Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Frauke Petry. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Frauke Petry. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 de març del 2017

NORMALITZANT L'ODI I LA POR, publico al Periódico un article sobre les eleccions de demà a Holanda, les presidencials franceses i les legislatives alemanyes en les que la ultradreta pot obtenir bons resultats

A França i Holanda l'extrema dreta no sembla que vagi a obtenir el poder, pero el seu discurs contamina la resta de partits i institucions

 

Mañana 15 de marzo se celebran elecciones en Holanda, y los sondeos apuntan al Partido por la Libertad de Geert Wilders como ganador. Su lema es 'Holanda tiene que ser nuestra', y propone prohibir el islam y la salida de la UE. Pero pese a que sea el partido más votado, no podrá gobernar.
En Francia las elecciones son en abril y mayo, y se da por seguro que Marine Le Pen pasará a la segunda vuelta. Hasta hace poco se creía que tendría que batirse con el conservador François Fillon, escenario que generaba dudas de si se repetiría lo que ocurrió en el 2002, cuando la izquierda se movilizó en favor del conservador Chirac para evitar que el Frente Nacional llegara a Elíseo. Fillon tiene propuestas como el despido de medio millón de funcionarios y la reducción de prestaciones sociales, inasumibles para muchos votantes de izquierda. Propuestas que Le Pen rechaza. Y una desmotivación de la izquierda podría da la victoria al FN.

PUTIN, ALIADO DE LE PEN

Pero la candidatura de Emmanuel Macron, que se ha crecido a medida que se judicializaba el escándalo por la contratación pública de la esposa de Fillon, es una mala noticia para Le Pen, ya que Macron sí podrá aglutinar votos para derrotarla. Pero habrá que ver el impacto que generará tener en la segunda vuelta a alguien que lanza mensajes como “los musulmanes son la nueva peste bubónica”. Le Pen, como la mayor parte de la ultraderecha, condena el islam en nombre de los derechos de la mujer y tiene a Putin como aliado, pero no ha alzado la voz contra la legalización del maltrato a la esposa aprobado en Rusia. Y en Alemania parece seguro que Alternativa por Alemania, liderada por Frauke Petry, contraria a la acogida de refugiados, entrará en septiembre en el Bundestag.

Hoy por hoy es improbable que estos partidos lleguen a gobernar, pero se creían imposibles el 'brexit' o la victoria de Donald Trump y ocurrieron. Nigel Farage y Trump obtuvieron sus victorias agitando lo que se ha llamado posverdad. Un cóctel de deseos y frustraciones que se combina con datos falsos, y cuyo resumen es un panorama desolador de una ciudadanía, los nuestros, acosada por enemigos de fuera. Da igual que tras el referéndum se reconociera que las cifras con las que se justificó la campañaeran falsas. El daño estaba hecho, y la sociedad, fragmentada, creciendo en el Reino Unido los ataques a extranjeros. Y en Alemania se ha normalizado un discurso que criminaliza a los originarios de países musulmanes y se producen a diario unos diez ataques a refugiados.

PROPUESTAS INAPLICABLES


El peligro a corto plazo no es que lleguen a gobernar, pero contaminan al resto de partidos e instituciones, que asumen propuestas técnicamente inaplicables, como la que han hecho la Comisión Europea y el comisario Dimitrios Avramopolulos para expulsar un millón de personas que no han obtenido el estatuto de refugiado. Porque las expulsiones masivas de cientos de miles de personas, que deben ser individualizadas, tienen un coste económico que los estados no pueden permitirse, al margen de que en muchos casos sus países de origen se niegan a aceptarlos.

 Leer en El Periódico en castellano

 Llegir en català al Periódico

dijous, 2 de març del 2017

PABLO BARRANCO I J. DE LA FUENTE, DE PxC I RESPETO, ASSISTEIXEN COM A CONVIDATS A LA TROBADA D'ALTERNATIVA PER ALEMANYA I EL FPO A BAVIERA.



