Pedro Chaparro, secreri general de Democracia Nacional, i l´única dona condemnada, Paula M, han de recollir l'ordre d'ingrés demà passat dimarts, que els hi donarà també deu dies hàbils per indicar a quina presó volen complir-la i fer efectiu l'ingrés a la mateixa.  Tot i això, els 13 condemnats encara confien que a última hora pugui haver-hi alguna resolució judicial, motivada pels recursos que alguns d'ells van presentar fa uns dies al Tribunal Constitucional o al de súplica a l'Audiència de Madrid, que aturi l'ingrés a presó en espera de la concessió o denegació de l'indult.

Pedro Chaparro, secretari general de Democracia Nacional

     

Analitzo a Youtube la inhabilitació de Quim Torra, i com el búnker Judicial i el Rei Felip VI volen aplicar a Catalunya la mateixa estratègia que amb ETA, perquè contra ETA lluitaven millor

 Analitzo en aques vídeo la inhabilitació del president Quim Torra, que ho interpreto com un pas mes del búker judicialque, amb el suport del Rei Felip VI, Vox, PP i Ciudadanos, volen aplicar al conflicte català la mateixa estratègia que amb ETA, perquè en el fons, potser inconscientment, enyoren ETA, perquè contra ETA lluitaven millor.  

 Visualitza els últims vídeos, aquí

 Visualiza los últimos vídeo, aquí

 (últim vídeo, últimos vídeos)

El Suprem dicta la sentència definitiva per l'assalt de Blanquerna de 2013, imposant penes de 2 anys i 7 o 9 mesos de presó. Ara el Govern haurà de decidir si els hi dóna l'indult que alguns han demanat

                         

La Sala II del Tribunal Suprem ha condemnat a penes d'entre 2 anys i 7 mesos de presó i 2 anys i 9 mesos de presó, més les inhabilitacions, als 14 assaltants del centre cultural Blanquerna, de Madrid, fet l'11 de setembre de 2013, per la comissió d'un delicte de desordres públics en concurs amb un delicte contra el dret de reunió. El Suprem ha dictat aquesta nova resolució per complir la sentència del Tribunal Constitucional de gener de 2020, que va estimar parcialment el recurs de diversos dels acusats contra una anterior sentència dictada pel Suprem al gener de 2017 que va imposar penes de 4 anys de presó, tombant la primera sentència d'Audiència Provincial de Madrid. 

 La sentència inicial de l'Audiència Provincial els va condemnar el febrer de 2016 a unes penes de només 6, 7 o 8 mesos de presó.  Condemna que va ser recorreguda per la Fiscalia i la Generalitat, condemant el Suprem als ultres a unes penes de 4 anys de presó. Però els condemnats ho van recòrrer al Tribunal Constritucional que  va ordenar al Suprem dictar nova resolució sense aplicar l'agreujant de discriminació ideològica o odi o antagonisme ideològic.

El Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, i altres acusats entrant a l'Audiència Provincial durant el judici

El Suprem, en la sentència definitiva, coneguda avui, considera que els  catorze assaltants de Blanquerna van cometre un delicte de desordres públics en concurs d'un altre delicte contra el dret de reunió, però sense l'atenuant de reparació del dany i sense l'agreujant de discriminació o antagonisme ideològic. I modifica la condemna inicial de l'Audiència de Madrid, imposant una pena de dos anys i set mesos de presó per dotze dels acusats. I pels altres dos, que considera que van tenir un lideratge o major implicació, Juan Luis López García, que va amenaçar al delegat dela Generalitat, Josep Maria Bosch, dos anys i nou mesos, mentre que per Jesús Fernando Fernández Gil, que anava amb la cara tapada, dos anys i vuit mesos. S'ha de dir que Juan Luis López García està fora d'Espanya des de fa més de tres anys, quan va marxar a l'Iraq a lluitar amb una katiba o brigada kurda internacional contra l'Estat Islàmic. Pel que fa al delicte de danys es mantenen les multes imposades inicialment per l'Audiència de Madrid. 

Ara el Govern de Pedro Sánchez haurà de decidir si els hi concedeix o no l'indult. Els cinc condemnats militants de Democracia Nacional i els dos del desaparegut Nudo Patriota van demanar-lo, mentre els cinc de Falange i els dos d'Alianza Nacional es van negar a fer-ho. 

L'atac de Blanquerna va ser fet per la coordinadora la España en Marcha formada per La Falange-FE, Democracia Nacional, Alianza Nacional i Nudo Patriota, que va ser força activa en els primers anys de l'anomenat Procés independentista.  Però per diferències estratègiques la mateixa es va trencar, i després d'un temps en que Democracia Nacional va mantenir el lideratge de l'espai ultra unionista, l'acabaren perdent, quedant en mans de Vox.

Jesús Fernando Fernández condemnat a dos anys y vuit mesos, i Juan Luis López a dos anys i nou mesos.

El Tribunal Suprem deliberarà el proper dimarts 19 de maig per redactar la nova sentència del cas Blanquerna, que va ser parcialment anul·lada pel Constitucional. El Suprem va pujar les penes de 6 o 7 mesos de presó a 4 anys, i el Constitucional va ordenar que es fallés i redactés de nou, després de donar audiència als advocats dels acusats per al·legar en relació als agravant de discriminació o odi ideològic i de danys

La Sala 2ª del Tribunal Suprem ha fixat pel proper dimarts 19 de maig la sessió en la que deliberarà per donar compliment a la sentència del Tribunal Constitucional del passat gener, que va anul·lar parcialment la sentència per la que incrementava fins a quatre anys de presó la condemna als catorze autors de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid, el Centre Cultural Blanquerna, fet l'11 de setembre de 2013.

