Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CUSOS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CUSOS. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 de gener del 2015

EL CONSIDERAT LÍDER DE L'ATAC D'STROIKA I TRES NOIES PACTEN UNA PENA DE 15 MESOS DE PRESÓ PER L'AGRESSIÓ D'UNS MILITANTS D'ERC A TERRASSA


Javier C. M. considerat pels Mossos d'Esquadra i fiscalia el líder del CUSOS (grup violent d'Ultras Sur de l'Espanyol) condemnat a 19 anys de presó per l'atac neonazi d'Stroika a Manresa, i tres dones també imputades, han acceptat la proposta de conformitat entre la defensa, fiscalia i l'acusació particular de ser condemnats a  15 mesos de presó per l'agressió del dia 1 d'agost de 2010 a dos militants de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) quan feien una pintada independentista a Terrassa. 

Per aquesta agressió, l'acusació particular demanava 20 mesos de presó per a ell i les tres noies  que també van participar en els fets. El judici s'anava a celebrar avui, però les parts han arribat a un acord pel que els quatre acusats accepten una pena de 15 mesos, que només complirà Javier C, ja empresonat i amb atecedents. El passat mes de juny, el dia que es va iniciar el judici pels fets d'Stroika, Javier C i els altres condemnats per l'atac de Manresa van rebutjar una proposta d'acord dels advocats amb fiscalia i acusació que implicava assumir la culpabilitat, i finalment alguns d'ells van ser condemnats a penes superiors de les que es van negociar mentre s'intentava el pacte de conformitat per evitar el judici.
L'agressió per la que accepten la condemna de 15 mesos va tenir lloc quan els dos militants de les JERC es dirigien a acabar un mural independentista al carrer Colom de Terrassa, a una rotonda propera a l'accés a l'autopista C-58. En arribar al lloc els dos joves independentistes van ser envoltats per Javier C i dues noies, que els van començar a increpar i Javier C M va donar un cop de puny a un dels militants, i el va ferir al llavi. Tot seguit van començar a perseguir-los i els van donar cops a l'esquena. Quan un dels agredits va aconseguir trucar a la policia amb el mòbil, Javier C. M. i les dues noies van pujar a un cotxe conduït per una tercera noia -també condemnada- que els esperava i van fugir.  El fet que un policia de paisà que va veure part dels fets va apuntar la matrícula, va facilitar la identificació i detenció dels autors. Una de les dones condemnada per aquesta agressió, va ser jutjada per la seva presumpta participació en l'atac d'Stroika com a informadora i tasques de suport, però va ser absolta.
 S'ha de dir que el cas Stroika encara no està tancat del tot, no només pels recursos dels condemnats demanant l'absolució o una pena de només dos anys, i pel recurs en sentit contrari de la fiscalia i acusacions, sinó que està pendent el judici per la presumpte extorsió que va fer un dels acusats absolt, i altres tres joves a diverses persones per pagar el advocats dels seus companys






dilluns, 21 de juliol del 2014

LA ULTRADRETA PRESENT, article al Periódico sobre el judici a Frente Antisistema, operació Panzer, i el del cas Stroika

Diumenge, 20 de juliol del 2014

Xavier Rius 
Dijous passat va quedar vist per a sentència a València el judici als 18 membres del Front Antisistema, desarticulat per la Guàrdia Civil el 2005 en l'operació Panzer, en què se'ls va confiscar armament: se'ls demana penes de presó per associació il·lícita, possessió d'armes i incitació a la violència amb l'agreujant d'odi ideològic. Aquest judici es va començar després de finalitzar a Barcelona el dels presumptes autors de l'atac a la sala Stroika de Manresa, que va ser atribuït als CUSOS, organització amb vincles amb els Ultras Sur.

La desarticulació del Front Antisistema es va produir el 2005 després de la de dos grups neonazis més a Espanya, com Blood & Honor i Hammeskin, que van ser condemnats i il·legalitzats. Però la diferència del Front Antisistema valencià o dels CUSOS és que mentre que Blood & Honor i Hammerskin eren franquícies de grups internacionals, els jutjats a Barcelona i València són grups autòctons.

Els advocats dels dos grups insisteixen que se'ls pretén condemnar per les seves idees i que se'ls atribueix anar de cacera d'immigrants o esquerrans, o de tinença d'armes, per declarar-los associació il·lícita. Van impugnar escoltes i escorcolls. Més que curiosa va ser la justificació del regidor d'España 2000 al municipi valencià de Silla, Alejandro Serrador, que va al·legar que el llançagranades trobat a casa seva era de col·leccionista.

Entre els jutjats a València hi ha Pedro Cuevas, condemnat a 14 anys per l'assassinat de l'independentista Guillem Agulló, que va sortir en llibertat després de quatre anys per bona conducta. I en relació amb aquest crim, la pena imposada a Cuevas va ser de tan sols 14 anys, ja que que es va negar el component ideològic premeditat i va ser qualificat com una batussa juvenil. Pel que fa al judici als CUSOS, que van ser defensats per destacats penalistes, es va tancar amb la sorpresa de la detenció de més membres del grup que, segons la policia, després de diferents extorsions estaven a punt de fer un segrest per pagar als advocats.

Tenir idees nacionalsocialistes no és delicte, però sí exercitar violència d'acord amb aquestes idees. I és que segons la fiscalia, el Front Antisistema no només distribuïa armes o proposava anar de cacera, sinó que també tenia en el seu si una altra organització anomenada Thule, el mateix nom que la societat secreta de les SS.

Està encallada en el projecte de modificació del Codi Penal la reforma de l'article 510 sobre incitació a l'odi i la violència per motius de raça o ideologia, que necessita un reformulació més clara per poder condemnar els que prediquen la violència contra el que és diferent; i també de l'article 607, d'apologia de règims genocides. No obstant, en el cas de grup valencià, com en el de CUSOS a Barcelona, si no s'impugnen els registres i escoltes, com demanen les defenses, hi ha base legal per condemnar-los, no per les seves idees, sinó per posar unes idees al servei d'actes delictius.

Periodista.

dijous, 17 de juliol del 2014

PUBLICO A LA DIRECTA DOS ARTICLES SOBRE JUDICI STROIKA. UN DE VALORACIÓ I UN ALTRE SOBRE LA DETENCIÓ DE 4 CUSOS QUE EXTORSIONAVEN PER PAGAR ELS ADVOCATS

Abans d'ahir i ahir vaig publicar dos articles a la Directa sobre el cas Stroika. Un fet amb el Bertran Cazorla, sobre la detenció de quatre CUSOS a Tarragona i Terrassa per extorsionar i agressions per recaptar diners -segons els mossos- per pagar els advocats dels 16 que han estat jutjats.
L'altre, de valoració de com ha anat el judici que tindrà sentència en un sentit o un altre segons quines sentències del Suprem es considerin per acceptar o no les declaracions inculpatòries al jutjat de Manresa, el que va declarar el menor ja condemnat en jurisdicció de menors i que ara ho ha negat tot, i per anul·lar o no les escoltes telefòniques. De tota manera el fet que s'hagi detingut a 4 CUSOS -un Alberto F F que estava sent jutjat i era en llibertat provisional- per extorsions violentes per recollir diners pels advocats, tot i ser extratemporani de cara a aquest judici no ajuda a que siguin absolts del delicte d'associació criminal i il·lícita. 




