Si la tipologia majoritària de qui ingressava al CIE de Barcelona de fa cinc anys era d'un home llatinomericà o africà sense papers, que era identificat sortint de treballar o de casa, ara, deixant de banda els vinguts del CETI de Melilla, són homes condemnats a penes inferiors a sis anys de presó i sense permís de residència, als que s'expulsa en compliment de l'article 89 del Codi Penal. Aquesta és una de les dades més significatives de la conferència que va fer divendres a Barcelona, Fernando Rodríguez Rey, Fiscal Delegat d’Estrangeria de Barcelona, titulada“La problemàtica jurídica i social dels Centres d’Internament d’Estrangers", el el marc del esmorzars de la Fundació ACSAR
A la foto, Miquel Esteve, Comissionat per a la Immigració de l'Ajuntament, el diputat Carles Campuzano, president de la Fundació ACSAR i, dret, el fiscal Fernando Rodíguez Rey.
Per ell els CIE es poden analitzar, valorar, estudiar o criticar des de diversos punts de vista. El
vinculat amb la immigració irregular; el dels que estant sense papers
són condemnats per diversos delictes i es proposa substituir uns anys de
presó per l'expulsió. El de les conseqüències i funcionament com a
centres on les persones són privades de llibertat. I també, evidentment,
des del punt de vista humà de persones tancades al CIE, que ho van deixar tot per venir a
Espanya, en un viatge tranquil i ràpid o en un periple llarg i dramàtic, en busca d'un futur millor i seran expulsats, tenint aquí ja la
seva vida, família, feina, o potser són internades patint ja aquí unes situacions extremes, però que en cap cas volen tornar al seu país.
Segons el Fiscal, el 2013 van ingressar al CIE de Barcelona 1.605 homes (les dones van a València), donant-se una ocupació mitja de 121 interns. Va deixar clar que ell no podia valorar si els CIEs eren o no eficaços per fer complir la llei o regular els fluxos migratoris, tot i que amb 5 Centre d'Internament arreu de l'Estat, no hi ingressaven, fos quina fos la voluntat política, més de 8.000 a l'any, molts dels quals provenien dels Centres d'Estància Temporal de Ceuta i Melilla. Aquests són enviats a la Península on gairebé tots surten en llibertat setmanes després, amb ordres d'expulsió inaplicables i que inicialment són acompanyats per alguna associació o ONG. L'any passat, deixant de banda els centenars que van arribar de Melilla, amb una ordre signada pel jutge d'allà, a Barcelona la policia va fer 1.256 propostes d'ingrés, de les quals la Fiscalia va informar favorablement 850 (un 68%), i negativament a 406, ordenant els jutges l'ingrés de 625, i desentimant-ne 635. Evidentment la policia acostuma a fer les proposes d'ingrés coneixedora de si el país de l'estranger l'acceptarà o no o de si és possible executar l'expulsió. A nivell d'exemple explicà que Cuba mai acceptar els seus nacional, resultant els cubans inexpulsables, que certs països africans els acceptaven abans en el marc d'acord comercials o d'ajuda espanyola, però ara no, o que en aquest moment cap ciutadà sirià pot ser expulsat cap el seu país.
De la totalitat que van ingressar al CIE de Barcelona, comptant el 509 vinguts del CETI de Melilla i 25 de pasteres a Canàries, van ser expulsats 659, i quedaren en llibertat 759. Dels no expulsats, 101 es van quedar a Espanya en ser reclamats per altres jutjats, entenent el jutge que el reclamava que el procés judicial pendent -com acusat principal o també com a probable testimoni- tenia preminença a l'expulsió per la condemna ja dictada per una altra causa. Segons el Fiscal, el fet que la majoria dels que no provenen de Ceuta siguin persones amb condemnes de presó que es substitueixen per l'expulsió, dóna un perfil de persones més conflictives donat-se, més a més, situacions de tensió entre interns d'un o altre origen.
Es va referir a la tràgica mort d'un intern el desembre passat i als incidents de la nit del 31 de desembre i, sense prejutjar els dos fets,va explicar que ell cada mes visita el CIE i entrevista amb el 10% dels interns escollits per ell, estudiant el seu cas, preguntant-lis quin tracte reben i deixant després que li facin les peticions que desitgin.
Representants de diferents associacions, partits, advocades, o professionals vinculats en la gestió migratòria escoltant al fiscal
En relació al CIE de Barcelona va enumerar algunes de les deficiències que hi ha observat, i que ell i els dos jutges han demanat que se solventin. Unes són de tipus tècnic, altres de recursos humans, de mobiliari, dutxes, elements perillosos, manca de fax per afavorir l'arribada de documents als interns, manca de traductors de certes llengües o manca d'assitència psicològica. El fiscal va elogiar la tasca que fa la Creu Roja, els assistents socials i les entitats com Migrestudium o d'altres dins el CIE, i també va agrair el treball de les entitats com Salut i Família que atenen als inexpulsables que queden en llibertat en situació irregular.
