MOSSOS FA PÚBLICA LA DETENCIÓ DE 4 MEMBRES DE CUSOS QUE EXTORSIONAVEN PER PAGAR LA DEFENSA DELS JUTJATS PEL CAS STROIKA. Un dels ara empresonats seria Alberto F. F, que a les 12 primeres sessions del judici va anar-hi en llibertat, però divendres va entrar esposat. No es va fer públic abans per evitar que les defenses al·leguessin muntatge per condicionar al tribunal

En l'última sessió de judici per l'atac neonazi d'Stroika celebrada el divendres passat (clica),  va haver-hi un detall que va passar gairebé inadvertit. Si des del primer dia hi havia deu acusats en presó preventiva i sis en llibertat, a la sessió de divendres en la que els advocats que faltaven van fer el seu informe demanant l'absolució, i els acusats que ho van desitjar, van poder dir l'última paraula, un dels que estava en llibertat, Alberto F. F, veí de Tarragona, va semblar que entrava i sortia de la sala custodiat per la policia esposat. Alberto F va ser un dels que enlloc d'aprofitar l'última paraula per defensar la seva inocència es va limitar a dir que es ratificava en el que havia declarat a preguntes del seu advocat.

Segons han fet públic aquest matí els mossos d'esquadra, dimarts de la setmana passada -8 de juliol- la Unitat Central de Segrestos i Extorsions va detenir quatre persones a Tarragona i Terrassa membres dels CUSOS per extorsió i agressions amb el fi d'obtenir diners per pagar les indemnitzacions i els advocats dels encausats. Dos d'aquestes persones són a la presó, un del quals seria Alberto F.F. Si bé la nota de mossos no aclareix els advocats de quins detinguts es pretenien pagar pagar amb les extorsions, en el judici han actuat quatre advocats d'ofici i, entre els contractats, hi ha tres penalistes de primer nivell amb minuta habitualment alta, com Carles Monguilod, Berta del Castillo i Fc Ll Bonatti.

 El fet que el tribunal de la Secció Tercera de l'Audiència, que ha celebrat el llarg judici per l'atac d'Stroika, ha sigut molt garantista, fa pensar que mossos no ha fet públic fins després de la fi del judici aquestes detencions i empresonaments que confirmarien, al menys el delicte d'organització criminal i associació il·lícita, per evitar que les defenses denunciessin un muntatge extratemporani, un cop realitzada ja la fasse de proves, per condicionar al tribunal. 

  LES INVESTIGACIONS S'INICIEN SIS SETMANES ABANS DEL JUDICI

Segons la nota feta públic pels mossos la investigació es va iniciar el dia 24 d’abril d’enguany quan els Mossos van tenir coneixement que un veí de Tarragona estava patint unes extorsions continuades per part d’un grup d’ideologia nazi que actuava sota el nom de CUSOS. Es tractava, segons els mossos, d’unes extorsions molt violentes en les quals, en un dels casos, van trencar-li el timpà d’una oïda a la víctima. Tot i que la víctima no ho va denunciar, el centre hospitalari on va ser atès va informar a la policia dels fets, seguint així el protocol establert en casos d’agressions.

La víctima anava assumint tots els pagaments que li exigien però, quan no els va poder afrontar, les amenaces es van materialitzar i van començar les pallisses i les agressions físiques. En total va arribar a pagar 2.500 euros però segons les investigacions n’havia de pagar 5.000 més.

Les primeres gestions d’investigació d'aquesta Unitat de Segrestos i Extorsions van permetre comprovar  que es tractava d’un grup vinculat amb el nazisme, molt violent i que simpatitzaven amb diversos grups radicals de seguidors d’equips de futbol de la lliga espanyola, setze membres de la mateixa estaven imputats per l'atac d'Stroika a Manresa que s'anava a jutjar les properes setmanes.

