Tot havia d'anar bé? Ara que ja començàvem a funcionar com abans de la Covid amb les quarantenes acabades, faltant només la supressió de les mascaretes en interiors, el món no només s'aboca a la pitjor crisi de seguretat, sinó que tenim un líder mundial, Putin, que esmicola tota l'arquitectura de relacions internacionals i amenaça de prémer el botó

                        

Xavier Rius Sant, 12 de març de 2022

Llegir a NacióDigital, NacióManresa

Mai m'ha agradat ni m'he cregut certs comentaris, prediccions o promeses, per a mi sobreactuades, quan s'afirma que un cop es superi una crisi o problemàtica, tot anirà bé, haurem crescut individualment i com a societat i tot serà millor. Després de cada guerra mundial hi havia qui deia que aquella seria la última, perquè la humanitat hauria aprés la lliçó, i ara fa dos anys quan va esclatar la pandèmia, es penjaven cartells i pancartes als balcons amb un arc de Sant Martí amb la frase "Tot anirà bé". 

A mi no m'agradava llavors aquesta predicció, perquè veia com dia a dia moria més i més gent, vides úniques i irrepetibles que morien d'elles soles, sense acomiadar-se dels essers estimats, ni tenir el consol que la seva mort al menys serviria potser per aconseguir el que ara coneixem com immunitat de grup. Per mi aquelles pancartes de “To anirà bé” que veia per Moià i Barcelona eren una falta de respecte pels qui morien i pels seues essers estimats. També hi havia qui deia que la pandèmia era l'últim avís de la mare Terra advertint-nos que si no canviàvem de model de vida, la Humanitat desapareixeria. I a mida que les onades de la pandèmia eren menys letals amb bona part de la població vacunada, s'aixecaven veus catastrofistes anunciant una època de fam a Europa, segons uns a causa dels problemes de transport marítim, la falta de microxips i una apagada elèctric i digital de tot que aquest apocalíptics predeien, o potser, segons altres, per un nou virus o plaga que s'expandiria per la Terra a la vegada que s'implementés el 5G. Prediccions que defensava molta gent seguidora de les teories conspiranoiques i dels antivacunes. 

I mira per on, ara que ja començàvem a funcionar com abans de la Covid, dissabte es va poder celebrar a Moià el Carnestoltes amb la normalitat que es feia abans, amb les quarantenes acabades, faltant només la supressió de les mascaretes en interiors, el món no només s'aboca a la pitjor crisi de seguretat, sinó que tenim un líder mundial, Putin, que esmicola tota l'arquitectura de política de seguretat i relacions internacionals i amenaça de prémer el botó nuclear si no se li permet fer Rússia gran de nou. Pensàvem que després del parèntesis de Trump, en que un malalt mental que volia fer Amèrica Gran, i podia prémer el boto nuclear, el món multipolar tornava a la seva normalitat, i mentre a Trump es dubtós que els seus generals li haguessin permès fer-ho, Vladimir Putin porta la guerra al cor d'Europa, provoca el major desplaçament de refugiats des de la Segona Guerra Mundial i ens diu que si no li permetem fer Rússia gran de nou amb Ucraïna, Bielorússia, Moldàvia i Geòrgia, i suprimir unes llibertats i valors que també la majoria de ciutadans d'aquest països havien fet seus, ens hem de preparar pel pitjor. I de moment Europa es prepara per una gran inflació que esmicola tots els plans de recuperació post Covid.