El febrer de 2016 l'Audiència Provincial de Madrid va condemnar als catorze militants ultres a una pena d'entre 6 i 7 mesoso de presó. Però un any més tard la Sala Penal del Tribunal Suprem va incrementar les penes fins a en 4 anys de presó, en negar alguns dels atenuants i aplicar l'agravant d'odi o discriminació ideològica, tipificat en l'article 22-4 del Codi Penal. En concret va condemnar a dotze dels ultres a 3 anys i 11 mesos, i als altres dos a 4 anys i un mes de presó. I els advocats dels acusats van interposar recurs al constitucional argumentant que per un increment de pena tant gran que va multiplicar les penes per vuit, s'hagués hagut de fer un vista per escoltar el arguments de les defenses.

Posteriorment, coincidint amb la data d'ingrés a presó, l'octubre i novembre de 2017, que va tenir diversos ajornaments, el Tribunal Constitucional va admetre el recurs d'empara presentat pels ultres i va suspendre el seu ingrés a presó per lo irreversible de la mesura, si finalment el recurs era admés i s'anul·lava la sentència. I el Constitucional  en la Sentència 1/2020, de 14 de gener de 2020 va anul·lar la sentència del Suprem ordenant que se'n fer una de nova després de donar audiència als advocats per que al·leguessin les seves argumentacions pel que fa, només, a l'aplicació de l'agravant de discriminació o odi ideològic.  Així doncs el Suprem haurà de redactar ara una nova sentència. 

Paral·lelament al recurs d'empara, els cinc condemnats militants de Democracia Nacional i els dos del desaparegut Nudo Patriota van demanar l'indult, mentre els cinc de Falange i els dos d'Alianza Nacional es van negar a fer-ho. L'indult el pot donar el Govern també en el cas que el condemnat no el demani.
D'altra banda el Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, que no ha demanat l'indult, té una causa pendent per la pistola que se li va trobar a la seva bossa el 10 de maig de 2015 quen va tenir un accident d emoto a Madrid. La Policia Nacional que el va auxiliar, la va trobar en deterctar un objecte estrany a la bossa. Pistola per la que hauria aconsegyuit il·legalment per mitjà de la xarxa del coronel de la Guàrdia Civil, Rodolfo Sanz Sánchez, conegut en els ambient ultres com Rudolf. Aquest cap de la Benemérita està investigat per pertànyer a una trama que sumistrava armes a grups ultres, feia pallisses per encàrrec o per cobraments de deutes, i ajudà a delinqüents a fugir d'Espanya.  

L'exdirigent de DNJ, Juan de Haro, serà jutjat demà dimecres 26 de febrer a Tarragona per dir al canal de ràdio "Rebélate" que calien més accions com l'atac de Blanquerna. De Haro està imputat per altres causes, una també per altres declaracions a Rebélate, per les accions contra l'oratori del carrer Japó a Barcelona i per unes agressions o baralla de l'12-O de 2018 a Ripollet, per les que li demanen 10 anys de presó

El fins fa nou mesos, cap de Democracia Nacional Joven (DNJ), Juan de Haro, serà jutjat demà dimecres, 26 de febrer al Jutjat Penal 1 de Tarragona, per unes declaracions que va fer al programa de ràdio digital de DNJ, "Rebélate", afirmant que calien més accions com l'atac de Blanquerna per aturar l'independentisme. El fiscal li demana 8 mesos de presó. 
El passat 13 de desembre va haver-hi un acte judicial previ en el que el fiscal de delicte d'Odo de Tarragona va proposar un pacte de conformitat amb una pena menor de la proposada pel judici, si De Haro reconeixia la seva culpabilitat. Com De Haro ho va rebutjar, es va fixar data pel judici per demà 26 de febrer de 2020. La Fiscalia li demana 8 mesos de presó.
 Per altres afirmacions fetes en aquest canal digital, De Haro també està processat en una altra causa juntament amb el també membre de DNJ, Javier García.  Té també una causa pendent amb altres sis militants o exmilitants de Democracia Nacional per la campanya contra l'oratori del carrer Japó de Barcelona.

Però la causa que, en cas d''acabar amb una condemna, podria comportar-li entrar a presó es la que instrueix el Jutjat número 5 de Cerdanyola per la baralla o agressions del 12 d'octubre de 2018 en un bar de Ripollet. El fiscal li demana dues penes de cinc anys de presó per dues agressions. Fa un any i mig De Haro va ser  absolt d'amenaces i coaccions a periodistes el 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc. Actualmente està apartat de l'acció política i ha tancat les seves xarxes socials.  El juliol passat De Haro va ser notícia en ser apartat de la seva feina de control de seguretat a la festa major del Vendrell, per les queixes de grups antifeixistes.

 

COM SERIA LA CRÒNICA DE KAPUSCINSKI. Analitzo al Punt Avui la situació del conflicte a Catalunya i em pregunto quina crònica faria el mestre de periodistes de l'1-O, de les manifestacions massives, del judici o dels aldarulls

 Xavier Rius Sant, El Punt Avui, dijous 24 d'octubre de 2019

Estava jo a Kosovo el març de l’any 2000, mesos després que l’OTAN i l’ONU es fessin càrrec de la gestió de l’antiga província sèrbia, i anant en un tour per a la premsa que havia organitzat l’OTAN, un militar espanyol adscrit a l’oficina de premsa de l’organització, membre d’una família de llarga trajectòria castrense, després de passar per un parell de pobles cremats, en un acte de sinceritat em digué això: “Mira, Xavier, quan veus tants pobles cremats i les matances que hi ha hagut aquí per motius nacionalistes o religiosos, t’adones de com estem de bé a Espanya. Sí, tenim ETA. Però quants morts farà ETA aquest any? Vint? Trenta? Seran menys que el nombre de morts que hi haurà en accidents de trànsit a Espanya aquest cap de setmana.”