 

dimarts, 15 de juliol del 2014

MOSSOS FA PÚBLICA LA DETENCIÓ DE 4 MEMBRES DE CUSOS QUE EXTORSIONAVEN PER PAGAR LA DEFENSA DELS JUTJATS PEL CAS STROIKA. Un dels ara empresonats seria Alberto F. F, que a les 12 primeres sessions del judici va anar-hi en llibertat, però divendres va entrar esposat. No es va fer públic abans per evitar que les defenses al·leguessin muntatge per condicionar al tribunal


En l'última sessió de judici per l'atac neonazi d'Stroika celebrada el divendres passat (clica),  va haver-hi un detall que va passar gairebé inadvertit. Si des del primer dia hi havia deu acusats en presó preventiva i sis en llibertat, a la sessió de divendres en la que els advocats que faltaven van fer el seu informe demanant l'absolució, i els acusats que ho van desitjar, van poder dir l'última paraula, un dels que estava en llibertat, Alberto F. F, veí de Tarragona, va semblar que entrava i sortia de la sala custodiat per la policia esposat. Alberto F va ser un dels que enlloc d'aprofitar l'última paraula per defensar la seva inocència es va limitar a dir que es ratificava en el que havia declarat a preguntes del seu advocat.

Segons han fet públic aquest matí els mossos d'esquadra, dimarts de la setmana passada -8 de juliol- la Unitat Central de Segrestos i Extorsions va detenir quatre persones a Tarragona i Terrassa membres dels CUSOS per extorsió i agressions amb el fi d'obtenir diners per pagar les indemnitzacions i els advocats dels encausats. Dos d'aquestes persones són a la presó, un del quals seria Alberto F.F. Si bé la nota de mossos no aclareix els advocats de quins detinguts es pretenien pagar pagar amb les extorsions, en el judici han actuat quatre advocats d'ofici i, entre els contractats, hi ha tres penalistes de primer nivell amb minuta habitualment alta, com Carles Monguilod, Berta del Castillo i Fc Ll Bonatti.

 El fet que el tribunal de la Secció Tercera de l'Audiència, que ha celebrat el llarg judici per l'atac d'Stroika, ha sigut molt garantista, fa pensar que mossos no ha fet públic fins després de la fi del judici aquestes detencions i empresonaments que confirmarien, al menys el delicte d'organització criminal i associació il·lícita, per evitar que les defenses denunciessin un muntatge extratemporani, un cop realitzada ja la fasse de proves, per condicionar al tribunal. 

  LES INVESTIGACIONS S'INICIEN SIS SETMANES ABANS DEL JUDICI
Segons la nota feta públic pels mossos la investigació es va iniciar el dia 24 d’abril d’enguany quan els Mossos van tenir coneixement que un veí de Tarragona estava patint unes extorsions continuades per part d’un grup d’ideologia nazi que actuava sota el nom de CUSOS. Es tractava, segons els mossos, d’unes extorsions molt violentes en les quals, en un dels casos, van trencar-li el timpà d’una oïda a la víctima. Tot i que la víctima no ho va denunciar, el centre hospitalari on va ser atès va informar a la policia dels fets, seguint així el protocol establert en casos d’agressions.


La víctima anava assumint tots els pagaments que li exigien però, quan no els va poder afrontar, les amenaces es van materialitzar i van començar les pallisses i les agressions físiques. En total va arribar a pagar 2.500 euros però segons les investigacions n’havia de pagar 5.000 més.


Les primeres gestions d’investigació d'aquesta Unitat de Segrestos i Extorsions van permetre comprovar  que es tractava d’un grup vinculat amb el nazisme, molt violent i que simpatitzaven amb diversos grups radicals de seguidors d’equips de futbol de la lliga espanyola, setze membres de la mateixa estaven imputats per l'atac d'Stroika a Manresa que s'anava a jutjar les properes setmanes.


La finalitat de les extorsions era presumptament, segons la nota dels mossos, la de finançar la defensa de part dels membres del grup. I és que actualment deu integrants (més un dels que van ingressar dijous després de passar a disposició judicial) es troben a presó acusats d’una temptativa d’assassinat ocorreguda el 23 de març de 2012 a Manresa, possessió armes prohibides, agressions amb l'agravant d'odi ideològic i associació il·lícita. I, com ja vaig informar, el judici es va estar a punt de suspendre el primer dia, en aportar els acusats 97.000 euros per indemnitzar les víctimes, declarant-se tots culpables si s'imposava una pena no superior a deu anys, pacte que va rebutjar la Fiscalia.

El judici va quedar vist per sentència i l'absolució o condemna dependrà de si el tribunal accepta les impugnacions del advocats a les declaracions inculpatòries de 5 al jutjat de Manresa, que al judici han dit que les van fer sota coacció d'agents responsables de la investigació presents en la sala del jutge,  i les impugnacions de les escoltes telefòniques.
    Llegir crònica 1a sessió, intent de pacte de declara-se culpables si s'imposaven penes de menys de 10 anys i escrit d'acusació amb relat dels fets

Crònica de la 2a sessió. La festa infantil a la que la meitat no van arribar.

Crònica 3a sessió. Parlen les víctimes

Llegir informació 4a sessió. Fiscalia i mossos diu que són un grup estructurat

Crònica 5a sessió del judici. "Es una organització violenta amb cúpula i cadells"

Llegir 6a sessió judici: "Va ser una acció inusual, cosa que va fer pensar que van venir de fora"

7a sessió. Els mòbils dels acusats, molt actius abans i després, ubicats prop d'Stroika van estar en silenci els minuts de l'agressió
Crònica de la 8a sessió. Converses telefòniques desagradables, i manca d'adn a les barres i bengales

Llegir crònica 9 sessió
Desena sessió. El fiscal demana condemna també per associació il·lícita
Onzena sessió. Torn dels advocats Bonatti, Oriente i Tarragó. No ho van fer ultres, i és un muntatge per incrimnar al MSR

dilluns, 16 de juny del 2014

FISCALIA I MOSSOS INTENTEN DEMOSTRAR QUE ELS ENCAUSATS STROIKA EREN EL GRUP NAZI ORGANITZAT DELS CUSOS D'ULTRAS SUR I BRIGADAS, MENTRE LES DEFENSES FAN TRONTOLLAR ALGUNES AFIRMACIONS DE L'INSTRUCTOR DE LA INVESTIGACIÓ DELS MOSSOS.

Aquest matí ha tingut lloc a l'Audiència de Barcelona la quarta sessió del judici per l'atac nazi d'Stroika  del 23 de març de 2012, que ha continuat amb la declaració de més testimonis. A la sessió anterior van declarar les víctimes, un sanitari i el menor ja condemnat, que després d'haver-ho reconegut tot al seu judici, aquí es va negar a declarar.

1) DECLARACIONS DELS AMICS DELS ACUSATS
Primer ho ha fet Sebastián M, amic d'alguns dels encausats i que, tot haver estat investigat, no va ser processat, que ha negat que els seus amics formin part dels Cusos o grup dels Ultras Sur del Madrid vinculats a les Brigadas Blanquiazules de l'Espanyol. 
S'ha escoltat una gravació telefònica feta pels mossos on intervé i s'afirma que Javier C és el cap del grup, i el xivato que els ha denunciat Fenando, el menor que ho va confessar, i va ser condemnat en un judici a part. A la gravació se sent dir que el "el cabrón de Fernando es testigo protegido". Sebastián M. ha insistit en que tot i ser els seus amics seguidors del futbol, no són cap grup ni ultra, ni organitzat. El Fiscal li ha recordat que al jutjat de Manresa va declarar que aquests grup eren els Cusos i que alguns li havien dit que van participar en l'atac d'Stroika. Avui s'ha desmarcat del que va dir al jutjat.

Després ha declarat Gerard S, que ha reconegut ser amic d'alguns dels detinguts. G. S. ha dit que va ser convidat per un dels processats -Genís V.- a anar a un aniversari "de no sé qui" al Pont de Vilomara, però que la seva parella el va trucar que es trobava malament i en arribar a Terrassa on en Genís V es va trobar amb altres dels encausats que esperaven amb els seus cotxes, va demanar que el tornessin a Sabadell. Ha sorprès que quan se li ha preguntat de quin equip són seguidors els seus amic, hagi dit que no ho sabia 



2) AMO I TREBALLADORS DE CAL CURRO, COM A TESTIMONIS PROTEGITS. 