Jo sí que pensava que una part de les esquerres de les que provinc, que aquestes últimes dècades havien aprés a pensar sense dogmatismes, que potser a pobles agredits calia ajudar a defensar-se de vulneracions dels drets humans i d'agressions militars, com va passar a Bòsnia o al Kurdistan. I que a l'igual que consideraven correcte que s'armés als kurds que patien el setge de l'Estat Islàmic i de Bashar Al Assad a Síria, s'entendria que ara cal armar a Ucraïna. Però veig amb tristor que molts del que considerava dels meus, tenen el pensament crític rovellat. I mentre fa dos anys defensaven que el Frente Polisario tornés a la guerra i se'ls armés per poder negociar en peu d'igualtat o idolatraven les brigades de dones kurdes que a Rojava es defensaven amb armes proporcionades, per cert, per Estats Units, dels assassins de l'Estat Islàmic i del règim de Bashar Al Assad, ara davant la invasió d'Ucraïna s'oposen a que se'ls hi doni armes. Potser no són conscients que Europa hem tornat a un escenari com el del setembre de 1938, quan per no contradir ni fer enfadar més Hitler, el Regne Unit i França van signar amb Alemanya el acords de Munic.

Xavier Rius Sant, periodista

Vox realiza este fin de semana en Madrid su Fiesta "Viva 21", en la que Abascal presentará su "Agenda España" en contraposición a la Agenda 2030 de las ONU. Actuará el rapero negacionista G.Babe, que interpretará sus temas anti vacunas como el de su vídeoclip "Los días finales" en el que canta "lucharé hasta el final como en Berlín" y se escucha la voz del negacionista del Holocausto, Pedro Varela, denunciando la conspiración mundialista y farmaceútica

Este sábado y domingo Vox realizará en el recinto ferial Ifema de Madrid, su Fiesta multitudinaria Viva España 21, La España En Pie. No se trata de un nuevo Vistalegre, dado que a diferencia de los tres eventos y congresos que Vox realizó allí estos tres años, no se ha planteado ninguna modificación de estatutos ni nombramiento de cargos para que sean aprobados por aclamación a la búlgara. Es sencillamente un fin de semana de actos políticos y culturales que tendrán su epicentro en la intervención de Santiago Abascal domingo a medidodía, en la que presentará su Agenda España en contraposición de la Agenda 2030 de Naciones Unidas.

Este evento se celebra en un momento en que Vox desancomplejadamente ha asumido las tesis antivacunas y anti pasaporte Covid, sabiendo que hay millones de españoles que niegan a vacunarse y asumen con más o menos matices la teorías conpiroparanoicas de la pandemia que ven en la presión por vacunarse la mano negra de poderes oscuros. Negativa a vacunarse y al pasaporte Covid muy extendida en personas de todo el abanico ideológico. Si Vox supo ganarse con éxito en votos de sectores dispares discrepantes a las políticas de género o la prohibición de los toros,  ahora desea atraerse esa amalgaba transeversal de esotericos, ecologistas iluminados, ex simpatizantes de extrema izquierda y conspiranoicos que ven la mano negra de Soros y los lobies farmaceúticos detrás de la pandemia. 

Después que la diputada Macarena Olona publicara ingenuamente en Twitter en julio una foto suya vacunándose, fueron muchas las voces se alzaron en el entorno de Vox en contra de la vacunación. Desde entonces los diputados de Vox se niegan a afirmar si se han vacunado o no, posicionándose el partido contra la vacunación obligatoria y la imposición del pasaporte Covid para entrar en determinados recintos. Si hace diez meses Vox y su entorno de comunicadores ultras se sumaron al rechazo a las restricciones y cierres de actividades, ahora con Santiago Abascal a la cabeza, avalan las campañas contra la vacunación y las restricciones de acceso a quienes no se hayan vacunado.   

La polémica por la defensa de Vox a la negativa a vacunarse tomó más notoriedad con la entrevista del 17 de septiembre que le hizo el periodista Federico Jiménez Losantos, hasta entonces cercano a Vox. Losantos  preguntó a Abascal  si se había vacunado. "No voy a contestar a esa pregunta", le replicó Santiago Abascal, algo molesto. "Yo me niego a declarar sobre un asunto de salud en público", afirmó mientras se caía del caballo y se indignava Losantos, ferviente partidario de la vacunación. Y desde entonces diversos diputados de Vox profesionales de la sanidad como Ignacio Garriga o la diputada en el Parlament de Catalunya, María Elena García Fuster, han defendido la libertad a no vacunarse y se han posicionado contra el pasaporte Covid y las restricciones.