ETA, amb més de vuit-cents morts, mai no va significar un perill per a la integritat de la unitat territorial d’Espanya, perquè els seus actes criminals la deslegitimaven arreu i ni ens els moments de crims més sentits, com ara la mort de Miguel Ángel Blanco o l’atemptat d’Hipercor, mai no es van omplir els balcons de moltes ciutats de banderes espanyoles, com sí que ha passat aquests últims anys en resposta al procés. ETA era una tragèdia per a les víctimes, les seves famílies i per als que estaven amenaçats. Però socialment i políticament s’havia assimilat a un accident laboral que no feia perillar ni la situació política, ni la indissoluble unitat espanyola. El procés, amb les seves mobilitzacions massives i exemplars i l’èxit de l’1 d’octubre, sí que ha significat un perill, per més que els líders independentistes erressin en no preveure la força de l’Estat, ni l’evident mandra dels estats de la Unió Europea a aventurar-se a donar-hi suport per les conseqüències que podria tenir, o la necessitat d’aconseguir un suport intern de molt més d’un 50%.

Moltes vegades m’he preguntat com serien les cròniques del mestre dels periodistes de conflictes, Ryszard Kapuscinski, mort el 2007, dels fets de l’1 d’octubre a Catalunya, o si hagués fet un llibre sobre el conflicte català. Kapuscinki narrava amb un inigualable estil, fos a l’Iran del xa que moria matant, fos en un conflicte africà, fos en el bloc soviètic que s’ensorrava..., què passava quan la gent perdia la por i, després de les primeres càrregues o trets de la policia o l’exèrcit, els manifestants no reculaven. Kapuscinski, entrellaçant sentiments propis i dels protagonistes de la historia, descrivint olors i colors, anàlisis polítiques del present i el passat, fets històrics llunyans, i psicologia social, ens feia veure i viure els conflictes com si parlés de dinàmica de fluids, de la força de l’aigua quan baixa i, després de molts anys, trenca un punt feble de la canonada o la presa que l’havia de contenir i, de sobte, es produïa un escenari o situació que ho capgirava tot.

No sé com explicaria Kapuscinki, que havia vist als quatre continents violència política, que la fiscalia espanyola s’inventés un relat de violència l’1 d’octubre de la gent pacífica resistint les porres. I com analitzaria els disturbis, ara sí amb violència, de la setmana passada, en què els joves, la majoria sense experiència política i social, s’enfrontaven sense por a la policia. Perquè per més que sí que hi haguessin dos-cents o tres-cents joves vinculats a moviments ocupes o antisistema, eren molts més els que feien front a la policia. I és que no s’ha de ser psicòleg ni sociòleg ni antropòleg per entendre que si a algú li dius dia rere dia que és violent, al final ho acabi sent o que almenys ho provi per veure què se sent.

Llegir al Punt Avui 

-----------------------
periodista, disturbis, revolució, quién es?, Ryszard Kapuscinski, polaco, journalist, disturbios, contenedores, octubre, de, 2019, Procés, tribunal, Supremo, Suprem, Riusant, Riu-sant, notícies, fotos, de, e, per, a, Barcelona, maidan,

600 PERSONES ES MANIFESTEN A MOIÀ CONTRA LA SENTÈNCIA

Llegir a NacióDigital, NacióManresa

Unes sis-centes persones s'han concentrat aquest vespre a Moià davant l'ajuntament, per protestar contra la sentència del Tribunal Suprem. El pare Marià Baqués ha llegit el manifest de l'ANC, una portaveu de la CUP ha cridat a mobilitzar-nos "per ser l'ariet del règim del 78", mentre l'alcalde Dionís Guiteras ha afirmat que el camí serà llarg en "no ser una cursa de cent metres, sinó una marató".

Guiteras ha dit que la sentència es una condemna per moltes mobilitzacions a Catalunya i a l'Estat espanyol, i ha demanat a continuar mobilitzant-se "amb el cap fred i el cor calent". L'ANC de Moià ha convidat a participar dimecres en la marxa de Berga a Manresa.

 

Vídeo on analitzo sentència venjativa del Tribunal Suprem, lamento que el constitucionalisme continuï sense condemnar les càrregues de l'1-O, que PP i C'S criminalitzin el nacionalisme, quan ells ho són tan o més, i lamento la manca d'autocrítica de l'independentisme

Plaça Catalunya aquest migdia

 Analitzo la sentència venjativa del Tribunal Suprem i em pregunto si qualsevol resistència per impedir l'aplicació d'una llei o sentència serà sedició.I crec que podem anar a pitjor amb una dreta espanyolista crescuda que no demana perdó per les càrregues del'1-O i pot tenir majoria el 10N, d'un Pedro Sánchez que pot acabar pactant amb Ciudadanos, d'un PP i Ciudadanos que parla del nacionalisme com si fos una malaltia, sense acceptar que ells ho són tant o més, i un independentisme que no fa autocrítica de la manca d'anàlisis i d'haver interperetat d'una marea  que no era certa el dret internacional i el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia sobre la DUI de Kosovo.

 El Tsunami Democràtic convoca a ocupar l'aeroport

La llei de Seguretat Nacional o com agafar el comandament dels Mossos. Ho explico i analitzo al Punt Avui

El Punt Avui, diumenge 6 d'octubre de 2019

Xavier Rius Sant, periodista

questa setmana s’ha plantejat que el govern espanyol en funcions apliqui la llei 36/2015, de 28 de setembre, de seguridad nacional, per agafar el control dels Mossos d’Esquadra i aturar la resposta independentista a la probable sentència condemnatòria del Tribunal Suprem. Aquesta llei, del 2015, aprovada amb el vot del PP, el PSOE i UPiD, té la finalitat següent: “Protegir la llibertat i el benestar dels ciutadans, garantir la defensa d’Espanya i els principis i valors constitucionals, així com contribuir amb els nostres socis i aliats a la seguretat internacional.”