En segon lloc han declarat l'amo del restaurant Cal Curro del Pont de Vilomara on van anar alguns dels acusats minuts després de l'atac, el fill de l'amo i una cambrera que estava sopant a una taula del menjador. Ho han fet darrera una mampara com a testimonis protegits. 
Explícit ha estat el fill de l'amo que, tot i que va marxar poc després que entressin els acusats al restaurant, ha confirmat que anaven vestits de negre i amb botes militars, que un d'ells explicava per telèfon alguna cosa sobre barres i pals de ferro, que entre els que van arribar no hi havia cap dona, en referència a Ana M, novia de Javier C i mare del nen del que diuen que celebravaven l'aniversari, i que va ser ell dies més tard quan va llegir a la premsa què havia passat que li va comentar a un mosso d'esquadra que potser tenien alguna cosa a veure. 
L'amo de Cal Curro, en canvi, ha estat menys explícit, però ha afirmat que no hi havia cap dona ni nen amb el grup, i ha dit que coneixia de vista a Javier C. En tercer lloc ha intervingut la cambrera (filla de l'amo?) que ha reconegut que li va incomodar l'actitud dels clients per la vestimenta i tatuatges com el número "88". Ha explicat que van menjar uns entrepans, van estar menys d'una hora i que no hi havia cap dona, cosa que ha estat replicada des del públic amb el crit de "Mentirosa!".

3) TESTIMONIS QUE EREN PROP DE LA SALA

En tercer lloc han declarat, també darrera la mampara, tres noies que eren prop de la Sala Stroika,  que van assistir al concert. Una ha explicat com va veure com passar dues vegades una furgoneta que li va semblar sospitosa. Des d'on era no va veure l'agressió, però sí el fum vermell de les bengales que els agressors van llençar dins del cotxe de les víctimes. Altres dues noies sí que van veure com els agressors vestits de fosc, uns amb la cara tapada, i altres se la van tapar mentre elles els observaven, es van dirigir a la porta de l'Stroika en formació, decidits i organitzats. Han afirmat que un d'ells portava a la mà una barra de ferro. Aquestes han hagut de suportar l'interrogatori d'alguns dels defensors que els hi han demanat les seves opinions sobre els grups Non Sérvium i KOP. Un advocat ha demanat a una de les testimonis que manifestés si coneixia la lletra de quatre cançons que li ha llegit i què en pensava. Finalment el president del tribunal ha considerat aquestes preguntes no pertinents.

4) MOSSOS D'ESQUADRA, EL SEGUIMENT ALS CUSOS,  FUTBOL AMB SÍMBOLS A TERRASSA, I L'OBTENCIÓ DE LA GRAVACIÓ A CAL CURRO
El més significatiu d'avui han estat les declaracions de dos agents dels mossos d'esquadra que van intervenir en la investigació.   
El primer ha estat l'agent que va fer l'atestat en base a les imatges de les càmeres de Cal Curro, que ha hagut de respondre a tota mena de preguntes dels advocats defensor que qüestionaven el procediment d'obtenció i pas a CD de les imatges. Se li ha preguntat com és que si certament al vídeo -que es visionarà  demà o dimecres a la sala- es veu com sí que arriba a Cal Curro l'acusada Ana M amb el fill de 5 anys, no ho va posar a l'atestat.
El mosso ha explicat que la mare i el fill arriben molt més tard al bar, quan ja estan a punt de marxar tots, i van a la barra a demanar un entrepà, sense que la resta del grup, que segons diuen celebraven l'aniversari del nen, ni la seva parella Javier C, li diuen res, pel que van creure que eren uns clients que no hi tenien res a veure, per més que en sortir si que algú creuï alguna paraula amb ella. I no va ser fins dies més tard de fer l'atestat que s'adonen que ella és la parella de J.C. 

Imatge de Cal Curro on van ser gravats dins i fora per les càmeres de seguretat

Molt més llarga ha estat la declaració de l'agent que va instruir el cas i que va fer seguiments dels acusats als seus domicilis, al Camp de l'Espanyol a Cornellà i a Terrassa donat que ha estat interrogat i qüestionat per la totalitat d'advocats defensors fent trontollar algunes de les seves afirmacions.

Aquest agent ha explicat que al vídeo de Cal Curro es va reconèixer a diversos membres dels CUSOS, secció d'ideologia nazi de les Brigadas Blanquiazules i els Ultras Sur. Que es van fer seguiments al camp de l'Espanyol, al bar los Cazadores proper a l'estadi, i a un partit de futbol fet pels CUSOS a Terrassa on van exhibir banderes amb símbols feixistes i es van encedre bengales, cosa que està prohibida. 

A petició del Fiscal se li ha demanat que identifiqués al qui apareixien a les fotos del partit i a moltes altres fotos dels acusats amb simbologia nazi o fent salutacions feixistes, en les que també hi apareixia el testimoni amic d'alguns dels processats que ha negat que fossin un grup ultra. Aquest agent ha detallat què són els CUSOS, com funcionen amb una estructura jeràrquica de caps, un capo, i "cachorros".   

Lavors els 12 advocats han començat una bateria de preguntes a l'agent, per fer trontollar el mètode d'identificació dels seus clients, qüestionar la imparcialitat de les imatges, posar en dubte el caire feixista de la simbologia, i negar que per més que els seus clients haguessin anat a un partit d'amics a Terrassa o a un bar al Camp de l'Espanyol, o surtissin en fotos amb simbologia ultra,  siguin el grup organitzat i jerarquitzat ultra dels CUSOS. 
El més hàbil del advocats és el conegut penalista gironí, Carles Monguilod, que defensa als acusats de Tordera i Blanes, que ha qüestionat la identificació d'un dels seus clients, a qui, com es va rapar el cabell, no se'l va reconèixer inicialment i se`l va relacionar en base a una declaració posterior. També han estat força incisius els lletrats Fernando Oriente i Wenceslao Tarragó -habituals de dirigents ultres- que com han fet des del primer dia, intenten contradir als testimonis i qüestionar les proves, cosa que han aconseguit en part.

dijous, 12 de juny del 2014

"VAN DEIXAR DE COLPEJAR-ME PERQUÈ VAN CREURE QUE HAVIA MORT" , diu la principal víctima de l'atac d'Stroika. El lletrat habitual d'ultres, Wenceslao Tarragó interroga de manera poc respetuosa a la víctima

No ha estat fins avui a la tercera sessió del judici d'Stroika, que se celebra a l'Audiència de Barcelona, quan s'ha fet per primer cop el relat dels fets. La primera es va centrar en qüestions formals, després d'intentar les defenses pactar un veredicte de culpabilitat amb penes no superior als 10 anys, i a la segona els acusats es van negar a respondre a les preguntes de la Fiscalia i les acusacions, i es van limitar a explicar com aquell vespre de 23 de març de 2012 van desplaçar-se des Tarragona, Palafolls, Barcelona,  Igualada, Polinyà o Terrassa, per anar a una festa d'aniversari d'un nen al Bages -sense el nen-, convidats per un amic de la parella de la mare -a la que la majoria no coneixien-, a la que la meitat no hi van arribar perquè es van perdre.

La declaració més esperada ha estat la de la principal víctima, el jove Albert M, que va ser colpejat per un grup de joves encaputxats amb barres de ferro i punys americans, fins que inconscient i havent perdut més d'un litre de sang pel cap, el van donar per mort. 
Albert M, amb dificultats intermitents per expressar-se a causa de les seqüeles que li han quedat, ha hagut de suportar preguntes que es podrien qualificar de mal gust per part de l'advocat habitual d'ultres, Wenceslao Tarragó, que defensa Oscar R R, el qual s'ha presentat al judici amb el número 88 (Heil Hitler, per la vuitena lletra de l'alfabet) tatuat al coll. 