La finalitat de les extorsions era presumptament, segons la nota dels mossos, la de finançar la defensa de part dels membres del grup. I és que actualment deu integrants (més un dels que van ingressar dijous després de passar a disposició judicial) es troben a presó acusats d’una temptativa d’assassinat ocorreguda el 23 de març de 2012 a Manresa, possessió armes prohibides, agressions amb l'agravant d'odi ideològic i associació il·lícita. I, com ja vaig informar, el judici es va estar a punt de suspendre el primer dia, en aportar els acusats 97.000 euros per indemnitzar les víctimes, declarant-se tots culpables si s'imposava una pena no superior a deu anys, pacte que va rebutjar la Fiscalia.

El judici va quedar vist per sentència i l'absolució o condemna dependrà de si el tribunal accepta les impugnacions del advocats a les declaracions inculpatòries de 5 al jutjat de Manresa, que al judici han dit que les van fer sota coacció d'agents responsables de la investigació presents en la sala del jutge,  i les impugnacions de les escoltes telefòniques.

Llegir nota d'avui de Mossos d'Esquadra informant de les noves detencions per extorsió per pagar advocats

 Material incauaut en aquesta operació policial

    Llegir crònica 1a sessió, intent de pacte de declara-se culpables si s'imposaven penes de menys de 10 anys i escrit d'acusació amb relat dels fets

Crònica de la 2a sessió. La festa infantil a la que la meitat no van arribar.

Crònica 3a sessió. Parlen les víctimes

Llegir informació 4a sessió. Fiscalia i mossos diu que són un grup estructurat

Crònica 5a sessió del judici. "Es una organització violenta amb cúpula i cadells"

Llegir 6a sessió judici: "Va ser una acció inusual, cosa que va fer pensar que van venir de fora"

7a sessió. Els mòbils dels acusats, molt actius abans i després, ubicats prop d'Stroika van estar en silenci els minuts de l'agressió
Crònica de la 8a sessió. Converses telefòniques desagradables, i manca d'adn a les barres i bengales

Llegir crònica 9 sessió
Desena sessió. El fiscal demana condemna també per associació il·lícita
Onzena sessió. Torn dels advocats Bonatti, Oriente i Tarragó. No ho van fer ultres, i és un muntatge per incrimnar al MSR

STROIKA, L'ADVOCAT FERNADO ORIENTE DIU QUE S'IMPUTA A DOS EX MILITANTS DEL MSR PER JUSTIFICAR LA TEORIA QUE ÉS UN VENJANÇA PER L'AGRESSIÓ A L'ALEX FERNÁDEZ. Per F Ll Bonatti l'atac no el va haver de fer necessàriament ultradretans

A la sessió d'avui del judici per l'atac nazi d'Stroika -la onzena-, després que l'advocat de l'acció popular de la Xarxa europea contra els crims d'odi, ha fet el seu informe demanat les mateixes penes que la fiscalia i les acusacions particulars, han intervingut els tres primers advocats dels onze que defensen als setze acusats. S'ha de sir que hi ha destacats penalistes com el gironí Carles Monguilod, l'expert en lluita contra el blanqueig de capitals, Fc Lluis Bonatti, o la prestigisosa penalista Berta del Castillo. Hi ha també dos advocats defensors habituals de militants ultres, con Fernando Oriente i Wenceslao Tarragó,i també cinc advocats designats d'ofici.

El primer advocat en intervenir ha estat Bonatti  (a la foto de sobre en una compareixença al Parlament), defensor de Javier C M, que es considerat el cap del grup. Bonatti ha defensat que no està acreditat que els atacants fossin  necessariament neonazis ni d'ultradretra, afirmant que per ell el que va passar és que va ser una baralla de bandes. Un cop decidit pels mossos  que havien de ser d'ultradreta, s'ha buscat els skins que eren més a prop sopant al Pont de Vilomara, i a partir d'aquí construir una teoria per implicar-los.  I ha negat la validesa com a prova de les geolocalitzacions dels telèfons mòbils en base al pèrit que va declarar a petició d'ell, segons el qual no es pot acreditar que fossin prop de la sala Stroika a l'hora dels fets. Pel que fa al delicte d'associació il·lícita ha rebatut també l'argumentació del fiscal i les acusacions.