I s’aplica d’acord amb el que preveu el document Estrategia de Seguridad Nacional, tal com fixa l’article 4: “L’Estrategia de Seguridad Nacional és el marc polític estratègic de referència de la política de seguretat nacional. Conté l’anàlisi de l’entorn estratègic, concreta els riscos i amenaces que afecten la seguretat d’Espanya, defineix les línies d’acció estratègiques en cada àmbit d’actuació i promou l’optimització dels recursos existents. S’elabora a iniciativa del president del govern, que la sotmet a l’aprovació del Consell de Ministres, i es revisarà cada cinc anys o quan ho aconsellin les circumstàncies canviants de l’entorn estratègic. Un cop aprovada, serà presentada a les Corts Generals en els termes que preveu aquesta llei.”

Doncs bé, el document Estrategia de Seguridad Nacional vigent, aprovat el 2017, no preveu ni l’independentisme, ni el perill de ruptura de l’ordre constitucional, ni les manifestacions massives ni l’incompliment de la legalitat per part d’algunes institucions entre les amenaces i desafiaments a afrontar i davant dels quals la llei fixa mecanismes per defensar-se. Les amenaces i desafiaments que preveu són: el crim organitzat, el terrorisme, les armes de destrucció massiva, l’espionatge, els conflictes armats, la vulnerabilitat del ciberespai, la vulnerabilitat de l’espai aeri, la inestabilitat econòmica i financera, els fluxos migratoris irregulars, els canvis climàtics, les epidèmies, les catàstrofes i la vulnerabilitat energètica. Amb les Corts dissoltes, sembla difícil fer aprovar a la Diputació Permanent un document d’estratègia que inclogui com a amenaça l’independentisme, i la falta d’un comandament eficient de les policies autonòmiques.

Així doncs, Pedro Sánchez hauria de justificar que la situació de Catalunya i la hipotètica falta de resposta per part dels Mossos d’Esquadra estigués inclosa en algun d’aquests supòsits. Llavors, tal com estableix la llei en l’article 35-2, si es dona una “situació d’interès per a la seguretat nacional, el president convocarà el Consejo de Seguridad Nacional perquè exerceixi les funcions de direcció i coordinació de la gestió d’aquesta situació [...]. En els casos en què el president del govern decideixi designar una autoritat funcional per a l’impuls i la gestió coordinada de les actuacions, el Consejo de Seguridad Nacional assessorarà sobre el nomenament d’aquesta autoritat”. I li permetria designar amb un simple decret una “autoritat funcional” que es fes càrrec de la direcció dels Mossos d’Esquadra.

Pel que fa als altres marcs legals excepcionals d’actuació, més enllà de l’article 155, per controlar la Generalitat, les protestes i la possible desobediència, hi ha l’estat d’alarma, que es pot aplicar en catàstrofes, vagues, etc., que ja va implementar Rodríguez Zapatero per militaritzar els controladors aeris en la vaga de desembre del 2010, que el govern pot decretar per quinze dies, i que requereix l’aprovació del Congrés en cas que es vulgui prorrogar. L’estat d’alarma no suspèn cap dret fonamental.  I si la cosa fos més greu, hi ha l’estat d’excepció, aplicable per alteracions greus de l’ordre públic i paralitzacions de serveis essencials. L’autoritza el Congrés per 30 dies i sí que suspèn drets fonamentals: permet que es puguin detenir ciutadans sense ordre judicial i sense comunicar-ho al jutge durant deu dies, que es puguin escoltar comunicacions i tancar diaris, ràdios i televisions, i que es puguin prohibir manifestacions. 

 Amenaces i desafiaments d'Espanya segons l'Estratègia de Seguretat Nacional aprovada fa dos anys.

Llegir al Punt Avui

VOL L'INDEPENDENTISME CATALÀ FER COM ELS PALESTINS, DESAPROFITANT ELS ÈXITS, I CALCULANT MALAMENT LES FORCES, ACABAR PITJOR DE COM S'HAVIA COMENÇAT? Reflexions des d'una distància que no tinc, com si anlitzés un conflicte llunyà. Seria un greu error no fer Govern.

Fa molts anys que escric sobre conflictes internacionals, molts d'ells relatius a pobles o nacions sense estat que volien esdevenir un estat o separar-se del que pertanyen o pertanyien. Sàhara Occidental, Kurdistan, Palestina, Bòsnia, Kosovo, etc. Sigui per El País, El Independiente, El Mundo, El Observador, Diari de Barcelona, El Periódico, l'Avui o El Punt Avui, sempre he intentat fer-ho amb objectivitat sense negar les simpaties que podia tenir per uns o per altres, i qualificant de part agressora i part agredida, quan ho creia oportú, a algun dels bàndols o actors.

Quan fa cinc anys, en començar el Procés, Artur Mas, en tornar d'un viatge a l'Índia, va dir que els catalans faríem com Gandhi i Luther King, vaig publicar a diversos mitjans que considerava una temeritat o frivolitat aquella afirmació, donat que tant l'un com l'altre van passar llargues temporades a la presó, van haver de fer vagues de fam i tots dos van morir assassinats.

Donant suport a les mobilitzacions que considerava legítimes per a la celebració d'una consulta o referèndum com el d'Escòcia o Quebec, i preocupat per la negativa de l'Estat espanyol a fer cap més oferta que judicialitzar el conflicte i amenaçar d'enviar a la presó als seus impulsors, vaig lamentar la ingenuïtat i manca d'autocrítica i d'anàlisis amb la que s'anunciava una desconnexió expres i independència d'Espanya, assegurada i propera en el temps, amb una comunitat internacional que tot i els dubtes d'alguns ens reconeixeria. Jo no entenia com persones com Raül Romeva -ara injustament a presó- deien o insinuaven falsedats, com que la sentència del Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU sobre la declaració d'independència de Kosovo, emparava una Declaració Unilateral d'Independència (DUI).  