I és que un sanitari que ha declarat per videoconferència des de Madrid, que era casualment prop del lloc dels fets aquella nit, i va se el primer en actuar per aturar les hemorràgies d'Albert M, ha confirmat que des d'on era ell va sentit els crits de Heil Hitler dels agressors, i ha confirmat que tal com diu l'acusació de la Fiscalia, si no hagués intervingut ell al moment, i minuts després una unitat medicalitzada  que li va fer un drenatge allà mateix quan ja havia perdut 2 litres de sang -aquest sanitari va trucar al 112 informant de la gravetat dels cops-, les ferides haguessin estat mortals per necessitat.

A més de l'altre jove que anava amb Albert M, que va aconseguir fugir després dels primers cops, també han declarat els cinc joves que eren en un cotxe al costat de la sala i els hi van llençar una bengala encesa dins del cotxe, fent força a les portes per tal que no poguessin sortir -d'aquí a més de les acusacions també d'una altra temptativa d'assassinat i la el d'incendi-. Tres han explicat com van intentar apagar-la amb les cerveses que tenien  i dos com van fugir després corrent mentre els colpejaven. 


 Imatge de quan el SEM i el sanitari que era al lloc dels fets, fan un primer drenatge que li va evitar la mort


PRORROGADA LA PRESÓ PREVENTIVA ALS 10 ACUSATS QUE SÓN A PRESÓ

D'altra banda l'Audiència de Barcelona ha confirmat la petició de la Fiscalia de prorrogar la presó preventiva als 10 principals acusats, donat que ara es complirien els dos anys de la seva detenció i si no s'hagués prorrogat, haurien de sortir en llibertat. 
L'Audiència ha donat la raó al Fiscal que considera que ja que alguns són reincidents, la gravetat dels fets i les peticions de penes de 37 o 39 anys de presó, hi hauria un evident risc de fuga. La propera sessió serà dilluns vinent que declararan la resta de testimonis. El llavors menor d'edat que va participar als fets, que ja ha estat condemnat, i va reconèixer en seu judici els fets i la versió de la Fiscalia i mossos, ahir es va negar a declarar.

El 10 dels 16 acusats que són a Can Brians, han vist rebutjada la seva petició de llibertat provisional i han tornat cap a la presó en sortir de la sessió d'avui a l'Audiència

dimecres, 4 de juny del 2014

COMENÇA EL JUDICI ATAC STROIKA. Les defenses intenten un pacte que no s'ha formalitzat en no acceptar penes de més de 10 anys


Assassinat en grau de temptativa i lesions, amb l'agravant d'odi per motius ideològics, danys, armes prohibides, desordres públics, incendi i associació il·lícita, són els delictes que s'imputa a l'escrit d'acusació del Fiscal General de la Catalunya Central, Ramon Menac, i del  Fiscal de Delictes d'Odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, als 16 presumptes autors de l'atac nazi a la discoteca Stroika de Manresa del 23 de març de 2012.   
En el judici, que ha començat avui a l'Audiència de Barcelona, la Fiscalia ha demanat la pròrroga la presó preventiva a 10 dels acusats, donat que el termini ordinari acabaria el proper dimarts. La  sala on ha començat el judici ha resultat ser força petita pels acusats, mossos d'esquadra, premsa, públic i familiars, cosa que ha provocat algunes protestes de la majoria de familiars que s'han quedat fora.
 Abans de començar s'han reunit els advocats dels acusats amb el jutges, fiscals i acusacions, per tractar la petició de pacte feta pels defensors amb assumpció de part culpabilitat dels seus clients, que, en el cas d'haver-se arribat a acord, hagués significat la suspensió del judici. L'acord no ha estat possible en negar-se les defenses a acceptar penes de presó superiors a deu anys. La Fiscalia els hi demana penes de 37 a 39 anys, si bé es probable que quan es determini el grau de participació de cada acusat, a alguns se'ls hi rebaixi. 
Les defenses han demanat que s'anul·lin les escoltes telefòniques posteriors a l'atac, fetes quan els mossos ja tenien proves de la seva participació i que demostrarien que van actuar com un grup organitzat. I s'ha acordat que les víctimes i els testimonis protegits declararan en les últimes sessions. Dos dels advocats defensors són Fernando Oriente, advocats habitual de militants ultres, com Pedro Varela de la Llibreria Europa i  dirigents de PxC com Anglada o Juan Gómez Montero, i Wenceslao Tarragó, que ja va defensar a algun dels acusats per les agressions a una família marroquí i incendi de la seva casa a Sant Vicenç de Castellet, l'any 2002.

Ara per ara l'acusació no entra a determinar quins dels setze acusats, majors d'edat, van realitzar cada delicte durant aquella nit, en entendre que van actuar com una unitat, creada com una secció d'assalt, i perfectament organitzada, per actuar contra uns joves que eren allà per assistir a un concert dels grups Non Servium i Kop. 
Imputa a tots els delictes de d'intents d'assassinat i lesions, amb l'agravant d'odi per motius ideològics, danys amb perill per les persones, desordres públics, tinença d'armes prohibides i associació il·lícita, per més que, mentre uns colpejaven reiteradament a Albert M. G. de 16 anys, fins considerar-lo mort o inconscient amb greus ferides creien que provocarien la mort, uns altres introduïen bengales enceses i un artefacte incendiari al cotxe on eren uns joves que esperaven que l'hora del concert, bloquejant-los les portes del vehicle, amb la intenció que s'ofeguessin o s'incendiés el vehicle amb els quatre dins. 

L'escrit d'acusació que reprodueixo a continuació, entén que l'acció es va perpetrar i planificar com una venjança a l'agressió que va patir un dirigent del Movimiento Social Repúblicano (MSR) el 12 d'octubre de 2011 que era al concert que organitzava Democracia Nacional a la sala The Other Place del Poble Nou de Barcelona, que va ser atacada a pedrades per un grup d'antifeixistes. He d'aclarir que l'agredit, A.F. ja no tenia l'octubre de 2011 càrrecs de responsabilitat al MSR i s'havia apropat ja a Plataforma X Catalunya on continua militant. 

Entre els que avui s'han segut a la banqueta dels acusats hi ha militants, ex militants o candidats electorals d'Alianza Nacional, Plataforma X Catalunya, Movimiento Social Republicano (MSR), Alternativa por al Unidad Nacional i Democracia Nacional, i la majoria es coneixien del grup hooligan dels CUSOS, una secció de les Brigadas Blanquiazules, seguidors de l'Espanyol, que també dóna suport als Ultra Sur del Real Madrid. 
Segons l'escrit d'acusació la majoria es van trobar a primera hora de la tarda davant de l'hotel Don Cándido de Terrassa, i s'havien de trobar prop de Manresa amb el vehicle que venia d'Igualada, però que va girar cua en ser interceptat "casualment" (???) per la Guàrdia Civil.  
Jo sempre he pensat que el fet que la Guàrdia Civil fes un control de carretera entre Igualada i Manresa i els aturés i identifiqués, no va ser casual, donat que la Benemèrita té agents i col·laboradors infiltrats a les xarxes socials ultres, i sembla que els hi hauria arribat la informació que anaven a Manresa a "derramar sangre guarra". 
Durant l'atac van proferir reiterats crits de Heil Hitler, i en els registres que van fer els mossos en els seus domicilis hi van trobar barres de ferro, armes blanques de gran tamany, bengales, material incendiari, punys americans, porres, i tota mena de productes i simbologia nazi.