Després ha intervingut l'advocat Wenceslao Tarragó el qual ha rebatut la validesa de les declaracions dels quatre acusats i del menor que van reconeixer els fets al jutjat de Manresa i aquí ho han negat tot, donat que segons ell "només s'ha de tenir en compte el que queda acreditat durant el judici oral". I ha tornat a rebutjar la validesa del que alguns van declarar al jutjat donat que, segons ell, hi havia mossos d'esquadra coaccionant als deteninguts. Ha  tornat a insitir que el telèfon que s'atribueix a un del seus defensats Genís V P, no és d'ell i ha demanat que no es tinguin en compte les escoltes telefòniques donat que es van fer sense garanties ni motivació suficient. I pel que fa a l'associació il·licita ha negat que se'ls pugui condemnar, ni el cas que es demostrés que haguessin comés l'atac d'Stroika, per ser una associació haurien d'haver fet en el temps més delictes.

Per la seva banda Fernado Oriente, defensor dels que van ser interceptats per la Guàrdia Civil entre Igualada i Manresa, i segons les declaracions fetes al jutjat i ara negades, van decidir no participar en haver estat reconeguts com a militants ultradretans del MSR, la imputació d'aquests es la coartada necessària de la policia per poder argumentar que l'atac va ser la resposta a l'atac del 12 d'octubre de 2011 a un concert de Democracia Nacional al Poble Nou, atacat a pedrades per antifeixistes, on va resultat ferit al cap (porta una placa de titani) l'ex dirigent del MSR, Alejandro Fernández. 

Curiosament Tarragó s'ha referit als seus defensats com a "ex militants" del MSR. I és que la vinculació del MSR en aquests fets ha incomodat a la direcció del partit.

Oriente també porta la defensa d'Ana M, parella de Javier Cirera, a qui s'atribueix tasques d'informació i vigilància de la sala Stroika prèvia a l'atac i que seria qui va avisar als que eren esperant a Terrassa que ja podien venir cap a Manresa en haver arribat els cantants de Non Servium, que sembla que eren als qui es volia agredir. Oriente ha negat que Ana M fes cap tasca de vigilància, més quan aquella tarda, segons ell, estava amb el fill. 

Oriente ha conclòs dient que el que es pretén és condemnar a 16 persones per les seves idees o vinculacions a grups d'ultradreta.  El judici continuarà dilluns i divendres de la propera setmana amb la intervenció dels vuit advocats que falten i l´última paraula dels acusats.
 Personalment penso que la condemna o absolució dependrà de si s'accepten les intervencions telefòniques com a prova i si es pren en consideració o no el que van declarar cinc d'ells al jutjat. 

SÓC OBJECTIU?
Alguns encausats se m'han queixat amb paraules de vegades amables, de vegades insultats, que no sóc objectiu i m'ho invento tot. També m'ho han dit alguns familiars. A algunes de les  persones de les que es parla a les escoltes telefòniques i no estan al banc dels acusats, jo els hi he comunicat el que es deia d'ells i del que jo publicaria. Uns m'han agraït que els informés prèviament de publicar-ho que ells sortien a les converses intervingudes, altres s'han enfadat amb mi.

Negar-se a respondre a les preguntes del fiscal i acusacions i haver-se limitat en tot el judici a explicar en dos minuts a preguntes del seu advocat que van anar a la festa d'un nen al Pont de Vilomara, a la que la meitat es van perdre i l'altra meitat va arribar, és un dret dels 16 acusats. Sí, els encausats tenen dret a no declarar i a no respondre a les preguntes de fiscalia i acusacions i de respondre en només 2 minuts al seu advocat. Llavors jo, sense saber la seva versió, explico el que diuen pèrits, testimonis, mossos, i els seus advocats. No declarar té el risc de que no es pugui conèixer la versió de qui no declara o no respon a les preguntes. 
Si algú me la vol explicar, encantat de reproduir-la aquí!