La sentència o dictamen sobre Kosovo  (clica per llegir text i mira punts 51 i 83 on deixa clar que no es pronuncien sobre els efectes pràctics o conseqüències de la declaració, sinó només si la votació de 109 de 120 diputats vulnerava o no el dret internacional) , dictada ja quan la independència de l'antiga província sèrbia era irreversible onze anys després de la desconnexió real de Sèrbia, només deia que la declaració o votació feta pel parlament de Kosovo no vulnerava res, sense  entrar a valorar les seves conseqüències posteriors. Aquesta falsedat es va repetir el passat setembre per justificar les lleis de Transitòrietat i del Referèndum, dient també que, Catalunya, podia acollir-se al dret d'autoderminació de l'ONU. Cosa que agradi o no era falsa, donat que l'ONU només atorga aquest dret als 14 territoris que considera encara colonials com el Sàhara, Gibraltar, les Malvines o Nova Caledònia. I Catalunya no està en aquell llistat.   

I escrivint sempre he intentat diferenciar les simpaties que jo pugui tenir per uns o altres, del fet que sovint de l'anàlisis de les forces d'uns i altres, dels suports que es tenen i del context geopolític, em fagi arribar a la conclusió que els sahrauís o els palestins, per posar dos casos concrets, ho tenen molt difícil per aconseguir l'estat que desitgen, al marge que tinguin moltes resolucions de l'ONU en favor de la  creació d'un estat Palestí i de la celebració d'un referèndum d'autodeterminació al Sàhara.  

I per això per a mi va ser molt dolorós haver de repetir una i altra vegada que era fals el que es deia que l'ONU després d'uns primers dubtes i alguns països de la Unió Europea reconeixerien la independència de Catalunya. Per mi era dolorós haver de qüestionar certes afirmacions que es deien a les xerrades de l'ANC fins fa mig any, que hi havia acords amb bancs israelians, danesos o americans que en deixarien els diners per pagar els sous de funcionaris i pensions dels catalans i farien préstecs a la Generalitat per començar a caminar com estat independent si no s'arribava a cap pacte amb Espanya.

Jo no sé si la solució viable al conflicte palestí és un estat palestí amb els que els queda de Cisjordània i Gaza o un únic estat binacional amb els israelians. El que sí sé és que els palestins han calculat malament les forces, han sobrevalorat el suport dels països àrabs i de tenir el 55% del territori de la Palestina història amb el pla de partició de l'ONU de 1947, van passar a tenir menys d'un 40% i ara només gestionen un 13%. El pàtria o mort, el tot o res ha portat sempre quedar pitjor. S'han fet tota mena d'anàlisis si Arafat es va equivocar o no l'any 2000 quan va rebutjar l'acord conegut com "pau per territoris" per no contemplar entre altres qüestions el dret del retorn dels refugiats, reconegut per la resolució 194/1948 de l'ONU. I des de la distància, mort Arafat, molts dels que van participar en aquelles negociacions han reconegut que no van poder acceptar l'acord amb Israel perquè haguessin estat acusats de traïdors. Però des de llavors les coses han anat molt a pitjor amb la colonització de Cisjordània i s'ha arribat a dir que els palestins han desaprofitat totes les oportunitats que han tingut per recuperar territori i construir un estat.

Doncs bé, sense comparar Catalunya ni amb el Sàhara ni amb Palestina, deixant de banda que Catalunya no té cap resolució de l'ONU en favor del dret a independitzar-se, crec que aquest últim any per ignorància, per la por a ser tildats de covards i botiflers si s'explicava la situació els dirigents independentistes del PDECAT i ERC han analitzat equivocadament la situació, han sobrevalorat les pròpies forces (un 47% de la ciutadania més el suport indirecte dels no independentistes com els Comuns que volien un referèndum) i infravalorat la de l'adversari que tenia la llei, el poder judicial i el finançament. I si tornem a les comparacions amb Gandhi, Luther King o Mandela, que sovint es feien frívolament, aquests tenien molt més suport que el del 47% o  el 50%  de la població.

Dir que no hi hauria xoc de legalitats donat que els empresaris i ciutadans deixarien de pagar impostos a l'Hisenda espanyola per fer-ho a la catalana, que si suspenien el Parlament ens legislariem transitòriament per "l'Assemblea de Càrrecs Electes", i que tindrien molts suports internacionals en emparar-nos el dret d'autodeterminació i la sentència de Kosovo, amb un govern de Madrid que no s'atreviria ficar a la presó a bona part del dirigents independentistes va ser un anàlisis equivocat i una temeritat. 

Ja sé que molts dirigents independentistes estaven convençuts que Mariano Rajoy pressionat o no per Europa oferiria una negociació o una proposta intermitja. Però Rojoy és com és, un gallec amb orxata a les venes, que no té més oferta a fer que esperar que els seus  enemics cometin errors, i va posar en marxa al setembre la cacera judicial i a l'1 d'octubre el "a por ellos".  Sincerament no entenc com molts dels que ara són a la presó o l'exili no imaginessin que això podia passar. Conec la teoria o metàfora que compara el Procés amb un tren que accelera i accelera amb dos o tres maquinistes que saben que s'estimbaran si no frena, però cap d'ells activa els frens donat que no vol ser acusat de covard i espera que ho faci l'altre. 

Quan deien que l'1 d'octubre l'Estat no tindria com a conseqüència repressió o presó i no havíem de tenir por, ja vaig publicar que jo sí que tenia por. I alguns em van dir que era un catastrofista botifler.  

L'1 d'Octubre va ser un èxit de participació i per la manera que es va encaixar la injustificable violència policial, i Carles Puigdemont va desaprofitar la situació. I enlloc de convocar eleccions per revalidar-se i negociar, va anar cap a la DUI que, encara que no va publicar al DOGC, va tenir com a resposta el 155, els processament per rebel·lió, la presó i l'exili i les acusacions de botiflers cap els que van deixar el vaixell en l´últim moment.