De la Fuente, Strache, Pretry, Barranco i Bystron ahir a Osterhofen

El vicepresident de Plataforma per Catalunya, Pablo Barranco, i el Secretari d'Organització, Jordi de la Fuente, van assistir ahir a la trobada i acte polític "del dimecres de cendra" del partit ultra, Alternativa per Alemanya (AfD), celebrat  a Osterhofen (Baviera). Acte en el que més a més dels màxims responsables d'AfD, Frauke Petry i Petr Bystron, també hi va intervenir Heinz-Christian Strache, president del FPO austríac. El FPO va estar a punt de guanyar les eleccions presidencials austríaques el passat desembre, i AfD, present ja als parlaments regionals, es dóna per segur que entrarà al parlament federal alemany el proper setembre.  
Barranco i De la Fuente, que són també membres de l'executiva de la Federació Respeto, de la que formen part PxC, España 2000 i el Partido por la Libertad (PxL), volen recuperar les estretes relaciones que entre 2010 i 2013 hi havia entre PxC i els principals partits ultres i identitaris europeus, ara que estan obtenint bons resultats a la majoria de països europeus.
De fet, el FPO austríac, juntament amb el Vlaams Belang flamenc, van finançar amb un préstec, que van trigar anys en recuperar, la campanya electoral de PxC al Parlament de Catalunya de novembre de 2010, quan Josep Anglada va estar a punt d'entrar al Parlament. En aquell moment portava les relacions internacionals del partit el valencià Enric Ravello. El retorn de Barranco a PxC fa nou mesos -és de família materna alemanya i parla diversos idiomes- i l'entrada de De La Fuente -que portava fa uns anys les relacions internacionals del MSR amb una de l'Aliança Europea de Moviments Nacional del Parlament Europeu-, ja feia preveure que recuperarien les relacions de PxC amb els diferents grups ultres i xenòfobs europeus, trencades després de la marxa o expulsió de Ravello. 
L'objectiu immediat de Barranco i De la Fuente és poder portar els propers mesos a alguns dels líders dels partits ultres europeus a dos actes que PxC, PxL, España 2000 i Respeto volen fer a Toledo i Barcelona.
Barranco i De la Fuente no van fer ahir cap intervenció des de la tribuna, però a part de parlar amb  Frauke Petry, Petr Bystron, i Strache, es van reunir amb els candidats i responsables regionals Katren Ebner-Steiner, Stephan Protschka i Mario Beger.

divendres, 17 de juny del 2016

PARAULES I BENZINA. Reflexions sobre l'assassinat de la diputada Jo Cox a mans d'un ultra que cridava "Britain first!"




Thomas Mair, el neonazi solitari, que presumptament va assassinar la diputada Jo Cox, partidària a continuar a la Unió Europea, al crit de "Britain first!", "Gran Bretanya Primer", pertanyia al partit ultra d'aquest nom que, evidentment, igual que l’UKIP o Partit per la Independència del Regne Unit de Nigel Farage, ha condemnat el crim.
Però el nom del partit i el seu eslògan, per legítim que sigui, no deixa de recordar altres eslogans de trist llegat com "Deutschland, Deutschland über alles, über alles in der Welt" que es tradueix per "Alemanya, Alemanya per sobre de tot, per sobre de tot el món ", estrofa inicial de l'himne alemany entre 1922 i 1945, que va ser suprimit després de la derrota del Tercer Reich, juntament amb una altra estrofa que lloava les qualitats dels vins i les dones germàniques. Alemanya estava, oprimida pels seus veïns i poders externs, i així es van justificar els crims i l'expansió del règim nazi. I el "Britain first" també evoca aquest famós eslògan popularitzat per Josep Anglada de "Primer els de casa" que, sense poc rèdit electoral, va copiar textualment Xavier García Albiol i el PP català fa poc més d'un any en la campanya electoral de la municipals a determinats pobles i ciutats.
És lògic que el propòsit de qualsevol càrrec electe, sigui diputat, alcalde o regidor, és el benestar de les persones de la circumscripció per la qual ha estat elegit i als que representa. Però la història ha demostrat que en molts casos l'apel·lació política i propagandística a defensar "els nostres" davant enemics externs, ha anat parella a discursos xenòfobs i excloents de difícil control, elaborats sobre tòpics i mentides gens innocents cap els foranis, veïns o determinats col·lectius. Abans eren els jueus i gitanos, i ara segons, el cas, els tecnòcrates de Brussel·les i Berlín, juntament amb els indolents llatins amants de la migdiada i els subsidis, al costat dels immigrants musulmans.
Evidentment no és el mateix un partit que diu respectar els valors democràtics, però que en base als drets de les dones, barrejant problemàtiques reals d'integració i mentides demoscòpiques, construeix el seu ideari fent de determinats col·lectius i poders els culpables dels mals que pateix la "gent de casa", que els grups de hooligans, que ataquen immigrants i refugiats. A Alemanya tenim d'una banda al partit Alternativa per Alemanya de Frauke Petry, amb representació parlamentària que ha liderat el rebuig a l'arribada de refugiats. També hi ha el moviment PEGIDA, Patriotes Alemanys contra la Islamització d'Occident, creat pel demagog i provocador Lutz Bachmann, en el qual hi ha militants i simpatitzants d'Alternativa per Alemanya i del neonazi NPD. I d'altra banda s'han produït aquest últim any centenars d'atacs a centres de refugiats comesos al marge de PEGIDA i aquests partits, però en els quals s'han vist implicats militants i simpatitzants seus.
Malgrat estar al marge d'aquests actes de violència, l’UKIP de Nigel Farage manipula xifres i estadístiques, quan acusa els ciutadans europeus residents al Regne Unit d'aprofitar-se del sistema social britànic, i ho fa d'una manera i amb un llenguatge que voluntària o involuntàriament, alimenta discursos d'odi que poden evolucionar o expressar-se amb violència, sigui per un descerebrat, sigui per un grup de simpatitzants que creuen que cal anar més enllà. El mateix passa amb els discursos dels líders de PEGIDA o Alternativa per Alemanya que presenta als refugiats que han arribat, no com a víctimes de la guerra i la barbàrie del règim sirià i el terror gihadista, sinó com islamistes radicals que, com un cavall de Troia, es disposen a destruir Occident. Els partits i associacions legals rebutgen la violència, però expandeixen consignes plenes de benzina. I quan la gasolina crema, és difícil aclarir a qui li va caure el llumí.
Xavier Rius, periodista
 