(Gràfic fet per Regió 7. Les edats són de de juny 2012)


(Més informació del cas, clica aquí)


(Text íntegre de l'acusació, eliminant els cognoms)
Audiencia Provincial de Barcelona
Sección Tercera
Sumario 19/13
Juzgado de Instrucción nº 2 de Manresa
Sumario 1/13

                                               A LA SALA


         EL FISCAL, despachando el trámite previsto en los arts. 649 y 650 de la LECRim., formula las siguientes:

CONCLUSIONES PROVISIONALES:

1ª. Se dirige la acusación contra los procesados Alberto F F, Ana María M. V, Antonio F.P, Carlos P.J, Cristian Á.H, Cristian C.M, Cristian T.S, Daniel M.M, Daniel R.O, Genís V.P, Javier C.M, Jordi H F, José P.D, Óscar R.R, Ricardo P.N. y Víctor E.G, todos ellos mayores de edad.

Carlos P fue condenado ejecutoriamente por sentencia firme  de 10-10-10 dictada por el Juzgado de Instrucción nº 4 de Tarragona por un delito de lesiones en el ámbito familiar a la pena de 38 días de trabajos en beneficio de la comunidad y ocho meses de privación del derecho a la tenencia y porte de armas.

Genís V fue ejecutoriamente condenado por sentencia firme de 15-9-07 dictada por el Juzgado de lo Penal nº 2 de Sabadell por un delito de lesiones a las penas de dos años de prisión y dos años y cuatro meses de prohibición de acercamiento a la víctima, habiendo extinguido ésta última el 25-2-10..

Óscar R fue ejecutoriamente condenado por sentencia firme de 29-3-11 por el Juzgado Penal nº 12 de Madrid por un delito de desórdenes públicos y un delito de daños.
 
Javier C M fue ejecutoriamente condenado por sentencia firme  de 5-2-08 dictada por la Audiencia Provincial de Barcelona por un delito de daños por incendio a la pena de dos años de prisión, habiéndosele concedido la suspensión por cuatro años, notificada el 21-4-09.

El resto de los procesados carece de antecedentes penales, no son computables a efectos de reincidencia, o son cancelables.

A/ Durante el año 2011 y hasta el mes de marzo de 2012, los procesados, junto a un menor de edad, integraban una banda criminal compuesta por jóvenes skinheads de ideología Nacional Socialista cuyos objetivos y fines ilícitos eran difundir la referida ideología mediante el uso de la violencia, y al frente de la cual estaba el procesado Javier C M.

A su vez varios de esas personas mayores de edad que integraban la referida banda, incluído su líder, eran o habían sido militantes de los partidos políticos MSR (Movimiento Social Republicano) así como Alianza por la Unidad Nacional y Plataforma por Cataluña.

Igualmente, varias de esas personas estaban integrados en grupos radicales de hooligans del fútbol, en concreto, a los CUSOS (Sección de los ULTRA SUR en Catalunya) así como las BRIGADAS BLANQUIAZULES.

La composición de la banda criminal era variable, siendo una parte de sus miembros estable en el sentido de mantener una continuidad en el tiempo, en tanto que otra parte de sus miembros, tenía una vinculación más discontinua y puntual en la pertenencia a dicha banda. La vocación de la referida banda criminal era la de permanencia en el tiempo.

Su actividad se basaba en la confrontación con grupos o personas ideológicamente rivales o la búsqueda de objetivos o víctimas seleccionados por su ideología y estética además de por su origen, raza, etnia u orientación sexual, así como en la difusión mediante la violencia de proclamas de carácter ofensivo, denigrante y vejatorio contra las personas que profesan la religión musulmana, los judíos, inmigrantes y personas afrodescendientes, entre otras minorías, defendiendo a ultranza la supremacía de la “raza aria” sobre las demás, y dirigida a crear entre la población sentimientos de hostilidad, animadversión, agresividad y trato desigual injustificado contra dichos colectivos y contra todos aquellos que consideraban como sus enemigos.

De acuerdo con su ideología, se fijaban como actividades y objetivos marcados por la citada banda criminal realizar actos de ataque y agresiones contra personas que ellos consideraban rivales o enemigos por tener una ideología contraria a la suya, como serían determinados grupos antifascistas de la izquierda extraparlamentaria y del independentismo. Para llevar a cabo dichas agresiones disponían de barras de hierro, bengalas, puños americanos y otros instrumentos peligrosos.   

En este sentido, y con motivo de que en fecha de 12.10.11, en la Sala “OTHER PLACE”, donde se estaba celebrando un concierto de grupos musicales de extrema derecha, unas personas pertenecientes a grupos antifascistas habían ejercido actos de violencia y lesionado a ALEJANDRO F. R, militante en aquellas fechas del MSR y candidato en el año 2009 a las elecciones europeas, además de ostentar el cargo de secretario de la federación Este del MSR (hechos por los cuales se sigue otro procedimiento judicial), la banda criminal, a través de su líder también vinculado al MSR, planificaron como escarmiento y en venganza de esa previa agresión acudir en fecha de 23.03.12 a la Sala “STROIKA”, donde estaba proyectada la celebración de un concierto musical “Punk” de “reafirmación del compromiso de lucha antifascista” de grupos de la izquierda extraparlamentaria y del independentismo radical a cargo de los grupos musicales “KOP” y “NON SERVIUM”, todo ello dentro del festival “ANTIFA KOMBAT TOUR 2012 “, portando barras de hierro, puños americanos y bengalas con el fin de llevar a cabo actos de violencia extrema contra las personas asistentes al referido concierto, en la que todos ellos, puestos de común acuerdo y con pleno conocimiento de las armas e instrumentos peligrosos que portaban la mayor parte de los integrantes del grupo, organizaron como acto de venganza al acto descrito en líneas anteriores una “CACERÍA” o “NOCHE DE CAZA”. Dichas expresiones son las palabras que utilizan los grupos Skinheads para denominar la realización de agresiones contra personas que ellos consideran rivales o enemigos, personas tales como inmigrantes o personas de ideología contraria como los Sharp o Redskin o incluso homosexuales, todo ello con el fin de apalear, matando si fuese preciso, a cualquiera de los asistentes al concierto que se les pusiese por delante. Querían todos ellos acabar con la vida de dichos asistentes, o cuanto menos aceptaban dicha posibilidad al llevar a cabo los actos que a continuación se describirán.  Además, todos ellos pretendían alterar el orden en la calle y privar del ejercicio de sus derechos fundamentales a las personas que asistieren al citado lugar, tratando de provocar el pánico en esas personas con el fin de provocar avalanchas y reacciones que supusiesen una situación de peligro para la vida e integridad de parte o la totalidad de asistentes. 

     B/ Así las cosas, unos minutos antes de las 21:00 horas del día 23.03.12, los procesados Alberto F F, Antonio F P, Carlos P J, Cristian Á H, Cristian C M,  Daniel R O, Genís V P, Javier C M, Jordi H F, José P D, Óscar R R y Ricardo P N, junto con el menor se reunieron en un restaurante sito al lado del Hotel Don Cándido, en el término municipal de Terrassa, que previamente había sido escogido por el líder de la banda, Javier Cirera, con el fin de ultimar los preparativos para llevar a cabo las actuaciones violentas que previamente habían planificado.

Minutos más tarde, utilizando los vehículos a motor marca SEAT IBIZA, cuya titularidad correspondía a Javier C.M, RENAULT CLIO, propiedad de Ricardo P, furgoneta marca OPEL VIVARO, conducida habitualmente por Genís V y el vehículo a motor marca SEAT LEÓN, , propiedad de Antonio F, se diirigieron a la Sala “STROIKA” sita en el Polígono dels Dolors, en la Avda dels Dolors, en el término municipal de Manresa.

