EL FISCAL REBAIXA A TRES ANYS I MIG LA PETICIÓ DE PENA PER SERGI I RUBEN, Les defenses demanen l'absolució i l'acusació manté la petició de 5 anys. El judici se celebra en mig d'un ampli dispositiu policial, mentre tres cents antifeixistes es manifesten davant l'Audiència.

Avui s'ha celebrat a la Secció 10ª de l'Audiència de Barcelona el judici a Rubén G i Sergi H, acusats de les lesions que va patir l'ex dirigent del Movimiento Social Republicano, ara militant a PxC, Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011 a la porta de la sala The Other Place del Poble Nou, on es va celebrar un concert de Democracia Nacional. Aquest concert que inicialment s'havia de fer a Sabadell on l'alcalde va dir que no l'autoritzaria i la Fiscalia i mossos havien preparat un dispositiu per gravar-lo, finalment es va fer a aquest local privat del Poble Nou, que està qualificat com a club de fumadors, i seria propietat o d'ús habitual dels Ángeles del Infierno.

Quan es va saber poques hores abans que finalment es feia allà, la Fiscalia ja no va estar a temps de demanar una ordre judicial per poder entrar a gravar-lo, i la seva ubicació també va arribar als grups antifeixistes que van decidir anar cap allà després de la manifestació contra el Dia de la Hispanidad que es va fer fins la Plaça Sant Jaume.  

 

 Sergi H, en entrar a l'Audiència, observat per Jutge Josep Niubó, que va presidir el tribunal de cas Srtoika Per Mossos i Fiscalia, l'atac d'Stroika del 22 de març de 2012 va ser la venjança a l'atac a The Other Place

300 antifeixistes s'han concentrat demanant l'absolució 

 El ultres a la banda sud de l'Audiència

El judici, inicialment fixat pel 9 d'octubre, es va haver de suspendre fa dues setmanes per incompareixença de l'advocat de Rubén G. Aquell dia es van produir incidents davant de l'Audiència, quan una trentena d'ultres van irrompre de manera sorpresiva per darrera d'on es concentraven els antifeixistes, produint-se algunes agressions, fet que va agafar desprevinguts a les dues furgonetes de mossos que van haver de demanar suport de la Brigada Mòbil que es va personar al cap d'una estona per fer un cordó que separés els dos grups.

Tot i que el nombre d'ultres que han vingut a donar suport a Alejandro Fernández, ha estat molt menor, aquests s'han citat a tres-cents metres de l'Audiència on havien quedat amb la Brigada Mòbil que els ha escortat encapsulats fins a l'entrada a l'Audiència per Buenaventura Muñoz (banda sud) on s'han quedat durant les més de quatre hores que ha durat el judici. Per la seva banda uns tres cents antifeixistes s'han concentrat a la zona central del Passeig Lluís Companys rodejats d'un ampli dispositiu de la Brigada Mòbil, que ha escorcollat a tots ells i també ha els ha fotografiat i filmat.
 A dins la sala, on han accedit per separat deu antifeixistes i sis ultres acompanyats d'una dotzena de mossos, no s'ha produït cap incident. El Tribunal ha estat presidit per la magistrada Montserrat Comas d'Argemir i i ha format part també del mateix el jutge Santi Vidal, que fa 17 anys va condemnar al propietari de la Lliberia Europa, Pedro Varela en el primer judici a Espanya d'un delicte de negació i apologia de l'Holocaust, i  que ha estat notícia aquesta setmana per la petició que sigui suspés de feina cautelarment per haver participat en la redacció d'una hipotètica constitució catalana. El Fiscal ha sigut Fernando Rodíguez Rey, que exerceix de Fiscal d'Estrangeria de Barcelona .   

NEGUEN HAVER LLENÇAT PEDRES I AMPOLLES, TOT I QUE RUBÈN RECONEIX SER EL QUE DÓNA LA PATADA

El judici ha començat amb la declaració i interrogatori de Rubén G, el qual ha explicat que després de la manifestació de la Plaça Sant Jaume, es va dir per megafonia que s'anés en metro al Poble Nou per manifestar-se davant el concert ultra. Ha negat haver llençat pedres o ampolles, i ha reconegut ser el que, com es veu clarament en les imatges dels telenotícies que s'han visionat,  va donar una patada a Alejandro Fernández quan ja sagnava després haver rebut l'impacte d'objectes al cap. 

Per la seva banda Sergi H, que tant ell com la seva advocada, Begoña Casado, han portat la defensa més preparada i fonamentada, ha negat haver llençat objectes i ha recordat que un cop detingut aquell vespre a comissaria, se li va comunicar que ho estava per desordres públics i danys, però en cap cas se li va dir res que se li atribuís cap delicte de lesions ni l´agressió a Alejandro Fernández. 