 Llegir crònica 1a sessió, intent de pacte de declara-se culpables si s'imposaven penes de menys de 10 anys i escrit d'acusació amb relat dels fets

Crònica de la 2a sessió. La festa infantil a la que la meitat no van arribar.

Crònica 3a sessió. Parlen les víctimes

Llegir informació 4a sessió. Fiscalia i mossos diu que són un grup estructurat

Crònica 5a sessió del judici. "Es una organització violenta amb cúpula i cadells"

Llegir 6a sessió judici: "Va ser una acció inusual, cosa que va fer pensar que van venir de fora"

7a sessió. Els mòbils dels acusats, molt actius abans i després, ubicats prop d'Stroika van estar en silenci els minuts de l'agressió
Crònica de la 8a sessió. Converses telefòniques desagradables, i manca d'adn a les barres i bengales

Llegir crònica 9 sessió. Informe del fiscal que demana condemna exemplar
Desena sessió. El fiscal demana condemna també per associació il·lícita

"VA SER UNA ACCIÓ INUSUAL EXECUTADA AMB PRECISSIÓ, COSA QUE VA FER PENSAR QUE HAVIEN VINGUT D'ALTRES LLOCS", DIU EL MOSSO SECRETARI DE LA INVESTIGACIÓ. ELS ADVOCATS QÜESTIONEN DE NOU LES GEOLOCALITZACIONS I INTENTEN MINIMITZAR LES FERIDES CRANEO ENCEFÀLIQUES DE LA VÍCTIMA. Surten a debat fragments de les escoltes on apareixen Jordi de La Fuente i comentaris sobre l'agressió a Alberto de PxC de L'Hospitalet

La sisena sessió del judici per l'atac neonazi d'Stroika del 23 de març, ha continuat amb la declaració del cap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra que ha portat la instrucció i investigació del cas, el qual ha hagut de suportar l'interrogatori exhaustiu dels 11 advocats defensors, i després amb la declaració i interrogatori per part de les defenses de l'agent d'Informació que ha fet de secretari de la instrucció.

També han declarat els pèrits forenses que han valorat les ferides de les víctimes, la salut mental d'un encausat, i han hagut de respondre a si un encausat, que tenia lesions en un mà, estava en condicions de participar en l'agressió. 

El punt surrealista l'ha posat l'advocada Berta del Castillo -defensora de Jorge H F- que quan han comparegut els pèrits que han valorat el cost dels danys del cotxe on van llençar una bengala amb els ocupants dins, després d'intentar obtenir respostes que pugessin rebaixar els danys a menys de 400 euros -imagino per aconseguir una qualificació menor del delicte- ha preguntat quan costaria la reparació en un taller que cobrés en negre. 

El més significatiu de les declaracions de l'agent d'Informació, Secretari de la instrucció és que, per ell, una acció d'aquest tipus, per la contundència, l'organització, la formació amb dos columnes vestits de negre, encaputxats i amb bengales, és totalment inusual a Manresa. Per això de seguida es va pensar en gent vinguda de fora. I s'ha refermat en les tres línies d'investigació: Els ultres de Capellades i Igualada identificats per la Guàrdia Civil, les imatges del restaurant Cal Curro o apareix el grup minuts després de l'atac, i les geolocalitzacions de mòbil i registre de trucades a Terrassa, Manresa i Pont de Vilomara. 

Pel secretari de la instrucció, la informació de la Guàrdia Civil sobre el vehicle vingut des d'Igualada era una primera confirmació de que el grup era de gent vinguda des de diferents punts i per això es van demanar imatges de les càmeres de l'autopista i carreteres d'accés a Manresa. El fet que a Cal Curro es reconegués a Javier C, que té una segona residència al Pont de Vilomara i coneixia al lloc, i que va ser la persona amb més tràfic telefònic amb els diferents acusats, constatava el seu paper organitzador i de lideratge.