ACTUARÁ EL RAPERO G.BABE QUE EN SU VIDEOCLIP ALABA LA LUCHA DE HITLER Y REPRODUCE UN DISCURSO DEL EDITOR NAZI, PEDRO VARELA

Y para dejar clara esta posición, el sábado a las 20 horas, actuará en la fiesta de Viva 21 en Ifema el rapero G.Babe el cual canta contra el nuevo orden mundial, el globalismo y la vacunación obligatoria. En su nuevo tema "Los días finales" ha cruzado líneas rojas, ya que en el minuto 2,21 canta que "lucharé hasta el final como en Berlín", glorificando la resistencia de Hitler ante los aliados. 

La canción acaba con un discurso de fondo del editor negacionista del Holocausto, Pedro Varela, a partir del minuto 4.15 del videoclip. Varela dice"Quién domina el lenguaje domina también el pensamiento, cuando las naciones entren decadencia habrá una gobernaza mundial... Una autoridad que nos dirá cuantas vacunas nos hemos de poner... Ahora depués de implementar dos vacunas para cada persona Fayser ya ha dicho que hay que poner otra vacuna en otoño y el año que vien dirá que hay que poner un par de vacunas más. Exactamente igual que con los ordenadores de Microsoft. Cada año tienes que comprar un programa anivirus porque el programa antivitus del año pasado ha quedado obsoleto... La industria farmaceútica forma parte  de este conglomerado por la gobernaza mundial"

(A partir del minuto 4,15 del videoclip se escucha la voz del editor neonazi, Pedro Varela, y en el 2,21  el rapero canta "lucharé hasta el final como en Berlín")

 

 

Tras este tuit, Vox rectificó y se negó a informar si sus diputados se vacunaban y el partido apoya la el derecho a negarse a vacunar.

ADÉU A LES VEGUERIES. la Generalitat va dir fa un mes que la desescalada en la que ara estem segurament no seria ni per municipis, ni comarques, ni per zones sanitàries. Potser seria per vegueries. Un divisió administrativa medieval recuperada l'any 1937

                                                    

Xavier Rius Sant, 29 d'abril de 20121, NacióDigital-NacióManresa

Una de les conseqüències de l'any llarg que portem de restriccions de mobilitat i confinaments canviants, és l'exercici mental de conèixer les divisions territorials administratives de Catalunya, de vegades aplicades amb sentit comú, de vegades amb una literalitat que per persones que viuen o treballen en terra de frontera, es veien abocats infringir la normativa si posaven un peu fora de casa en direcció equivocada.

Vaig treballar més de vint anys de professor de geografia i història i ciències socials a centres públics de primària i secundària de la segona ciutat de Catalunya, L'Hospitalet de Llobregat, i m'adonava que molts alumnes i moltes famílies no tenien clar que vivien en una ciutat diferent a Barcelona. L'expressió "aquesta tarda anem a Barcelona" era utilitzada amb el mateix sentit per un veí de Collblanc d'una banda de la Riera Blanca que administrativament era barri de Sants de Barcelona, que pels de l'altra que eren de L'Hospitalet. Vaig treballar molts anys al barri de Pubilla Cases i Can Vidalet, que alguns carrers fan de separació amb Esplugues, i si preguntaves als alumnes i fins i tot a alguns professors, a quina comarca estaven, et deien al Baix Llobregat, quan L'Hospitalet pertany al Barcelonès. Pau Vila va fer la divisió de comarques preguntant a cada poble on anaven a mercat, i ara potser la pregunta seria a quina zona comercial va la majoria els dissabtes. 