Ha explicat que ell només va anar a la manifestació de Plaça Sant Jaume i allà va sentir que en acabar s'anava a protestar davant del concert de Democracia Nacional al Poble Nou, però que ell no va tenir cap paper destacat ni va participar en el llançament d'objectes a Fernández. 

Així ha dit que hi va anar perquè "volia mostrar el meu rebuig a l'acte ultra" i ha recalcat que, més enllà de de les diferències ideològiques amb els nazis, "no estic d'acord amb la violència ni a actuar com ells ho farien". 

 Imatges que s'han visionat al judici on es reconeix a Rubén G donant la patada, però hi ha ghagut disparitats d'opinions si els acusats llencen o no pedres

 Tot seguit ha declarat l'agredit, Alejandro Fernández, que ha explicat que ell era al pis de dalt (el concert es feia al sòtano) al costat de la porta quan van començar els crits dels antifeixistes i els cops a la porta. Ell va intentar aguantar la porta, però la van tirar a terra a cops, patades i pedrades. Llavors ell va veure un grup molt a prop llançant ampolles i pedres, impactant-li dos d'aquest objectes, i se li va acostar l'acusat Rubén G, que instants bans li havia tirat un objecte a la cara, li va donar una forta patada al costat o les natxes. 

A preguntes de perquè inicialment va atribuir el llançament de l'ampolla i de la pedra que li van impactar a la cara a Rubén i, setmanes més tard va atribuir el llançament d'un dels objectes a Sergi H, ha explicat que el dia de l'agressió i els següents estava estabornit, tenia febre i maldecap, i va ser quan en una segona roda de reconeixement li van mostrar a Sergi H, es va adonar o va recordar que aquest li havia llençat un dels objectes.

Aquestes contradiccions de Fernández i el fet que a la minuta i atestats policials de la detenció de Sergi no se li atribuís inicialment l'agressió, ha estat motiu d'una polèmica entre les parts, i ha estat hàbilment esgrimit per la lletrada Begoña Casado per negar la culpabilitat del seu client.  

 Els dos agents dels mossos d'esquadra que han declarat i van intervenir en les detencions han manifestat que Rubén va agredir i llençar objectes a Fernández i que Sergi va tenir un paper dirigent en l'acció.  

L´últim en declarar ha estat el pèrit forense que ha detallat les lesions que ha patit Fernández, l'operació posterior on se li va posar titani i ciment quirúrgic al crani i les seqüeles definitives de tipus estètic que li han quedat a la cara i el cap. 

Un cop escoltats els acusats, testimonis i pèrits, el Fiscal ha rebaixat la petició de pena, inicialment de 5 anys, a tres i mig, considerant que el fet que hagin dipositat part de la indemnització demanada, és un atenuant, i ha destacat que considera que la responsabilitat i autoria és compartida més enllà de que hagin tingut papers diferents. El Fiscal, però, ha incidit en el fet que l'agressió té l'agravan d'odi ideològic tipificat en el Codi Penal.  L'acusació particular exercida per l'advocat d'Alejandro Fernández ha demanat una indemnització de 33.000 euros i 5 anys de presó per tots dos.
Per la seva banda la defensa de Rubén G ha demanat l'absolució, sense cap proposta alternativa pel cas que sigui declarat culpable.  Begoña Casado ha justificat la petició d'absolució de Sergi H en el fet que se li imputa un delicte del que no hi ha proves i que inicialment no se li atribuïa en l'atestat de la detenció i dels fets. Ha fet una al·legat contra la pretensió del Fiscal de que es consideri l'acció que s'atribueix al seu defensat com d'odi ideològic  donat que aquests supòsits  d'incitació a l'odi es van legislar pels qui promouen la violència i discriminació per motius d'origen, raça, religió, etc, no per protegir la persecució de les idees nacionalsocialistes, racistes o feixistes com fa, per ella, els convocats del concert de Democracia Nacional. Casado, tot i demanar l'absolució del seu client, ha proposat que en el cas que sigui declarat culpable, se li imposi una pena d'un any de presó.