Va explicar que la llei diu que ha d'haver-hi un jutge de control d'estàncies per atendre les queixes, incidents o recursos i peticions dels interns, però que fins octubre de 2011, tècnicament aquesta funció l'havia de fer el jutge de guàrdia d'incidències, cosa que volia dir que cada dia era un jutge diferent, amb el que ningú no en feia un seguiment. Això va canviar el novembre de 2011 quan es va acordar que a Barcelona hi haurien dos jutges d'instrucció que s'anirien tornant. En aquest sentit explicà com que a causa de la manca de reglamentació els jutges i fiscals amb responsabilitat sobre el CIE esdevenien legisladors i reguladors de coses que no haurien de decidir ells i que més a més, el jutge de Barcelona podia imposar unes coses tècniques, materials o humanes en CIE de la Zona Franca totalment diferents a les que imposés el de València O Madrid.
El Fiscal va celebrar que després de molts anys hi hagués ja un reglament, publicat en el BOE del 15 de març de 2014, si bé en moltes de les millores referents als espais, distribució, atenció i drets que regula es ambigu i diu: "es procurarà que..." o "...sempre i quan sigui possible". Així, a nivell d'exemple, quan diu que les ONG poden visitar i assistir als interns, no deixa clar si han de fer només ajuda assitencial o si poden demanar els expedients i controlar la seva execució.
Després de la seva exposició una quinzena de persones, implicades o vinculades en la gestió migratòria o pertanyents a associacions va debatre amb el fiscal, fent-li nombroses preguntes.
CIE de Barcelona
Artículo 89 de Código Penal.
1. Las penas privativas de libertad inferiores a
seis años impuestas a un extranjero no residente legalmente en España
serán sustituidas en la sentencia por su expulsión del territorio
español, salvo que el Juez o Tribunal, previa audiencia del penado, del
Ministerio Fiscal y de las partes personadas, de forma motivada,
aprecie razones que justifiquen el cumplimiento de la condena en un
centro penitenciario en España.
También podrá acordarse la expulsión en auto
motivado posterior, previa audiencia del penado, del Ministerio Fiscal y
de las demás partes personadas.
2. El extranjero no podrá regresar a España en un
plazo de cinco a diez años, contados desde la fecha de su expulsión,
atendidas la duración de la pena sustituida y las circunstancias
personales del penado.
3. La expulsión llevará consigo el archivo de
cualquier procedimiento administrativo que tuviera por objeto la
autorización para residir o trabajar en España.
4. Si el extranjero expulsado regresara a España
antes de transcurrir el período de tiempo establecido judicialmente,
cumplirá las penas que fueron sustituidas. No obstante, si fuera
sorprendido en la frontera, será expulsado directamente por la autoridad
gubernativa, empezando a computarse de nuevo el plazo de prohibición
de entrada en su integridad.
5. Los jueces o tribunales, a instancia del
Ministerio Fiscal y previa audiencia del penado y de las partes
personadas, acordarán en sentencia, o durante su ejecución, la expulsión
del territorio nacional del extranjero no residente legalmente en
España, que hubiera de cumplir o estuviera cumpliendo cualquier pena
privativa de libertad, para el caso de que hubiera accedido al tercer
grado penitenciario o cumplido las tres cuartas partes de la condena,
salvo que previa audiencia del Ministerio Fiscal y de forma motivada
aprecien razones que justifiquen el cumplimiento en España.
6. Cuando, al acordarse la expulsión en cualquiera
de los supuestos previstos en este artículo, el extranjero no se
encuentre o no quede efectivamente privado de libertad en ejecución de
la pena impuesta, el Juez o Tribunal podrá acordar, con el fin de
asegurar la expulsión, su ingreso en un centro de internamiento de
extranjeros, en los términos y con los límites y garantías previstos en
la Ley para la expulsión gubernativa.
En todo caso, si acordada la sustitución de la pena
privativa de libertad por la expulsión, ésta no pudiera llevarse a
efecto, se procederá a la ejecución de la pena originariamente impuesta o
del período de condena pendiente, o a la aplicación, en su caso, de la
suspensión de la ejecución de la misma o su sustitución en los
términos del artículo 88 de este Código.
7. Las disposiciones establecidas en los apartados
anteriores no serán de aplicación a los extranjeros que hubieran sido
condenados por la comisión de delitos a que se refieren los artículos
312, 313 y 318 bis de este Código.