 

COM UN PENALISTA BRILLANT CONVERTEIX LA PREVISIÓ OBJECTIVA QUE EMPITJORARÀ LA VÍCTIMA, AMB LA PROBABILITAT QUE MILLORI I NO QUEDIN SEQÜELES

De mal gust he trobat les preguntes del prestigiós criminalista gironí, Carles Monguilod, que després que la forense detallés les ferides cràneo encefàliques -a l'os i a la massa de l'encèfal- que va patir Albert M a causa dels cops, les seqüeles que té en el caràcter i la mobilitat, amb pèrdua de part del control i mobilitat de la banda esquerra del cos, i explicar l'operació amb reconstrucció del crani amb "ciment artificial", ha intentat que la forense li reconegués que les seqüeles podien desaparèixer amb el temps i millorar força. 

La doctora li ha respost que hi ha moltes més possibilitats que empitjori i tingui seqüeles en el futur, tant de tipus motriu, com neurològic, de la libido o del caràcter, que que tingui una millora. Però el penalista gironí ha conclòs intentant convèncer al tribunal que, per la qual cosa "hi ha possibilitats que millori i no tingui seqüeles", es a dir, que no pateix lesions que necessàriament hagin d'empitjorar i que certament poden desapareixen les seqüeles. Un altre advocat ha preguntat als pèrits forenses si les ferides craneoencefàliques podien ser a resultes d'un únic cop, i si les ferides a la mà de l'altra víctima se les podia haver fet ell en defensar-se o en caure.  

LES ESCOLTES ON APAREIXEN JORDI DE LA FUENTE DEL MSR, ALBERTO SÁNCHEZ DE PxC I ALTRES PERSONES DE L'ÀREA IDENTITÀRIA

Avui en els interrogatoris de les defenses als dos caps de mossos que han declarat, han tornat ha sortir la legalitat de les escoltes telèfoniques, els criteris pels que es va decidir intervenir uns telèfons i no altres, i citant fragments d'escoltes recollides al sumari, s'ha parlat de dos dirigents polítics no implicats amb l'agressió. També ha sortit molt el fet que l'atac d'Stroika va ser la venjança a l'atac antifeixista a The Other Place del Poble Nou el 12 d'octubre de 2011, on va resultar ferit Alejandro Fernández, ex dirigent del MSR, vinculat ja llavors a PxC.

En relació a les gravacions telefòniques l'advocat de Genís V. P. s'ha tornat a referir a una conversa entre el dirigent del MSR, Jordi de la Fuente, i un tal Sergio, on De la Fuente li diu que "Genís no puede estar implicado en lo de Manresa". També s'ha tornat a citar les referències en les converses intervingudes a un tal "Alberto de L'Hospitalet" i una agressió al carrer. Això ha motivat que l'advocat d'Alberto F. F. ha preguntat al cap de mossos si es referia al seu client, cosa que l'agent ha respost dient, "No, l'Alberto del que parlen és Alberto Sánchez, regidor de PxC de L'Hospitalet". 

Al sumari només hi ha fragments de les escoltes fetes a persones ara jutjades i a altres a qui es va escoltar i es van anar descartant que poden aportar coses a la causa. Unes converses que es van gravar durant tres mesos i en les que els acusats mantenien un pacte de silenci sobre Stroika o deien coses en clave, tret del fragment com un que es va escoltar el segon dia, després de les primeres detencions, on es diu que el menor detingut "és el xivato que ho ha explicat tot, que és testimoni protegit i cal un escarment". Però sembla evident que, donada la relació d'amistat entre militants i dirigents joves de l'ultradreta, s'han gravat moltes converses de tipus personal en les que surten dirigents de PxC, MSR, o Tramuntana, sobretot de l'àrea Metropolitana de Barcelona i el Vallès.   