    En Sergi H, explicant com ha anat el judici

 

"LA MAJORIA DELS QUE INGRESSEN ARA AL CIE, DEIXANT DE BANDA ELS QUE ARRIBEN DE MELILLA, JA NO SÓN IRREGULARS IDENTIFICATS AL CARRER, SINÓ PERSONES AMB CONDEMNA PER DELICTES A QUI ES PROPOSA SUBSTITUIR-LA PER EXPULSIÓ" Conferència de Fernando Rodríguez Rey, Fiscal d'Estrangeria de Bcn

Si la tipologia majoritària de qui ingressava al CIE de Barcelona de fa cinc anys era d'un home llatinomericà o africà sense papers, que era identificat sortint de treballar o de casa, ara, deixant de banda els vinguts del CETI de Melilla, són homes condemnats a penes inferiors a sis anys de presó i sense permís de residència, als que s'expulsa en compliment de l'article 89 del Codi Penal. Aquesta és una de les dades més significatives de la conferència que va fer divendres  a Barcelona, Fernando Rodríguez Rey, Fiscal Delegat d’Estrangeria de Barcelona, titulada“La problemàtica jurídica i social dels Centres d’Internament d’Estrangers", el el marc del esmorzars de la Fundació ACSAR

A la foto, Miquel Esteve, Comissionat per a la Immigració de l'Ajuntament, el diputat Carles Campuzano, president de la Fundació ACSAR i, dret, el fiscal Fernando Rodíguez Rey.

Per ell els CIE es poden analitzar, valorar, estudiar o criticar des de diversos punts de vista. El vinculat amb la immigració irregular; el dels que estant sense papers són condemnats per diversos delictes i es proposa substituir uns anys de presó per l'expulsió. El de les conseqüències i funcionament com a centres on les persones són privades de llibertat. I també, evidentment, des del punt de vista humà de persones tancades al CIE, que ho van deixar tot per venir a Espanya, en un viatge tranquil i ràpid o en un periple llarg i dramàtic, en busca d'un futur millor i seran expulsats, tenint aquí ja la seva vida, família, feina, o potser són internades patint ja aquí unes situacions extremes, però que en cap cas volen tornar al seu país.

Segons el Fiscal, el 2013 van ingressar al CIE de Barcelona 1.605 homes (les dones van a València), donant-se una ocupació mitja de 121 interns. Va deixar clar que ell no podia valorar si els CIEs eren o no eficaços per fer complir la llei o regular els fluxos migratoris, tot i que amb 5 Centre d'Internament arreu de l'Estat, no hi ingressaven, fos quina fos la voluntat política, més de 8.000 a l'any, molts dels quals provenien dels Centres d'Estància Temporal de Ceuta i Melilla. Aquests són enviats a la Península on gairebé tots surten en llibertat setmanes després, amb ordres d'expulsió inaplicables i que inicialment són acompanyats per alguna associació o ONG.  L'any passat, deixant de banda els centenars que van arribar de Melilla, amb una ordre signada pel jutge d'allà, a Barcelona la policia va fer 1.256 propostes d'ingrés, de les quals la Fiscalia va informar favorablement 850 (un 68%), i negativament a 406, ordenant els jutges l'ingrés de 625, i desentimant-ne 635.  Evidentment la policia acostuma a fer les proposes d'ingrés coneixedora de si el país de l'estranger l'acceptarà o no o de si és possible executar l'expulsió. A nivell d'exemple explicà que Cuba mai acceptar els seus nacional, resultant els cubans inexpulsables, que certs països africans els acceptaven abans en el marc d'acord comercials o d'ajuda espanyola, però ara no, o que en aquest moment cap ciutadà sirià pot ser expulsat cap el seu país.

De la totalitat que van ingressar al CIE de Barcelona, comptant el 509 vinguts del CETI de Melilla i 25 de pasteres a Canàries, van ser expulsats 659, i quedaren en llibertat 759. Dels no expulsats, 101 es van quedar a Espanya en ser reclamats per altres jutjats, entenent el jutge que el reclamava que el procés judicial pendent -com acusat principal o també com a probable testimoni- tenia preminença a l'expulsió per la condemna ja dictada per una altra causa. Segons el Fiscal, el fet que la majoria dels que no provenen de Ceuta siguin persones amb condemnes de presó que es substitueixen per l'expulsió, dóna un perfil de persones més conflictives donat-se, més a més, situacions de tensió entre interns d'un o altre origen.

Es va referir a la tràgica mort d'un intern el desembre passat i als incidents de la nit del 31 de desembre i, sense prejutjar els dos fets,va explicar que ell cada mes visita el CIE i entrevista amb el 10% dels interns escollits per ell, estudiant el seu cas, preguntant-lis quin tracte reben i deixant després que li facin les peticions que desitgin.

Representants de diferents associacions, partits, advocades, o professionals vinculats en la gestió migratòria escoltant al fiscal

 En relació al CIE de Barcelona va enumerar algunes de les deficiències que hi ha observat, i que ell i els dos jutges han demanat que se solventin. Unes són de tipus tècnic, altres de recursos humans, de  mobiliari, dutxes, elements perillosos, manca de fax per afavorir l'arribada de documents als interns, manca de traductors de certes llengües o manca d'assitència psicològica. El fiscal va elogiar la tasca que fa la Creu Roja, els assistents socials i les entitats com Migrestudium o d'altres dins el CIE, i també va agrair el treball de les entitats com Salut i Família que atenen als inexpulsables que queden en llibertat en situació irregular.   