El 155 havia de ser suau -sembla que per exigència del PSC no es intervenir TV3 i Catalunya Ràdio-, i ara resulta que de suau no en té res de res.  Carles Puigdemont i tot el moviment independentista ha aconseguit un triomf com el de l'1-O amb les càrregues, amb les negatives de Bèlgica, Suïssa, Alemanya i Regne Unit d'extraditar els exiliats en considerar que no va haver-hi violència ni rebel·lió i s'ha aconseguit moltes simpaties a Europa.  Però si amb el tot o res, República o mort, Puigdemont i els que li donen suport de Junts per Catalunya, impedeixen que es formi un govern real com demanen el presos i ERC - i com també volen el Comuns i el PSC que no desitgen com PP i C'S retrocedir en qüestions como mossos o ensenyament i TV3-, anirem a noves eleccions i potser com es diu dels palestins, acabarem perdent totes les oportunitats i anirem molt més a pitjor. 

Creure's que amb noves eleccions s'aconseguirà que Puigdemont torni d'aquí cinc mesos o cinc anys com Tarradellas amb la Guàrdia Civil quadrant-se davant d'ell a l'aeroport del Prat, estan equivocats perquè Mariano Rajoy no té la visió d'estat d'Adolfo Suárez i l'enfonsament del PP no és com el de la UCD, donat que si es produeix, qui el substituirà, sembla que serà Ciudadanos, molt més centralista, econòmicament thatcherià i que s'ha guanyat el suport de la ultradreta sociològica que pensa "España es una y no cincuenta y una".
 L'únic que s'aconseguirà si a Catalunya no es forma govern serà allargar més el 155, perdre més i més autogovern i, com els palestins, acabar molt pitjor de com s'havia començat cinc anys abans.

Xavier Rius, 30 d'abril de 2018   

     

CONDEMNATS A UN ANY I MIG DE PRESÓ TRES DELS SIS ANTIFEIXISTES JUTJATS PER LES AGRESSIONS A UNS ULTRES EL 12 D'OCTUBRE DE 2013 A UN BAR DE SANTS. Altres tres han estat absolts en no considerar-se provada la seva participació

El Jutjat Penal número 22 de Barcelona, ha fet pública aquest migdia la sentència del judici a  sis antifeixistes jutjats els passat novembre acusats de tres delictes de lesions amb agreujant de motivació ideològica i traïdoria, per les agressions que van patir tres militants o simpatitzants ultres que eren a un bar de Sant el 12 d'octubre de 2013, després d'assistir a la manifestació i concentració ultra de Montjuïc.

La sentència condemna a tres dels sis acusats,  Eric M., Lucía S. i Jaime B. a  any i mig de presó per tres delictes de lesions -6 mesos de presó per a cada delicte- i multa de 60 euros per la falta de danys. També condemna els acusats a indemnitzar les víctimes amb un total de  15.252 euros i els imposa la prohibició d'aproximar-se a menys de 1.000 metres de les víctimes ni comunicar-se amb elles.

El jutge prohibeix als tres condemnats l'assistència a manifestacions o concentracions públiques convocades per la Plataforma Antifeixista de Barcelona durant un període de nou anys -tres anys per cada delicte de lesions-. La sentència absol els altres 3 acusats -Karim A., Iván L. i Fèlix P. en entendre que els mossos d'esquadra només van poder acreditar en el judici haver identificat clarament a tres dels sis  acusats. En imposar-se penes inferiors a dos anys, en principi no hauran d'entrar a presó a no ser que la sentència sigui recorreguda i s'augmentés la pena.

Concentració en suport dels acusats, el dia que va començar el judici 

La Plataforma antifeixista Alerta Solidària i des del Grup de Suport que dóna suporta als acusats han fet públic un comunicat rebutjant les condemnes i lamentant que el tribunal, que aplica l'agreujant d'odi i discriminació ideològica, "acabi assumint els postulats dels feixistes en dotar-los de major protecció per preservar la seva ideologia i les seves pràctiques violentes en la nostra societat, creuant una línia que mai no s’hauria d’haver creuat". 

Els fets es remunten al 12 d'octubre de l'any 2013, quan un grup de vuit simpatitzants de l'extrema-dreta seien a la terrassa d'un bar prop de la carretera de la Bordeta després d'haver assistit a la convocatòria ultra que se celebra anualment a la plaça Sant Jordi de Montjuïc per commemorar el Dia de la Hispanitat. Aquell dia, un grup d'antifeixistes que eren al centre social Can Vies de Sants, en saber per un tuït que aquest ultres estaven en aquell bar proper, van anar cap allà amb pals, tapant-se la cara amb passamuntanyes, i en arribar al lloc van colpejar-los amb pals i pedres, provocant nombrosos desperfectes al bar i ferides de diversa consideració entre els ultres.

La vista oral es va celebrar en tres sessions, els dimecres 15, 22 i 29 de novembre de 2017, en les que els causats van negar ser als llocs del fets i només van respondre a les preguntes dels seves advocats. Les defenses van demanar la nul·litat de les gravacions fetes a la porta de Can Vies d'on va sortir el grup que va anar cap el lloc de l'agressió i de les identificacions fetes a comissaria amb fotos dels seus tatuatges. I van lamentar que el fiscal de delictes d'odi,  Miguel Ángel Aguilar, demanés que s'apliqués l'agreujant d'odi ideològic. L'advocada Laia Serra va insistir que el delicte i l'agreujant d'odi ideològic i discrimació s'havia inclòs al Codi Penal per protegir grups vulnerables, no a persones d'ideologia ultra. 

Ara cal veure si els condemnats i el fiscal fan o no recurs, tenint en compte que, en un cas molt similar, l'agressió a un ultra el 12 d'octubre de 2011 a la porta del local on Democracia Nacional feia un concert, el Tribunal Suprem va incrementar la pena de dos a tres anys de presó.