Una vez llegaron a Manresa sobre las 21:00 horas, con la finalidad de evitar que las personas que acudían a dichos conciertos pudiesen advertir su presencia, y con la finalidad de ocultar los vehículos para dificultar las investigaciones posteriores a los hechos, aparcaron los referidos vehículos en la calle Sallent, para una vez allí, dirigirse a la Avda dels Dolors a través de la calle Artés. Dicha calle Sallent constituía además un enclave estratégico, no solo por su proximidad al lugar donde estaba ubicada la Sala “STROIKA”, sino además porque también proporcionaba una huída rápida y directa de Manresa a través de la carretera C-55.

Previamente a acudir a pie a la Sala “STROIKA”, se efectuaron tareas de vigilancia y detección de personas en la zona de influencia de la Sala “STROIKA” a cargo de uno de uno de los citados vehículos, en concreto, por la furgoneta.

Los procesados y el menor, mientras se

dilluns, 14 d’abril del 2014

LA TENSIÓ A "LA CURVA" DE L'ESPANYOL. EL RETORN DE LES BRIGADES?



Imatge obtinguda de youtube dels incidents del 29 de març

Quan fa cinc anys l'Espanyol va marxar de l'estadi de Montjuïc per ubicar-se definitivament a Cornellà, la directiva va aprofitar-ho per desactivar les Brigadas Blanquiazules, en deixar-les sense un espai on ubicar-se i acabant amb el repartiment d'entrades gratuïtes per la penya ultra.  Un penya que havia arribar a tenir 1.500 socis o seguidors i de la que han sortit bona part dels dirigents de grups ultres i skins, passats i presents, inclòs alguns del Casal Tramuntana o Plataforma X Catalunya. 

Militants de PxC i simpatitzants de l'Espanyol, amb la bandera de Brigadas amb la calavera de les SS i la bandera amb el símbol racista de la creu celta, l'1 de juliol de 2012 a Salt, celebrant la victòria d'Espanya a l'Eurocopa

Les Brigades es van crear el 1985 en un moment que els seguidors de L'Espanyol i la Penya Juvenil de l'Espanyol ja havien patit diversos atacs i agressions físiques per part dels Boixos Nois.  Van arribar  tenir moltes seccions, com  Skins Sarriá, Vándalos, Brigadas Aragón, Brigadas Tarraco, Seccion. Gerona, Peña Iñaki, Sección Don Simón, Brigada Vieja Guardia, Guardia Joven, Comando Vallés, Skins Gracia, Sección L'Hospitalet, Comando Navas, Nueva Centuria, Incalificables, etc. Algunes purament territorials i seguidores del club, però d'altres en algun moment van ser manifestament violentes amb objectius, àmbits d'actuació i accions que no tenien res a veure amb el futbol. Destaquen els Cusos, seguidors de l'Espanyol i lligats a Brigadas, però també vinculats als Ultras Sur del Madrid, alguns dels quals són ara a la presó per l'atac d'Stroika a Manresa de fa dos anys. 

           INCIDENTS A "LA CURVA" EL 29 DE MARÇ
Per omplir la manca d'una grada jove d'animació la directiva de l'Espanyol va potenciar  La Curva, espai on a més d'aquesta penya, també hi anaven antics dirigents de les Brigadas com David Riera i alguns coneguts militants o ex militants ultres, però sense que la seva presència fos preocupant. Però tot es va capgirar el passat 29 de març de 2014, en el partit entre l'Espanyol i el Barça, que va acabar amb uns enfrontaments mai vistos des que el club era a Cornellà.
  
Els fets més greus van passar al vestíbul del Gol de Cornellà, contigu a La Curva, quan uns seguidors exaltats de l'Espanyol van identificar a uns seguidors de Barça que eren allà amb entrades facilitades per una empresa. En escalfar-se els insults s'hi van interposar el mossos d'esquadra que van ser rebuts pels seguidors de l'Espanyol amb el llançament d'objectes i crits com "fills de puta, que torni la Guardia Civil!". Després al carrer es van tornar a produir incidents, amb contenidors bolcats  i corredisses.   
 
Vídeos dels incidents del 29 de març dins i fora del camp 

ELS REGISTRES I IDENTIFICACIONS DE DIUMENGE A CORNELLÀ, CONTRAPRODUENTS?

La resposta del Departament d'Interior al brot violent de 29 de març, van ser els escorcolls de part dels membres de La Curva el passat diumenge 13 d'abril, poc abans de començar a Cornellà-El Prat el partit entre l'Espanyol i el Rayo. No se sap si els mossos pretenien identificar als autors dels aldarulls, comprovar que no portessin objectes susceptibles de ser llançats al camp o contra ells o seguidors de l'equip contrari o, també, fer un avís als qui havien participat en els fets del 29 de març. Així els mossos van conduir a alguns aficionats als lavabos on eren registrats, se'ls va demanar que es traguessin la jaqueta i alguns van ser parcialment despullats.
Aquests escorcolls van indignar als membres de La Curva que van abandonar el camp poc després de començar el partit, generant-se una polèmica sobre l'actitud de la policia i el paper del cap de seguretat de l'Espanyol, el mosso d'esquadra en excedència, Àlvar Mallafré, de qui denuncien que es seguidor del Barça.  
El president de l'Espanyol, Joan Collet, també ha rebutjat la contundència dels mossos, si bé hi ha qui creu que el seu rebuig a l'actitud de la policia és només una declaració de cara a la galeria per no tensionar encara més la situació dins de l'estadi.  El conseller Espadaler ha negat que hi hagi hagut una contundència excessiva en els escorcolls, i és evident que el que preocupa als mossos és una reaparició de les Brigadas tant a dins com a fora del camp. I es fa difícil saber si aquesta actuació policial haurà servit per que els violents es facin enrere o si, contrariament,  els que van liderar les Brigadas trobin que ara és el seu moments per agafar el lideratge de la grada i tornar-se a fer sentir dins i fora del camp, i no només amb crits en favor de l'equip. 
Xavier Rius
-----------------------------------------------
ACTUALITZAT DIMARTS 15 D'ABRIL:
LES IDENTIFICACIONS ES VAN FER PER ORDRE DEL JUTGE QUE INSTRUEIX DILIGÈNCIES DELS FETS DEL DIA 29
Les identificacions dels mossos de diumenge a La Curva de Cornellà es van fer en compliment d'unes diligències judicials pels incidents del dia 29 de març. 
Així els mossos tenien ordre d'identificar algunes de els persones que apareixen en els diferents vídeos públics o fets pels mossos. Per aquest motiu 23 van ser obligats a entrar als lavabos on se'ls hi va demanar la filiació i van ser fotografiats.  
Ahir al matí la comissària Cristina Manresa, de la Regió policial Metropolitana Sud es va reunir amb el president de l'Espanyol, Joan Collet, i el cap de seguretat, Àlvar Mallafré, per informar-los de les actuacions que no van ser indiscriminades, sinó amb l'únic objectiu d'identificar els responsables dels insults, agressions i fets vandàlics dins i fora de l'estadi. 



COMUNICAT DE "LA CURVA":
El grup demana explicacions al cap de seguretat blanc-i-blau, Àlvar Mallafré, de qui diuen "no ha estat a l'altura"
Ante los lamentables hechos acontecidos ayer en el estadio del Real club deportivo Espanyol en el partido entre el RCDE y el Rayo Vallecano queremos comunicar lo siguiente.
UNO: Instamos a todos nuestros socios así como resto de aficionados de

dimarts, 11 de febrer del 2014

LA FISCALIA DEMANA 37 I 39 ANYS DE PRESÓ ALS NAZIS DE L'ATAC D'STROIKA. Homicidi en grau de temptativa, lesions, danys, armes prohibides, desordres públics i associació il·licita

Homicidi en grau de temptativa i lesions, amb l'agravant d'odi per motius ideològics, danys, armes prohibides, desordres públics, incendi i associació il·lícita, són els delictes que s'imputa a l'escrit d'acusació del Fiscal General de la Catalunya Central, Ramon Menac, realitzat amb la participació del Fiscal de Delictes d'Odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, als presumptes autors de l'atac nazi a la discoteca Stroika de Manresa del 23 de març de 2012.   