He de dir que l'advocada Montserrat Montagut, defensora de Carlos P.J, ha preguntat al cap de mossos que va fer d'instructor de la investigació per una dada i l'agent ha respost, a sorpresa meva i dels encausats, "que es pot llegir al blog del periodista Xavier Rius". El conegut defensor de militants d'ultradreta, Fernado Oriente, amb qui aquest útim any he coincidit a judicis o declaracions del regidor de PxC, Juan Gómez Montero a Santa Coloma de Gramenet, i de Josep Anglada a Reus, m'ha dit en el moment de la pausa "a ver si vas a cambiar de silla y acabas declarando". 

Oriente i Wenceslao Tarragó -també habitual defensor d'ultres- pel seu to de veu i la seva insistència, solen destacar a l'hora d'interrogar als pèrits i testimonis. El gironí Carles Monguilod (advocat de la famaceútica d'Olot, acusador del cas de l'assassinat de quatre treballadors de la CAM, i defensor del zelador d'Olot que va matar a diversos ancians) defensor dels acusats de Blanes i Tordera, utilitza amb vehemència la tècnica de qüestionar les proves i declaracions, i deixar oberta la porta a que no quedi demostrat la participació o implicació dels seus clients. Així ha qüestionat reiterades vegades que el "Cristian de Blanes" que surt a les converses i investigacions, sigui el seu defensat Cristian A H, que viu a Blanes. Javier C, considerat líder del grup està defensat pel conegut advocat, Francesc Bonatti, que porta ara l'acusació de la família de l'actor Alfons Bayart, mort mentre era detingut pels mossos. Bonatti se centra en posar en dubte que els responsables de l'acció siguin skins d'ultradreta. 

En general els 11 advocats segueixen estratègies diferents, segons si dels seu clients hi ha o  no imatges a Cal Curro al Pont de Vilomara després de l'agressió, de si hi ha geolocalitzacions de trucades que els ubiquin o no prop d'Stroika, intenten rebatre la validesa de les geolocalitzacions de mòbil com a prova per demostrar si eren o no a la zona d'Stroika, rebatre que el CUSOS sigui una organització per lliurar al seu client del delicte d'associació il·lícita, i desvincular que el fet vagin al camp de l'Espanyol, a determinats bars o al partit de Terrassa on la majoria van jugar amb samarretes amb símbols dels CUSOS i el seu nom de guerra -que després s'utilitza en les converses telefòniques- amb que siguin realment membres de CUSOS, els Ultras Sur o les Brigadas Blanquiazules.

Demà declararan els quatre mossos que van arribar al lloc minuts després de l'agressió (avui ja ho ha fet l'agent que va fer les fotos i va recollira barres de ferro i bengales) i tot seguit, serà el torns dels périts de les geolocalitzacions.

Imatge del primer dia de judici.

 

Jordi de la Fuente, del MSR,  (l'11 de setembre passat al monument del Timbaler del Bruc a Barcelona) ha estat citat per algun advocat avui, en constar al sumari gravacions de converses seves amb un tal Sergio. També apareix a les gravacions comentaris sobre Alberto de L'Hospitalet que el cap de mossos ha aclarit que és el regidor de PxC. 

L'Advocat, Fernado Oriente, amb Anglada, defensor habitual de militants ultres, el passat gener a Reus

Llegir crònica 1a sessió, intent de pacte de declara-se culpables si s'imposaven penes de menys de 10 anys i escrit d'acusació amb relat dels fets
Crònica de la 2a sessió. La festa infantil a la que la meitat no van arribar.
Crònica 3a sessió. Parlen les víctimes
Llegir informació 4a sessió. Fiscalia i mossos diu que són un grup estructurat

Crònica 5a sessió del judici. "Es una organització violenta amb cúpula i cadells"