 Imatges de les ferides que van patir dos dels agredits

EL SUPREM TOMBA LA SENTÈNCIA DE L'AUDIÈNCIA DE MADRID i IMPOSA PENES DE 4 ANYS DE PRESÓ ALS 14 AUTORS DE L'ATAC A BLANQUERNA, SEU DE LA GENERALITAT A MADRID, L'11 DE SETEMBRE DE 2013. La plataforma organitzadora, 'La España en Marcha, que aglutinava a Falange-FE, Alianza Nacional, DN i Nudo Patriota, estava de fet dissolta. Caldrà veure si aquests grups, força debilitats, es reactiven amb l'ingrés a presó dels seus membres. Ara ho poden recórrer al T Constitucional que podria suspendre l'ingrés a presó fins que valori la constitucionalitat de la sentència i de l'agreujant d'intolerància ideològica

 Imatge del judici

La Sala Penal del Tribunal Suprem, atenent els recursos de la Generalitat i de la Fiscalia, ha tombat la sentència de la Secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid, que havia imposat penes d'entre sis i vuit mesos als 14 ultres autors de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid, ocorregut l'11 de setembre de 2013. (Llegir article meu al Periódico, valorant el 25 de febrer passat la sentència de l'Audiència).

Així, en negar algun dels atenuants i considerar l'agravant d' intolerància ideològica, tipificat a l'article 22-4 del Codi Penal  (veure text a sota), ha imposat penes de 3 anys i 11 mesos a dotze dels acusats, i de 4 anys i un mes als dos restants. El Suprem considera que l'atac al centre cultural Blanquerna la Diada del 2013 es va realitzar per motius d'intolerància i discriminació ideològica, motiu pel que augmenta la pena dels 14 condemnats, aplicant aquest agreujant, tant en el delicte de desordres públics, com pel de danys en béns de propietat pública. Segons la sentència feta pública aquesta tarda, “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”. Si amb la sentència inicial en principi cap dels acusats havia d'ingresar a presó, ara hi hauran d'entrar tots, en ser penes superiors a dos anys.

Així, el el Tribunal Suprem condemna a Pedro Chaparro (Vicepresident de Democracia Nacional), a Paula Mijares (Militant de DN i parella de Chaparro), a Íñigo Pérez de Herrasti (militant d'Alianza Nacional, que va complir presó per intentar atemptar contra un autocar de familiars de presos d'ETA), a Manuel Andrino (Jefe Nacional de La Falange-FE),  a Víctor D, Miguel B, Pablo P, Sergio R, Santiago C, Tomas B, Javier M y José P C a dos anys i 10 mesos de presó pel delicte de desordres públics en concurs ideal amb el d'impediment del dret de reunió a dos anys i 10 mesos de presó, amb la concurrència d'aquest agreujant (article 22.4 del Codi Penal) A Juan Luis López, que va tirar a terra el faristol i increpà o sacsejà al delegat de la Generalitat, Jospe M Bosch, i a Jesús F Fernández, que anava amb la cara tapada, els imposa 2 anys i 11 mesos.  

I pel delicte de danys ocasionats en béns de propietat pública, el Suprem imposa ara un any i un mes de presó i multa de 15 mesos a dotze dels acusats en apreciar el mateix agreujant d'actuar per motius ideològics discriminatoris i l'atenuant de reparació del dany per a dotze dels acusats. Però imposa un  any i dos mesos de presó i multa de 18 mesos per a Jesús Fernando Fernández al concórrer, a més, l'agreujant de reincidència, i la mateixa pena de presó i multa per a Juan Luis López García. 

S'ha de dir que Pedro Chaparro està pendent de ser jutjat a Barcelona per amenaces al periodista Jordi Borras i la Fiscalia li demana 5 anys de presó.

Les penes imposades pel Suprem s'acosten a les que van demanar en el judici el Fiscal y l'acusació de TV3 (de dos a cinc anys i mig), però són inferiors a les ssol·licitades en el judici per CiU i la Generalitat (de fins 14 anys) que incloïen delictes como l'ultratge a la bandera catalana. La sentència del Suprem estima el recurs de cassació interposat pel fiscal i parcialment els motius plantejats per la Generalitat. Així conclou que "tenint en compte que en el factum podem trobar la descripció dels elements constitutius de la circumstància agreujant, s'imposa l'aplicació d'aquest agreujament que haurà d'arribar als delictes que resultin comesos, donat el propòsit comú dels assaltants, intolerants amb un acte de celebració del dia de Catalunya, commemoració existent a totes les comunitats autònomes espanyoles”.

Respecte a aquest punt, el Suprem remarca que “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”. I suprimeix l'atenuant de reparació del dany en el delicte de desordres públics que havia aplicat la sentència recorreguda donat que, ni en els fets provats ni en els fonaments jurídics, hi ha cap dada que permeti estendre aquest atenuant, ja que el mer fet d'una consignació d'una quantitat per cobrir de forma genèrica l'import dels danys causats, com van fer els condemnats, no afecta gens el delicte de desordres públics, en què el ben jurídic protegit és l'ordre públic, és a dir, un bé que no posseeix caràcter privat, sinó un caràcter públic i social que 'per se', no comporta una reparació patrimonial. El Suprem aplica la consideració agreujada del delicte de danys perquè els desperfectes van ser superiors als 400 euros i van tenir lloc en un espai de naturalesa pública.