L'acusació no entra a determinar quins dels dotze acusats, majors d'edat, van realitzar cada delicte durant aquella nit, en entendre que van actuar com una unitat, creada com una secció d'assalt, i perfectament organitzada, per actuar contra uns joves que eren allà per assitir a un concert dels grups Non Servium i Kop. 

Imputa a tots els delictes de d'intents d'assassinat i lesions, amb l'agravant d'odi per motius ideològics, danys amb perill per les persones, desordres públics, tinença d'armes prohibides i associació il·lícita, per més que, mentre uns colpejaven reiteradament a Albert M. G. de 16 anys, fins considerar-lo mort o inconscient amb greus ferides creien que provocarien la mort, uns altres introduïen bengales enceses i un artefacte incendiari al cotxe on eren uns joves que esperaven que l'hora del concert, bloquejant-los les portes del vehicle, amb la intenció que s'ofeguessin o s'incendiés el vehicle amb els quatre dins. 


 Organigrama del grup (Regió 7)
 
  
 Imatge de facebook d,Oscar R R, uns dels empresonats

 Imatge de les greus ferides al cap que va patir Albert M.G.

Per aquest motius el fiscal demana per a onze dels dotze, majors d'edat, que van ser a l'atac nazi al polígon industrial dels Dolors de Manresa, una condemna de 37 anys i 9 mesos de presó. Però per Javier Cirera Martín, a qui considera el cap, el terrassenc vinculat a Alianza Nacional que tenia un habitatge al Pont de Vilomara i que havia estat detingut i jutjats fa anys per un atac a uns magribins a Sant Vicenç de Castellet, li demana 39 anys i 9 mesos per l'agreujant del delicte d'associació il·lícita. Tots 12 acusats estan en presó preventiva des de mitjans de juny de 2012, quan van ser detinguts. 
Per als altres tres acusats, actualment en llibertat provisional, que van ser aturats per la Guàrdia Civil quan es dirigien des d'Igualada a Manresa i, després de ser identificats per la Benemèrita, van tornar enrere cap a Capellades i Igualada, la petició del fiscal és de 5 anys i mig per associació il·lícita. Personalment crec que el fet que la Guardia Civil els aturés en un control de carretera no seria causal, sinó que aquest control es va fer perquè l'Institut Armat, que té una bona xarxa de confidents i de perfils infiltrats en les xarxes socials ultres, havia rebut la informació que els d'aquell vehicle anirien a Manresa a "derramar sangre guarra".

Entre els empresonats hi ha militants, ex militants o candidats electorals d'Alianza Nacional, Plataforma X Catalunya, Movimiento Social Republicano (MSR) i Democracia Nacional, i la majoria es coneixien del grup hooligan dels CUSOS, una secció de les Brigadas Blanquiazules, seguidors de l'Espanyol, que també dóna suport als Ultra Sur del Real Madrid. Tots es van trobar a primera hora de la tarda davant de l'hotel Don Cándido de Terrassa, i s'havien de trobar prop de Manresa amb el vehicle que venia d'Igualada, però que va girar cua en ser interceptat "casualment" per la Guàrdia Civil. Durant l'atac van proferir reiterats crits de Heil Hitler, i en els registres que van fer els mossos en els seus domicilis hi van trobar barres de ferro, armes blanques de gran tamany, bengales, material incendiari, punys americans, porres, i tota mena de productes i simbologia nazi.

L'atac es va fer com a resposta a l'atac del 12 d'octubre de 2011 al concert de Democracia Nacional a la sala The Other Place del Poble Nou a Barcelona, en el que va resultar ferit l'ex militant del MSR i de Tramuntana, Alejandro Fernández. 
He de dir que el passat 12 d'octubre de 2013 vaig preguntar al president d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, a l'acte qe que van fer a Montjuïc, si mantenia contacte amb l'ex delegat d'AN a Catalunya, Javier Cirera, considerat l'ideòleg de l'atac, i em va dir que li donava suport.

dimecres, 11 de juliol del 2012

AMPLIA INFORMACIÓ A REGIÓ 7 SOBRE STROIKA AMB UN ARTICLE MEU


Obrir i llegir pdf, clica aquí
,,

Els Mossos atribueixen un funcionament
militar al grup dels setze nazis detinguts

Els cinc principals acusats de l’atac davant la Stroika, entre els quals el jove del Pont, decidien les accions i la resta les obeïa
JOSEP SALLENT | MANRESA

Combregaven cegament amb el feixisme i el nazisme, planificaven accions violentes per difondre les seves idees totalitàries i reclutaven militants d’ultradreta de tot el país per tal d’executar-les. Aquest és el perfil que fan els Mossos d’Esquadra dels cinc principals acusats de l’agressió contra tres joves que el 23 de març passat tenien la intenció d’assistir a un concert  antifeixista a la sala Stroika de Manresa, un dels quals va resultar ferit molt greu. Amb les detencions, dilluns, dels últims quatre acusats de participar en els fets (vegeu Regió7 d’ahir), la policia catalana dóna per desarticulada la banda, després d’haver capturat els setze participants en l’agressió.
Es dóna la circumstància que alguns d’ells han treballat com a porters de discoteca.
Els quatre darrers detinguts declaren avui al jutjat. Els Mossos els atribueixen la majoria de càrrecs de què ja estan acusats els dotze joves arrestats fa un mes, nou dels quals continuen en presó preventiva. El principal delicte és el d’assassinat en grau de temptativa, ja que la policia considera que van voler matar l’adolescent de 16 anys que va acabar ferit molt greu i que va salvar miraculosament la vida. Els altres delictes són d’incendi, pel foc que van intentar calar en un cotxe amb ocupants a dins; lesions, per les ferides que van causar en tres joves assistents més; danys i desordres públics.
Els cinc principals components integren el grup de detinguts del 13 de juny, a qui s’imputa també els delictes de pertinença a banda organitzada i de tinença il·lícita d’armes. Com ja ha informat aquest diari, un és un veí de Terrassa amb segona residència al Pont de Vilomara, que va ser presumptament l’encarregat d’idear l’atac a la Stroika i de buscar militants d’ultradreta de tot Catalunya   per formar l’excèrcitque perpetrés l’atac. Es tracta de Javier C. M., de 29 anys. Fa deu anys, quan vivia al Pont de Vilomara, ja va ser detingut per l’agressió racista contra una família immigrant de Sant Vicenç de Castellet. Tot i això, en el judici, va quedar absolt, després que el fiscal retirés els càrrecs contra ell perquè va considerar que no hi havia proves que l’incriminessin.     
Ara, els Mossos qualifiquen Javier C. M. de principal ideòleg de l’agressió davant la Stroika, comesa
com a represàlia del boicot que un centenar d’antifeixistes havien fet a un concert neonazi el dia de la Hispanitat. L’elecció de la sala Stroika de Manresa va ser fàcil: acollia un dels primers concerts de la gira antifeixista dels grups musicals Kop i Non Servium, és en un polígon de fàcil accés i, a més, l’acusat coneixia bé la zona. Javier C. M. es v a envoltar presumptament dels quatre feixistes amb qui solia preparar accions violentes i junts van planificar l’atac. A tots cinc, els Mossos els van requisar a casa objectes feixistes i armes prohibides.
Un és el neonazi Óscar R. R., de 33 anys, un dels més violents del grup, que vivia a Polinyà a casa dels
seus pares, d’edat avançada. Un altre és el jove de Capellades que va quedar en llibertat amb càrrecs,
Cristian T. S., de 26 anys. Els altres dos són Cristian C. M., de 28 anys i de Terrassa, i Daniel R. O., de 25
anys i de Castellar del Vallès.
El dia dels fets, a primera hora de la tarda, tots cinc van citar presumptament davant de l’hotel Don Cándido,de Terrassa, la resta d’acusats, procedents d’arreu del país. Alguns són de la Catalunya Central, com Daniel M. M., de 25 anys i de Sant Vicenç; José Manuel P. D., de 35 anys i d’Esparreguera, i Víctor E. G., de 25 anys i d’Igualada. La resta, de Tordera, Viladecavalls, Polinyà, Castellar del Vallès, Blanes i
Tarragona. Molts es coneixien per la seva vinculació a grups d’aficionats radicals i violents de l’Espanyol
i del Reial Madrid.