PALABRAS Y GASOLINA
  
Thomas Mair, el neonazi solitario, que presuntamente asesinó a la diputada Jo Cox, partidaria a continuar en la Unión Europea, al grito de "Britain first!", “Gran Bretaña Primero”, pertenecía al partido ultra de dicho nombre que, evidentemente, al igual que el UKIP o Partido por la Independencia del Reino Unido de Nigel Farage, ha condenado el crimen.

Pero el nombre del partido y su eslogan, por legítimo que sea, no deja de recordar otros eslogans de triste legado como "Deutschland, Deutschland über alles, über alles in der Welt" que se traduce por “Alemania, Alemania por encima de todo, por encima de todo el mundo”, estrofa inicial del himno alemán entre 1922 y 1945, que fue suprimido tras la derrota del Tercer Reich, junto a otra estrofa que alababa las cualidades de los vinos y las mujeres germánicas. Alemania estaba, oprimida por sus vecinos y poderes externos, y así se justificaron los crímenes y la expansión del régimen nazi. Y el “Britain first” también evoca ese famoso eslogan popularizado por Josep Anglada de “Primero los de casa” que, sin poco rédito electoral, copió textualmente Xavier García Albiol y el PP catalán hace poco más de un año en la campaña electoral de la municipales en determinados pueblos y ciudades.

Es lógico que el propósito de cualquier cargo electo, sea diputado, alcalde o concejal, es el bienestar de las personas de la circunscripción por la que ha sido elegido y a los que representa. Pero la historia ha demostrado que en muchos casos la apelación política y propagandística a defender “los nuestros” frente enemigos externos, ha ido pareja a discursos xenófobos y excluyentes de difícil control, elaborados sobre tópicos y mentiras nada inocentes sobre foráneos, vecinos o determinados colectivos. Antes eran  los judíos y gitanos, y ahora según, el caso, los tecnócratas de Bruselas y Berlín, unidos a los indolentes latinos amantes de la siesta y los subsidios, junto a los inmigrantes musulmanes.

Evidentemente no es lo mismo un partido que dice respetar los valores democráticos, pero que en base a los derechos de las mujeres, mezclando problemáticas reales de integración y mentiras demoscópicas, construye su ideario haciendo de determinados colectivos y poderes los responsables de los males que sufre la “gente de casa”, que los grupos de hooligans, que atacan a inmigrantes y refugiados. En Alemania tenemos por un lado al partido Alternativa por Alemania de Frauke Petry, con representación parlamentaria que ha liderado el rechazo a la llegada de refugiados. También está el movimiento PEGIDA, Patriotas Alemanes contra la Islamización de Occidente, creado por el demagogo y provocador Lutz Bachmann,en el que hay militantes y simpatizantes de Alternativa por Alemania y del neonazi NPD. Y por otro lado se han producido este último año cientos de ataques a centros de refugiados cometidos al margen de PEGIDA y dichos partidos, pero en los que se han visto implicados militantes y simpatizantes suyos.

Pese a estar al margen de estos actos de violencia, el UKIP de  Nigel Farage manipula cifras y estadísticas, cuando acusa a los ciudadanos europeos residentes en el Reino Unido de aprovecharse del sistema social británico, y lo hace de un modo y con un lenguaje que voluntaria o involuntariamente, alimenta discursos de odio que pueden evolucionar o expresarse con violencia, sea por un descerebrado, sea por un  grupo de simpatizantes que creen que hay que ir más allá. Lo mismo ocurre con los discursos de los líderes de PEGIDA o Alternativa por Alemania que presenta a los refugiados que han llegado, no como víctimas de la guerra y la barbarie del régimen sirio y el terrorismo yihadista, sino islamistas radicales que, como un caballo de Troya, se disponen a destruir Occidente. Los partidos y asociaciones legales rechazan la violencia, pero expanden consignas llenas de gasolina. Y cuando la gasolina arde, es difícil aclarar a quién se le cayó la cerilla.

Xavier Rius, periodista