Mentre a la resta d'Espanya es confinaven per províncies, a Catalunya ho vam fer per zones sanitàries. I aquí es van trobar alguns que la seva zona no coincidia ni amb la comarca ni la província. Per exemple part nord del Maresme pertany a la zona sanitària de Girona. Després ens van confinar per comarques i el Moianès, comarca nova i petita, s'adonava que per comprar uns texans o unes sabatilles esportives o un telèfon mòbil, s'havia de buscar l'excusa d'anar al metge o per alguna gestió a Vic o Manresa i aprofitar-ho. I quan fa onze mesos permetien sortir a caminar o fer esport dins del municipi, a pobles com Navarcles o l'Estany, descobrien que a la que caminaven un quilòmetre, ja havien sortit del municipi i podien ser multats. Resultava que aquell bosc i camps "nostres" on tota la vida s'hi ha anat moltes tardes a passejar, ja no eren nostres. No sé com s'ho feien a Badia del Vallès, amb una extensió de 0'9 km2, si demanaven ajuda al seu veí universal, Antonio Díaz, el Mago Pop, per desafiar les lleis de l'espai sense creuar la frontera que tenien al darrera dels contenidors d'escombraries. 

Al mes de juny es van agrupar en una les tres zones sanitàries de l'Àrea de Barcelona, és a dir des de Sitges fins a mig Maresme, i els dos Vallesos, descongestionant l'àrea urbana continua barcelonina. Els que estem federats, com jo en un grup de muntanya hi han hagut monuments que ens podíem moure per fer esport per tot Catalunya i altres que només pel municipi o la zona sanitària. Amb l'últim confinament comarcal, si no t'entrenaves per una competició oficial, no es podia sortir de la comarca. I els ciclistes de Barcelona col·lapsaven la carretera de Vallvidrera, anant després cap el Tibidabo, tornant per l'Arrabassada, generant-se unes situacions d'absoluta perillositat amb els vehicles i gent caminant pels vorals. I les imatges de les platges de Barcelona abarrotades parlaven per sí soles. El tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, no es cansava de demanar que s'obrís Barcelona i es pogués anar a les platges del Prat, Castelldefels i Gavà que estaven buides. 

 

El Govern de la Generalitat va dir fa un mes que la desescalada en la que ara estem segurament no seria ni per municipis, ni comarques, ni per zones sanitàries, ni per províncies. Potser seria per vegueries. Un divisió administrativa medieval recuperada a finals de l'any 1937, després de derogar les nou regions aprovades el 1936, de les que la Catalunya Central amb Manresa com a capital era la setena, i d'aquí ve el nom del dirari Regió 7. El Parlament de Catalunya va recuperar les vegueries amb una llei de 2010, modificada l'any 2017, que mai s'ha aplicat, i en part congelada per la sentència de l'Estatut. Divisió que tampoc correspon a la divisió administrativa actual de la Generalitat, que fa que un docent o la família d'un alumne que ha de fer una gestió al Departament d'Ensenyament, si treballa o estudia a Centelles ha d'anar a Manresa, però si ho fa a Aiguafreda ha d'anar a Mataró.

Un servidor que tinc fama de friki dels mapes, aquest any molta gent em preguntava si l'endemà o el dissabte podia anar a tal lloc, o per on passar sense sortir de la comarca o divisió vigent aquells dies, i fins i tot per on podia fer-ho, fent trampes. Reconec que més enllà que a mi el carnet de premsa m'ha permès una relativa mobilitat, havent de fer sovint el full d'autorresponsabilitat, algunes vegades mirant el mapa, em recordava a mi mateix l'any 1997 a la Bòsnia dividida en tres zones o el 1999 i 2000 a Kosovo, mirant per on havia de passar per no creuar les línies o creuar-les on hi hagués un checkpoint fàcil de creuar. Ara pensava que m'hauria d'estudiar les vegueries, tot i que en meu entorn crec que seria molt fàcil i en tindria prou amb la de Barcelona i la Catalunya Central, amb el Moianès a la Catalunya Central, sent terra de frontera.