Víctimes aleatòries
Segons els Mossos, aquella tarda, els líders del grup van donar indicacions sobre l’atac a la resta, que
obeïen.Van preparar una acció ràpida, contundent, amb barres de ferro, punys americans i llançament de bengales per augmentar la confusió i facilitar l’atac i la fugida.
Es van disposar en formació militar i es van dividir en dos grups d’entre set i vuit persones, per assegurar l’èxit de l’operació. Es van dividir en dues furgonetes i van arribar a la Stroika una estona abans del concert. Les víctimes van ser del tot aleatòries: els primers joves que van trobar al carrer. L’adolescent de 16 anys ferit molt greu va ser colpejat de manera reiterada al cap amb barres de ferro i punys americans, i a les mans i braços, amb els quals intentava defensarse.
El noi va estar al llindar de la mort i va resultar amb un traumatisme cranioencefàlic molt greu.
JOSEP SALLENT | MANRESA

El presumpte líder del grup,
del Pont, va resultar absolt
d’una agressió racista a Sant
Vicenç ocorreguda el 2002


Els acusats reten culte a Franco, Hitler, el feixisme i el nazisme
Banderes amb l’esvàstica nazi;ensenyes espanyoles amb l’àliga preconstitucional; llibres de culte a Adolf Hitler i a Francisco Franco, un mocador d’homenatge a la División Azul (que va servir l’exèrcit alemany a la Segona Guerra Mundial);samarretes amb lemes feixistes,   antiindependentistes i antisionistes, punyals amb símbols nazis, un cinturó amb l’esvàstica... els Mossos d’Esquadra van requisar als domicilis dels cinc principals acusats una col·lecció d’autèntic tribut a les ideologies totalitàries del nazisme i del feixisme.
Amb els decomissos d’aquestes objectes, els Mossos volen demostrar que la banda cometia les seves accions violentes per difondre la seva ideologia. Segons la policia, els seus principals objectius eren persones, col·lec-tius o esdeveniments contraris a les seves idees feixistes.
És a dir, qualsevol col·lectiu de caire  independentista o antifeixista podia sofrir un atac de diversa consideració. Un altre dels col·lectius  que havia sofert l’atac i la violència per part d’alguns dels setze detinguts és el d’immigrants, pel sol fet del seu origen foraster.
De fet, una part dels detinguts militen en organitzacions d’ultradreta com el Moviment Social Republicà o Alianza Nacional. A més, tal com va publicar aquest diari, un d’ells es va presentar l’any passat com a candidat de la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC) a l’Ajuntament de Palafolls (Maresme), on la formació no va obtenir cap representació. Es tracta d’Antonio F. P., de 21 anys i veí de Tordera.
Molts dels detinguts també estaven vinculats als grups més radicals de l’Espanyol i del Reial Madrid. De fet, la gran majoria hauria protagonitzat aldarulls i episodis violents a l’entorn dels dos equips de futbol.
Al costat de tot aquest material de simbologia feixista, els Mossos van trobar als domicilis dels cinc principals acusats nombroses armes prohibides, des d’una pistola i porres extensibles fins a una defensa elèctrica i diversos punyals, a banda de bengales i de munició de fusells. No hi faltaven tampoc els punys americans que van utilitzar presumptament per cometre l’agressió contra les víctimes de la Stroika, a més a més d’objectes contundents.
La tinença d’aquestes armes prohibides suposarà l’agreujament de la petició fiscal de presó per als principals acusats. La suma de les penes demanades pel fiscal podria arribar a ser de 50 anys. Els experts jurídics creuen que la sentència final  que el jutge pugui imposar als principals imputats podria ser d’entre 20 i 25 anys de presó.

J.C.




EL FEIXISME LATENT
Xavier Rius

"No es pot catalogar tota la gent
que pertany a partits com
Plataforma per Catalunya de ser
feixistes. Però molts dels que els
lideren sí que són d’extrema dreta"



Si alguna conclusió es pot treure de la procedència diversa dels detinguts és que, a Catalunya,hi ha militants d’extrema dreta capaços d’organitzar-se i fer mal amb precisió paramilitar. Uns militants organitzats al voltant de hooligans del futbol, dins d’associacions que es mouen al
marge de la llei i dins, també, de partits legals que fan del no a la immigració la seva consigna, tot focalitzant el seu rebuig cap els musulmans. Algun dels ara empresonats ja s’havia vist implicat en els atacs contra musulmans a Sant Vicenç de Castellet. Grups amb estructures i objectius
diferents, però que en un moment determinat, com va ser davant la crida de venjar l’atac a pedrades que havia patit el concert de Democracia Nacional el 12 d’octubre, alguns dels seus membres més radicals poden aplegar-se amb un objectiu.
La policia ha confirmat que aquest vaser el mòbil, tal com vaig anunciar jo dies després de l’atac. I penso que els col·lectius antifeixistes que proposen l’acció a pedrades contra l’extrema dreta haurien de reflexionar sobre les conseqüències dels seus actes.
Per més que aquests grups d’extrema dreta, legals o no, facin del no a la immigració i la islamofòbia el seu eix, com hem vist en el material intervingut pels Mossos, defensaven el discurs antisemita del nacionalsocialisme. Es disfressen d’identitaris, però enyoren les idees del Tercer
Reich. Aquesta coincidència es va poder veure també fa deu dies a Torrejón de Ardoz, on Josep Anglada va organitzar una acte de la seva marca espanyola, Plataforma por la Libertad, per rebutjar la construcció d’una mesquita, quan entre els que eren el seu costat hi havia dirigents de l’Asociación de Amigos de León Degrelle, un cap de les SS que Franco va acollir, i els seus seguidors es reuneixen periòdicament per honorar-lo. Així, la islamofòbia és només una nova etiqueta amb la qual canalitzar la necessitat de culpabilitzar un col·lectiu diferent.
Poc es pot dir, més que constatar la seva perillositat, dels CUSOS, vinculats a les Brigadas Blanquiazules. Altres dels detinguts pertanyen a Alianza Nacional, amb poca implantació a Catalunya. Però d’altres militen o havien militat i en van ser candidats del Movimiento Social Republicano (MSR) i Plataforma per Catalunya (PxC). I és un fet que, fa poc més d’un any, molts militants de l’MSR van apropar-se a PxC en veure-hi en aquesta el futur. Però també és cert que molts d’aquests joves naveguen entre diferents sigles. Evidentment, no es pot catalogar tota la gent que pertany a aquests partits de ser feixistes. Hi ha gent que ha entrat a PxC de bona fe en rebutjar el canvi sociològic que de la seva ciutat. Però sí que molts dels que els lideren són d’extrema dreta. I amb proclames que els immigrants són xusma o que la CUP són rates de claveguera donen munició d’odi als que s’hi acosten.





«Per més que aquests grups, legals
o no, facin del no a la immigració el
seu eix, el material requisat defensa
el discurs antisemita del nazisme»

Llegir el meu article a regió 7, clica 
Llegir la informació complerta de J S. a Regió7, clica