Va explicar que la llei diu que ha d'haver-hi un jutge de control d'estàncies per atendre les queixes, incidents o recursos i peticions dels interns, però que fins octubre de 2011, tècnicament aquesta funció l'havia de fer el jutge de guàrdia d'incidències, cosa que volia dir que cada dia era un jutge diferent, amb el que ningú no en feia un seguiment. Això va canviar el novembre de 2011 quan es va acordar que a Barcelona hi haurien dos jutges d'instrucció que s'anirien tornant. En aquest sentit explicà com que a causa de la manca de reglamentació els jutges i fiscals amb responsabilitat sobre el CIE esdevenien legisladors i reguladors de coses que no haurien de decidir ells i que més a més, el jutge de Barcelona podia imposar unes coses tècniques, materials o humanes en CIE de la Zona Franca totalment diferents a les que imposés el de València O Madrid.  

El Fiscal va celebrar que després de molts anys hi hagués ja un reglament, publicat en el BOE del 15 de març de 2014, si bé en moltes de les millores referents als espais, distribució, atenció i drets que regula es ambigu i diu: "es procurarà que..." o "...sempre i quan sigui possible". Així, a nivell d'exemple, quan diu que les ONG poden visitar i assistir als interns, no deixa clar si han de fer només ajuda assitencial o si poden demanar els expedients i controlar la seva execució.

Després de la seva exposició una quinzena de persones, implicades o vinculades en la gestió migratòria o pertanyents a associacions va debatre amb el fiscal, fent-li nombroses preguntes.

CIE de Barcelona

Artículo 89 de Código Penal.

1. Las penas privativas de libertad inferiores a seis años impuestas a un extranjero no residente legalmente en España serán sustituidas en la sentencia por su expulsión del territorio español, salvo que el Juez o Tribunal, previa audiencia del penado, del Ministerio Fiscal y de las partes personadas, de forma motivada, aprecie razones que justifiquen el cumplimiento de la condena en un centro penitenciario en España.

También podrá acordarse la expulsión en auto motivado posterior, previa audiencia del penado, del Ministerio Fiscal y de las demás partes personadas.

2. El extranjero no podrá regresar a España en un plazo de cinco a diez años, contados desde la fecha de su expulsión, atendidas la duración de la pena sustituida y las circunstancias personales del penado.

3. La expulsión llevará consigo el archivo de cualquier procedimiento administrativo que tuviera por objeto la autorización para residir o trabajar en España.

4. Si el extranjero expulsado regresara a España antes de transcurrir el período de tiempo establecido judicialmente, cumplirá las penas que fueron sustituidas. No obstante, si fuera sorprendido en la frontera, será expulsado directamente por la autoridad gubernativa, empezando a computarse de nuevo el plazo de prohibición de entrada en su integridad.

5. Los jueces o tribunales, a instancia del Ministerio Fiscal y previa audiencia del penado y de las partes personadas, acordarán en sentencia, o durante su ejecución, la expulsión del territorio nacional del extranjero no residente legalmente en España, que hubiera de cumplir o estuviera cumpliendo cualquier pena privativa de libertad, para el caso de que hubiera accedido al tercer grado penitenciario o cumplido las tres cuartas partes de la condena, salvo que previa audiencia del Ministerio Fiscal y de forma motivada aprecien razones que justifiquen el cumplimiento en España.

6. Cuando, al acordarse la expulsión en cualquiera de los supuestos previstos en este artículo, el extranjero no se encuentre o no quede efectivamente privado de libertad en ejecución de la pena impuesta, el Juez o Tribunal podrá acordar, con el fin de asegurar la expulsión, su ingreso en un centro de internamiento de extranjeros, en los términos y con los límites y garantías previstos en la Ley para la expulsión gubernativa.

En todo caso, si acordada la sustitución de la pena privativa de libertad por la expulsión, ésta no pudiera llevarse a efecto, se procederá a la ejecución de la pena originariamente impuesta o del período de condena pendiente, o a la aplicación, en su caso, de la suspensión de la ejecución de la misma o su sustitución en los términos del artículo 88 de este Código.

7. Las disposiciones establecidas en los apartados anteriores no serán de aplicación a los extranjeros que hubieran sido condenados por la comisión de delitos a que se refieren los artículos 312, 313 y 318 bis de este Código.

Real Decreto 162/2014, de 14 de marzo, por el que se aprueba el reglamento de funcionamiento y régimen interior de los centros de internamiento de extranjeros. Publicado en el BOE del 15 de marzo de 2014