S'ha de dir queLa España en Marcha, plataforma o coordinadora que va organitzar l'atac a Blanquerna, de fet s'havia dissolt,  La integraven La Falange-FE, Democracia Nacional, Nudo Patriota Español, Alianza Nacional i Movimiento Católico Español. Però Democracia Nacional i Alianza primer Manuel Canduela, presidnet de Democracia Nacional, i Pedro Pablo Peña, d'Alianza Nacional van desqualificar-se mútuament en públic,  i a les eleccions europees de 2014 Democracia Nacional va persentar-se per separat. Després el Nudo Patriota va dissoldre's, i finalment Alianza Nacional va perdre la majoria de militants a Madrid que van anar a l'Hogar Social Madrid. I de fet, ara fa un any, els dies d'inici i final del judici d'aquest fets a Madrid, DN, La Falange FE i Alianza Nacional, van convocar a manifestar-se davant l'Audiència Provincial i no van congregar a més d'una vintena de persones. Aquests grups van convocar diverses mobilitzacions contra al consulta independentista del 9-N, arribant a anunciar que la boicotejarien fins i tot per la força, però els seus actes a Barcelona cada cop van ser més minoritaris.
Els condemnats ara ho poden recórrer al Tribunal Constitucional, tant pel que fa a la sentència i la valoració de les proves, com per la constitucionalitat o no de l'agreujant de discrepància o intolerància ideològica.
Caldrà veure si la condemna i el probable ingrés a presó dels catorze ultres -que es presentaran com a defensors de la unitat d'Espanya- farà que aquests grups es reactivin, aparquin les discrepàncies personals, i convoquin mobilitzacions, i si algú tindrà la temptació de respondre fins i tot violentament, o si, pel contrari, encara els debilitarà més. De moment a la xarxa, tota la ultradreta, tret de l'Hogar Social Madrid, ha fet tuits contra la sentència. Evidentment la força i l'èxit o no de les protestes que es puguin convocar, dependrà també de si s'implica l'Hogar Social Madrid, grup ultra amb més capacitat real de mobilització i agitació. També està per veure com afectarà al procès independentista que hi hagi 14 persones a la presó per haver-s'hi oposat.

 Els acusats entrant a una de les sessions del judici

Artículo 22 del Código Penal.
Son circunstancias agravantes:
1.ª Ejecutar el hecho con alevosía.
Hay alevosía cuando el culpable comete cualquiera de los delitos contra las personas empleando en la ejecución medios, modos o formas que tiendan directa o especialmente a asegurarla, sin el riesgo que para su persona pudiera proceder de la defensa por parte del ofendido.
2.ª Ejecutar el hecho mediante disfraz, con abuso de superioridad o aprovechando las circunstancias de lugar, tiempo o auxilio de otras personas que debiliten la defensa del ofendido o faciliten la impunidad del delincuente.
3.ª Ejecutar el hecho mediante precio, recompensa o promesa.
4.ª Cometer el delito por motivos racistas, antisemitas u otra clase de discriminación referente a la ideología, religión o creencias de la víctima, la etnia, raza o nación a la que pertenezca, su sexo, orientación o identidad sexual, razones de género, la enfermedad que padezca o su discapacidad

EL SUPREM CONFIRMA LES PENES D'ENTRE 16 I 19 ANYS DE PRESÓ PELS D'STROIKA I INCREMENTA LA PENA FINS A 3 ANYS PELS DOS ANTIFEIXISTES CONDEMNATS PER L'ATAC DEL 12 D'OCTUBRE DE 2011 A THE OTHER PLACE

 Imatge del judici pel cas Stroika, el Suprem confirma les penes d'entre 16 i 19 anys

  Familiars del condemnats, manifestant-se el passat 12 d'octubre a Barcelona

A sobre, Imatges de la concentració ultra el primer dia del judici per l'atac del 12 d'octubre de 2011contra The Other Place

 Si bé l'Audiència va condemnar a Sergi i Rubén a dos anys de presó, el Suprem ho apuja a tres, i hauran d'ingressar a la presó.Els dos acusats a la banqueta. Entre el públic mirant a la càmera, els llavors regidors de PxC, Alberto Sánchez i Javier García.

La Sala II del Tribunal Suprem ha confirmat les condemnes d'entre 16 i 19 anys de presó imposades per l'Audiència de Barcelona el passat juliol, a deu neonazis catalans, com autors de l'atac perpetrat el 23 de març de 2012 davant la sala Stroika de Manresa on s'anava a celebrar un concert antifeixista.  

El Suprem rebutja la petició de nul·litat de les gravacions de les converses telefòniques que demanaven les defenses, i la petició de la fiscalia i acusacions particulars de condemna a les altres quatre persones imputades que van ser absoltes.

 El Suprem considera provat que els condemnats d'ideologia neonazi es van reunir una estona bans de l'atac a Terrassa on es vam repartir bengales i barres de ferro per atacar a persones d'ideologia contraria que anessin al concert a la menciona sala manresana.

Els neonazis van agredir brutalment un jove, que va resultar ferit crític, amb un traumatisme cranial que li hauria causat la mort si no hagués estat intervingut mèdicament de forma ràpida. També van agredir un altre jove i van llançar una bengala a l'interior d'un cotxe on s'havien refugiat un grup de joves. Els condemnats són a la presó des de juliol de 2012.

EL SUPREM ADMET PARCIALMENT EL RECURS I PUJA DE 2 A 3 ANYS LA PENA PER L'ATAC DEL 12 D'OCTUBRE DE 2011 A THE OTHER PLACE

Aquest atac a manresa va ser la resposta a una anterior agressió produïda el 12 d'octubre de 2011 a la sala The Other Place de Barcelona, on Democracia Nacional celebrava un concert, a la porta del qual va ser greument ferit al cap, el conegut dirigent de Plataforma X Catalunya (PxC) i el Movimiento Social Republicano (MSR), Alejandro Fernández.  Per aquesta agressió a Fernández, la la Secció Dècima de l'Audiència va condemnar el passat octubre a dos anys de presó a Sergi H i a Rubén G. Ara el Suprem ha elevat a tres anys de presó la pena imposada a aquests dos joves, cosa que farà que hagin d'ingressar a la presó.

A la primera sessió del judici per aquests fets, es van produir incidents al davant de l'Audiència quan un grup d'ultres van irrompre per darrera d'on es concentraven els antifeixistes.